15 d’octubre de 2015

75 ANIVERSARI, "RETRAT DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS".


Enguany els actes centrals del 75è aniversari de l'afusellament del President Companys per part d'ERC de l'Ebre s'han celebrat a Campredó. Així a les vuit del vespre i al casal  Francesc Llop he realitzat una xerrada sota el titol "Retrat del President Companys". L'acte l'ha presentat l'alcalde de Campredó, Damià Grau, i l'ha tancat Emigdi Subirats amb la lectura d'un poema que va escriure Antur Bladé Desumvila el 1937 dedicat al President Companys.

Vagi per endavant la introducció de la xerrada:


"Avui fa 75 anys del Consell de Guerra sumaríssim per rebel·lió militar contra el President Companys. Com va dir el seu advocat defensor Ramon de Colubí " la sentencia estava predeterminada", el judici va ser una farsa, l'execució l'havia decidida el dictador.

L'endemà, 15 d'octubre, a dos quarts de set del matí, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, el president Companys va ser afusellat. De cara a l’escamot, format per soldats d’infanteria, va pronunciar les seves darreres paraules: “Per Catalunya!”. El president de Catalunya havia estat assassinat. Naixia el mite del president màrtir.

Recordar que no ha estat fins enguany  que no s'ha descobert quí dirigí l'escamot d'afusellament i li feu el tret de gràcia: el brigada de la policia nacional Benjami Benet Blanch, fill de Montroig.
 
La perversió feixista del franquisme feu que tots els protagonistes que van participar en el judici, la condemna i la mort del President  fossin catalans: He esmentat a l'advocat defensor, Ramon de Colubí, de Barcelona;  el brigada que dirigí l'escamot d'afusellament i feu el tret de gràcia, Benjamí Benet Blanch, de Montroig del camp; a qui s'ha d'afegir, el jutge militar que instruí el cas, Ramon de Puig y Ramon, de Tortosa o el fiscal que instruí sense pietat, Enric de Querol, de Tarragona, a qui s'atribueix la frase: " Dios tenga piedad de su alma y perdone el mio"; fins i tot ho eren en capellà castrense, Josep Planas Vidal, de Vilasar de Dalt,  i el capellà caputxí, Isidre Gríful Candàliga, de Puig-reig, que l'acompanyaren, o els dos metges forenses que certificaren la seua mort, "por homorragia interna traumàtica", Lluís Ma Callís Farriol, de Barcelona, i Pere Abadal Botanch, de Lleida."

(...)