Aquest migdia he anat a la darrera sessió de Ple de l'ajuntament, previa a les eleccions del proper diumenge. És curiós que a quatre dies de les eleccions municipals hagin estat tan pocs els assistents. S'han aprovat per unanimitat els comptes generals corresponent al 2014, que denoten la bona salut de les finances municipals, i dos punts que diuen molt de tots els components de l'ajuntament en relació al reconeixement de la memòria històrica.
- Una moció de suport al banc d'ADN i a la catalogació de fosses per a les identificacions dels desapareguts a la Guerra Civil,
- I la moció per al reconeixement i la restitució de la memòria dels deportats als camps d'extermini nazi en el 70è aniversari de l'alliberament de Mauthausen. Moció que ha tingut el seu punt emotiu, ha estat aprovada també per unanimitat davant de Teresa, filla d'un de les víctimes de l'infern de Mauthausen, Joan Ferrús Costa. Moció amb un argumentari i una justificació històrica que val la pena tenir ben present:
" El passat 19 d’abril es va
commemorar el 70è aniversari de l’alliberament del camp d'extermini de Ravensbrück
i els propers dies 5 i 6 de maig commemorarem l'alliberament del camp de
Mauthausen i els seus comandos. Tots dos camps formen part dels 42.500 camps
nazis que va tenir Europa entre els anys 1933 i 1945. D'aquests, 30.000 eren
camps de treballs forçats; 1.150, guetos jueus; 980, camps de concentració;
1.000, camps de presoners de guerra; 500, bordells, i milers d'altres llocs es
feien servir per practicar l'eutanàsia a ancians i malalts, per fer avortaments
forçats, per germanitzar presoners o per transportar les víctimes als centres
d'extermini. Es calcula que vint milions de persones van passar per tots
aquests centres d'internament convertint àmplies zones del continent europeu en
'clústers' de la mort, la tortura i l'esclavatge.
Una d'aquestes factories de la
mort va ser el camp d’extermini de Mauthausen i els seus comandos, un complex
on van morir la majoria de republicans espanyols i catalans deportats. Allà,
s’hi van empresonar i esclavitzar 7.347 republicans espanyols dels 8.964 del
total de deportats a tots els camps. D'aquests, 1.972, un 22 %, eren
catalans; un 8% eren del
País Valencià, i un 1 % de les Illes Balears. La majoria dels deportats,
un 59 %, van morir als camps; el 37
% va sobreviure i el 4 % resta desaparegut.
Del total de deportats
republicans als camps nazis, 202 eren
ebrencs, dels quals en van
morir o desaparèixer 141. Del Montsià eren 41 deportats (29
morts); del Baix Ebre 72 (50 morts); de la Terra Alta 37 (31 morts) i de la Ribera d’Ebre 52
(32 morts); dels quals els 10 veïns de Flix DOMINGO ZURITA NOGALES, JOAN FERRÚS COSTA, TOMÀS PUJOL LLECHA, RAFEL ROS MATEO, MANUEL GRAÑENA MOLINS, AMARO CASTELLVÍ BLANCH, AGUSTÍ SÀNCHEZ GRAU, JOSEP VQQUÉ AGRAMUNT, RAMON AGRAMUNT TARRAGÓ I CARLES ALENTORN TARRAGÓ, S'aquests, només tres (Tomás Pujol, Rafel Ros i Amaro Castellví) en sortirien vius.
L'any 1938`, es va iniciar la
construcció del macrocomplex de Mauthausen, situat a 20 quilòmetres de Linz,
per explotar les pedreres de Wiener-Graven que, primer, es van utilitzar per
fer el camp i, després, per proporcionar les lloses dels carrers de diferents
ciutats d’Àustria. Durant cinc anys, els 186 esglaons que portaven de la
pedrera al camp es convertiren en un mecanisme més de la maquinària
exterminadora. Mauthausen comptava amb més de 40 camps auxiliars i 70 comandos
de treball, i es calcula que hi van morir de fam i esgotament 122.767 dels
200.000 deportats que va tenir. D'aquests, 7.345
eren republicans catalans i espanyols, i només en van sobreviure 2.184.
Els presoners també treballaven en els tallers industrials del mateix camp o
d'altres subcamps, com el de Gusen que, concretament, va concentrar més del 80
% dels republicans de Mauthausen, uns 4.800, dels quals 1.500 eren catalans.
Del conjunt de republicans, aquí en van morir 2.570, dels quals 734 eren
dels Països Catalans. Dels 202 ebrencs que van
ser deportats als camps nazis, 109 van fer cap a Gusen. 24 del Montsià, 36 del
Baix Ebre, 25 de la Terra Alta i 24 de la Ribera d’Ebre. Tots els deportats de
Flix farien cap a Gusen o Mauthausen tret d’Amaro Castellví (Buchenwald) i
Manel Grañena (Dachau).
Cal recordar que els
republicans presos, majoritàriament, van ser detinguts per les forces
d’ocupació alemanyes a França o altres països on s’havien exiliat fugint de la
brutal repressió feixista del dictador Franco. Aquests presoners foren
deportats als camps d’extermini on se’ls explotà en forma d'esclavatge, se’ls
torturà i, a la majoria, se’ls assassinà. La implicació i la coresponsabilitat
del Govern feixista espanyol en el trasllat, internament, i la mort d’aquests
ciutadans als camps d’extermini està personificada en la figura de Ramón
Serrano Suñer, ministre d’Interior i Governació primer, i després d’Afers
Exteriors. El 25 de setembre de 1940, el dia després de la trobada oficial del
Ministre Suñer amb les autoritats nazis a Berlin, Hitler signava l'ordre de
deportació dels refugiats catalans i espanyols, exposant que els republicans
fets presoners a França perdien la condició de presoners de guerra i eren
enviats als camps d’extermini. Quedava clar que el govern franquista es
desentenia dels milers de refugiats catalans i espanyols detinguts, per la qual
cosa els nazis els van qualificar d'apàtrides (identificats amb un triangle blau
als camps d'extermini)..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada