7 de gener de 2013

NOTÍCIES DE LA BARCA DEL RIU DE BAIX



Un any i un dia haurem estat sense la barca del riu de baix formant part del nostre paisatge ebrenc. Aquest matí he realitzat una fotografia de record de la nova barca de pas situada al bell mig del riu. Nova i renovada barca de pas després de l'accident del 2 de gener de l'any passat en que s'esfonsà parcialment. Sens dubte és un element molt important del poble que reuneix totes les característiques per a ser un dels símbols més importants del poble de Flix.


Per tenir constància de la seua importància des del punt de vista històric, podriem recordar des de:
L’escriptura de venda del castell i termes de Flix per la Ciutat de Barcelona, el juny de 1399, en que feia referència a dues barques, la de “sirga”, de molt gran passatge i una altra barca anomenada Juffa.
         “la barca de pas... e ab lo dret dita barca appellada de juffa versus Ylerde, ab tots vexells e altres arreus”[1]

Les referències reials, quan el rei Ferran VII el 1833 autoritzava l’arranjament de la barca de pas vella i accordava la construcció d’una nova “para el paso de la Llosa sobre el Ebro”. Al desembre d’aquest mateix any s’acordarà la construcció d’una “maroma” per a la barca, a la Llosa.[2] 
Documents com la convocatòria municipal de 1879 de l’arrendament de les barques de pas per dos anys:
“El arbitrio de las Barcas de arriba y de abajo del paso del rio Ebro, bajo el tipo la de arriba de 750 pesetas y la otra de 150 pesetas.”[3]

O episodis tràgics com el 3 de febrer de 1945 amb l’accident més greu de la barca, amb 9 morts.
 “Grave accidente en las immediaciones de Flix... De las 14 personas que conducía hay una ahogada y 8 desaparecidas: El sábado pasado cuando un grupo de unas catorce personas, en su mayoría trabajadores del campo regresaban de sus faenas a bordo de una barcaza ... zozobró la embarcación, debido a la rotura del cable que la conducía, al perder esta la estabilidad por causa de un rebaño que estaba colocado en uno de los extremos de la misma...” .[4]



[1] SERRANO DAURA, Josep. Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova..., v I, p 567.
[2] SERRANO DAURA, Josep. Senyoriu i municipi..., v I, p.568.
[3] Boletín Oficial.. Any 1879, n. 121.
[4] Diario Español  , 6 de febrero 1945.

1 comentari:

Jaume Masip Llop ha dit...

Molt interessant, Pere, com sempre.
Només un apunt, Serrano Daura es va equivocar al transcriure el tema de les barques, en realitat la de dalt és la de la Sirga i la de baix la de Joffa, nom de la partida dels horts que ha derivat en Xofars, tal com l'anomenem avui dia.