20 de maig del 2015

DARRER PLE I RECONEIXEMENT A LA MEMÒRIA HISTÒRICA.


Aquest migdia he anat a la darrera sessió de Ple de l'ajuntament, previa a les eleccions del proper diumenge. És curiós que a quatre dies de les eleccions municipals hagin estat tan pocs els assistents. S'han aprovat per unanimitat els comptes generals corresponent al 2014, que denoten la bona salut de les finances municipals, i dos punts que diuen molt de tots els components de l'ajuntament en relació al reconeixement de la memòria històrica. 
  • Una moció de suport al banc d'ADN i a la catalogació de fosses per a les identificacions dels desapareguts a la Guerra Civil,
  • I la moció per al reconeixement i la restitució de la memòria dels deportats als camps d'extermini nazi en el 70è aniversari de l'alliberament de Mauthausen. Moció que ha tingut el seu punt emotiu, ha estat aprovada també per unanimitat davant de Teresa, filla d'un de les víctimes de l'infern de Mauthausen, Joan Ferrús Costa. Moció amb un argumentari i una justificació històrica que val la pena tenir ben present:


" El passat 19 d’abril es va commemorar el 70è aniversari de l’alliberament del camp d'extermini de Ravensbrück i els propers dies 5 i 6 de maig commemorarem l'alliberament del camp de Mauthausen i els seus comandos. Tots dos camps formen part dels 42.500 camps nazis que va tenir Europa entre els anys 1933 i 1945. D'aquests, 30.000 eren camps de treballs forçats; 1.150, guetos jueus; 980, camps de concentració; 1.000, camps de presoners de guerra; 500, bordells, i milers d'altres llocs es feien servir per practicar l'eutanàsia a ancians i malalts, per fer avortaments forçats, per germanitzar presoners o per transportar les víctimes als centres d'extermini. Es calcula que vint milions de persones van passar per tots aquests centres d'internament convertint àmplies zones del continent europeu en 'clústers' de la mort, la tortura i l'esclavatge.

Una d'aquestes factories de la mort va ser el camp d’extermini de Mauthausen i els seus comandos, un complex on van morir la majoria de republicans espanyols i catalans deportats. Allà, s’hi van empresonar i esclavitzar 7.347 republicans espanyols dels 8.964 del total de deportats a tots els camps. D'aquests, 1.972, un 22 %, eren catalans; un 8% eren del País Valencià, i un 1 % de les Illes Balears. La majoria dels deportats, un 59 %, van morir als camps; el 37 % va sobreviure i el 4 % resta desaparegut. 

Del total de deportats republicans als camps nazis, 202 eren ebrencs, dels quals en van morir  o desaparèixer 141. Del Montsià eren 41 deportats (29 morts); del Baix Ebre 72 (50 morts); de la Terra  Alta 37 (31 morts) i de la Ribera d’Ebre 52 (32 morts); dels quals els 10 veïns de Flix DOMINGO ZURITA NOGALES, JOAN FERRÚS COSTA, TOMÀS PUJOL LLECHA, RAFEL ROS MATEO, MANUEL GRAÑENA MOLINS, AMARO CASTELLVÍ BLANCH, AGUSTÍ SÀNCHEZ GRAU, JOSEP VQQUÉ AGRAMUNT, RAMON AGRAMUNT TARRAGÓ I CARLES ALENTORN TARRAGÓ, S'aquests, només tres (Tomás Pujol, Rafel Ros i Amaro Castellví) en sortirien vius.

L'any 1938`, es va iniciar la construcció del macrocomplex de Mauthausen, situat a 20 quilòmetres de Linz, per explotar les pedreres de Wiener-Graven que, primer, es van utilitzar per fer el camp i, després, per proporcionar les lloses dels carrers de diferents ciutats d’Àustria. Durant cinc anys, els 186 esglaons que portaven de la pedrera al camp es convertiren en un mecanisme més de la maquinària exterminadora. Mauthausen comptava amb més de 40 camps auxiliars i 70 comandos de treball, i es calcula que hi van morir de fam i esgotament 122.767 dels 200.000 deportats que va tenir. D'aquests, 7.345 eren republicans catalans i espanyols, i només en van sobreviure 2.184. Els presoners també treballaven en els tallers industrials del mateix camp o d'altres subcamps, com el de Gusen que, concretament, va concentrar més del 80 % dels republicans de Mauthausen, uns 4.800, dels quals 1.500 eren catalans. Del conjunt de republicans, aquí en van morir 2.570, dels quals 734 eren dels Països Catalans. Dels 202 ebrencs que van ser deportats als camps nazis, 109 van fer cap a Gusen. 24 del Montsià, 36 del Baix Ebre, 25 de la Terra Alta i 24 de la Ribera d’Ebre. Tots els deportats de Flix farien cap a Gusen o Mauthausen tret d’Amaro Castellví (Buchenwald) i Manel Grañena (Dachau).

Cal recordar que els republicans presos, majoritàriament, van ser detinguts per les forces d’ocupació alemanyes a França o altres països on s’havien exiliat fugint de la brutal repressió feixista del dictador Franco. Aquests presoners foren deportats als camps d’extermini on se’ls explotà en forma d'esclavatge, se’ls torturà i, a la majoria, se’ls assassinà. La implicació i la coresponsabilitat del Govern feixista espanyol en el trasllat, internament, i la mort d’aquests ciutadans als camps d’extermini està personificada en la figura de Ramón Serrano Suñer, ministre d’Interior i Governació primer, i després d’Afers Exteriors. El 25 de setembre de 1940, el dia després de la trobada oficial del Ministre Suñer amb les autoritats nazis a Berlin, Hitler signava l'ordre de deportació dels refugiats catalans i espanyols, exposant que els republicans fets presoners a França perdien la condició de presoners de guerra i eren enviats als camps d’extermini. Quedava clar que el govern franquista es desentenia dels milers de refugiats catalans i espanyols detinguts, per la qual cosa els nazis els van qualificar d'apàtrides (identificats amb un triangle blau als camps d'extermini)..."