VII FESTA DE LES CIGONYES

Tot i l'amenaça de pluja i l'ambient fred, més de 300 persones han participat amb la Festa de les Cigonyes, així ho constata la web del consell comarcal de la Ribera d'Ebre, festa que enguany a més de tenir com a protagonistes tots els riberencs i riberenques nats l'any 2008, ha comptar la presència entre d'altres de la Directora General de Medi Natural de la Generalitat, Núria Buenaventura.

DIVENDRES 27 DE MARÇ

Comença la primavera i curiosament a molts pobles augmenten les activitats culturals, en el cas de Flix ahir divendres es presentà un nou llibre a la biblioteca "Artur Bladé" de la Francesca Aliern i per la nit s'iniciaren els concerts de la ja tradicional Primavera Musical.

L'escriptor Albert Guiu feu la presentació de l'obra "Aigües Fondes" de Francesca Aliern, una de les autores ebrenques més reconegudes, autora que fou presentada com una novel.lista compromesa. Albert Guiu qui realitzà una excel.lent retrat del contingut de l'obra ens sorprengué amb una sorpresa al final amb la lectura d'un poema-retrat-literari dedicat a l'autora: "Tarannà tranquil de riu de calmada presència, ploma valenta en combat contra les xacres socials, armada d'una prosa de corrent ebrenc: ferma i cabalosa..."

A les deu de la nit i a l'esgésia de l'Assumpció s'inicià la 20a "Primavera Musical", enguany amb un concert de "Camera Musicae Orquestra" que ens oferí sota la direcció de Tomàs Grau el concert "Del barroc al classicisme", amb un primra part dedicada a Haendel i Bach i la segona a Haydn. Esmentar els violins solistes Ivan Launes i Susana Uruen.

DIJOUS 26 DE MARÇ

La tarda i vespre d'ahir dijous varem comptar a Flix amb dos importants activitats culturals. La primera consistí en la inauguració a la sala d'exposicións de Caixa Tarragona de la V Mostra d'Art Jove de les Terres de l'Ebre que organitza any rera any la Secretaria de Joventut, enguany amb la presència destacada de l'obra de la jove artista de Riba-roja d'Ebre Roser Gay.
L'acte comptà amb las presència del Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, el Delegat del Govern, Lluís Salvadó, i els directors dels serveis territorials de Cultura, Xavier Vega, i deJoventut, Montse Perelló.
A dos quarts de vuit, i a la Biblioteca Artur Bladé, vàrem comptar amb Baltasar Porcel, un dels escriptors més reconeguts de la literatura catalana contemporània, qui amb motiu de la presentació de la seua darrera obra "Cada Castell i totes les Ombres", presentació que anà a càrrec d'Andreu Carranza, defensà entre d'altres reflexions en relació a la seua obra, la importància d'escriure en català.

LA SECRETARIA DE JOVENTUT AMB EL CENTRE D'EMPRESES "LA RIBERA"

"La Secretaria de Joventut i l'Ajuntament de Flix han signat aquest dijous un conveni de col·laboració que permetrà ajudar els joves emprenedors que s'instal·lin al viver d'empreses del municipi, subvencionant part del lloguer de les oficines i les naus i oferint-los cursos de formació en comptabilitat i gestió empresarial. Així, la Secretaria i el consistori volen reduir la 'mortalitat' de les empreses noves i fomentar la generació d'activitat econòmica a la comarca.
El secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, ha assenyalat que aquestes iniciatives pretenen que els joves 'es quedin al territori'. Pel moment, ja hi ha dos cursos programats. Villalbí ha manifestat que la intenció de la Secretaria és que aquesta, juntament amb el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, puguin ser 'la referència per als joves empresaris d'arreu del país en la construcció del seu negoci'.
Segons el secretari de Joventut, el perfil d'emprenedor 'se situa en una edat jove, amb una mitjana de 34 anys'. A més, ha afegit, 'les dades diuen que moltes empreses noves moren als dos o tres anys' de constituir-se, de manera que el conveni 'vol donar suport als joves emprenedors que estan a vivers d'empreses' per 'intentar reduir aquesta mortalitat', que sovint es produeix perquè els joves empresaris 'no tenen la formació adequada en comptabilitat o gestió empresarial'. El conveni, doncs, permetrà que els joves que s'instal·lin al viver tinguin aquesta formació.
El conveni amb l'Ajuntament de Flix és el segon d'aquestes característiques signat per la Secretaria, ja que el primer va ser amb el Consorci de Vivers d'Empresa de les Comarques de Girona. Aquests convenis, ha ressaltat Villalbí, permeten 'generar activitat econòmica arreu del país, a banda de les grans ciutats' i per tant ajuden a la permanència dels joves en el territori."

LICITACIÓ OBRES RESTAURACIÓ CASTELL DE FLIX

Avui el Diari Oficial de la Generalitat ha fet pública la licitació de les obres de restauració del castell de Flix (Exp. 2265011, Codi SEDA: 0139730001), el termini d'execució és d'11 mesos i el seu pressupost 437.892,96 euros, més IVA.

Ha estat una tramitació de l'obra llarg i esperat alhora, l'abril del 2007 l'ajuntament signà el primer conveni amb l'INCASOL amb un pressupost de 360.608 euros, a finançar amb el 50 per cent cultural. El 5 d'octubre de l'anys passat s'afegi al projecte l'acord de la Comissió Mixta de l'1 per cent cultural del ministeri de Fomento de finançar la restauració del castell carlí de Flix per un import de 253.977,92 euros. D'aquesta manera i amb la participació de la Generalitat mitjançant l'Incasol i Cultura amb el Ministeri de Fomento, un dels símbols històrics més importants del poble de Flix, significativament degratat, serà objecte d'una important actuació de restauració.

Més informació a Avui.cat.

QUI VOL UN CEMENTIRI NUCLEAR ?

Aquest matí al Senat, un senador de Guadalajara m’ha comentat la manera de com les declaracions de Xavier Sabaté, Delegat del Govern al Camp de Tarragona, han transcendit a Guadalajara, rebaixant la tensió que els darrers dies tenien molts pobles de la província sota sospita de voler acollir el MTC o cementeri nuclear. Tensió que s’ha traslladat a la demarcació de Tarragona, primer amb les declaracions de Xavier Sabaté i després per les realitzades per diputats al Parlament de CiU. Des d’ERC ens hem tornat a reafirmar i entre d’altres tant Marta Cid o Sergi de los Rios, diputats al Parlament com jo mateix com a senador ens hem manifestat al respecte, sortint també al pas de les possibles localitzacions el regidor de Vandellós Xavier Samarra i l'alcaldessa de la Fatarella Carme Pelejà. Així, entre d’altres els mitjans han recordat:

“ (...) Els republicans han volgut sortir al pas de les declaracions dels diputats de CiU que van augurar l'emplaçament del cementiri nuclear al municipi de Vandellòs (Baix Camp) o al polígon de les Camposines, a la Fatarella. Segons el vicepresident de la Federació de l'Ebre d'Esquerra i senador, Pere Muñoz, 'el procés per la instal·lació d'aquest magatzem de residus és competència total de l'Estat, el qual obrirà un concurs públic per a que aquells ajuntaments que vulguin acollir-lo puguin presentar la seva candidatura: la Generalitat ni té competència per decidir ni per oferir res'. 'CiU pot estar tranquil·la perquè mai a un ajuntament d'Esquerra anirà un cementiri de residus perquè cap dels nostres alcaldes ho ha demanat, ni ho demanarà', ha insistit Muñoz. Per la seva banda, la diputada al Parlament de Catalunya, Marta Cid, ha afirmat que 'el problema de la possible instal·lació d'aquest magatzem a la nostra demarcació l'ha creat CiU, quan l'alcalde d'Ascó es va oferir públicament per presentar candidatura'. Segons Cid, 'sembla com si CiU aprofitant les lamentables declaracions de Xavier Sabaté (delegat del Govern al Camp de Tarragona) volgués llençar una cortina de fum per donar cobertura al alcaldes convergents que volen optar a instal·lar el cementiri'. La diputada ha recordat que 'fins ara, només l'alcalde d'Ascó, de CiU, s'ha ofert per acollir-lo'.

(...) El diputat al Parlament, Sergi de los Rios, ha recordat que el passat 11 de març de 2008, la es va pronunciar en contra de la instal·lació del MTC al país, 'i un mandat del Parlament equival a la voluntat del poble de Catalunya, però sembla que a algunes formacions això se'ls oblida'. Així les coses, els republicans han exigit als diputats convergents que no facin 'declaracions infundades i irresponsables' i els ha convidat a fer 'la pedagogia d'oposició al cementiri nuclear en alcaldes de la seva formació, començant pel d'Ascó'. D'altra banda, tan el regidor d'ERC a Vandellòs, Xavier Samarra, com l'alcaldessa de la Fatarella, la republicana Carme Pelejà, han recordat que en tots dos municipis s'ha votat una moció que expressa la seva oposició frontal al cementiri i la negativa de presentar-hi cap candidatura. Pelejà s'ha mostrat 'indignada', tot afirmant que 'el passat 26 de febrer, i per segona vegada, el nostre ajuntament ha rebutjat amb una moció la possible instal·lació del cementiri a Catalunya' i ha demanat als responsables de CiU 'el màxim respecte cap a la Fatarella' (...) .

OBRES PRIORITARIES I URGENTS

El portaveu adjunt de l'Entesa, Ramón Aleu, ha preguntat al Govern en el Ple del Senat, sobre quines actuacions pensa dur a terme, d'acord amb la Generalitat de Catalunya, per a prevenir una possible contaminació d'aigües durant les obres de neteja de l'embassament de Flix. Aleu ha recordat que una de les obres més importants que el Govern central escometrà a la demarcación de Tarragona és la neteja d'aquest embassament del riu Ebre, amb acumulació de residus industrials, però segons Aleu, aquesta obra té el risc que en la remoció dels residus es pugui produir la contaminació de les aigües. Després de recordar entre d’altres actuacions que el passat 4 de març començaren les obres del 6 pous a Vinallop, ampliables a 12, amb un pressupost de 5 milions d’euros, Elena Espinosa, ministra de Medi ambient, Medi rural i marí ha tornat a recordar que les obres de descontaminació de l’embassament de Flix han estat declarades d’interès nacional, prioritàries i urgents. En relació a les actuacions ha destacat curiosament “que también se realizan obras de abastecimiento al municipio de Flix que consisten en una toma flotante dispuesta en el embalse, aguas arriba de la fábrica de Ercros, para abastecer a dicho municipio en caso de emergencia.”. Per a més informació podeu llegir “agroinformación.com”.

23 DE MARÇ DE 1876 I "LO CAPELLÀ DE FLIX"

El 23 de març del 1876, "Lo Capellà de Flix", renom amb que era conegut popularment en Josep Agramunt, fou traslladat presoner a Barcelona i tancat al castell de Montjuïc.

“Anteanoche llegó a esta ciudad en calidad de prisionero de guerra el cèlebre cura de Flix, cabecilla que al pacificar-se el Centro pudo penetrar al frente de algunas fuerzas de Navarra. Desde entonces los valencianos y catalanes de la ribera del Ebro que formaban la partida de este cabecilla y cuyo mando superior habia tomado Boet, permanecieron en las immediaciones de Estella, estando encargados de la defensa de Artazu y posiciones inmediatas. Al atacar el dia 30 de enero el general Primo de Rivera la linea carlista, apoderandose de santa Bárbara de Oteiza, fue herido el citado cura y trasladado al hospital de Irache. Cuando nuestras tropas tomaron Monte Jurra y como resultado inmediato entraron en Estella, se envió al hospital de Irache, que está en la falda de aquel monte, una compañía de soldados para custodia del edificio. El cura de Flix estaba convaleciente y recordamos que al participarle la derrota de los carlistas y la toma de Estella, exclamó que solo aguardaba ponerse bueno para arrojar a los liberales a la otra parte del Ebro”(1)

El 2 d’abril seria traslladat a la presó de Pilatos a Tarragona on se li instruirien a dirigent carli 18 causes. La premsa feia una breu descripció física seva:

“ Es de una estatura regular y bastante robusto; lleva barba cerrada, de color sano; viste pantalón de paisano con carrick de color ceniza y gorra”.(2)

(1)Diario de Tarragona . 25 de marzo de 1876.
(2) Diario de Tarragona . 4 de abril de 1876.

VISITA A LES OBRES DE LA RESIDÈNCIA DE LA GENT GRAN

Aquest migdia el Delegat del Govern, Lluís Salvadó, acompanyat per diversos directors dels serveis territorials de les Terres de l'Ebre i representants del mon empresarial, universitari i sindical del territori, ha realitzat una visita institucional a la Residència de la Gent Gran i Centre de Dia de Flix, obres pràcticament acabades i que sens dubte, com ha recordat el director d'aquest Departament Adam Tomàs, són el projecte més important de la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania al territori . Tal com he recordat en altres entrades al bloc, les obres de la Residència de la Gent Gran i Centre de Dia, foren adjudicades l'abril del 2007 amb uns terminis de 16 mesos. Sens dubte una de les obres més esperades i desitjades pel poble de Flix. Destaca la restauració de la façana principal de les antigues escoles del 1915, projectades pel reconegut arquitecte alemany Paul Müller, autor de la primitiva colònia alemanya o barri internacional, tot pensant en la seua integració arquitectònica dins el complex de la Residència.

GERMÀ BEL: ANALISIS DE L'ECONOMIA EBRENCA

Divendres passat el prestigiós economista, catedràtic d'economia aplicada, el canareu Germà Bel ens presentà a Móra d'Ebre l'estudi: "Economia de les Terres de l'Ebre: anàlisi de l'estructura i dinàmica econòmica, i de l'especialització industrial". Malauradament els mitjans de comunicació han fet poc ressò de l'acte. Bel feu un repàs dels punts més importants de l'estudi i entre d'altres destacà la importància del teixit industrial, que és molt més que nuclears i moble. Un teixit comparable al de la mitjana catalana en quantitat i en qualitat. Com va dir el Delegat del Govern Lluís Salvadó, de l'estudi podem trencar tòpics: "no som un territori pobre", "tenim una renda per càpita disponible equivalent a la mitjana catalana", "entre el 2000 i 2007, en PIB i en població, hem crescut per sobre de la mitjana del país"... de tot plegat hem de recollir dues propostes "la necessitat d'un debat sobre l'aprofitament econòmic de l'aigua i sobre l'equilibri entre preservació del medi i desenvolupament".

LLIBRES PEL 26 I 27 DE MARÇ, B. PORCEL I F. ALIERN

I la setmana propera i a la biblioteca Artur Bladé i Desumvila, dos presentacions literàries de luxe: El dijous 26 "Cada castell i totes les ombres" amb la presència del seu autor en Baltasar Porcel i la presentació d'Andreu Carranza; i el divendres 27 "Aigües Fondes" de Francesca Aliern i la presentació d'Albert Guiu.

EL PSOE DE GUADALAJARA I EL MAGATZEM TEMPORAL CENTRALITZAT

NO VOLEN EL MAGATZEM DE RESIDUS NUCLEARS

El PSOE de Guadalajara ho pot dir més alt però no més clar.

Els socialistes guadalajarenyos, per si quedava algun dubte, han insistit en la seva posició.

Eldigitalcastillalamancha.es

El comitè provincial del PSOE de Guadalajara ha aprovat aquest dissabte tres resolucions: En contra del transvasament Tajo-Segura, el rebuig al magatzem temporal centralitzat de residus nuclears (ATC) i el suport a les polítiques socials davant la crisi. Sobre l'ATC, la resolució aprovada recull la "absoluta oposició" del PSOE de Guadalajara a la seva instal·lació i es fa ressò de l'opinió contrària de la gran majoria de la població de la província.

A més, recorda que Guadalajara ha estat i continua sent "solidària com cap altra amb el desenvolupament de l'energia nuclear", en clara referència a les centrals de Trillo i Zorita.

Al mateix temps, es refereix a la contundència amb la que el PSOE ha expressat aquesta opinió a través dels seus grups en ajuntaments i a la Diputació, demanant finalment als ciutadans, i en especial als de les zones d'influència de les actuals centrals , "que no es deixin seduir per cimbells de ràpids beneficis, incompatibles a mig i llarg termini amb un desenvolupament d'acord amb els desitjos de la majoria... (continuar llegint)

AMB MARTA CID I SERGI DE LOS RIOS

Aquest matí a la seu d'Esquerra de Tarragona per primer cop he participat en una roda de premsa conjunta amb els parlamentaris de la demarcació Marta Cid i Sergi de los Rios, el tema s'ho val! Podeu llegir un estracte del comunicat de premsa:

"ERC, per boca dels diputats al Parlament Sergi de los Rios i Marta Cid, i del senador per Tarragona, Pere Muñoz, ha reclamat avui a tots els partits polítics i al món socioeconòmic del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre “un lobby territorial conjunt perquè es pressioni el Ministeri de Foment perquè aquest, al seu torn, decideixi fer passar la futura autovia A-68, que ha d’unir Aragó amb el Mediterrani, per Catalunya”. “Estem en una cruïlla, i aquesta cruïlla és una oportunitat històrica pel que fa a la dinamització de Catalunya”, ha dit Sergi de los Rios; “des de un punt de vista econòmic, la decició sobre l’A-68 té uns impactes importants per als ports de Tarragona i Alcanar”, ha afegit el diputat i portaveu d’ERC d’Economia i Finances al Parlament. Dimecres de la setmana passada, el Parlament va aprovar el següent text de forma unànime: El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a fer els seguiments dels treballs i els estudis que faci el Govern de l'Estat vers el corredor Mediterrani (format per l'autopista AP-7 i l'autovia futura A-7) i de les seves connexions cap a l'Eix de l'Ebre (Saragossa - Mediterrani). Manifesta com l'opció més positiva, per aquesta connexió, la que establiria el seu recorregut, a Catalunya, per la N-420 amb les màximes prestacions possibles, entenent també que a més hauria d'estudiar la connexió per l'Eix de l'Ebre (C-12).

Tant Cid com el senador i alcalde de Flix, Pere Muñoz, s’han referit a l’estat actual de la N-420, “una carretera maltractada”, segons Muñoz. “És una vergonya que s’hagin de fer encara les variants de Riudecols, Corbera i Gandesa, les quals estan en fase de projecte constructiu”, ha denunciat el senador. Marta Cid, per la seva part, ha volgut avisar que a Aragó “porten cinc anys fent obres continuadament a l’alçada d’Alcanyís, en canvi la N-420 pateix una deixadesa, certament és sospitós, el nivell d’execució pressupostària de la N-420 és ridícul, el ritme de tramitació dels projectes, siguin informatius o constructius, de la N-420 és ridícul”.

Pere Muñoz, que és portaveu del grup a la Comissió de Foment al Senat, ha anunciat una iniciativa parlamentària registrada el 5 de març. El Secretari d’Estat de Planificació, Víctor Morlán, haurà de comparèixer a la Comissió de Foment per respondre de forma oral, la següent pregunta de Muñoz: Davant les diferents alternatives de traçat que s'han fet públiques de l'A-68, quin és el capteniment del Ministeri de Foment per perllongar el final d'aquesta via fins la Comunitat Autònoma de Catalunya, i quines previsions de desdoblament de la N420 té el Ministeri en el tram català?.

RESPOSTA AMB MÉS DE 8 MESOS DE RETARD

Una de les primeres preguntes que vaig fer al Govern és de data 19 de juny del 2008. Amb més de vuit mesos de retard he rebut la resposta, cinc mésos mesos de retard en relació a les normes de funcionament del Senat. La pregunta era sobre les previsions per a l'any 2008 de millora de les estacions de tren de Móra la Nova, Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre.

SÒNIA TOMÀS I JOSEP MARIA SÀEZ

Ahir per la tarda al Perelló es va celebrar el Sisè Congrés Regional de les Terres de l'Ebre, un congrés aquest cop extraordinari per a escollir a Josep M. Sàez (Miravet) i Sònia Tomàs (Amposta) com candidats d’Esquerra per a les eleccions al parlament europeu que tindran lloc el proper mes de juny. Llista d'ERC que encapçala Oriol Junqueras. Per a més informació podeu consultar la web d'Esquerra.

DETINGUT A VIC ACUSAT DELS ROBATORIS A FLIX

Detingut a Vic acusat de 13 robatoris a Flix

"Els Mossos d’Esquadra la Terra Alta – Ribera d’Ebre imputen un total de 13 robatoris amb força, dos d’ells en grau de temptativa, a Azzedine H, veí de Torelló de 32 anys i nacionalitat marroquina. Agents de la policia autonòmica de l’ABP d’Osona el van detenir el dia 10 de març a Vic. L’home seria el responsable de diversos robatoris a cases i a alguns comerços comesos a Flix durant els mesos de desembre del 2008 i gener del 2009. De fet, 10 dels robatoris els hauria comés en només tres dies, de l’11 al 14 de gener.
En gairebé tots els casos, l’individu, que actuava normalment de nit, forçava o bé la porta o bé una de les finestres dels habitatges i locals, amb una palanca. En alguns dels habitatges, hi havia els propietaris dormint, però en sentir soroll i descobrir el lladre, aquest va acabar fugint. Azzedine H, també utilitzava un altre mètode per entrar a les cases, tot extraient un dels llistons de les finestres per accedir a l’interior.
El detingut no buscava objectes concrets dels habitatges, sinó que només agafava el que tenia a mà. Així, s’hauria endut des de motocicletes, aparells electrònics, joies i electrodomèstics fins a eines. Les gestions dutes a terme per la policia autonòmica van permetre identificar el possible autor dels robatoris, Azzedine H, que va marxar de la comarca poc després de cometre’ls.
Amb tot, s’ha pogut detenir a Vic per una ordre de recerca i detenció. L’home ha passat ja a disposició judicial."

Nota de premsa emesa pel Mossos d'Esquadra.

1930: FLIX, 11 DE MARÇ

Son poques les dades que disposem de l'ajuntament de Flix durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), una de les poques ens ho ofereix el diari reusenc "Las Circunstancias" del dia 11 de març del 1930, fa tot just 79 anys:

“Ens arriben noves d’eixa simpàtica vila de l’Ebre, no gaire agradoses. Sembla que allí uns senyors usant i abusant de la influència que naturalment ha de deixar sentir una fàbrica tan important com la “Electro Química” no reparen en envair esferes i camps que els haurien estat vedats.
El cas és que a Flix continua governant l’alcalde la U.P. (Isidro Martí Barberá) empleat a sou de l’esmentada fàbrica, i que, en la renovació de l’Ajuntament, ha aparegut en la llista de majors contribuents essent així que no paga una pesseta per rústega, urbana i industrial. Es diu que ell al·lega el pagar utilitats, però sembla que el criteri que impera en la formació de les llistes, és el d’excloure aquesta contribució.
Per si això no fos prou, s’afirma també que no s’ha procedit correctament en la designació dels regidors procedents d’elecció, puix que han pres possessió alguns que no obtingueren el major número de sufragis en la votació corresponent.”(1)

(1) Las Circunstancias. Qué passa a Flix?. Diari de l'11 de març del 1930.

IMPREMTA BABEL

La novetat literària de l'Ebre per excel·lència s'ha posat a la venda aquesta setmana. "Impremta Babel" d'Andreu Carranza. En català editat per "Columna" i en castellà per "Ediciones Temas de Hoy". Després de l'extraordinari èxit de vendes i traduccions de "La Clau Gaudí" Andreu torna als seus origens literaris amb una història plena de misteris i sentiments. Com ha dit Ignasi Riera en referir-se a Andreu i la seua obra: "Es tracta d'un escriptor que es desperta cada matí davant l'Ebre, que recorre els camins ocults de la seva terra i fa atenció fins i tot als missatges dels mussols. ¿A qui sorprendrà que tracti de desvetllar els misteris d'un impressor que no va voler sotmetre´s als dictats dels poders injustos?". La Marfanta el dijous passat feu una excel·lent entrada al blog, a l'igual que a Tortosa les llibreries de Flix, amb l'orgull de comptar amb una novetat literària molt nostra, li han donat el protagonisme dels seus aparadors convençuts d'oferir un dels èxits literaris dels propers anys.

"Les imatges es dilueixen en la boira d'aquell matí de tardor del 1961, quan vaig arribar a casa dels oncles. Acabava de fer set anys i no podia parlar. D'abans d'aquell moment en conservo algunes esgarrapades en l'aire, instants atrapats en una pluja de miralls..."... la bona lectura està assegurada!

NOVA ETAPA DE "LA VEU DE FLIX"

Amb el número 345 s'inicia una nova etapa de "la Veu de Flix", nova etapa amb la nova direcció de la revista per part de Lurdes Català Masip amb el seu equip de redacció format per Jordi González, Tere Torres, Norma Pujol, Abigail Bertran, Joan Fontanilles, Andreu Prunera i Eli Fauquer, amb Norma Català com a correctora. A totes i tots la meua felicitació i desig d'èxits i encerts en la nova etapa de la revista. Precisament aquests dies amb la publicació del nou baròmetre de la comunicació i la cultura la nostra revista ha tornat a ser notícia quan afirma que: " A comarques la cosa canvia i, encara que Muy Interesante mantingui la seva posició, els mitjans comarcals i locals es disputen les primeres posicions. És el cas dels mensuals Llumiguia i Revista de Palafrugell a Girona; Revista Cambrils, L’Om o La Veu de Flix a Tarragona; i el quinzenal Som Garrigues, a Lleida".

COMISSIO FOMENT: USUARIS TRENS "REGIONALS"

Mentres creix la preocupació pel mutisme per part d'ADIF en relació al tancament sense explicacions de l'estació de Flix, ahir a la comissió de Foment del Senat vaig presentar una moció reclamant millores i facilitats per als usuaris del trens de mitja distància o "regionals". Podeu llegir la nota de premsa posterior a la comissió:

"Pere Muñoz obté del Senat el compromís de millores per als abonats de Mitja Distància que eradicarien greuges comparatius.

El senador d’ERC per Tarragona, Pere Muñoz, ha obtingut l’aprovació unànime de la Comissió de Foment d’una moció que reclama millores específiques del servei, que “no revestirien massa cost per l’Adif ni per Renfe”, envers els usuaris que compren abonaments de trajectes de Mitja Distància. En concret, la resolució del Senat planteja tres mesures: primer, fixar com a regla general que les màquines d'autovenda de les estacions permetin adquirir abonaments per a trajectes de Mitja Distància, quelcom que és possible a les autovenda d’altres sistemes de transport com el Metro, però RENFE Operadora obliga a treure tots els abonaments, qualssevol, a la taquilla. La segona mesura de la moció insta a permetre pagar a les taquilles els abonaments de Mitja Distància amb targeta de crèdit, cosa que avui en dia està prohibit per RENFE Operadora, la qual sí permet pagar amb targeta els viatges de Llarga Distància. Finalment, la tercera mesura porta implícita la denúncia d’un greuge comparatiu i, per eradicar-lo, s’insta RENFE Operadora a establir un mecanisme perquè els abonats de Mitja Distància puguin reclamar i tenir accés a un reembossament cada cop que es produeixi un retard del seu tren, de manera que s’equipari el dret a compensació que poden exercir els passatgers amb bitllet senzill en la situació de retard.Això últim és “tan obvi com no discriminar els usuaris que pateixen un retard, una discriminació que respon a una diferenciació absurda entre l’usuari que té bitllet senzill, el qual pot reclamar, i l’usuari que té un abonament, al qual se li nega el dret”, ha explicat el senador. El mecanisme que proposa la resolució d'avui del Senat per a aquesta compensació s’hauria d’aplicar en forma de descompte per a l’abonat on es tingui en compte el nombre de viatgers reclamats respecte al total que li permet l’abonament i on el preu per cada viatge a compensar guardi proporció del preu total de l’abonament dividit pels viatgers que inclou. El senador ha aclarit aquest punt: “Està clar que l’abonament guarda una proporció de preu/viatge més beneficiosa que el bitllet senzill; per tant, l’abonat hauria de reclamar una quantitat proporcional sobre el preu global de l’abonament; la forma de fer els càlculs ho deixem a criteri dels experts de RENFE Operadora”, ha dit Muñoz.La primera mesura de la moció té com a objectiu facilitar l’adquisició de qualsevol abonament, sigui de 10 viatges o mensual, d’un trajecte de Mitja Distància sense haver de passar obligatòriament per la taquilla. La segona mesura intenta desfer situacions rocambolesques com les que explica el mateix senador. Una persona que vulgui comprar un abonament entre Flix i Tarragona està obligada a pagar en metàl·lic, a taquilla, 129,15 euros; però si volgués adquirir un bitllet de Llarga Distància inferior a aquest preu, podria efectuar el pagament en targeta tranquil·lament. Pere Muñoz exposa que “l’era de la telemàtica permet totes aquestes millores i més”. L’objectiu de la resolució és solucionar “desajustos” que pateixen aquelles persones que opten per ser fidels al transport ferroviari mitjançant un abonament. “Avui en dia, per a la mobilitat de les societats avançades com la nostra el transport ferroviari que tenim és deficient; a més està en mans de l’Estat quan hauria d’estar en mans de la Generalitat perquè l’Estatut parla d’un traspàs del servei de Rodalies i Regionals que encara no s’ha fet realitat”.“Com que la titularitat del servei encara és estatal, a través del Senat nosaltres exigim a Madrid que el millori”, ha dit Muñoz. Les mesures adoptades petició no se circumscriuen només a Catalunya, sinó que “són d’aplicació a tot l’Estat perquè les deficiències en el servei que patim aquí són generalitzables als abonats de Mitja Distància d’altres comunitats”.


280109 Moció Mitja Distància Descarrega't l'arxiu.

AMB ESQUERRA A SES ILLES

Ahir va ser un dia intens a Palma, tot i el retards a l'aeroport de Barcelona, acompanyat en tot moment pel secretari de Política Municipal d’Esquerra a les Illes Balears i Pitiüses Joan Miquel Chacón, vaig aprofitar per donar a conéixer la meua tasca al senat com a portaveu a la comissió de foment de l'Entesa Catalana de Progrés. Amb l'objectiu d'establir nous ponts de relació entre la gent d'Esquerra a les Illes i el senat, i coníxer de primera mà la important tasca que esta fent Esquerra al govern i al parlament balear, molt especialment Miquel Angel Sureda de Pollença, director insular d'emergències, i Esperança Marí, diputada formenterenca d'ERC al Parlament de les Illes per la coalició "Eivissa pel Canvi".

90 ANYS DE LA PRIMERA PUBLICACIÓ FLIXANCA

L'1 de març del 1919, fa tot just 90 anys, en ple conflicte laboral a l'Electro-química, a Flix es publicà una revista quinzenal de tendència anarco-sindicalista sota el títol de "El Boletín de la Comarca. Defensor de los intereses populares". La redacció es trobava al carrer Major n. 22. Hi ha constància de tres números. Els col·laboradors principals foren. Rafael Rueda López, Domingo Pena, Francisco Estopà, Amparo Alfonso, Esperanza Maya Leon i Agustí Bagés Ferrús. Entre d'altres escrits recordar:

“ Compañeras de Flix: La clase obrera digna y honrada, hace ocho semanas que sostiene una huelga que le fue impuesta por el espíritu dominador de la empresa “Electro-Química”. Ocho semanas hace que nuestros compañeros defienden con energia su dignidad ultrajada, y el pan de nuestros pequeñines y nuestra dignidad también. Ocho semanas que estan en litigio, defendiendo una causa que ni puede ser más justa, ni más humana, ni más modesta, y sin embargo, el espíritu intransigente de la empresa que declaró el conflicto, sigue manifestándose con la misma injustificada violencia que el primer dia (...) Pensemos que si los obreros hubiesen de volver a la fábrica humillados y vencidos, serian tratados como esclavos indignos, y seria la carne de nuestra carne, nuestra propia carne la que allí en aquel presidio industrial, sufriría el latigazo de los modernos negreros”(1).

“En Camarasa, Bellmunt y Flix, hay sinverguenzas que habiendo hipotecado su dignidad, escriven a las provincias de Andalucía y Murcia para que vengan obreros de aquellas regiones, para traicionar a los huelguistas de los pueblos mencionados. Esos miserables agentes de reclutación engañan a los obreros a quienes escriben, diciendoles que se ganan sueldos fabulosos, cosa que es mentira (...) Obreros, Boicot a la empresa Electro Química de Flix, Boicot a la canadiense, Boicot a la Compañía minera de Bellmunt”(2)

(1) El Boletín de la Comarca. Defensor de los intereses populares. N.2. Signava l’article Amparo Alfonso.
(2) El Boletín de la Comarca. Defensor de los intereses populares. N.2

Nota: El 18 de gener havia començat una vaga obrera a la Fàbrica. Segons telegrama tramés per l’alcaldia de Flix es donà per acabada el 22 de març. Els obrers aconseguiren la reducció de la jornada de 10 a 8 hores.