31 de gener del 2014
27 de gener del 2014
ASCUMA: "ANY DESIDERI LOMBARTE"
Actualment l’ASCUMA té prop de 400 associats de tots els pobles de la comarca natural.
Enguany per l'Associació Cultural, per la comarca del Matarranya, per la Franja i per la cultura catalana serà un any molt especial i la seua darrera entrada n'és una primera mostra: L' ANY DESIDERI LOMBARTE amb motiu del 25è aniversari de la mort del gran escriptor de Pena-roja de Tastavins.
24 de gener del 2014
EL MASSÍS DEL PORT
Professor de català, fotògraf i escriptor de llibres de viatges, d'endevinalles, de poesia, de narrativa curta... amb aquesta acurada publicació editada per Cossetània edicions ens ofereix la "bellesa insòlita" d'un indret geogràfic fruit d'anys d'observació i coneixença. La combinació del recull de fotografies del Port acompanyades d'un text que voreja la poesia és la clau per donar l'adjectiu de "magnífic" aquest llibre: "Avui des de la tossa de Reina la vall de l'Ebre pertany al regne impenetrable dels núvols", "la mirada de l'abellera groga", "Arnes, a la Terra Alta, sota la influència exòtica de muntanyes emblemàtiques", "L'Estrets, les moles del Don, imponents i l'habilitat envejables de jovens escaladors", "Quan el cel plora desconsoladament, el salt del Racó del Moro rebenta i inunda Lloret", "Sota l'escalfor de les hores crepusculars, escolto els udols sotjadors i poderosos del duc"...
Tancà l'acte la projecció d'un audiovisual de l'obra realitzat per Policarpo Hernàndez i les paraules de l'autor Vicent Pellicer qui ens animà a un breu col.loqui entre els assistents, la majoria, per cert bons caminadors-coneixedors del Port.
20 de gener del 2014
1904, L'ANY MÉS REPUBLICÀ ( 2 )
Amb la significativa data de l'1 de maig trobem una curiosa menció de la fundació del centre republicà flixanco al reconegut setmanari satíric, republicà i anticlerical “La campana de Gracia”:
2 de juliol.
El
Porvenir ("Periodico republicano de avisos y noticias,
defensor de los intereses generales del distrito") informa que José Mestres Díez de Flix és un dels cinc components de la junta territorial republicana del districte de
Gandesa.
8 de juliol. Activitats Ateneu de Flix, segons el "Diario de Tortosa", del partit liberal dinàstic.
"Hace
varias semanas que el Ateneo de Flix celebra los dias festivos, ya con veladas
literarias, ya con funciones dramàticas, para recreo, educación é instrucción
local, mereciendo pláceres dicho Ateneo por los fines altamente benéficos. Para
la festividad de San Jaime, se pondrá en escena "Serrallonga", no
perdonando sacrificio alguno para que la velada resulte del todo buena y
animada..."
El 28 d’agost el diari La Justícia informava que per haver quedat petit el local republicà s’havia traslladat la seua seu al carrer Major:
“Nuestros
correligionarios de Flix nos participan que por ser insuficiente el local donde
estaba instalado, à causa del crecido número de socios que ha ingresado en el
mismo, ha sido trasladado á la calle Mayor de aquella localidad el Centro
Republicano, del que es digno presidente honorario nuestro distinguido amigo y
querido director don Julián Nougués, diputado à Cortes por esta
circunscripción.”
I finalment el 7 d’octubre el setmanari republicà madrileny “Los Dominicales del libre
Pensamiento (organo de la federación Internacional de Librepensadores)”,
oferiria una llista de noms amb la recaptació feta pel "centre republicà" de Flix per a
les despeses de representació del seu delegat Cristóbal Litrán. Així, entre
d’altres, podem trobar noms que tindran un protagonisme local durant força anys, com
per exemple Josep Mestres Diez (1867-1945), alcalde, jutge de pau en diferents etapes
i un dels casos més significatius de republicans represaliats pel franquisme a
finals de la Guerra Civil, Manuel Gasset Llecha, sastre i regidor de l’ajuntament
d’aleshores, Alfons Guiu Corbella, primer president de “la Unió Social”,
Domingo Pena Guillén, un dels dirigents de la vaga del 1919 i fundador de la “Unió
Obrera” o Ramon Alabart Sabaté, director de la banda de música “la Lira”:
 |
| Ramon Alabart assegut envoltat de músics |
Retall d'una fotografia de la banda "La Lira" (1912) de la Veu de Flix, cedida per la família Estela-Carreras.
17 de gener del 2014
1904, L'ANY MÉS REPUBLICÀ ( I )
La història del republicanisme a Flix és un tema digne d’estudi, en
entrades anteriors recordava per exemple l’assassinat del primer dirigent republicà flixanco, president del “Club Republicà Federal”, Benito Blanch, abatut a trets a finals d’estiu de l’any 1869,
o com la primera vaga que es realitzà a la Fàbrica el gener del 1900 fou promoguda pel republicanisme federal.
El fet que els republicans tinguessin presència al Flix seria motiu de la
visita al nostre poble de l’històric dirigent republicà Francesc Pi i Margall l’any 1901, concretament
el 21 de maig.
Però no
fou fins l’any 1904 que és pot començar a parlar d’un republicanisme de masses
al nostre poble. El diari republicà de Tarragona “la Justícia” és el testimoni
documental d’aquest realitat republicana i federal del nostre poble.
Així el 19 de gener, fa tot just 110, s’inaugurà el “Centre Fraternitat Republicana”. Aquell vespre es faria un míting
al que hi acudirien més de quatre-centes persones L’orador principal fou el
diputat reusenc Julià Nougués, membre del Centre Federal de Reus del Partido
Republicano Democràtico Federal. El dirigent republicà local era Mateu Suñé
Pujol. (1)
“Han
marchado á Flix el señor
Nougués acompañado del Presidente de este Comité don Antonio Borja Oves, don
José Aguiló y don Federico Llorens en donde han de inaugurar esta noche el
Centro Republicano del cual es digno presidente mi querido amigo don Mateo y
Pujol, a cuyo acto a cuyo acto estará
también el jefe de los Republicanos del jefe de los Republicanos del distrito
de Gandesa, don Rafael Serrano.
Conste pués mi felicitación a los valientes
republicanos de Flix y al veterano y amigo del alma don José Mª Suñe que con
este acto ha sabido labar la mancha que un dia dejara sobre tan honrado pueblo
un cura de infausta memoria.”
El diari “La
Justícia”, aquesta vegada a primera plana, el diumenge 24 de gener, donava més
información de l’entusiame republicà flixanco:
Más
de cuatrocientas personas asistieron al mitin, demostrando todos ellos un gran
entusiasmo y de ser dignos ciudadanos republicanos por el orden que supieron
conservar durante toda la noche.
Existe, pues, desde ahora en el pueblo
de Flix, antes foco del carlismo (cal recordar
que a les eleccions legislatives realitzades l’any 1903 els carlins havien aconseguit el
83,5 per cent del vots), su partido
republicano organizado, por cuenta de un Centro que será el baluarte más fuerte
que tendrá dicho pueblo para la conservación y defensa de lasd ideas
democráticas y republicanas” (2).També “La Justicia”
esmentaria que el seu director i alhora diputat a Corts Julià Nougués i Sobirà
havia estat anomenat President d’Honor del “Centro Fraternidad Republicana de
Flix”.
El primers resultats d'aquest republicanisme seria la constitució de la “Cooperativa Obrera Republicana”, cooperativa
de consum amb 45 socis.
(1)La Justicia. 23 de gener 1904
(2)La Justícia, 24 de gener 1904.
14 de gener del 2014
LA FOTO DEL DIA: EL CONSELL DIRECTIU DE L'AMI A FLIX
Sense cap mena de dubtes, la fotografia dels alcaldes i regidors del Consell Directiu de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) davant l'ajuntament de Flix parla per si sola, és la notícia del dia, i més havent-se realitzat dos dies abans d'un dels acords i per tant presa de posicions més importants del Parlament de Catalunya d'aquest any històric.
De les repercussions al mitjans de comunicació em quedo amb la de l'alcalde Marc Mur:
"El socialista Marc Mur, secretari de l’AMI i alcalde de Flix, assegura que està convençut que s’assoliran els dos terços necessaris per aprovar la proposició i que aquests dos terços passen perquè diputats socialistes votin a favor."
Per a més informació: https://www.facebook.com/#!/municipisindependencia
10 de gener del 2014
A FLIX TAMBÉ: "SIGNA UN VOT PER LA INDEPENDÈNCIA"
6 de gener del 2014
"MAZASIS PRINCAS“, EL PETIT PRÍNCEP LITUÀ.
„Mažasis princas“, el Petit Príncep lituà.
D’ Antuano de Sent Egziuperi (Antoine de Saint
Exupéry)
Segons la wikipèdia, el lituà és una llengua
bàltica parlada per un 4 milions de persones,
llengua oficial de la Unió
Europea des de l’ingrés de Lituània el 2004.
Com moltes llengües indoeuropees,
el lituà empra un alfabet llatí modificat que consta de 32 lletres, amb 12
vocals diferents. La primera gramàtica prescriptiva de lituà fou escrita en
llatí por Daniel Klein i fou publicada a Kaliningrad l'any 1653.
El samoguitià té una varietat oriental, septentrional i meridional; l'aukštaitià presenta un grup occidental (suvalkiečiai), meridional (dzūkai) i oriental. Òbviament cada subdialecte es divideix després en varietats més petites - els parlars (šnektos). El lituà estàndard es fonamenta essencialment sobre els dialectes aukštaitians occidentals.
Si be aquesta edició és de l’any 2009 la
primera traducció al lituà del Petit Príncep és del 2005.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Wilhelm Müller Ickel (Mainz, 1878 - Berlín, 1938). El doctor Wilhelm Müller és la personalitat més representativa de la història de la Col... -
18 de juliol . Inici de la Guerra Civil. 20 de juliol, les esquerres, encapçalades pels dirigents de la CNT-FAI, ocuparen el consistori,... -
2 de setembre. La Vanguardia : Nuevo Comité Local del P.S.U. - FLIX : El pasado día 24, en el antiguo local «La Unión Social», i... -
L'òmnibus de la mort , desvela el funcionament i el rastre de sang que el grup armat La Brigada de la mort va deixar per Catalunya ... -
1899 - 1901. El juliol de l'any 1899 Josep Ferrús Gasset substituí a Miquel Pardell Alabart com alcalde. (Durant el període de la Res... -
L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre ens ofereix al seu instagram una magnífica fotografia de l'observació de l'eclips... -
He provat un nou sistema per veure les fotografies del poblat : Cliqueu Aquí Observació: Problemes de blocatge a l'ordinador del progra...
-
El setmanari " La Veu de l'Ebre " dedica dues pàgines a un curiós i documentat reportatge signat per Sofia Cabanes titulat ...
