20 d’octubre del 2008
CENTENARI DE LA FREIXA
Dissabte el poble de Flix realitzà un particular homenatge a la Freixa amb motiu del seu centenari. L'any 1908, un any després de la gran riuada, les autoritats de l'època decidiren plantar uns quants arbres a la plaça de l'Església, entre el convent de les monges i l'església, dels quals ha sobreviscut la freixa, amb els anys convertida en un símbol: en el punt de referència i trobada de generacions de flixancos, dels records i de la història, acollint el banc del si no fos... Bona part del teixit associatiu del poble hi era present. El grup de teatre Flexus representà la plantada de la freixa abillats tot recordant l'any 1908, amb l'alcalde d'aleshores Don Lluís de Castellví acompanyat del mossen del moment i altres autoritats. Curiosament representà el paper de Don Lluís el seu net Josep Ma Barbero de Castellví. I per a més emotivitat dos nens ballaren la jota de Flix en record dels dos nens que així ho feren fa cent anys. La nena era la filla de l'alcalde i el nen el fill de l'agutzil, la nena no cal dir de qui era mare...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Las Dominicales del Libre pensamiento va ser un setmanari lliurepensador imprès a Madrid entre el 1883 i 1909, fundat per periodistes r...
-
Fotografies realitzades amb el mòbil divendres 15 de març a la cartoixa d'Escaladei
-
Una nova versió hem afegit a la col·lecció del Petit Princep, El pitoche engrullón . Ha estat un regal molt curiós i especial de l'a...
-
"Un segell oficial que encapçala no poques escriptures notarials de Catalunya porta estampada la inscripció: Napoleon I, Emperador ...
-
El passat 7 de desembre va morir a Barcelona un flixanco il·lustre, Joan Jesús Torres Masip , essent enterrat per voluntat pròpia al cem...
-
L'1 de març del 1919, fa tot just 90 anys, en ple conflicte laboral a l'Electro-química, a Flix es publicà una revista quinzenal de...
-
Aquest matí he anat al tanatori de les Corts de Barcelona a dir l'últim adeu al senyor Ramon Escriche , mort el passat 11 de maig a l...
-
Avui a la Biblioteca Artur Bladé hem tingut una presentació poètica entranyable . Remei Franch ens ha introduit a l'obra &quo...
-
Els 125 anys d'història de la Fàbrica de Flix, de la SEQF a Ercros, són i seran durant anys una font d'investigació inesgotabl...
-
1-O, 3-O, 10-O, 27-O, 21-D, son unes dates que han passat a formar part de la nostra història, com el llaç groc o el 155. Aquests dies he...
3 comentaris:
ai! et perd l'estètica, senador! molt cosa d'història, molta història dels nazis a flix (ja fa pudor tanta germanofília, no?) i res del tema del cementiri nuclear que omple planes als diaris de Barcelona (sí, aquella ciutat que tantes vegades t'he sentit a dir que consideres allunyada de la realitat de lanostra comarca); i de mentres, al blog del nostre senador: res de res.
Pere, pose't les piles home!
Benvolgut
Agraeixo que visites el meu bloc, que com sabras no preten sentar càtedra sino ser una mena de dietari personal. Com a senador i com a alcalde faig el que tinc que fer en relació al cementiri nuclear. Suposo que sabras que vaig ser el primer en manifestar-me en contra en sessió de Ple de l'Ajuntament i també al Consell Comarcal. I com molta gent estic seguint amb preocupació el procés...
Atentament.
pere; ahir et vaig escriure la resposta al post de més amunt.
x cert: bona feina has fet a Madrit, però et continúo recordant que aqui te'n queda molta.
erc en podria sortir enfortida d'aquesta situació a la comarca si sap jugar les cartes.
Publica un comentari a l'entrada