En primer lloc cal destacar el pròleg de Francesca Aliern qui defineix Albert Guiu com articulista de prosa acurada, crític literari i poeta encisador, tot recordant-nos que aquesta obra en concret supera qualsevol espectativa per la seva originalitat i "emana poesia a cada línia dels fulls".
Els dos primers relats en són mostra clara, Albert fa un particular reconeixement a dos dels grans de la poesia, Joan Maragall amb el conte "la vaca cega" i a Gustavo Adolfo Bécquer amb "memòries duna oroneta de Bécquer". El tercer relat "somiant Mercè Rodoreda" és un homenatge a l'autora de la "plaça del diamant". El quart és especialment emotiu "una poeta cega"... "Carme, que va perdre la vista el 2006 a causa d'una malaltia, és alumna meva en uns tallers d'escriptura que imparteixo al seu poble de tota la vida, un poble silenciós, tímid i astut, sembla que parli d'ella, una dona silenciosa, tímida i astuta".
El cinquè relat "Amistats en femení" és un cant a la vida i a la vellesa dins del marc d'una residència per a la gent gran. Després del relat més breu "taronges ensucrades" ens trobem amb dos contes força originals, "La princesa destronada" i "Memòries d'un cuc vegetarià", per acabar amb un regal i alhora un reconeixemenr a tots els docents, "primer i últim dia de feina d'una professora", un dietari amb connotacions nostàlgiques que m'ha traslladat a les meves dades particulars amb trenta-set de diferència. "I a què dedicaràs el teu temps? A llegir molt i a gaudir de les immenses possibilitats de la terra. Caram! No tant la terra com la joventut dels alumnes són dos de les realitats amb més riquesa potencial i possibilitats de futur que existeixen."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada