19 de desembre de 2006

LO CAPELLÀ DE FLIX

Josep Agramunt Llecha va néixer a Flix el 21 de febrer del 1828 (algunes fonts esmenten l’any 1826). Fill de Felip Agramunt Climent i Rita Llecha Alabart, pagesos. Amb tres germans Mateu, Ramon i Magdalena. De jove serví de criat per la família noble local dels Oriol, partidaris des d’un bon començament de la causa carlina. El 1857 després d’estudiar tres anys de filosofia i un de teologia fou ordenat sacerdot a Tortosa. Segons el registre del clergat de Tortosa encara essent diàcon s’embarcà a la primera expedició per les missions de Fernando, on sembla passà bastants penúries.En començar la Tercera Guerra Carlina, el juny del 1872, exercint de capellà al seu poble natal, desprès d’una trobada de capitostos carlins a la Mussara s’afegí a una partida de carlins amb el grau de capità, escollit a petició unànime dels mateixos voluntaris carlins. Es féu responsable de l’afusellament de 33 liberals a Alforja. Les seves accions es multiplicaren arreu de la demarcació de Tarragona, així arribà a ocupar Reus el 2 de juny del 1872, entrà a la Selva del Camp el 2 de juliol del 1873, el 15 de juny ocupà Móra la Nova cobrant la contribució i tallant les comunicacions per l’Ebre, el 3 d’octubre d’aquest mateix anys amb Tristany, Cercós i altres entrà a Valls. L’acció més cèlebre fou la victòria a Prades, on entre d’altres víctimes lliberals es comptà el coronel Maturana, l’uniforme d’aquest coronel i les creus del càrrec militar serien utilitzades a partir d’aleshores pel mateix Josep Agramunt, més conegut arreu pel sobrenom del “Capellà de Flix”. El 1875 intentà sense èxit rendir el castell de Móra d’Ebre.Maria de las Nieves de Braganza el va definir com el cap més sobresortint entre els de la província de Tarragona. Altrament passà a formar part de la literatura anticarlina de l’època, gairebé qualificat de vesànic, així el 1875 es publicà la novel·la libel “memorias de doña Blanca” per J.T.R. publicada per la impremta la Renaixença, memòries apòcrifes de la cunyada del pretendent carlí Carlos VII, on entre d’altres diu“ Aquí tenemos al tristemente célebre cura de Flix, uno de los muchos reverendos sacerdotes, que tocando el càliz por la canana y la cruz por el trabuco, han salido por esos campos de Dios sembrando luto, la desolación y la muerte”.El 1875 fou nomenat coronel del regiment de Gandesa pel pretendent carlí Carlos IV i es traslladà a Euskadi. Caigué ferit a finals de gener del 1875 a l’ingle, fou traslladat a l’hospital d’Irache, on en rebre la noticia de que la força dels carlins havia desaparegut contestà que ell solament esperava la curació per posar-se al front de les forces carlines per “arrojar con ellas alotro lado del Ebro el ejercito liberal”.A la batalla de Artazum, fet presoner pels lliberals, el 1876 fou traslladat a les presons de Montjuïc (Barcelona) i Pilats (Tarragona), presó aquesta on l’instruiren 18 causes. L’agost del 1876 fou privat pel bisbe de Tortosa de les llicències sacerdotals, les quals les recuperà un més després gràcies a la intervenció del Papa. Exiliat a França exercí com a capellà al cementiri de Clichy, ciutat on morí el 1887.(Resum comunicació presentada el 27 d'octubre del 2006 al Congrés Internacional Ramon Cabrera i el fenomen carlista celebrat a Tortosa) (Il.lustració de l'Esquella de la Torratxa)

Cap comentari: