31 d’octubre de 2010

FESTA ANTICEMENTIRI NUCLEAR A MARÇÀ


"Èxit de la Festa Reivindicativa Anticementiri Nuclear a Marçà"

Aquest vespre hem anat a la Festa Reivindicativa Anticementiri Nuclear que s'ha organitzat a Marçà. Amb permís dels amics Dora i Marcel, il.lustro la entrada amb una fotografia seua del moment en que Quico el Celio, el Noi i el mut de Ferreries han cantat jotes ebrenques contra el magatzem nuclear.

Les cròniques diuen que un miler de persones han participat fins el moment a la festa, ja que continuarà fins avançada la nit. El cert és que hem vist veïns de tots els pobles de la Ribera i de bona part de les comarques veïnes, tots esperançats en que finalment la candidatura d'Ascó no sigui l'escollida.

Dic sigui l'escollida finalment, com si fos un sorteig, i més després de les notícies aparegudes aquests darrers dies, amb les tàctiques electoralistes de Montilla i Mas en relació a la conveniència ara o després del 28N, després de la caiguda de la més que ministra Ma Teresa Fernández de la Vega del Govern de ZP, després de les actituds partidistes al Congrés dels Diputats davant la moció presentada per ERC... després que dijous els mitjans més ben informats ens anunciessin la imminència de l'anunci.

Com deien els clàssics, alea iacta est, la sort s'ha llençat, la sort està decidida, solament cal esperar al moment oportú... Des d'aquí sempre ens quedarà felicitar a la CANC, als col.lectius de veïns, com el Veïns de la Serra d'Almos i el Baix Priorat, el Grup Intercomarcal Veïns d'Ascó i la Plataforma del Priorat.

29 d’octubre de 2010

LLEIDA: MEMÒRIA HISTÒRICA

Ahir Lleida recuperà part de la seua memòria històrica amb la inauguració de quatre monuments que dignifiquen les fosses comunes. El diari “Segre” ens ofereix a la portada una fotografia amb el títol "Mil víctimas de la guerra civil ya tienen nombre y apellidos en Lleida", una emotiva imatge on es veu la senyora Antonia Nogales emocionada mentre assenyala els noms dels quatre fills de Flix morts a Lleida, víctimes de la justícia feixista. Així podem llegir:

Milian Blanch, Rafael,

Nogales Cervelló, Josep

Prades Tendero, Asensi

Sabaté Català, Ramon.

Cronològicament cal recordar com el 18 d’abril de 1940, morien afusellats a Lleida Asensi Prades Tendero (amb 30 anys a l’ingressar a la presó de Pilatos. Era de Muñana - Albacete, peó i solter) i Josep Nogales Cervelló (45 anys), tots dos de la CNT. De Josep Nogales, com va recordar la seua filla Antonia Nogales, ahir a l’acte de dignificació de les fosses comunes que, “Ell no havia fet res, de fet, buscaven al seu germà”. El seu germà Ramon, membre de la CNT – FAI, qui tenia 30 anys, es trobava exiliat a França i estava acusat d’actuar de xofer a les sortides del Comitè pels pobles veïns.

Al mes següent, el 25 de maig moria afusellat a Lleida, Rafael Milian Blanch, de la CNT-FAI., tenia 25 anys. Al desembre, mentre a les presons de Pilatos i a la Punxa de Tarragona hi havia 32 detinguts veïns de Flix, el dia 23, després del consell de guerra del 16 de setembre de 1939, era afusellat a Lleida, el membre del Comitè i de la CNT, Ramon Sabaté Català. Havia estat un dels fundadors de la Col.lectivitat de Flix, regidor d’abastos de l’ajuntament, paleta, casat, tenia 35 anys a d’ingrés a Pilatos.

28 d’octubre de 2010

DESACORD AL CONGRÉS PEL CEMENTIRI NUCLEAR

"PERE MUÑOZ LAMENTA QUE NI CIU NI PSC DONESSIN SUPORT A LA MOCIÓ D'AHIR D'ESQUERRA AL CONGRÉS OPOSANT-SE A LA UBICACIÓ DEL CEMENTIRI DE RESIDUS NUCLEARS

Després que ahir la nit Esquerra no aconseguís al Congrés de Diputats el suport de CiU, PSOE, PP i PNB, a la seva moció sobre el cementiri nuclear, el senador republicà Pere Muñoz ha demanat que el govern espanyol clarifiqui un calendari de tancament programat de les centrals abans de saber les dimensions i la necessitat de construir un magatzem centralitzat de residus nuclears.

Muñoz que ja ha liderat diferents iniciatives legislatives demanant al govern espanyol l’elaboració d’un pla de diversificació econòmica de les zones nuclearitzades que viuen avui dia del monocultiu nuclear ha recordat que “encara som a temps d’elaborar uns plans que permetin implantar alternatives econòmiques en aquests territoris davant el final de vida útil de les centrals”. El senador d’Esquerra s’ha lamentat de que CiU i PSC no hagin donat suport a aquest punt de la moció perquè cal donar una sortida econòmica, laboral i empresarial a les zones nuclears quan les centrals arribin a la fi de la seva vida útil. Segons Muñoz “no entenem com CiU, PP i PSOE neguen un futur diferent a un territori com la Ribera d'Ebre, i més i quan, convé invertir-hi per paliar la pèrdua demogràfica de la zona d'Ascó - Flix davant l'actual model econòmic que és fàcilment deslocalitzable”.

Muñoz ha reiterat que abans de les eleccions catalanes el govern espanyol hauria de definir el lloc on emplaçarà el cementiri de residus nuclears “perquè ja té tots els elements per prendre la decisió definitiva”. Per Muñoz això seria “una mostra de transparència i democràcia”. D’altra banda el senador republicà davant la manca de consens social i territorial existent sobre el cementiri de residus nuclears, i pel bé del futur de les àrees nuclearitzades; ha afirmat que “el cementiri nuclear no s’hauria d'ubicar prop d'una central nuclear”. Tal com va dir Joan Ridao en la seva intervenció durant la defensa de la moció presentada per Esquerra “cal buscar una solució als actuals residus, i si cal un emplaçament idoni del MTC en funció de la duració de la vida de les actuals centrals, no es pot fer pagar a les comarques que ja estan altament nuclearitzades’.

Per acabar Muñoz ha lamentat que ni el PSC ni CiU optessin tan sols per votar de manera separada i recolzar que el MTC no s’ubiqui a Ascó." (Nota de premsa d'ERC. Curiosament l'unic mitjà que ha fet notícia es Europa Press:

El Congreso rechaza la propuesta de ERC de situar el almacén lejos ...


26 d’octubre de 2010

PLE DEL MES D'OCTUBRE

Aquesta tarda - vespre hem fet el Ple de l'ajuntament del mes d'octubre i després sessió de Junta de Govern. Al Ple hem tractat entre d'altres: l'Aprovació inicial de l'ordenança de circulació i vials del municipi de Flix pel que es substitueix l'anterior ordenança de 2004, per una nova ordenança que recull les darreres reformes de la Llei 18/2009, de 23 de novembre. També s'ha aprovat un expedient de modificació de crèdit extraordinari, finançat per majors ingressos pressupostaris i per anul.lacions o baixes dels crèdits de partides de despeses, resultant la previsió definitiva del pressupost 2010 per 5.661.916,19 euros, 360.190,36 euros més que el pressupost inicial. També s'ha aprovat provissionament la modificació de les ordenances fiscal per a l'any 2011, modificació d'ordenances que solament afecta a l'augment de la taxa per a la recollida d'escombraries, passant a ser 89,71 euros any la taxa d'un habitatge. Per últim s'ha aprovat la moció de suport al Correllengua. Tots els punts han estat aprovats per unanimitat. El Ple d'aquest més ha tingut un significat molt especial, ja que s'ha produit el relleu de la secretaria de l'ajuntament, així després de set anys ens ha deixat Arturo González, ocupant el seu lloc Lluís Martín Montull. Qui amb el seu permís he captat aquesta imatge des del mòbil.

24 d’octubre de 2010

Iċ-Ċkejken Prinċep

"El maltès és la llengua oficial de Malta, i una de les llengües oficials a la Unió Europea. Deriva de l'àrab i hi està molt relacionada (sobretot a les varietats nord-africanes), però durant la seva història ha manllevat mots i característiques fonètiques i fonològiques de l'italià (especialment del sicilià) i de l'anglès. El maltès és l'única llengua semítica que s'escriu amb l'alfabet llatí.
És oficial a Malta des del 1936, juntament amb l'anglès. Abans d'això, l'única llengua oficial a Malta era l'italià. S'estimen uns 330.000 parlants de maltès avui dia. Hi ha un nombre significant d'emigrants maltesos a Austràlia i Canadà que encara empren aquesta llengua."
Així descriu la Viquipèdia el maltès. Precisament és en aquesta llengua la versió de "El Petit Príncep" d'Antoine de Saint Exupery que l'A. m´ha portat després d'una estada a Malta. Un dels païssos més petits i amb més història d'Europa.

23 d’octubre de 2010

NEUS CATALÀ A FLIX

L'obertura al públic de l'exposició "MAUTHAUSEN. UNIVERS DE L'HORROR" va tenir un valor afegit inqüestionable: La presència i la emotives paraules de Neus Català, qui amb els seus 95 anys no va voler perdre´s aquest acte flixanco. Neus Català, dels Guiamets, única supervivent catalna viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück, recordar que a més de tenir "la creu de sant Jordi", fou proclamada la "catalana de l'any 2006" per la seua defensa de la memòria històrica.

L'exposició realitzada pel Museu d'Història de Catalunya i l'Amical de Mauthausen ens mostra la trajectòria dels republicans ja exiliats als camps nazis. Per la meua part vaig recordar la declaració de la restitució de la Memòria Històrica i Commemoració del 60è aniversari de l'alliberament del camp d'extermini, aprovada per l'ajuntament de Flix l'any 2005, amb una menció molt especial dels 120.000 presoners morts, 7000 republicans, 6 d'ells concretament fills de Flix.

22 d’octubre de 2010

MAUTHAUSEN. UNIVERS DE L'HORROR


AGRAMUNT TARRAGÓ, Ramón
Nacido el: 13/01/1907
Población: Flix
Provincia/Región/País: Cataluña-Tarragona
Stalag o Prisión
Nombre: XI-B (Fallingbostel)
Número de Prisionero: 87580
Deportación
Fecha: 27/01/1941
Campo de Concentración: Mauthausen
Primera Matrícula: 6204
Último Destino
Estado: Fallecido
Fecha: 26/12/1941

ALENTORN TARRAGÓ, Carlos
Nacido el: 08/06/1906
Población: Flix
Provincia/Región/País: Cataluña-Tarragona
Stalag o Prisión
Nombre: V-D (Estrasburgo)
Número de Prisionero: 2790
Deportación
Fecha: 13/12/1940
Campo de Concentración: Mauthausen
Primera Matrícula: 4563
Último Destino
Estado: Fallecido
Fecha: 23/11/1941


CASTELLVÍ, Amaro
Nacido el: 20/12/1913
Población: Flix
Provincia/Región/País: Cataluña-Tarragona
Stalag o Prisión
Nombre: Compiègne (17/01/1944)
Número de Prisionero: -
Deportación
Fecha: 19/01/1944
Campo de Concentración: Buchenwald
Primera Matrícula: 40856
Último Destino
Estado: Sin datos
Fecha: -


FERRÚS COSTA, Juan
Nacido el: 23/01/1913
Población: Flix
Provincia/Región/País: Cataluña-Tarragona
Stalag o Prisión
Nombre: XII-D (Trier)
Número de Prisionero: 55585
Deportación
Fecha: 25/01/1941
Campo de Concentración: Mauthausen
Primera Matrícula: 3679
Último Destino
Estado: Fallecido
Fecha: 24/12/1941


GRAÑENA MOLINS, Manuel
Nacido el: 26/01/1912
Población: Flix
Provincia/Región/País: Cataluña-Tarragona
Stalag o Prisión
Nombre: XI-B (Fallingbostel)
Número de Prisionero: -
Deportación
Fecha: 27/01/1941
Campo de Concentración: Mauthausen
Primera Matrícula: 5541
Último Destino
Estado: Fallecido
Fecha: 08/12/1942
Lugar: Dachau

PUJOL LLECHA, Tomás
Nacido el: 09/09/1919
Población: Flix
Provincia/Región/País: Cataluña-Tarragona
Stalag o Prisión
Nombre: XVII-A (Kaisersteinbruch)
Número de Prisionero: -
Deportación
Fecha: 07/04/1941
Campo de Concentración: Mauthausen
Primera Matrícula: 4866
Último Destino
Estado: Liberado
Fecha: 05/05/1945
Lugar: Mauthausen

ROS MATEO, Rafael
Nacido el: 30/11/1919
Población: Flix
Provincia/Región/País: Cataluña-Tarragona
Stalag o Prisión
Nombre: IX-A (Ziegenheim)
Número de Prisionero: -
Deportación
Fecha: 13/08/1940
Campo de Concentración: Mauthausen
Primera Matrícula: 3755
Último Destino
Estado: Liberado
Fecha: 05/05/1945
Lugar: Mauthausen


SÁNCHEZ GRAU, Agustín
Nacido el: 10/11/1910
Población: Flix
Provincia/Región/País: Cataluña-Tarragona
Stalag o Prisión
Nombre: X-B (Sandbostel)
Número de Prisionero: 62163
Deportación
Fecha: 03/03/1941
Campo de Concentración: Mauthausen
Primera Matrícula: 3691
Último Destino
Estado: Fallecido
Fecha: 19/10/1941
Lugar: Mauthausen

VAQUE AGRAMUNT, José
Nacido el: 17/07/1892
Población: Flix
Provincia/Región/País: Cataluña-Tarragona
Stalag o Prisión
Nombre: XI-B (Fallingbostel)
Número de Prisionero: 87244
Deportación
Fecha: 27/01/1941
Campo de Concentración: Mauthausen
Primera Matrícula: 6588
Último Destino
Estado: Fallecido
Fecha: 22/07/1941


ZURITA NOGALES, Domingo
Nacido el: 05/09/1913
Población: Flix
Provincia/Región/País: Cataluña-Tarragona
Stalag o Prisión
Nombre: V-D (Estrasburgo)
Número de Prisionero: 2784
Deportación
Fecha: 13/12/1940
Campo de Concentración: Mauthausen
Primera Matrícula: 5378
Último Destino
Estado: Fallecido
Fecha: 15/05/1943

Entre el 1941 i el 1943 varen morir sis exiliats de Flix al camp de concentració nazi de Gusen (lloc on anaven a parar els malalts i invàlids de Mauthausen): Ramon Agramunt Tarragó, Carles Alentorn Tarragó, Joan Ferrús Costa, Agustí Sánchez Grau, Josep Vaqué Agramunt i Domènec Zurita Nogales.

21 d’octubre de 2010

LA RESIDÈNCIA JA ÉS UNA REALITAT

LA RESIDÈNCIA PER A LA GENT GRAN JA ÉS UNA REALITAT

"El dia 2 d’agost de l’any 2010 serà una data important en els annals de la nostra història local. El passat 2 d’agost començà a funcionar la Residència Assistida per a la gent gran “Les Escoles per a les primeres persones grans de les noranta previstes. Amb un inici de les activitats, realitzada en silenci, poc a poc com estava previst, amb ingressos progressius, amb una planta plena a finals del mes d’agost, és la notícies socioeconòmica més important del nostre pobles dels darrers anys.
Finalment poder dir amb lletres majúscules que LA RESIDÈNCIA PER A LA GENT GRAN JA ÉS UNA REALITAT. Si l’any 2003, el nou ajuntament d’Entesa defensàvem una residència pública finançada al cent per cent per la Generalitat, si el 2004 aconseguíem aquest compromís al nou govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat , si el febrer del 2007 es licitaven les obres i s’iniciaven les obres a l’estiu, i l’any passat al juny es feia l’acte de final d’obres... fins l’adjudicació de la gestió al Grup Sagessa el març d’aquest any, us puc ben assegurar que la seua realitat ha estat una veritable cursa d’obstacles...
Com vaig dir el juny de l’any passat amb motiu de la jornada de portes ofertes i final d’obra, després de 5 anys des de l’anunci per part del Conseller Primer de la Generalitat, Josep Bargalló, i amb el compromís decidit de la Consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, qui ens visità el maig del 2007 per presentar oficialment el projecte i el començament de les obres, podíem viure una jornada de festa, de celebració i d’esperança per al nostre poble.
Amb la Residència Assistida per a la gent gran “Les Escoles” estem davant de la inversió més important que ha fet el govern de la Generalitat de Catalunya a Flix, no solament a nivell d’inversió, més de 7 milions d’euros, no solament pels llocs de treball directes i indirectes que crearà, si no molt especialment com a servei bàsic per a la nostra Gent Gran.
Així mateix vaig afirmar que amb aquest equipament l’estat del benestar feia un gran pas al nostre poble. Amb un nou concepte del que representa les residències assistides del segle XXI, un nou concepte de plataforma de serveis per a la gent gran, des del Servei Residencial i el Centre de Dia fins els serveis complementaris oberts a la societat.
Com va dir la consellera Carme Capdevila, després de aconseguir l’aprovació de la llei de Serveis Socials l’abril del 2008, una Llei de Serveis Socials que representà un gir molt important en les polítiques socials de Catalunya. “Si fins ara teníem un model assistencial i familiarista i a partir de la llei creem un nou marc on els serveis socials són garantistes per dret de ciutadania”.
La Llei representa un salt endavant pel que suposa alliberar les famílies de les càrregues econòmiques i molt especialment és important ja que està orientada per donar entrada als serveis socials a la classe mitjana, perquè fins ara era prou rica per no accedir als serveis públics i massa pobra per poder accedir als serveis privats. Per tant, fins ara no era usuària dels serveis socials i ara, amb la nova legislació, hi tindrà garantit l’accés.”
Amb l’entrada en funcionament ens queda que l’objectiu pel que tant hem lluitat s’acompleixi amb escreix. Que en uns mesos el Centre de Dia sigui una realitat. Que la satisfacció per part de la gent gran amb els seus serveis es vegi corresposta. Que el poble de Flix el tingui en compte i l’aculli com els demes serveis a les persones, els centres d’ensenyament i de salut. Mentre tots des del 2 d’agost ens hem de felicitar en veure la realitat d’aquest petit i gran equipament al servei de la nostra gent gran". PERE MUÑOZ HERNANDEZ.
Escrit aparegut a " La Veu de Flix" n.363. Podeu conèixer una mica d'història d'aquest important equipament visitant les 10 entrades d'aquest blog:

19 d’octubre de 2010

18 d’octubre de 2010

ESMENES EBRENQUES ALS PRESSUPOSTOS 2010


Després d'haver denunciat la setmana passada la baixa execució pressupostària de l'Estat a les Terres de l'Ebre, tal com podeu llegir a aquest retall del Diari de Tarragona del dijous 14 d'octubre, aquest matí acompanyat pel president d'ERC a l'Ebre, Gervasi Aspa, i pel Delegat del Govern i candidat ebrenc a les properes eleccions, Lluís Salvadó, en roda de premsa hem donat a conèixer les esmenes d'ERC als PGE. Unes esmenes que prioritzen els projectes d'industrialització a l'Ebre, i que l'ACN ha resumit molt bé, especialment pel que es refereix a la zona de Flix :

"Tortosa (ACN).- La Federació d'ERC a les Terres de l'Ebre ja ha elaborat el document d'esmenes que presentarà als Pressupostos generals de l'Estat (PGE) amb projectes que superen els 121 MEUR. Amb tot, a l'hora de negociar, els republicans han deixat clar que prioritzaran aquells projectes que afecten la industrialització del territori com són els 10 MEUR del nou fons d'industrialització, 1 MEUR per a la diversificació econòmica de l'àrea nuclear d'Ascó-Flix i 2 MEUR per portar el gas fins als municipis del nord de la Ribera d'Ebre. Entre altres prioritats, Esquerra també planteja una partida de 19,2 MEUR per protegir el litoral del delta de l'Ebre, i 19 MEUR més per a la redacció del projecte constructiu de l'A-7."

Entre d'altres partides que es refereixen als pobles de la Ribera d'Ebre proposem per a la construcció d'una resclosa per afavorir la navegabilitat a l'assut d'Ascó, per a la construcció de la carretera entre Riba-roja, Almatret i Mequinensa, per a la construcció d'un pas soterrat a Móra la Nova, per a la millora de les estacions i del manteniment del tren Reus-Móra-Casp, per a millorar el ferm de la N-420 (entre Corbera i Falset), així com partides específiques per al manteniment de la barca de pas o el projecte de consolidació de l'edificació de la zona del ´Molinot`, tot dos a Miravet.


17 d’octubre de 2010

COLLAGE CORRELLENGUA FLIXANCO

Amb la lectura de textos de Salvador Espriu, del manifest del Correllengua i una exposició preparada per a l'ocasió, divendres 15 d'octubre a Flix van coincidir dos esdeveniments prou importants, el record de l'afusellament de Companys i el Correllengua. Manifest escrit per la periodista Patricia Gabancho, qui el clou amb dos paragrafs que dibuixen el present i el futur del nostre país i la nostra llengua:

"Políticament estem sotmesos a “sentències” adverses: lluitem contra això. Socialment som diversos: aprofitem la diversitat per compartir la llengua que ens vertebra. I humanament? Humanament fem pinya, tots iguals i diferents, perquè la identitat col·lectiva es fa amb el concurs de tothom, però amb una història i una tradició que fa de Catalunya una parcel·la peculiar de la humanitat.

Som una nació de portes obertes, però som una nació. S’hi parlen mil llengües, però només una la definim com a llengua pròpia. Treballem junts, per tant, conscients, batalladors i esforçats, per poder tenir en el futur la normalitat que avui se’ns regateja”.

15 d’octubre de 2010

LLUIS COMPANYS EN EL RECORD

Avui la figura del president Lluís Companys torna a tenir el protagonisme que es mereix. 70 anys després de l'afusellament del President màrtir, les contradiccions de la transició i la democràcia deixen en evidència les lleis de la memòria històrica.

Des de Flix, poble on aquesta tarda celebrarem molt especialment el Correllengua, es de justícia recordar la persona d'un del seus fills, Jaume Fortuny Fontanet (1918- 1988), a qui precisament l'ajuntament recentment li ha dedicat un racó: "la Placeta Jaume Fortuny".

Autor d'un magnífic llibre de memòries "TORNAREM A MORIR ?" (ed. Pòrtic, 1984) on a més de relatar els seus origens flixancos a través del seu avi "el vell de Marca", el seu refugi- amagatall a la cova d'aquest dels Vingalis, la persecució a que foren sotmesos el comissaris polítics de l'exèrcit popular, narra com a testimoni directe els darrers dies de la vida de Companys a la presó de Montjuic, detallant com pla intentar l'alliberament del President, motiu pel que viuria novament un consell de guerra per la causa instruida per l'intent d'alliberar el President el març de 1941..

"15 d'0ctubre 1940. Estirat al llit ploro i renego per dintre i per fora. Han assassinat el President de la Generalitat Catalana! Ho presentia, no han valgut les manifestacions que havia fet el company Pardo, que, al meu costat, segurament renega en silenci. El conec són una colla de botxins en acció continuada. Assassins potencials... Pobra Catalunya".



12 d’octubre de 2010

JOAN TRIADÚ - ARTUR BLADÉ

La recent mort de Joan Triadú, una de les personalitats més importants de la cultura catalana durant el franquisme, m'ha portat a la seva autobiografia "Memòries d'un segle d'or". Dos apunts molt propers d'aquest magnífic libre de memòries. En primer lloc les referències a Artur Bladé.

"L'Eclesiastés diu. Pensar massa no és bo... Ho recorda un dels més universals dels nostres escriptors d'aquiest segle d'or: Artur Bladé Desumvila. Així vaig qualificar-lo a l'Avui en un article que vaig publicar el 28 de novembre de 1976 sobre ´l'Exiliada` (...) En la lúcida i passablement feliç vellesa... Bladé i Desumvila no se'n sabia avenir, que l'hagués escollit al primer volum de´les lectures escollides`, el 1962. Que tingués, per exemple, el gran Pere Calders a la vora...".

El segon apunt és en relació a la fotografia que adjunto escanejada del llibre, on veiem a Triadú felicitant a Bladé, premiat a les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra celebrades a Tortosa el 1973. Anecdòticament recordar que el treball per la que va rebre el premi Artur Bladé, concretament el premi Joventut de reportatges, és mantendria inèdit i no seria publicat fins el 1983, essent la primera publicació del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), amb el títol "Visió de l'Ebre Català", primera publicació del CERE en que vaig tenir l'honor d'escriure la introducció.

6 d’octubre de 2010

THE ATLANTIS OFFICIAL

Ahir al vespre vaig ser convidat a afegir-me al grup d'amistat del facebok de The Atlantis Official, així m'he convertit en l'amic 890. Aquest grup de riberencs, Marta Garcia, David Morata, Aitor Cugat, Albert Pujol i Pol Garcia, s'ha convertit en el grup revelació després de participar amb la el passat 19 de setembre a la pasarela "Cibeles Madrid Fashion Week", acompanyant amb la seua música la col.lecció de primavera i estiu del 2011 de la dissenyadora Toton Comella. Enhorabona i molta sort !!!

5 d’octubre de 2010

REGS DE FLIX: IMATGES PEL RECORD






Com les imatges de la entrada anterior dels anys cinquanta en que s'inaugurava l'històrics reg de les Planes -Aixalelles, també recentment modernitzat (2003), vagi per endavant aquestes imatges d'ahir. Va ser un dia molt important per Flix i la seua contrada, pels pagesos i per tots els que apostem per la diversificació econòmica. Com constata la premsa d'avui "Després de quatre anys d'obres s'han posat en marxa dos regadius de suport al nord de la Ribera d'Ebre: Vingalis i Valls-Monredons, que afecten conjuntament prop d'un miler d'hectàrees i uns 300 pagesos dels termes municipals de Flix, Riba-roja d'Ebre i Vinebre. El conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, va presidir ahir la inauguració de les obres, que han costat 12,5 milions d'euros i inclouen tres basses de reg amb una capacitat total de 95.000 metres cúbics i prop de 150 quilòmetres de canonades." Després de tot, costa creure com un poble de secà envoltat pel riu Ebre per tot arreu hagi tardat tants anys en tenir aquests dos regs.

3 d’octubre de 2010

INAUGURACIÓ REGS DELS VINGALIS I MONREDONS

El conseller Llena inaugura demà dilluns els regs de Monredons-Valls i Vingalis

Aquests nous Regs de suport han suposat una inversió de 12.500.000 euros, representen prop de 900 hectàrees de nou reg de suport amb conreus d’olivera i ametller. Inclouen tres basses de reg amb una capacitat total de 95.000 m3, prop de 150 quilòmetres de canonades i més de 300 regants beneficiats.


http://blogdepere.blogspot.com/2007/02/regs-dels-vingalis-i-monredons.html


http://blogdepere.blogspot.com/2007/10/rec-de-suport-monredons-valls.html


http://blogdepere.blogspot.com/2007/07/70-tones-obres-i-regs.html


Alguns diuen que aquesta important inversió de més de 12,5 milions d’euros en Regs a Flix arriba massa tard. Potser tenen raó, el reg del Monredons ja era reclamat al anys cinquanta del segle passat en inaugurar-se reg de les Planes ( podeu veure dues imatges de la inauguració). Amb tot demà, amb la inauguració dels dos recs, el Monredons-Valls a la marge esquerra i el dels Vingalis a la marge dreta del riu Ebre per part del conseller J. Llena, és el resultat del bon treball de les respectives juntes presidides per Joan Treig i Josep Garcia Lorente respectivament. Des de l’ajuntament i des de l’any 2003, concretament des del maig amb la comunicació de l'inici de l'expedient de la concessió d'aigües davant la CHE foren nombroses les reunions i trobades amb el departament d’Agricultura i la mateixa CHE però, sens dubte, sense l’empemta i la seua il.lusió no haria estat possible.