ALEMANYS: CARL PISTOR

Carl Pistor Ferber, primer director de la Fàbrica, nom popular amb que es coneix l'Electroquímica de Flix. Ho va ser entre el 1900 i el 1904.

1. PISTOR FERBER, Carl Hugo. (1850-1919). Nascut a Giessen (Hessen). Fill de l'empresari Emil Pistor. A partir de 1875 va estudiar farmàcia amb una llicenciatura a la Universitat de Giessen.  Llicenciat en Farmàcia, enginyer químic i doctor honoris causa per la Universitat  de Giessen. Després de graduar-se, Carl Pistor va ser gerent d'una fàbrica de refrescos a Chicago durant sis anys. 

P  Posteriorment, va treballar a la fàbrica de potassa de Neu-Staßfurt. El 1892 fa ser  nomenat director tècnic de "Chemische Fabrik Elektron AG Frankfurt/M. (CFE)".  L'agost de 1898, CFE es va fusionar amb el "Chemische Fabrik Griesheim am Main" (CFG) per formar el "Chemische Fabrik Griesheim-Elektron AG" (CFGE), a la junta del qual Carl Pistor va ser nomenat. El procés d'electròlisi desenvolupat per CFE va tenir tant d'èxit que diverses empreses a Alemanya i a l'estranger van adquirir la llicència de CFE. La posada en marxa de les plantes d'electròlisi a Westeregeln el 1896, a Lamotte (França) el 1896, i a Flix  el 1897 van estar totes sota la direcció de Carl Pistor.

Casat amb Maria Reinhard Pützenbacher. Fou un dels atorgants de l'escriptura constitucional de la SEQF. Especialitzat en posar en marxa empreses químiques. Experiència directiva i tècnica a Xicago, Griesheim, Bitterfeld i Lamothe. 

     Director de la Fàbrica de Flix entre l'any 1900 i 1905. L'any 1903 oferí a l’ajuntament de Flix de manera gratuïta el fluid elèctric necessari per a l’enllumenat públic. Nomenat fill adoptiu de Flix el 1904. L'any següent abandonà la direcció per motius de salut. Recordat com un excel·lent esportista, afeccionat a la natació i el tennis. 

      És un dels promotors del CN Reus Ploms. Mort a Reus el 19 de març de 1919, ciutat on des d'un principi havia fixat la residència familiar. Dos fills: Carl Emili (1896 - ? )  i Júlia (1897-1992), aquesta continuaria vinculada amb la Colònia en contreure matrimoni amb Gustav Schlee.

El Diario de Reus del 21 de març es feu ressò de la seva mort. Fent esment a la seva implicació amb la vida social de la ciutat. Segons diuen les cròniques reusenques ell és qui donà, sense mala intenció, el nom de Ploms al Club Natació Reus Ploms (1918), en veure com es banyaven els seus promotors a les platges de Salou. (Per cert s'esmenta erròniament la seva nacionalitat suïssa, i de nom li diuen Charles). Té un carrer amb el seu nom a la Colònia de Flix.