20 de gener del 2014

1904, L'ANY MÉS REPUBLICÀ ( 2 )


           Amb la significativa data de l'1 de maig trobem una curiosa menció de la fundació del centre republicà flixanco al reconegut setmanari satíric, republicà i anticlerical La campana de Gracia”:




2 de juliol.
El Porvenir ("Periodico republicano de avisos y noticias, defensor de los intereses generales del distrito") informa que José Mestres Díez de Flix és un dels cinc components de la junta territorial republicana del districte de Gandesa.
8 de juliol. Activitats Ateneu de Flix, segons el "Diario de Tortosa", del partit liberal dinàstic.
"Hace varias semanas que el Ateneo de Flix celebra los dias festivos, ya con veladas literarias, ya con funciones dramàticas, para recreo, educación é instrucción local, mereciendo pláceres dicho Ateneo por los fines altamente benéficos. Para la festividad de San Jaime, se pondrá en escena "Serrallonga", no perdonando sacrificio alguno para que la velada resulte del todo buena y animada..." 



          El 28 d’agost el diari  La Justícia informava que per haver quedat petit el local republicà s’havia traslladat la seua seu al carrer Major:
“Nuestros correligionarios de Flix nos participan que por ser insuficiente el local donde estaba instalado, à causa del crecido número de socios que ha ingresado en el mismo, ha sido trasladado á la calle Mayor de aquella localidad el Centro Republicano, del que es digno presidente honorario nuestro distinguido amigo y querido director don Julián Nougués, diputado à Cortes por esta circunscripción.”
I finalment el 7 d’octubre el setmanari republicà madrileny Los Dominicales del libre Pensamiento (organo de la federación Internacional de Librepensadores)”, oferiria una llista de noms amb la recaptació feta pel "centre republicà" de Flix per a les despeses de representació del seu delegat Cristóbal Litrán. Així, entre d’altres, podem trobar noms que tindran un protagonisme local durant força anys, com per exemple Josep Mestres Diez (1867-1945), alcalde, jutge de pau en diferents etapes i un dels casos més significatius de republicans represaliats pel franquisme a finals de la Guerra Civil, Manuel Gasset Llecha, sastre i regidor de l’ajuntament d’aleshores, Alfons Guiu Corbella, primer president de “la Unió Social”, Domingo Pena Guillén, un dels dirigents de la vaga del 1919 i fundador de la “Unió Obrera” o Ramon Alabart Sabaté, director de la banda de música “la Lira”:
Ramon Alabart assegut envoltat de músics
“ José Guiu Corbella, Mateu Suñé Pujol, Alfonso Guiu Corbella, José Mestres Díez, Casimiro Carim Marimón, Francisco Viñoles Espunet, José M. Suñé Cervelló, José Suñé Pujol, Enrique Suñé Pujol,  Antonio Guiu Monclús, Ramon Català Cervelló,  Manuel Gasset Llecha,  José Cubells Castellví, Francisco Aguilá Masot, Amadeo Zurita Cervelló, José Catalá Torres,  Juan Pérez Palliso, Francisco Blanch Vilanova,  Juan Cervelló Salvat, Juan Sales Aguilá, Mariano Nogales Garciapons, Domingo Pena Guillén, José Sabaté Sanchez,  Roque Sabaté Pujol,  Manuel Cugat Carranza, Cristóbal Ferrús Ferragut, Salvador Benet, Josep Jardí Argilaga, Benito Blanch Pujals, Ramon Alabart Sabaté, José Mur Ferré...” fins a 53.

Retall d'una fotografia de la banda "La Lira" (1912) de la Veu de Flix, cedida per la família Estela-Carreras.