Bloc de Pere Muñoz : Testimoni de l' exili i el maquis: Benita Bagés Masip.

7 de març del 2022

Testimoni de l' exili i el maquis: Benita Bagés Masip.

Témoignage de Benita Guiu. Catalane. Je suis une réfugiée politique. J'ai passé la frontière franco-espagnole par Port-Bou, à la fin de la guerre d'Espagne, le 6 février 1939.

A finals dels anys 60 del segle passat, Neus Català coordinà una comissió de treball per a recuperar la memòria històrica de les dones resistents i deportades, exiliades després de la Guerra Civil, així començà a recórrer tota França anant casa per casa per entrevistar-les. La Neus els hi preguntava perquè havien fet la Resistència i, si havien estat deportades als camps nazis, expliquessin les seues vivències. Amb el recull oral i escrit recollit entre els anys 1965 i 1975 començà a escriure el llibre De la Resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas, llibre introduït per un excel·lent escrit del recordat Manuel Vázquez Montalbán, essent publicat per Ediciones Península l'any 1984

50 testimonis de dones exiliades i deportades entre les que destaca la flixanca Benita Guiu, entrevista realitzada per Neus Català a Nimes el setembre de l'any 1975:

"Soy refugiada política. Pasé la frontera al final de la guerra, el 6 de febrero del 39 por Port Bou. Viajando tres dias en el tren, con mi niño de dieciocho meses. Yo tenia veintiún años".

Vivint amb el seu petit fill el drama dels refugiats, l'infern del camp d'Argelers, essent testimoni durant els primers mesos de la guerra bruta d'agents feixistes que passaven pels camps i refugis fent propaganda de les virtuts de retornar a l'Espanya de Franco:

"Me encaré con él y le dije: < < Si usted está tan bien en España, ¿que hace usted aquí? Conmigo no cuente. Yo he huido del franquismo y por ahora no pienso volver >>. Las muchachas se pusieron de mi lado, ¿y por poco le pegamos una paliza!."

"Se produjo la ocupación nazi total de Francia en el 42. Mi marido llegó una noche del trabajo y me dice: Queridos mios, aquí no hay ni marido, ni mujer, ni hijo. Tengo la orden de escaparme de aquí (...) Claro, ya estaba en la Resistencia y organizando el maquis."

Després de quatre mesos sense contacte, a mitjans del 42, Benita explica com es desplaçà amb el seu fill al lloc més proper als maquis, entrant en contacte amb companys de lluita del seu marit. Instal·lant-se en una masia a Sant Fèlix de Pallères, des d'on donarà servei i suport a la Resistència dels maquis, oferint menjar, sopluig i fent d'enllaç i guia per les muntanyes als grups de maquis que es desplaçaven per la zona.

Benita Guiu, amb el cognom de casada, a Flix coneguda com Benita Bagés Masip estava casada amb el jove militant comunista del PSUC Antonio Guiu Biosca (1911-1964), matrimoni que l'any 1936 vivia a casa dels pares de Benita, Joan Bagés Agramunt i Teresa Masip Pujol, carrer Castell 14.

Després de la desfeta de la Batalla de l'Ebre, on havien participat Antonio Guiu i el seu germà Guillermo, començaria l'exili dels dos germans, Benita i el petit de divuit mesos, Vladimir, ho faria més tard, passant el drama dels refugiats pel camp de concentració de les platges d'Argelérs per arribar més tard a la zona del Gard. Difícil integració dels refugiats: "En algunos departamentos de Francia no nos querían acoger como refugiados", recordà Benita a Neus

Els germans Guiu, Antonio i Guillermo, membres destacats amb l'organització de la Resistència, amb els maquis participaren activament contra l'ocupació nazi, essent l'acció més destacada el 25 d'agost del 1944 a la batalla de la Madeleine, on es destruí tota una columna alemanya de 700 homes (algunes fonts parlen de 2000). Mesos abans Benita, testimoni directe de l'acció dels maquis a la Madeleine, havia estat detinguda, interrogada i amenaçada de ser penjada per la milícia nazi del regim de Vichy.

"Por aquellos maquis, cada uno en diferente sitio, tenía a mi marido, a mi hermano y a mi cuñado Guillermo. Los policías los seguían, y cada semana venían a mi masía de Saint Félix de Palléres, haciendo pesquisas. ¡He pasado tanto miedo! Me acordaré toda mi vida del dia de Pasqua del 44. Habíamos pasado el primer día juntos; a las seis de la mañana del día siguiente, sin casi tiempo para llevarse los zapatos, seis gendarmes atronando por la puerta de delante y mis familiares escapándose por la puerta del huerto (...) < Si usted no nos dice donde està su marido la ahorcaremos > , me sacudían. Dios!, qué miedo. ..."

En finalitzar la guerra tota la família de resistents serien condecorats com a herois amb la Creu de Guerra amb Estrella d'Argent francesa.

"Qué alegria para todos. Aquellos hombres y mujeres que, hambrientos, maltratados, habiendo sufrido la derrota, al sernos arrebatada la República, lanzados al más penoso de los exilios, siempre cayendo y siempre luchando contra el fascismo."

Antonio Guiu continuaria fins l'any 1950 la seua lluita a l'altra banda del Pirineus en la clandestinitat com a maquis contra el regim de Franco. Antonio i Benita començarien una nova vida instal·lant-se a les afores de la ciutat de Nimes amb els seus fills, Vladimir i en Joan, nascut a l’exili. Família que es convertiria amb els anys amb unes de les més il·lustres de la seva ciutat d'adopció.

Família amb qui vam poder compartir el gener de l'any 2007 una bona estada acompanyat per tots els Guiu de Nimes i els més directes de Flix. Estada a Nimes convidat com alcalde de Flix per l'Amicale des Anciens Guerrilleros per assistir a l'exposició Guerrilleros, les soldats oubliés, participant en el reconeixement de tots els que organitzaren el maquis i la resistència francesa contra la invasió nazi.