EL NOSTRE 6 D'OCTUBRE I LA FAI

Diuen les cròniques que a les 20, 10 hores del 6 d'octubre de 1934, el president Lluís Companys va sortir als balcó de la Generalitat i va proclamar l'Estat Català. 10 hores més tard l'exèrcit espanyol declarava l'estat de guerra.... el Govern des de Madrid va ser contundent, suprimí l'autonomia catalana, destituí alcaldes i regidors d'esquerres, imposà el castellà com a llengua oficial ...i s'inicià una massiva detenció de dirigents d'esquerres  d'arreru del país amb Companys en primer lloc. Uns fets dràmatics que 78 anys més tard no podem deixar en l'oblit.

Del 6 d'octubre a Flix en sabem ben poca cosa, publicacions importants com "El 6 d'octubre a les comarques" de Sebastià Campos i Terré no fan cap esment al nostre poble, contrastant per exemple amb els 17 detinguts de la veïna població de Riba-roja.

L'única referència en premsa que tenim dels 6 d'octubre a Flix és aquesta nota de l'alcalde de Flix a "la Vanguardia"  de 9 d'octubre on crida l'atenció que esmentés la FAI al capdavant dels que pretenien  en armes implantar l"Estat Català".

Aquest mateix número recordava que els trasatlàntics Unuguay i Ciudad de Cadiz havien estat confiscats com a presons i que dues "Banderas del Tercio" havien arribat a Barcelona per a "contribuir al restablecimiento de la normalidad". Altrament recordar que des de l'1 de febrer era alcalde de Flix  Marià Masot al capdavant d'una candidatura de dretes anomenada "Unió Ciutadana".

 L' escrit deia.

"En la Comandancia general se recibió el domingo el siguiente telegrama de Flix:

“Federales de Izquierda, F.A.I., nacionalistas protegidos por somaten pretendieron con armas implantar “Estat Català”. Ayuntamiento pertrechado Casa Consistorial adherido Poder central heroicamente defendido bandera española imponiendose a las intenciones de los que atentaron contra la integridad de la Patria.

Felicitamos a V. E. Por su gloriosa victoria por ser la base fundamental de la tranquilidad catalana”.

QUI ASSESSORA AL CONSELLER RECODER ?

         "Recoder demana per carta al govern espanyol que no comenci les obres de descontaminació de Flix."

        Quí assessora al conseller Recoder? 

         És la pregunta que qualsevol persona coneixedora del projecte i del llarg historial del matex es pot fer. Com un conseller de Medi Ambient pot fer aquestes declaracions.

         És que les obres no tenen pla d'emergència aprovat per la Generalitat, és a dir el seu Govern? Està el país per rebutjar una de les poques partides en inversions dels PGE destinades a Catalunya? Es pot permetre el riu Ebre deixar a mitges la descontaminació de més de 700 mil tones de residus químics?En la fase actual del projecte, un cop aïllats els residus i quan s'ha de començar el dragatge, és quan veu la "la grandíssima imprudència"? No ho hauria d'haver dit abans de començar les obres d'aïllament?

         És per tot plegat que ens hauriem de preguntar:
         Quí assessora a l'honorable conseller Recoder?
        

"El conseller sosté que iniciar les actuacions abans de finalitzar els abastaments alternatius seria una "grandíssima imprudència"

Falset (ACN).- El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha tramès una carta al ministre d'Agricultura i Medi Ambient, Miguel Arias-Cañete, demanant-li que no s'iniciïn les obres de descontaminació del pantà de Flix (Ribera d'Ebre) previstes per aquesta tardor fins que no estiguin enllestides les obres que han de garantir abastaments alternatius riu avall mentre s'executa l'extracció dels llots tòxics. "Seria una grandíssima imprudència i hem demanat al ministre que aturi aquesta iniciativa de començar immediatament les obres que se'ns ha manifestat independentment que el pla de restitució estigui acabat", ha raonat el conseller. "No ve d'uns mesos, ni tan sols d'un any", ha precisat."

ACORD DE L'AJUNTAMENT D'ASCÓ

"No a les obres de Flix sense garantir l'aigua de boca".

Acord del plenari de l'ajuntament d'Ascó (27/9/2012)

(Còpia de l'estracte facilitat per la web de l'ajuntament)

"No sense garantir abans el subministrament segur d'aigua potable als pobles afectats. Aquesta és l'essència de la moció que ha aprovat avui el plenari municipal d'Ascó i que ha comptat amb el suport unànime de CiU, IA-FIC i PSC. El text, que formalment reclama la finalització de l'anomenat "Pla de restitució territorial de l'Ebre" abans de la retirada dels llots de l'embassament de Flix, cita tres articles de l'Estaut d'Autonomia de Catalunya: L'article 49.1 diu que "els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris"; l'article 27.2 diu que "totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació"; i l'article 15.2, que diu "totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia". Per aquestes raons, el ple municipal rebutja un inici de les obres de descontaminació de l'embassament de Flix si abans no conclouen les obres que han de garantir un segur abastiment d'aigua potable als pobles situats riu avall.

Igualment, la moció reclama al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que finalitzi les obres del Pla de restitució territorial de les Terres de l'Ebre" i a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que "compleixi la part que li correspon" d'aquest pla. El ple també demana a l'ACA que definiexi un calendari per a l'execució d'aquests treballs."

No entraré en comentaris, amb tot el respecte als acords de l'ajuntament d'Ascó. Caldria recordar que una cosa és el Pla d’Emergència (Procicat) , aprovat pel departament d’Interior de la Generatiltat  el 2007, molt abans de l’inici de les obres de descontaminació, i l’altra  el “Pla de Restitució Territorial de l’Ebre” (març 2010), pla que ha permés anar realitzant obres d’abastament d’aigües, millorant i complementant les actuals a la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. Així podem consultar internet i podem llegir notícies com la del “Diari de Tarragona” de 19 de julio de 2011

“L’any 2010 es van licitar 14 obres mentre que la previsió per al 2011 és duplicar aquesta xifra i assolir una trentena de projectes, la majoria a la Ribera d’Ebre i Baix Ebre. D’aquest total, 14 projectes estan ja adjudicats.

A Ascó, primer municipi situat aigües avall dels llots de Flix,  l’execució de les obres és molt visible. Les màquines han obert una espectacular rasa al turó del castell per instal·lar-hi una xarxa de canonades connectada amb el nou dipòsit d’aigua potable en construcció dalt del turó. El nou dipòsit, de 2.000 metres cúbics, substituirà els dos actuals, i sobretot permetrà que la infraestructura sigui accessible als camions cisterna, tal i com ho preveuen els plans d’emergència.

Acuamed licità la setmana passada la segona fase dels treballs previstos a Ascó, valorats en 1,6 milions d’euros, i consistents en la construcció d’un nou pou d’abastament d’aigua potable, a la zona de Mas de Prades.  

Lluny de filtracions

La nova captació s’allunyarà mig quilòmetre del riu i obtindrà l’aigua a 264 metres de profunditat. «Ara tenim els pous a sis quilòmetres del poble però prop del riu, i per tant les filtracions de l’aigua de l’Ebre són possibles», apunta el regidor asconenc, Josep Martínez.

A més d’Ascó, Acuamed ha licitat obra nova a Falset, Miravet i Móra d’Ebre, amb un pressupost global de 4,7 milions d’euros. En el cas de la capital es tracta d’un nou pou que, com en el cas d’Ascó, s’allunya del riu per evitar filtracions de l’Ebre…”

NARCÍS... ENAMORAT DE TU MATEIX...COM L'EBRE CAP A FLIX...

El professor  de llengua i literatura catalana Josep Cid fou l'encarregat de realitzar la darrera xerrada de curs "Coneguem la Ribera d'Ebre". Així en oferí una magnífica conferència presentada en clau de ponència: "Una aproximació al patrimoni literari de l'Ebre". 

Tenin present que la conferència la feia a Flix, Josep, bon coneixedor del nostre poble, ens obsequià amb un tast poètic de dos gustos diferents on el nom de Flix és protagonista, una cançó popular prioratina de principis del segle XX amb Sant Antoni del Molar i la fàbrica, i un poema d' Enric Casasses que gira al voltant del mite de Narcís, "enamorat de tu mateix com un pebrot vermell... com la pedra filosofal, com l'Ebre cap a Flix..."

NARCÍS 

Estàs enamorat de tu mateix  
com un pebrot vermell, com un pinyol  
de cirera vermell i si no què?  
com una taula de cent vint canals, 

com un ruixat que ho devastava tot,  
com un escàndol que ha d'arruïnar  
tot un imperi, com un accident  
de pura mala sort, com el rocam 

filosofal, com l'Ebre cap a Flix,  
com un lleuger vaixell de vela eixint  
del golf, i encara com un gra de sal, 

com escorpins, renecs caragolats,  
vora el camí baladres plens de pols  
i com el gall que gira com el vent.  

Enric Casasses, No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns, 1993.
  

UNA IMATGE MILLOR QUE MIL PARAULES !!

FLIX 1930. VIST AMB ELS ULLS D’ANTONI GALLARDO I GARRIGA

L’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya guarda el fons d’un  dels millors fotògrafs catalans del segle XX, Antoni Gallardo i Garriga (1889-1942). Enginyer industrial i alhora polifacètic, catalanista, aficionat a l’excursionisme, la música, l’arqueologia i la fotografia. Precisament com a membre de del Centre Excursionista de Catalunya, a més de vicepresident de la secció d’Arqueologia, participà en l’organització del seu arxiu fotogràfic.

Com a enginyer treballà a Catalana de Gas i després a Riegos y Fuerzas del Ebro, empresa que per motius laborals el relacionà amb Flix l’any 1930, poble que captaria com ningú ho havia fet fins aleshores.  Deixant al fons de l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya una magnífica col.lecció de tretze de les millors fotografies del nostre poble dels anys 30.

Un dia de mercat a la Plaça de Flix, casa Oriol des del carrer Gombau, pas de barca del riu de dalt des del Castell, cami de la barca amb la resclosa i el castell al fons, i una torre vora el riu.

LA ETA PRINCO

L'amic R. ens ha regalat la versió de "El Petit Príncep" en la llengua artificial universal ESPERANTO, amb el títol "La Eta Princo". Una edició de "Kanada Esperanto-Asocio Esperanto-France" traduit per Pierre Delaire. L'esperanto i el seu inspirador Zamenhof han estat dos mons apassionants de la història recent.

El doctor oftalmòleg polonès Lluís LLatzer Zamenhof (1859-1917) va desenvolupar l'esperanto a finals del segle XIX, la llengua artificial més parlada fins avui.  Cal recordar que la llengua nativa de Zamenhof era el rus, però també parlava polonès, alemany i jiddish, que amb els anys va aprendre francès, llatí, grec, hebreu i anglès, així com coneixements bàsics de grec, castellà, italià i lituà. De jove davant la diversitat de nacionalitats, religions, llengües i costums de la seua ciutat natal i de Polònia, una història permanent de tensió i d'incidents greus, es qüestionà sobre els mitjans per eradicar els prejudicis de raça, nacionalitat i religió. D’aquí que proposà una única llengua per a tot el món.

A principis del segle XX fou molt utilitzat pel moviment obrer d’Europa, a Alemanya era conegut com el "llatí dels obrers". Als Països Catalans va estat vinulat a l’anarquisme, els ateneus llibertaris i les escoles racionalistes. Als anys 30 fou utilitzat per tots els sindicats i partits d’esquerres, la Generalitat de Catalunya va utilitzar l'esperanto en el seu Comissariat de Propaganda i en els seus comunicats de premsa. Quan les tropes franquistes el 1939 van ocupar Barcelona, la Federació Esperantista Catalana va passar a la clandestinitat. Mal vist pel franquisme, però no va ser mai prohibit oficialment.

Avui es es calcula que en l'actualitat hi ha entre 100 000 i 2 000 000 de parlants d'esperanto en tot el món, llengua apresa com a segona llengua. El vocabulari està extret de molts idiomes i adaptat a les normes de la llengua. La major part procedeix del llatí, per mitjà de les llengües romàniques.

"IAM, KIAM MI ESTIS SESJARA, mi vidis belegan bildon, en in libro pri praarbaro, titolita Travivitaj Rakontoj. Tiu bildo prezentis boaon, kiu glutas rabobeston. Ci-supre staras kopio de tiu desegno"

(Per a més informació la Viquipèdia)

AGUSTÍ ALCOBERRO: "JOAN MALET, FLIXANCO I CAÇADOR DE BRUIXES"

El passat dissabte vàrem poder escoltar una magnífica conferència a càrrec del director del Museu Nacional de Catalunya, Agustí Alcoberro.  Dins de les activitats de les Jornades de Patrimoni Històric, enguany s'ha centrat l'interès amb la figura del caçador de bruixes flixanco Joan Malet, primer amb l'exposició  "Per bruixa i Metzinera", que es pot visitar a ca Don Ventura fins el 28 de setembre, segon amb la xerrada   el passat 8 de setembre de l'escriptor David Martí, autor de l'obra "Les bruixes d'Arnes", novel.la on un dels protagonistes es precisament Joan Malet, i per tancar el cercle la conferència d'un expert, comisari de l'exposició, Agustí Alcoberro.

Sense entrar al detall del magnífic retrat de l'època, de la cacera de bruixes i del nostre sinistre personatge realitzada per l'historiador Agustí Alcoberro,  podem llegir l'informe que l'Inquisidor del Tribunal de Catalunya envià a la Suprema de Madrid, l'octubre del 1548, i que guarda es a l'Arxiu de la Inquisició:

"Como los males son estado muchos, assí en ninyos como animales y otros daños, los pueblos se han hamotinados diziendo que los hazían brujas. Y con ésto acahesció que un hombre que se dize Malet, natural del lugar de Flix de la diocesis de Tortosa, lo qual començó a publicar que las conoscía y sabía discernir qual era buxa y qual no. Y que le cortassen la cabesça si la quel nombrasse no lo era. Y començó a nombrar algunas, las quales tomadas por los ordinarios confessaron ser bruxas. Con esto, tomó tanto crédito con los pùeblos que, no sólo en los lugares pequeños, pero en los grandes y en Tarragona, le trayan en palmas haziendo sallir las gentes de las casas para que él mirasse quales eran bruixas o no. Y las que ell dezía que lo eran, sin preceder más infamia, las prendían con sólo su dicho...".

Podeu veure fotografies de la conferència a la galeria de la web de l'ajuntament.