15 d’abril de 2014

ALBERT MANENT EN EL RECORD.


Ahir ens va deixar Albert Manent (premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2011). Com diu en portada el diari el PuntAvui, ha estat un dels grans referents de la resistència cultural catalana, a més d'un gran activista cultural. Integrant de la generació que va veure truncada la seua vida per la guerra i la dictadura, i que lluitaren per mantenir vives la llengua i la cultura catalanes.

Als anys 80 i des del seu càrrec de Director General de Promoció Cultural als primers governs de Jordi Pujol seria un dels veritables dinamitzadors culturals a les nostres terres.Anys que vaig tenir l'honor i l'oportunitat de reunir-me amb al senyor Albert Manent en diverses ocasions com alcalde de Flix i després com a membre del CERE.

La primera fou el 1981 i consistí en una intensa trobada d'entitats culturals i ajuntaments de la Ribera a Móra d'Ebre que serviria per a promoure la constitució del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Anys méds tard seria amb motiu de la Jornades d'Estudis sobre Àrees Rurals celebrades a Tortosa el maig del 1986 on em convidà a participar com a ponent.

Visità Flix diverses vegades, feu xerrades i conferències, de les que encara tinc present la que realitzà com una classe magistral al Casal Sant Jordi amb motiu dels actes de la Diada del 1986. Un amic de Flix que des del seu càrrec ens ajudà a la realització de la Biblioteca (1985) i subvencionà la construcció de l'Escola de Música i estatge de l'Orfeó (1987).

Anys més tard l'acompanyaria pels nostres pobles en la realització d'entrevistes quan realitzà el curiós estudi d' "Els noms populars dels núvols, boires i vents a la Ribera d'Ebre i Terra Alta" (1996). La darrera trobada seria amb motiu de la publicació de l'obra completa del seu amic, Artur Bladé i Desumvila.

En el record les seues darreres paraules del discurs pronunciat amb motiu del primer Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila, el 16 de setembre de 1983:

"Crec que, si ja tenim les institucions, tanmateix encara no hem recuperat tots els signes d'identitat, que ens queda per tant un llarg camí, que si vam passar l'època negra del franquisme, ara en tenim un altre de difícil, però que ens permet moltes més possibilitats, i, per cloure voldria recordar un vers d'en Josep Carner, que deia que tenim una pàtria que encar no és nascuda com l'hem somniada els seus fills".

(Foto de la seua biografia que il·lustra el llibre Records d'ahir i d'avui: Homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys.)