EL BOMBARDEIG DEL 23 DE FEBRER I LA PREMSA FALANGISTA.

Els tràgics bombardeigs de la nit del 23 de febrer del 1937, dimarts, nit de lluna plena,  han estat motiu en els darrers anys d'estudi des de tots els punts de vista possibles. Encara recordo quan vaig treballar l'estudi "Alemanys a l'Ebre", la satisfacció de trobar a l' Arxius Històric de Salamanca, els documents que informaven dels fets per part de la Comisaria de Defensa de la Generalitat. Anys després aquests documents retornarien al l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Amb els anys hem pogut conèixer l'impacte d'aquests bombardeig a la premsa de l'època des de l'ABC de Madrid fins La Vanguardia, passant per la Llibertat, diari d'ERC de Tarragona, diaris que denunciaven clarament els fets. Amb tot em faltava la visió dels fets des de l'òptica de la premsa franquista, controlada en general  per la Falange Española. Ha estat gràcies a la consulta de la "Biblioteca Virtual de Prensa Española" del "Ministerio de Cultura", que he pogut accedir a tres diaris de la zona franquista o "nacional", essent el més impactant el diari "El Imperio" de Zamora, diari de la Falange Española, que reprodueixo amunt, i que diu en lletres prou clares: "Los aviones nacionales han destruído la fábrica de gases de Flix, en Tarragona". Adjuntant un comunicat del "Boletín Oficial del Generalísimo" on entre d'altres deia referint-se als bombardeigs:

“Estos sólo se llevan a cabo sobré objetivos militares o de trascendencia militar, como han sido los brillantísimos realizados días pasados, de una técnica perfecta, contra la red eléctrica catalana que mueve las industrias de guerra y contra algunas fábricas, como la de Flix, en la provincia de Tarragona, dedicada a la criminal labor de fabricar gases tóxicos y que ha sido totalmente destruida.”

És il.lustrativa aquesta portada del 3 de març, amb la consigna  falangista "Arriba España!", al costat d'una frase de José Antonio Primo de Rivera, "La Falange es la única que mantiene en la calle su alegre fe en un resurgimiento de España", i la consigna del dia del Generalísimo: "España, cumpliendo una vieja contribución providencialmente impuesta, marcarà un ejemplo a imitar". L'única fotografia, també del dictador Generalísimo, sota la notícia del dia: "La gran Italia del Duce, afirma su solidaridad con la España Nacional"... solidaritat del feixisme italià que s'havia demostrat sense contemplacions aquesta nit del 23 de febrer, bombardejant indiscriminadament l'aviació italiana el poble de Flix, provocant vuit mort entre la innocent població civil, a més de nombrosos ferits, destruïnt entre d'altres l'hospital de sang que hi havia al menjador dels obrers de la Fàbrica.
 

EXPOSICIÓ: CATALUNYA BOMBARDEJADA

A partir de demà i fins els 24 de febrer a ca don Ventura tindrem l'ocasió de veure l'exposició "Catalunya Bombardejada". Una exposició realitzada pel Memorial Democràtic amb motiu del 75è aniversari dels bombardeigs sobre la població civil i a les infraestructures catalanes.

Per a Flix en concret serà per recordar el 76à aniversari del primer bombardeig d'aviació sobre la població civil durant la Guerra Civil, la fatídica nit del 23 de febrer. Bombardeig que ha estat en centre d'interès en d'altres entrades al bloc. Un fet que representà un abans i un després en el concepte de la guerra, pel que suposa l'atac sobre la població civil, en el cas del nostre poble amb vuit morts i nombrosos ferits a més de la destrucció física indiscriminada com per exemple de l'hospital de sang ubicat als menjadors obrers de la Fàbrica.

L'associació La Cana i l'Ajuntamennt han tingut l'encert de dur aquesta impactant exposició per aquestes dates tan assenyalades, alhora que han organitzat un seguit d'actes d'homenatge a les víctimes i de record dels bombardeigs a la Ribera d'Ebre, amb un acte especial per al dia 23, amb la visita teatralitzada al refugi antiaeri del carrer Sant Josep.

Nota: La magnífica fotografia superior és del bombardeig alemany de la Legió Cóndor el 21 de setembre del 1937 sobre la colònia químic. L'original està als arxius de la Fàbrica, fou realitzada pel tinent d'aviació Comte Schulenburg. Forma part del capitol de la Guerra Civil del llibre "Centenari de la Fàbrica. 1887 - 1997".

"EL PETIT PRÌNCEP" DE LA MARTINICA.

L’amic Ramon després d’un viatge a la Martinica ens ha dut "El Petit Príncep" en la seua llengua criolla amb el títol “TI-PRENS LAN”. Una versió força original, amb una llengua parlada per unes 350.000 persones, que honora encara més l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry. Està editada per Caraïbeditions l'any 2010 i traduida per Marie-José Saint-Louis.

La Martinica és una illa de les Petites Antilles, entre el Carib i l’Atlàntic, departament d’ultramar francès, oficialment regió ultraperifèrica de la Unió Europea.

Per a molts,  la Martinica sempre serà coneguda com l' illa exòtica de la pel.lìcula “Tener y no tener” de Howart Hawks, amb Lauren Bacall i Humphrey Bogart, amb la llegendària frase: “o simplement xiula”.

Segons la wikipèdia té 1.128 km2  (deu vegades més gran que el terme de Flix) i uns 400 mil habitants, amb el 91,4 per cent de población negra o mulata, la majoria parlant el crioll, idioma resultant del contacte del francès amb les llengües africanes i caribes. La capital és Fort-de-France.

Expressions més usuals:

• Hola o bon dia - Bózu /bozu/.
• Per favor - S'u plè /su plɛ/.
• Gràcies - Mèsi /mɛsi/.
• Disculpi - Padon /padɔ̃/.

LLUÍS CATALÀ HA FET 101 ANYS.

Aquesta tarda de dijous jarder ha estat una tarda farcida d'emocions i records. Amb l'amic Xavier hem anat als Guiamets, millor dit a la seua Residència de gent gran. El motiu felicitar en el seu 101è aniversari al senyor Lluís Català Pallejà. Per als que han tingut la sort de coneixer-lo un referent de l'independentisme d'esquerres, però per a la majoria és conegut com el germà gran de la Neus Català, quatre anys més jove, catalana de l'any 2006, històrica del comunisme i memòria viva del camp d'extermini nazi de Ravensbruck. Dos germans amb una naturalesa privilegiada que, tot i tenir els seus fills i familiars directes a França han decidir viure la resta dels seus dies al seu poble, els Guiamets.

Fills del barber i alhora pagés del poble dels Guiamets, Lluís va poder estudiar magisteri a Tarragona per després fer de mestre a Ginestar fins la Guerra Civil. Combatent durant el conflicte, s'exilià a França amb la seua muller Avelina, morta fa uns tres anys. A l'exili entrà en contacte amb PSUC com al seua germana Neus, participant amb la resistència francesa durant la II Guerra Mundial.

En finalitzar el conflicte formaria part dels maquis, entrant a Catalunya i caient presoner al poc, motiu pel que seria condemnat a uns sis anys de presó. Un cop alliberat de les presons franquistes retornaria a França amb la seua muller i filla, però amb els anys optaria per retornar a Catalunya, concretament a Molins de Rei on tornaria a exercir el magisteri, mentres la seus germana vivia a Rubí. Passat els anys, i tot i tenir els seus parents a França, decidí retornar fa uns quatre anys amb la seua muller als Guiamets, amb companyia de la seua germana petita de 97 anys i amb els seus.

 De ben segur que aquesta tarda ha estat una tarda especial per als trenta i escaig estadants, pels treballadors i treballadores  i, molt especilament per l'amic Aureli, ànima de la Residència. La presència de l'alcalde republicà Jaume Garola li ha donat un toc d'oficialitat dins la modesta celebració d'un aniversari tan especial. Al final, després de menjar l'original pastís, guarnit amb una emotiva dedicatòria, una estelada i un poema de Salvador Espriu, la Neus, que ens ha sorprés pel seu sentit de l'humor, demostració d'independentisme i la lectura d'un llibre d'Engels, s'ha posat dreta i ens ha convidat a cantar els Segadors, amb visques a Catalunya Lliure. Mentres l'amic Lluís, amb els seus 101 anys, esperava impacient el final de la celebració per començar amb traquil.litat la lectura del llibre que li han regalat: Victus !!!

LEANDRE SAÚN EN EL RECORD.

Amb 101 anys d'edat ens ha deixat l'històric Leandre Saún, un històric del PSUC. L'any passat vaig poder participar en els actes que s'organitzaren pel seu centenari... participant en un recull de memòries d'antics companys i companyes dels anys setanta a Tarragona, anys en els que vaig tenir l'oportunitat de compartir coneixences, vivències i sentiments amb una parella entranyable, Leandre i la seua companya Carme.

En aquests moments d'hores baixes del sentit i significat de la política, on la corrupció sembla que s'hagi convertit en el seu sinònim, és important reivindicar la figura de polítics que han ofert la seua vida als ideals, a la terra, la llibertat i la justícia social. És en referents com la seua trajectòria política que ens hem d'emmirallar i reivindicar la política en majúscula. Tot reivindicant amb la seua vida conceptes com fidelitat, compromís, honradesa, respecte i dignitat com a sinònim legítims de la política.

En el record la seua darrera estada a Flix el 6 de novembre de 2005, participant en els actes d'homenatge als històrics brigadistes, Milton Wolf, cap de la Brigada Lincoln, i Giovanni Pesce, de la Brigada Garibaldi. A la fotografia adjunta, Leandre Saún, a l'esquerra del grup, acompanyava orgullós els històrics brigadistes internacionals després del seu retorn a l'Ebre, seixanta-set anys després de la Batalla de l'Ebre.

EL SANEJAMENT DE L'EBRE (2)

Estat de l'embassament,  31 de gener de 2013

Davant d’aquesta situació cal preguntar-se sobre la llarga durada de tot el procés, evidentment molt complex, i de les raons i conseqüències d‘aquesta nova aturada.

Pel que fa al retard cal distingir dues etapes. La primera el temps que van necessitar la Comissió Tècnica i la de Seguiment per proposar i acordar la solució finalment triada i realitzar els concursos d’adjudicació dels treballs (2.004-2.008).

Un cop l’obra s'adjudicà el 2008 a FCC, es comencen a fer els treballs preliminars, que ja podríem dir que formen part de l'extracció mateixa. Hi ha hagut diferents ritmes de treball però les obres no s'han aturat des de llavors. Fins a data d'avui s'ha treballat força, executant-se una part important del pressupost. Només el mur de palplanxats costa 21 M€. Les plantes de tractament, 50 i l'abocador ronda els 30.

Part del retard s'explica per la supressió de les dos comissions per part de l'anterior Secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, qui va voler controlar des del ministeri tot el procés. Tots els malentesos al voltant del Pla de Restitució són, també en bona part, conseqüència directa del discurs del ministeri.

Pel que fa a l’actitud del Conseller aquest actua segurament per marcar distàncies envers el ministeri i/o per tapar la mala gestió que l'ACA en el pla de restitució. El prometedor Pla de Restitució no s'ha executat encara, principalment, perquè l'ACA no va posar a disposició d'AQUAMED els terrenys necessaris quan tocava.. 

Així, l'Estat inicià els tràmits d'adjudicació d'algunes de les obres del Pla de Restitució sense la garantia que tindria els terrenys necessaris per executar-los. Actualment hi ha un paquet d'obres de 2.8 M€ adjudicades per AQUAMED que no es poden executar per falta de terrenys. Les expropiacions pugen 100.000 €. El total d'expropiacions a fer per l'ACA no van més enllà de 300.000 €.

També hi ha la part política. El Pla de restitució es va idear com a compensació territorial que buscava atenuar les crítiques dels municipis que no estan al CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) per als quals no estava prevista cap obra de subministrament alternativa. Les obres del CAT sí eren inexcusables i es van pressupostar junt amb la resta de l'obra i ja estan executades. El Baix Ebre i Montsià a banda del Camp de Tarragona tenen garantia de subministrament en cas d'accident. A la resta, el Pla d'emergència (no confondre amb el de restitució!) parlava de camions cisterna. Des del ministeri es va arribar a assegurar un Pla de Restitució per no parlar de camions cisterna. Ara molts alcaldes reclamen, lícitament, que es compleixi el que se'ls va prometre. Amb l'afegit que moltes de les obres del Pla de Restitució solucionen problemes d'abastament que no tenen res a veure amb captacions directes del riu, com per exemple les obres de la capital del Priorat.

I finalment cal considerar les conseqüències d’un retard en la finalització de les obres.  L'obra es financía amb fons europeus en un 70%. O es justifiquen 117 M€ a finals de 2.013 o aquest ajut es podria perdre. La data màxima per acabar (no només l'extracció sinó el segellat de l'abocador, l'escullera final, en resum totes les obres) és el 2015. 

Si tothom està d'acord en que ha de primar la seguretat un ajornament ara implicaria haver de córrer més endavant per complir els terminis. Tots sabem que les presses són males companyies per actuar amb seguretat. Començar és segur perquè ho diu la CHE, el ministeri, el món científic, i els plans d'emergència aprovats per la Generalitat. El tema es va tractar en la darrera reunió de la comissió de protecció civil a Barcelona i no hi ha cap dubte sobre la garantia d'aigua potable a tots els municipis.

El risc d'accident a Flix és mínim (els llots estan ara confinats i supervigilats com mai havien estat abans) i hi ha total garantia d'abastament en tots els casos. La sensació és que si ara no es realitza l'extracció aquesta no es farà mai. Si es deixen perdre els fons europeus ni l'estat ni la Generalitat podran finançar una obra d'aquesta envergadura (165 M€  + 34 M€ del pla de restitució) en molts i molts anys.

La situació és doncs molt complexa i compromesa. Si l’any 2004 s’assegurava des dels poders fàctics a tots els mitjans que el 2012 estaria tot net i solucionat i estem com estem, és difícil especular sobre quan poden estar acabats els treballs, sobretot tenint en compte que sembla que s’ha trencat el consens existent.

(Segona part de l'escrit aparegut al blog "prova i error". Aquest apartat vaig comptar amb informacions facilitades per Francesc Barbero, regidor de pretecció civil i de promoció econòmica de l'Ajuntament de Flix).
 

EL SANEJAMENT DE L'EBRE (1)

L'amic Josep Maria, un dels blocaires més actius i més visitats, em demanà un escrit sobre la polèmica i desacords al voltant de la neteja de l'embassament de Flix entre les diferents administracions. Concretament la cronologia dels fets i l'estat actual de la qüestió. Avui l'ha publicat. Com que l'escrit que va demanar era massa llarg per una entrada al bloc l'ha adjuntat amb un pdf. .

Al temps que agraeixo el seu interés i predisposició a exposar el seu bloc un tema tan important pel país i en especial per l'Ebre, us convido a conèixer el seu bloc "Prova i error":

                  http://josepmcp.blogspot.com.es/2013/01/el-sanejament-de-lebre.html

Adjunto una primera part d'aquest escrit:

"L’any 2004 fou la notícia mediambiental de l’any. Concretament el 10 de setembre després que el conseller de medi ambient Salvador Milà obrís les notícies del vespre de TV3  denúnciant arran d’un treball del Centre Superior d’Investigacións Científiques de la presència de més de 300 mil tones de residús organoclorats i metalls pesants al riu Ebre, més concretamente a l’embassament de Flix, contaminació conseqüència de l’acció centenària de la química d’Ercros.

La necessitat de trobar solucions urgents a la greu contaminació química  facilità que es desenvolupés una acció coordinada per totes les administracions, des de la ministra Cristina Narbona fins els mateix conseller Milà, amb totes les administracions i organismes acadèmics i mediambientals, des de la mateixa CHE fins Greenpeace. Així es constituiren dues comissions una tècnica amb la presència dels principals experts mediambientals coordinada per Aquamed i la CHE, i una altra més política coordinada pel Secretaria d’Estat per a la Biodiversitat, Antonio Serrano. Així en pocs mesos de gran activitat es realitzarien tots els estudis i es prengueren les decisions amb els vist i plau de les dues comissions, alhora que s’aconseguia el suport econòmic dels organismes de la Unió Europea, amb l’acord de cofinançar els treballs de descontaminació amb més de 140 milions d’euros. El 2008 sortiria a concurs els treballs i s’aprobava per Protecció Civil els plans d’emergència necessaris per a començar els treballs. Així, l’abril del 2008, s’adjudicarien les obres a FCC.

A partir d’aleshores s’inicià una etapa de prepararatius i d’aplicació de les necessitats del pla d’emergència, amb importants inversions en pous aigües avall  de l’Ebre i al CAT. El canvis de ministres i de consellers, també a Aquamed i a la CHE, comportà que es presentés un ambiciós Pla de Restitució al territori ebrenc que creà espectatives d’inversions hidràuliques no solamente en les municipis ebrencs aigües avalls sino també a municipis prou allunyats com per exemple la capital del Priorat, Falset, pla presentat el 2009, paralel.lament a l’inici de les obres d’aillament dels fang contaminats de la resta de l’embassament amb un doble mur de tablestacat.

I ja arribats al 2012, vuit anys després de les urgències medieambientals, amb tot a punt per començar l’estracció del fangs contaminants, amb observadors científics d’arreu, amb l’abocador de residus industrials llest, la planta de trractament de darrera generació a punt, la depuradora en periode de proves, amb els terminis de justificació del fons europes al límit, i a les portes de la campanya electoral del novembre, veiem com alguns alcaldes que han vist el retard de les obres al seu municipi del Pla de Restitució abans esmentat, com, sorprenentment, el conseller de medi ambient Lluís Recoder posa l’ombra del dubte sobre la conveniència d’extreure els fangs contaminants, trencant el consens que fins aleshores havia existit des del començament. Som a les portes del 10è aniversari del treball de CSIC, i aquella obra declarada el 2004 urgent d’interés nacional,  encara per fer, i “lo més calent a l’aigüera” !"

FLIX, JORNADA "TALENTA CIUTADANIA".

"Gairebé tot el que realitzi serà insignificant, però és molt important que ho faci", aquesta frase de Gandhi defineix molt bé l'objectiu i propòsit de la jornada que aquest matí s'ha desenvolupat al Centre d'Empreses "la Ribera" de Flix, una jornada  a la que he tingut l'oportunitat d'assistir.

Tal i com ens havien anunciat, Talenta Ciutadania, ha estat una dinàmica sessió de creativitat col·lectiva a càrrec del coach Santi López, destinada a persones de diferents àmbits de la població de Flix i de pobles veïns. Així hem pogut compartir aquest procés de participació durant unes hores gent molt diversa, treballadors, aturats, emprenedors, professors, autònoms.... 

L’amiga Alicia Gamundi, autora de la fotografia annexa, membre d’ADEDE  (l'Associació de Dones Empresàries, Directives i Emprenedores de les Terres de l'Ebre), al final ha definit la jornada d’una manera clara: “Un èxit de participació, un cúmul d'emocions, una mirada de futur. Talenta ADEDE una eina per SABER FER”.