15 d’abril del 2020

FLIX I L'EPIDÈMIA DEL CÒLERA DE 1885 .


La darrera gran epidèmia de còlera es va produir l'any 1885, el poble de Flix  amb 1.914 habitats va ser un dels més afectats de les nostres comarques, entre els dies 8 de juliol i 31 d'agost van ser contagiades pel còlera 103 persones, amb 35 morts, fet que suposà el 33,98 per cent dels contagiats (1) 


 

La notícia d'una primera víctima mortal de còlera va ser el juny de l'any 1884 al port francès de Toló. L'expansió pel país veí va provocar la primera alarma a l'estat espanyol, essent al litoral llevantí,  concretament a la conca baixa del Xúquer on es produirien els primers contagis del còlera, així entre el 5 de febrer i el 8 d'octubre la província de València tindria 21.600 víctimes mortals.
Amb tot no seria fins el19 de juny que el BOE d'aleshores: "La Gaceta", no publicaria  "la real Orden declarando la existencia del cólera mórbo-asiático en las provincias de Valencia...". El 21 de juny al periòdic "Eco del Priorato" (2)  tenim una primera referència a les nostres terres:
"El parte sanitario que publica la Gaceta del dia 18, dice, que en Madrid ha habido una nueva invasion y cinco defunciones.  En el reino de València: en la capital 75 invasiones y 6 defunciones, y en el resto de la provincià 167 invasiones y 77 defunciones...".
A començaments de juliol el diari tortosí "la Verdad" comunicava (3):
"En Cherta (Tarragnna) han ocurrido "Tres  casos de cólera morbo asiático, segun declaracion facultativa, en personas procedentes de Buñol y Siete Aguas (Válencia)".
A finals de juliol el còlera feia estralls especialment al Baix Ebre, "Diario de Tortosa" (4)   entre d'altres deia:
"Roquetas ofrece un aspecto aterrador; desde primeros del mes de Julio que se registraron los primeros casos hasta la fecha han muerto muy cerca de 300 personas, y se hallan hoy invadidas más de 410".
Les xifres oficials esmentaren que a l'Estat es comptabilitzarien 120.000 morts pel còlera, a Catalunya es calcula que hi van haver 7.312 morts, essent la província de Tarragona amb 2.536 morts la més afectada.

    
          El còlera i la Ribera d'Ebre:

Del pobles de la Ribera d'Ebre tenim dades parcials: A més de Flix amb 103 contagiats i 35 morts, tenim Móra d'Ebre amb 56 contagis i 7 morts, Móra la Nova amb 46 contagis i 3 morts, Garcia amb 55 contagis i 22 morts, Benissanet amb 70 contagis i 12 morts i Ginestar amb 34 contagis i 12 morts.

El còlera per Partits Judicials:

Falset . 7 pobles. 266 contagis - 71 morts ( hi formen part Garcia i Móra la Nova)
Gandesa. 7 pobles. 563 contagis - 93 morts ( hi formen part Benissanet, Flix i  Móra d'Ebre)
Tortosa.  21 pobles. 5.050 contagis - 1.690 morts (hi forma part Ginestar) (De les dades crida l'atenció els 327 morts d'Ulldecona).
 
Desconec l'existència de testimoni directes de casa nostra dels estralls del còlera, solament trobem dades estadístiques fredes i parcials, amb tot he trobat el testimoni del metge de Cornudella Joaquím Ferrandiz (5)  qui  a partir de descriure el còlera al poble de Pradell: "Pradell, con 200 habitantes, tuvo 70 enfermos, de 10 que murieron a causa del brote colérico que sufrió entre el 20 de agosto y el 15 de septiembre." Esmenta que les possibles causes dels estralls de  l'epidemia a pobles com  Albarca, Pradell o Arbolí eren la pèssima alimentació dels seus habitants, la falta d'higiene i la dubtosa potabilitat de les aigües.

Corbera d'Ebre
Científics i polítics:
Els estudiosos del còlera del 1885 han coincidit que l'epidèmia va tenir un únic aspecte positiu: l'impuls de la recerca científica. L'Ajuntament de Barcelona l'any 1884 va constituir una comissió científica que es traslladaria a Toló i Marsella, llocs dels primers brots, per estudiar el còlera, un dels metges del comitè va ser el doctor Jaume Ferran i Clua  (1851-1929 - fill de Corbera d'Ebre) establert a Tortosa, qui aconseguí desenvolupar als seus laboratori  una vaccí contra el còlera.  Vaccí contra el còlera que provocaria reaccions al mon científic oficial de Madrid, entre ells el mateix Ramon y Cajal, polititzant  el tema fins al punt que el ministre de Gobernación Romero Robledo, dubtant de l'eficàcia  prohibiria la campanya de vacunació que havia començat a València, eficàcia  que finalment seria reconeguda l'any 1907 per l'Acadèmia de Ciències de París.  

La vacuna del doctor Ferran i la reacció colèrica del poder espanyol

El cólera en Valencia. Ferrán vs Cajal

Doctor Ferrán, el inventor de la vacuna contra el cólera ...

 

Resultados de la búsqueda

Resultados web


(1)Aquestes dades les sabem gràcies a un "resumen general de las invasiones y defunciones de cólera ocurridas en España el año 1885", publicat a la Gaceta de Madrid el 1886. 

(2)Eco del Priorato (1885-1886), 21/6/1885.

(3)La Verdad (1843-1920), 1/7/1885

(4)Diario de Tortosa (1882-1906), 31/7/1885


(5)LA EPIDEMIA DE COLERA DE 1885 EN CORNUDELLA (PRIORAT) SEGUN EL TESTIMONIO DEL MEDICO JOAQUÍN FERRANDIS PINOL - Carles Hervas Puyal Manel Cahisa Mur.