Temps era
temps, han passat 40 anys de l'edició del primerenc "REFRANYS DELS VELLS de les nostres terres", el primer
treball que vaig coordinar com a professor d' història i formació humanística a l'Escola
Municipal de Formació Professional de Flix, realitzat al llarg del curs 1978/79 per les
alumnes de 2n de 2 grau administratiu del centre. Un treball que va ser una
magnífica eina d'introducció al coneixement de la llengua catalana i de normalització lingüística en un moments on el castellà era la
llengua d'us a l'ensenyament
Com vaig
escriure al pròleg: "Ningú no diria mai que temes tan humils, tan senzills,
com són aquests refranys que cada vegada menys sentim dir pels nostres pobles, poguéssim
ésser expressió d'un notable contingut, ja sigui per la seua diversitat, ja
sigui per la seua significació.
Aquest
treball que presentem és el primer intent a nivell de la nostra contrada que
s'ha fet per retrobar la nostra saviesa popular, heretada de pares a fills,
generació rere generació.
Significació
espacial d'aquest treball és el caràcter
autodidacta dels seus autors, unes noies de segon grau de Formació Professional
que estudien a Flix i que són de diversos pobles veïns, noies que van decidir a
principis d'aquest curs, 78-79, recopilar mitjançant fitxes tots els refranys,
modismes i frases fetes dels nostres vells.
El resultat
d'aquest treball són més de set-cents refranys recopilats de viva veu a gent d'Ascó,
Bovera, La Palma d'Ebre, Garcia, Vinebre, La Torre, Riba-roja, La Granadella,
La Pobla (avui Bellaguarda) i Flix.
"
El recull de
94 pàgines, imprès a l'impremta Ebre de Móra d'Ebre, classificat en vuit
apartats: Localismes, el temps i l'agricultura, salut i menjars, la família,
economia particular, visió del món, moralitats, i expressions, modismes i frases fetes.
A destacar
els vuit magnífics dibuixos realitzats per l'excel·lent pintor, company del primer ajuntament democràtic després de la dictadura, el recordat amic Marcel Guiu i Biosca (1924-2003). Vuit dibuixos al·legòrics als diferents apartats realitzats amb
tinta xina.
A esmentar
com amostra del seu contingut tres exemples del recull de localismes :
"Maria
si't vols casar
no't casos a
la Ribera
que't faran
menjar bajoques
i flors de
carabassera".
"Maria,
pel que que't vull
no't casos a
la Fatarella
que't faran portar aubarques
i menjar
flors de carabassera"
"No te
casos a la Palma
que's
terreno de mussols
te faran
casar llangostos
tant si vols
com si no vols".
Com vaig
escriure al pròleg: "Ningú no diria mai que temes tan humils, tan senzills,
com són aquests refranys que cada vegada menys sentim dir pels nostres pobles, poguéssim
ésser expressió d'un notable contingut, ja sigui per la seua diversitat, ja
sigui per la seua significació. 
Significació
espacial d'aquest treball és el caràcter
autodidacta dels seus autors, unes noies de segon grau de Formació Professional
que estudien a Flix i que són de diversos pobles veïns, noies que van decidir a
principis d'aquest curs, 78-79, recopilar mitjançant fitxes tots els refranys,
modismes i frases fetes dels nostres vells.
A destacar
els vuit magnífics dibuixos realitzats per l'excel·lent pintor, company del primer ajuntament democràtic després de la dictadura, el recordat amic Marcel Guiu i Biosca (1924-2003). Vuit dibuixos al·legòrics als diferents apartats realitzats amb
tinta xina.
