FLIX, 1939.

1939.

   1 de gener. El front bèl·lic s’allunya definitivament de Flix, les tropes franquistes ocupen la Palma d’Ebre, La Bisbal de Falset, Cabacés, la Torre de l’Espanyol i Vinebre.

   19 de gener.  Sota la presidència del Comandant Militar de la població, Manuel Miró Abadía,  i l’assistència de Ramon Pardell Alabart, Jefe Local de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, , José Mestres Carranza torna a l'alcaldia de Flix com a president d’una comissió gestora. Emilio Alies Piñol i Feliciano Guiu Palos eren els tinents d’alcalde. A més hi havia 8 regidors, anomenats “gestores”.

Jose Ripoll Pellicer seria el  jutge municipal i Antonio de Cemillan Navas el secretari del jutjat.

Carlos Capilla Sancho i Agustín Rodríguez Serra  nous mossens de Flix.

            1 d’abril. Final de la Guerra Civil.

Flix segons els padró que es realitzaria l’any 1940 tenia 3.306 habitants. A conseqüència de la Guerra Civil havia perdut 1.040 habitants en relació al realitzat el 1936, gairebé una quarta part de la població.

18 de juliol. desfilada en acabar el Te Deum

47 foren els veïns de Flix morts al front de guerra. Entre la població civil a causa d’accidents derivats de la guerra i per explosió de bombes abandonades moriran 11.persones. A part s’haurien d’esmentar el morts violentament entre les dues parts enfrontades.

Així, el consistori, amb motiu del 25è any de la “Victoria”, publicà una relació “de los caidos durante la Cruzada de Liberación. Por Dios y por España”, recordant a 14 fills de Flix morts al front i a 23 més morts en la reraguarda.

Les dades de la repressió franquista de veïns de Flix es quantifiquen en 57 persones processades: 49 reclosos temporals i 8 afusellades.

  26 d’abril. L’ajuntament acordà la construcció d’un monument “A los Caidos por Dios y por España”.

          “Se dará el nombre de Plaza de los Mártires al final de la calle de la Iglésia y frente a la misma, donde en momento oportuno se construirá la obra adecuada y se fijará en una placa los nombres de todos los habitantes de Flix que fueron asesinados por los rojos " (1)”

 14 de maig. S’establí la “Cartilla de Racionament” (encara que es feu amb caràcter provisional, la provisionalitat durarà 12 anys).                                       

  21 de maig. Diumenge, al carrer Gombau, reconvertit en “calle de la Victoria”, cantonada Plaça Major, s’ubicarà el primer local de la Falange. Recordar que durant la guerra havia estat un cafè regentat per un dirigent del PSUC i de la UGT.                                       

        “Gran Concentración de Falange Española y de las JONS en Flix. Se Celebró un acto de homenaje a los caídos y otro de afirmación Nacional – Sindicalista”.

Concentració davant seu de la FET a la Plaça Major

En aquest acte a més hi participaren els pobles de García, Ascó, Torre de l’Espanyol, La Palma d’Ebre y Riba-roja d’Ebre. 

A les 11 del matí es feu una missa de campanya y una desfilada dels diferents pobles amb les respectives banderes “nacionales y del movimiento”, després vora una “monumental cruz levantada en el cementerio” es col·locaren corones i flors. A l’acte segons les cròniques “fue concurredisimo por una immensa muchedumbre”, després es procedí a la benedicció dels locals de la “Organización y en el Teatro de la Falange completamente atestado de público tuvo lugar el gran acto de afirmación Nacional – Sindicalista...

“(Paraules del "camarada Macián, Secretario Provincial"): Hubo un momento en que la descomposición de España era inminente fruto de aquella política de subversión del orden, de la implantación del odio contra el sistema y del crimen como procedimiento y tàctica gobernamental (3)”. 

Juliol. Uns 20 flixancos es troben exiliats al camp de refugiats francès de Bram, anomenat també camp dels catalans, al Departament d’Aude.

 8 d’agost. Primera víctima pel bàndol vençut. Ramon Alentorn Tarragó, President de l’Obrera, del Sindicat Agrícola i membre de la CNT. Tenia 44 anys quan fou afusellat a Tarragona.  

11 d’octubre. Renovació comissió gestora: El comerciant de queviures José Llauradó Guiu nou alcalde. Joaquín d’Oriol Ferrús  i Modesto Sanjuán Fortuny eren els tinents d’alcalde. Hi ha sis “gestores”: José M. Rey Tarragó, Juan Miol Sánchez, José M. Margalef Llecha, José Estopá Tarragó, Juan Pujol Alabart i Baltasar Pagés Nogués. Cipriano A. Pla Grau era el secretari de l’ajuntament.

Octubre. Francisco Terré Díez nou jutge de pau.

 27 d’octubre. Homenatge a la Plaça de l’Església (de los Mártires) als “Caidos” locals amb motiu del VI aniversari de la fundació de la Falange.

Excel·lent i sgnificativa fotografia de l'acte on s’observa començant per l'esquerra a l'alcalde José Llauradó, mossen Agustí, el nou jutge Francisco Terré, el nou "Jefe" local de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Francisco Sanjuán Fortuny, adreçant-se als assistents i el seu germà Modesto Sanjuán al costat entre d'altres. (4)

               

               

---

 (1)AMF. Llibre d’Actes municipals, nº ,  abril de 1938 – gener del 1941, Ajuntament de Flix. P.24.

(2) Fotografies desfilades de  "La Guerra Civil a Catalunya". El Camí cap a França. 11, pag 20, 21 i 22. Barcelona 2008.

 (3)Diario Español , 25 de mayo, nº 106.

(4)Sànchez Cervelló, Josep. La Falange de Flix: aspectos socio-econòmics i polítics (1938-1965) in  “Franquisme a les Comarques Tarragonines”, Tarragona 1993.