29 de gener de 2013

EL SANEJAMENT DE L'EBRE (1)

L'amic Josep Maria, un dels blocaires més actius i més visitats, em demanà un escrit sobre la polèmica i desacords al voltant de la neteja de l'embassament de Flix entre les diferents administracions. Concretament la cronologia dels fets i l'estat actual de la qüestió. Avui l'ha publicat. Com que l'escrit que va demanar era massa llarg per una entrada al bloc l'ha adjuntat amb un pdf. .

Al temps que agraeixo el seu interés i predisposició a exposar el seu bloc un tema tan important pel país i en especial per l'Ebre, us convido a conèixer el seu bloc "Prova i error":

                  http://josepmcp.blogspot.com.es/2013/01/el-sanejament-de-lebre.html

Adjunto una primera part d'aquest escrit:



"L’any 2004 fou la notícia mediambiental de l’any. Concretament el 10 de setembre després que el conseller de medi ambient Salvador Milà obrís les notícies del vespre de TV3  denúnciant arran d’un treball del Centre Superior d’Investigacións Científiques de la presència de més de 300 mil tones de residús organoclorats i metalls pesants al riu Ebre, més concretamente a l’embassament de Flix, contaminació conseqüència de l’acció centenària de la química d’Ercros.

La necessitat de trobar solucions urgents a la greu contaminació química  facilità que es desenvolupés una acció coordinada per totes les administracions, des de la ministra Cristina Narbona fins els mateix conseller Milà, amb totes les administracions i organismes acadèmics i mediambientals, des de la mateixa CHE fins Greenpeace. Així es constituiren dues comissions una tècnica amb la presència dels principals experts mediambientals coordinada per Aquamed i la CHE, i una altra més política coordinada pel Secretaria d’Estat per a la Biodiversitat, Antonio Serrano. Així en pocs mesos de gran activitat es realitzarien tots els estudis i es prengueren les decisions amb els vist i plau de les dues comissions, alhora que s’aconseguia el suport econòmic dels organismes de la Unió Europea, amb l’acord de cofinançar els treballs de descontaminació amb més de 140 milions d’euros. El 2008 sortiria a concurs els treballs i s’aprobava per Protecció Civil els plans d’emergència necessaris per a començar els treballs. Així, l’abril del 2008, s’adjudicarien les obres a FCC.

A partir d’aleshores s’inicià una etapa de prepararatius i d’aplicació de les necessitats del pla d’emergència, amb importants inversions en pous aigües avall  de l’Ebre i al CAT. El canvis de ministres i de consellers, també a Aquamed i a la CHE, comportà que es presentés un ambiciós Pla de Restitució al territori ebrenc que creà espectatives d’inversions hidràuliques no solamente en les municipis ebrencs aigües avalls sino també a municipis prou allunyats com per exemple la capital del Priorat, Falset, pla presentat el 2009, paralel.lament a l’inici de les obres d’aillament dels fang contaminats de la resta de l’embassament amb un doble mur de tablestacat.

I ja arribats al 2012, vuit anys després de les urgències medieambientals, amb tot a punt per començar l’estracció del fangs contaminants, amb observadors científics d’arreu, amb l’abocador de residus industrials llest, la planta de trractament de darrera generació a punt, la depuradora en periode de proves, amb els terminis de justificació del fons europes al límit, i a les portes de la campanya electoral del novembre, veiem com alguns alcaldes que han vist el retard de les obres al seu municipi del Pla de Restitució abans esmentat, com, sorprenentment, el conseller de medi ambient Lluís Recoder posa l’ombra del dubte sobre la conveniència d’extreure els fangs contaminants, trencant el consens que fins aleshores havia existit des del començament. Som a les portes del 10è aniversari del treball de CSIC, i aquella obra declarada el 2004 urgent d’interés nacional,  encara per fer, i “lo més calent a l’aigüera” !"