5 DE MAIG, RECORD DELS FLIXANCOS DEPORTATS A MAUTHAUSEN.

El nom de Mauthausen torna a estar d'actualitat. La setmana passada va ser el centre d'interès d'un llarg debat al Congrés del diputats. Tots les historiadors estan d'acord que Franco fou el màxim responsable de la deportació als camps d'extermini de refugiats amb nacionalitat espanyola. Convertits ens apàtrides, arrestats i empresonats a França per la Gestapo, les SS i la policia col·laboracionista francesa del Petain.  "Algú ho havia de dir" i va ser el republicà Joan Tardà el més clar: “Alemania, Francia y otros países no sólo han honrado y honran a las víctimas, sino que las han reconocido jurídicamente hace muchos años. Ese reconocimiento jurídico sigue pendiente por parte del Estado español y sin él no habrá justicia ni reparación”.

El 5 de maig és l'efemèride del 70è aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini de Mauthausen i Gusen, conegut com "l'infern dels inferns" o "l'escorxador". Els republicans, d'ells uns dos mil catalans, amb el triangle blau dels apàtrides, viurien l'infern i hagueren de presenciar el sistemàtic extermini dels gitanos i dels jueus.

Un dels dos flixancos alliberat aquell 5 de maig de 1945 fou Tomàs Pujol Llecha, deportado a Mauthausen el 7 de abril de 1941 amb el número 4.866, qui gràcies a formar part d'un nissaga de barbers, anys després recordaria que considerava que "havia tingut molta sort der ser barber, doncs la seua feina era molt més fàcil i còmoda, però que havia d'assistir al primer ritual de deshumanització dels presoners que arribaven (vestit de ratlles, el número i el cap rapat al zero), vivint 5 anys d'horror d'aquells que  entraven a un regne incomprensible de mort i dolor". (1)  

Vuit son el flixancos que viurien l'horror del camp d'extermini. Entre el 1941 i el 1943 havien mort sis exiliats al camp de concentració nazi de Gusen: Ramon Agramunt Tarragó (34 anys), Carles Alentorn Tarragó (35 anys), Joan Ferrús Costa (28 anys), Agustí Sánchez Grau (31 anys), Josep Vaqué Agramunt (49 anys) i Domènec Zurita Nogales (30 anys). Manuel Grañena  Molins (30 anys), traslladat al camp de Dachau trobà la mort al mes d'entrar-hi.  

1. Agramunt Tarragó, Ramon. Nascut el 13-1-1907.  Fill de Josep Agramunt Dusola i Maria Tarragó Tarragó, d'una família de carlistes, nebot de "lo capella de Flix" Josep Agramunt.  Republicà. Germà de Mariana Agramunt (1912), dirigent local durant el franquisme de la Sección Femenina de la Falange. Número de presoner 87580. Deportat al camp de Mauthausen el 27-1-1941, el 8 d'abril seria traslladat al camp de Gusen, més conegut com "l'escorxador", lloc on va morir el 26-12-1941.

Carles Alentorn Tarragó

2. Alentorn Tarragó, Carles A. Nascut el 12-7-1906. Fill de Ramon Alentorn March i Maria Tarragó Bigorra. Manobre a les obres de Saltos Ebro. Casat amb Maria Garciapons Tarragó (1910), amb dos filles,  Dolors (1934) i Roser (136). Vivia al carrer Castell 46. Fou pres a Mauthausen el 13-12-1940 i traslladat al camp d'extermini de Gusen el 20-1-1941 lloc on va morir el 23-11-1941. 
3.  
4. El seu germà Ramon (1897), fou la primera víctima flixanca de la repressió franquista, executat a Tarragona el 8-8-1939, Havia estat president de l'Obrera i del Sindicat Agrícola.

3. Ferrús Costa, Joan. Nascut el 23-1-1913. Fill de Carles Ferrús
   
   Ferragut i Teresa Costa Sabaté. Germans: Carles, Antonio, Ramon (al final de la guerra fou condemnat a pena de mort i afusellat a Tarragona el 1942) i Josep. El 1936 vivia amb el seu germà Carles C. Església 25. Presoner al STALAG VIII C amb el n. 55585 fou traslladat el 25 de gener del 41 a Mauthausen amb el n. 3679 i a Gusen el 20 d’octubre del mateix anys amb el n. 14304, lloc on tres mesos després hi trobà la mort el dia de Nadal. Casat amb Mercedes Descarrega Masot  el 4 d’octubre del 36, a qui la Creu Roja de Ginebra li notificaria la mort del seu marit el 9 de maig del 1949. La seua filla Teresa es casaria el 1959 amb José Salinas Salinas.

4. Grañena  Molins, Manuel. Nascut el 26-1-1912. Pres a Mauthausen el 27-1-1941, traslladat al camp d'extermini de  Dachau el 8-11-1942 lloc on va morir el 8-12-1942.

5. Pujol Llecha, Tomás. Nascut el 9-9-1919. Fill del barber Magí Pujol Benet (1880) i Raimunda Llecha Mur (1887). Segons el padró de l'any 1936 feia de mosso i treballava a Saltos del Ebro, dos germans, Xavier (1922) i Josep (1925). Vivia al carrer Major 54. Pres a Mauthausen el 7-4-1941 i alliberat el 5-5-1945. Després d'uns anys exiliat a França retornà a Tarragona on va morir l'11-7-2007.

6. Ros Mateu, Rafael. Nascut el 30-11-1919 al carrer de l'Estació 23. Fill del mecànic originari de Cartagena, Angel Ros de Castillo i de Rafela Mateo Pardo. Pres a Mauthausen el 13-8-1940 i alliberat el 5-5-1945.

7. Sánchez Grau, Agustí. Nascut al carrer Sant Roc 33 el 10-11-1910. Fill de Francisco Sánchez Grau i Maria Grau Aguilá. Pres a Mauthausen el 3-3-1941, camp d’extermini on va morir el 19-10-1941.

8. Vaqué Agramunt, Josep. Nascut al carrer Miranda el 17-7-1892. Fill de Ramon Vaqué Estopá i d’Antonia Agramunt Sabaté (1867). Un germà, Francisco (1908). Casat amb Francesca Terré Ribera (1893). Pagés. 4 fills: Ramon (1919), Rosari (1921), Josep (1923) i Aurora (1931). El 1936 vivia al carrer Església 9. Pres a Mauthausen el 27-1-41 i traslladat a Gusen el 17-2-1941, camp d’extermini on va morir el 22-7-1941.

9. Zurita Nogales, Domingo J. Nascut el 5-9-1903. Fill del republicà Amadeu Zurita Cervelló  i Carme Nogales Garciapons, tres germans,  Amadeo (1908), Ramon i Angelina. Casat amb Maria Rey (de ca Torrat). El 1936 vivia al carrer Salmeron (avui Sant Roc) n. 20.  Pres a Mauthausen el 13-12-1940, seria traslladat al camp de Gusen el 20-1-41, lloc on va morir el 15-5-1943.

• Tot i que no fou pres al camp de Mauthausen, sino al cap nazi de Bucherwald, també hem de fer esment de.

Amaro Castellví

1. Castellvi Blanch, Amaro. Nascut el 20-12-1913 al cr. Castell 26. Fill de Manuel Castellví Sabaté i Teresa Blanch Cervelló. Casat amb Josepa Pujol Sales (1914), vivia a la plaça Major 9. Una germana per part de mare, Benita Rodes Blanch. Manobre a l'empresa Josep Hipp. És dels pocs deportats als camps nazis amb informes de la Falange local al "Tribunal de Responsabilidades  Políticas"  de Barcelona. Així els informes esmenten que formà part del Comitè, que participà en la destrucció de l’església i en els Fets de la Fatarella.  Exiliat a França,  fou pres a Compiegne el 17-1-1944 d'on seria traslladat al camp nazi de Bucherwald, camp de presoners polítics prop de Weimar, el 19-1-1944. Amic del pastor protestant Bonifàs, aquest per escrit ens recorda que Amaro havia estat un dels pocs supervivents de la massacre nazi de Gardelegen (3 d'abril de 1945). Exiliat a França prop de Florensac (Herault) on es feu viticultor, es tornaria a casar per crear una nova família. L'any 2005 un diari d'aquesta ciutat recordava com als seus 91 anys encara desfilava a totes les manifestacions i que havia estat present al 60è aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini nazi. Va morir a Florensac el 2012.

Nota. El maig de 2005, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, entitat que aleshores tenia l'honor de presidir, va aprovar una declaració per la restitució de la memòria històrica dels morts als camps nazis. 

Observacions: Aniré incorporant noves dades dels deportats a Mauthausen en la mesura que tingui més informacions com el comentari adjunt.

 (1) http://www.mve2gm.es/paises/republicanos/campos-de-concentracion/