22 d’abril de 2014

ROSSEND ESCOLÀ NOMENAT "FILL PREDILECTE" DE LA PALMA D'EBRE

El passat dissabte el poble de la Palma d'Ebre realitzà un important acte d'homenatge a Rossend Escolà Cubells (1918-2013) nomenant-lo "fill predilecte". Nomenament molt especial atorgat per l'Ajuntament que seria lliurat als seus familiars al final de l'acte de reconeixement.

L'església Romànica s'omplí de gom a gom de veïns i veïnes que no vulgueren perdre`s l'acte de reconeixement a un dels fills més il·lustres que ha tingut el seu poble. L'acte fou organitzat per l'Ajuntament i l'Associació cultural l'Espona i comptà amb el suport de totes les entitats de la població així com del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

En els parlaments vaig tenir la satisfacció de participar-hi al costat d'Olga Cubells , que ho feu en representació de l'Espona, Francesc Masip, pintor, deixeble seu, i l'alcalde de la Palma d'Ebre, Gil Martí. Tancant els parlaments Ferran Bladé, Director Territorial de Cultura de les Terres de l'Ebre. Esmentar entre els assistents que presidiren l'acte la presència del president del Consell Comarcal, Jordi Jardí. El lliurament de còpies de l'acord als familiars i entitats, parlament dels familiars va ser l'apartat més emotiu de l'acte així el cant final del "Rosa d'abril" a càrrec del Grup Coral de la Palma.

Parlament que vaig fer tot analitzant la vessant d'historiador de Rossend Escolà:

Vaig entrar e contacte amb la seua obra pictòrica abans que amb la seua persona. Era a principis del 1977, aleshores estudiava a Tarragona, la Carme m’animà a visitar una exposició seua a la sala d’art de Caixa Tarragona de la Rambla Nova… Mesos després vaig començar a conèixer a Rossend Escola, una personalitat artística i intel·lectual, d’aquelles persones que molt de tant en tant tens la satisfacció de conèixer. Un humanista global, com dirien els clàssics, amb tots el ets i uts, un apassionat pel coneixement en si mateix, del poble, del país, de la natura, del temps, de la poesia, de la història i de l’art.
 
Arreu parlar de Rossend Escolà és parlar del pintor per excel·lència de la Palma d’Ebre, de les seues aquarel·les i els seus paisatges, ( aspectes que l’amic Paco Masip, el gran amic de Rossend en parlarà més tard)… Però si la seua gran passió sempre fou la pintura i el dibuix  aprés a les Escoles Professionals Salesianes de Sarrià i més tard a l'Escola d'Arts i Oficis de Belles Arts. L’altra gran passió de Rossend sempre va ser el seu poble. I, per tant, qui millor que ell, per donar a conèixer la Palma d’Ebre, la seua història i la seua gent. D’aquí que, com a professor d’història, permeteu-me que parli en aquest acte de record de la seua vessant com a historiador i de les seues publicacions d’història local. Publicacions de les que hauríem de tenir en compte els articles i escrit com a col·laboracions puntuals a les publicacions locals com ara el Reble o el Mussol i les col·laboracions a les Miscel·lànies del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, de les que hem d’esmentar-ne  tres en concret:


-   L’arquitectura catalana dels segles XII-XIII. Entre la tradició i la renovació. Consideracions a l’entorn de l’església romànica de la Palma d’Ebre i el castell de Miravet (Miscel·lània numero 6) -  La Casa Mateu Escolà (S XVIII) de la Palma d’Ebre (Miscel·lània 7) -  I “Els palmencs i les seues arrels” (Miscel·lània 16)¨


Parlant del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, hauríem de destacar la importància de la seua participació en la constitució el juny de 1983. Rossend al costat del seu nebot Jaume Aymí participà activament en totes les trobades comarcals que desembocarien el la creació del CERE. Afegint-se als noms d’Artur Bladé Desumvila, de Benissanet Carmel Biarnés, d’Ascó, Josep Ma Saez, de Miravet,  Dolors Cabré, de Riba-roja i Tivissa, Jaume Garciapons, de Flix o Artur Cot de Mora d’Ebre. 

Personalitats culturals provinents de molts àmbits de la comarca, malauradament desaparegudes, representats d’aquella generació caracteritzada per la resistència cultural i lingüística durant la llarga nit del franquisme. Una generació que enriquiria i validaria les il·lusions de molts joves riberencs que durant la transició democràtica i la recuperació de la Generalitat teníem molt clar que la cultura és l’eina fonamental per consolidar la democràcia i les llibertats.

Rossend, fou un membre actiu durant els primers anys de vida de centre d’estudis. Així hem recordar que el CERE el 2001 el nomenaria en el decurs d’un acte al teatre la Llanterna de Móra d’Ebre soci d’honor de l’entitat i que l’any 2006 li concediria la seua distinció més emblemàtica, la Sirga d’Or.

En quan a les monografies hem d’esmentar quatre:

-         Guia de la Palma d’Ebre. Els llibres de la Medusa. (1984)
      Aquesta obra és un petita joia de les monografies locals. Forma part de la recordada col·lecció “Els llibres de la Medusa” de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.  Un llibre indispensable per conèixer la Palma d’Ebre, una magnífica immersió en la seua geografia, la demografia, la història.

Amb una descripció dels llocs més importants de la vila, des de l’església vella i el fossar fins la Plaça passant pel tomb de la processó, la casa la vila, la presó, el castell, l’església nova, la casa Abadia o la casa Estordit i el Convent. O el retrat de la fesomia del terme, des de la Font Vella fins al Coll de la Creu, tot passant pel Pi, els masos, les coves, fonts, pous i basses. Per introduir-nos al desenvolupament econòmic i les festes, costums, tradicions i vida cultural fins els anys 80.

-  L’església romànica de la Palma d’Ebre. (1994)
És segurament el seu llibre més estimat. És el resultat bibliogràfic d’un somni, la restauració de l’església romànica, una de les joies arquitectòniques d’art medieval més important del sud de Catalunya. Al pròleg, escrit per l’altre fill il·lustre de la Palma, monsenyor Francesc Ciuraneta, aleshores bisbe de Menorca,  n’és prou eloqüent: “ Rossend Escolà i Cubells, amb una minuciositat gairebé benedictina, de pintor detallista, ens va explicant al llarg del llibre les diverses vicissituds per les quals ha passat aquest monument esplèndid, orgull de la Palma d’Ebre.” “És prou natural que la seva sensibilitat de pintor l’hagi portat a valorar el patrimoni artístic... D’alguna manera ell ha estat un mestre, un impulsor. “Com va escriure el seu nebot Josep Aymí...”en la restauració de l’Església Romànica, també jugà un paper molt important, en el que deixà uns quants anys de la seua vida. Les subvencions dels organismes oficials anaven caient de gota en gota. Tampoc s’haurien entès els treballs de l’església sense la seua col·laboració
Una publicació que ens ofereix una relació biogràfica de fills il·lustres com: El monjo de Scala Dei al s. XVI, Mateu Perelló, Francesc Cubells el batlle de la Guerra dels Segadors, Agustí Galceran Pedret, brtaç dret de sant Enric d’Ossó, Josep Ma Escolà Miquel, el frare franciscà, i Tomás Cubells Miquel, fa pocs mesos nomenat beat a Tarragona.

-    Setmana Santa . Història i religió, La Palma d’Ebre . (2004)
         Més que un llibre d’història és un opuscle  de 50 pàgines indispensable per conèixer el sentit religiós i cultural de la Setmana Santa i els armats de la Palma. També té el pròleg a càrrec de l’aleshores bisbe de Lleida, Francesc Ciuraneta.
-     La “nova” església parroquial de nostra senyora de l’assumpció de la Palma d’Ebre. (2008). 
         També amb pròleg del bisbe emèrit Francesc Ciuraneta, aquesta darrera publicació més que un llibre d’història és una radiografia transversal de l’església parroquial, amb unes notes històriques inicials, molt ben documentades, de la seua construcció entre el 1802 i 1823, essent el mossèn el conegut guerriller de la guerra del francès Adrià Ochando.

Rossend Escolà, “el pintor de beatituds i paisatges” com el definí l’amic Xavier Garcia quan l’afegí a la primera relació d’"Homenots del Sud". Amb l’obra que he comentat podríem  ben bé dir que es dedicà a escriure història amb l’objectiu de publicitar en positiu el seu poble. Coincideixo amb Xavier Garcia quan el va descriure després de la primera coneixença:  "un “artista-pintor, que sovint sol anar guarnit d’atributs d’historiador i de poeta-filòsof”. 

Amigues i amics, que nou mesos després de la seva mort, precisament coincidint amb la Setmana Santa que ell tan estimà i estudià, i que sigui a l’interior de la Romànica, a la que hi dedicà anys de somnis, que tot el poble de la Palma d’Ebre estigui reunit per recordar-lo i reconèixer-lo com a fill il·lustre, és un dels millors homenatges que, sense cap mena de dubtes, li podem fer.