Avui he anat a l'enterrament de Josep Sabaté Garciapons (havia nascut el 1923). Avui 18 de març tot just era el seu aniversari. Un fill de Flix que li va tocar viure com la resta de la seva generació el drama de l'enfrontament civil. L'any passat el 20 d''abril vaig participar en la presentació d'una part de les seves memòries a la biblioteca Artur Bladé i Desumvila: "Memòries d'un pres" (Memòries de la Guerra Civil d'un pres de la República de 15 anys). Llibre prologat per l'historiador i professor de la URV Josep Sànchez Cervelló. La base central de les seves memòries radiquen en la seva situació de captiu amb 15 anys a l'inici de la batalla de l'Ebre per part de la República, el seu pas pels centres de detenció de Barcelona: "19 de Juliol" i "Karl Marx", i després per un batalló de treballadors en tota una història personal. Com diu Josep Sànchez té la virtut de que no és políticament correcte. M'agradaria destacar per adients una breu reflexió que destacà al seu llibre:
"Han passat gairebé 66 anys i sembla que sobre el que va succeir hi ha hagut una conspiració de silenci, que si perdura podria modificar o amagar, uns fet que el lector ha de considerar... si ha de figurar a la història de la nostra Guerra Civil, que mai i per cap motiu s'havia d'haver produit". La importància de recuperar la memòria històrica, vingui d'on vingui, tingui el color que tingui, sempre que es basi en la veracitat dels fets i les actuacions viscudes estiguin escrites des de l'amor a la seva terra, com és el cas de les memòries del sr Josep, és fonamental per enfortir els fonaments de la democràcia. Un detall: el recordatori que han donat els seus familiar estava il.lustrat pel colom de la pau de Picasso i per una poesia de Miquel Martí Pol.
1 comentari:
He tingut la gran sort de rebre un exemplar d'aquest llibre.Amb llenguatge directe i clar, m'ha fet comprendre alló que tantes vegades he escoltat, en una guerra mai n'hi han vencedors ni vençuts, tots són víctimes. Gràcies Sr. Josep Sabaté per aquest relat de les seves vivències i a la persona que hem va fer arribar les seves memòries sempre l'hi estarè molt agraït.
Publica un comentari a l'entrada