27 de gener de 2011

XAVIER VEGA CASTELLVÍ


Xavier Vega està preparant el traspàs de funcions com a Director dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de les Terres de l'Ebre. La setmana que ve es reintegrarà de nou a les classes de Filosofia de l'IES de Flix. Són, sens dubte, per a l'amic Xavier, uns dies força especials, especials com ho foren aquells dies de començament del l'any 2004 en que accedí al càrrec de Director dels Serveis Territorials d'Educació, formant equip amb els consellers Josep Bargalló primer i després Marta Cid al primer Govern Catalanista i d'Esquerres. Dies especials com ho tornarien a ser aquells de començament de l'any 2007 en que el nou conseller de Cultura, Joan M. Tresserras li demanaria que accedís a la responsabilitat que demà fara el traspàs de funcions. Hauran passat set anys amb un breu parèntesis de sis mesos el 2006, ha ocupat dos dels càrrecs molts importants en la vida política de les comarques de l'Ebre, contribuint a la dignificació de la política, l'ensenyament i la cultura. Com ha escrit ell mateix al comiat del seu càrrec, "hem de donar pas a nova saba i jo me'n torno al meu poble i al meu ofici de professor de filosofia", el món de la cultura ebrenca perd un gran director de cultura i a partir del febrer els alumnes de l'institut de Flix tindran la sort de tornar a tenir un excel.lent professor. 


Amb el seu permís, us proposo la lectura del seu comiat adreçat per correu electrònic :

"Benvolgudes, benvolguts,

És l’hora dels adéus, com diu la vella –i bella- cançó anglesa. Hem de donar pas a nova saba i jo me’n torno al meu poble i al meu ofici de professor de filosofia. Només puc tenir paraules d’agraïment per a tothom: per al meu Conseller, Joan Manuel Tresserras, que va confiar en mi, per al meu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, que m’ha fet l’honor de poder servir el meu país, per als meus companys i companyes del Departament, que tant m’han ajudat, per als meus companys i companyes dels Serveis Territorials, que m’han acollit amb tanta calidesa, que han estat tan amables, tan eficients i tan lleials, que m’han facilitat la feina i la vida, per al Delegat del Govern, Lluís Salvadó, que m’ha tractat amb tanta deferència i calidesa, per als amics de la Delegació del Govern, per als meus meus companys i companyes dels diversos serveis territorials, que m’han fet sentir part d’un equip humà cohesionat i competent, per a tots els alcalde i regidors, els artistes i membres d’associacions culturals, per a tota la xarxa de gent que fa que la nostra cultura pugui tirar endavant, malgrat el constant setge a què la sotmet l’Estat miserable i agressiu que ens ha tocat  patir i pagar.
A la meua edat – a la flor de la joventut, com qui diu- he après tantes coses que me’n torno a casa amb la consciència de la sort que he tingut. He intentat servir la meua gent i la meua terra tant bé com he sabut i penso que, al capdavall, m’he n’he sortit prou bé, que he aportat alguna cosa, que, de fet, aquest govern que ha anat a tan mal borràs ha fet les coses molt millor d’allò que reflecteix l’opinió pública i, sobretot, la publicada. Tanmateix, la nostra derrota electoral ha estat d’una tal magnitud que només ens resta callar, meditar i intentar esmenar els nostres errors, si volem ser dignes algun dia de dir aquells mots de Soló d’Atenes:

“A molts vaig retornar a la divina pàtria,
Atenes, els venuts a llei i els qui no ho eren.
Aquells que la misèria freturosa havia
empès a bandejar-se, a no parlar ja gota,
de tant errar per tot arreu, la llengua d’Àtica;
i aquells que ací mateix la servitud indigna
patien tremolant davant l’humor dels amos
els vaig fer lliures”.

Salut i sort."

3 comentaris:

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

El meu reconeixement personal a la tasca de Xavier. Com bé diu Xavier, mals temps per a la cultura en un context de persecució de les despeses públiques que hom considera prescindibles. I així ens anem quedant, pobres, sense treball, sense oportunitats, alguns fins i tot sense casa i... sense cultura. Pobres de butxaca i de coneixements que no sigui necessari per a la cadena de producció.

Albert ha dit...

La filosofia és la mare del ramat, l'assignatura que guia curosa la resta de coneixements.
Els seus bels d'ègloga plena de reflexions afinades per la raó, molts els vam aprendre amb les paraules de Xavi Vega, per tant la tornada del professor a les aules provoca reflexions de tota mena, sensacions diverses, ressons de les seves classes, la sensació de la majúscula força del pentagrama de l'assignatura quan la dirigeix un molt bon professor.

Els cants de la filosofia sota la paraula de Xavi arribaven diàfans i precisos com arriben els coneixements quan passen del professor a l'alumne pel sedàs del traspàs ben fet.

Xavi Vega és història viva de l'ensenyament local i de la política nacional, i a l'inrevés, i la seva tornada a les aules s'ha de celebrar per part de tots aquells que sempre serem alumnes seus, per respecte al pensament i per respecte a la persona, del polític tindre'm sempre la força de l'ideal, del professor l'infinit socràtic de saber que no sabem res però que estimem el saber en tant que cavil.lació i humanitat.

Felicitar-nos també pel jovent que el gaudirà en uns temps on la filosofia fa més falta que mai.

La política és el tren de Turner, no es sap ben bé on va, perquè el seu trajecte sempre és ple de boires i mai troba la direcció que complagui tothom. El tren ha de seguir viatge entre boires i colors de tempesta i neguits per arribar a no es sap ben bé on, ara amb d'altres maquinistes, sempre depenent d'estadístiques electorals.

La filosofia és el camí d'Antonio Machado, fa camí a mesura que les passes de l'home i la dona van més enllà, gràcies a l'exercici de la reflexió i l'estudi del pensament i dels grans pensadors, i aquí sí, Xavi Vega serà sempre maquinista d'excepció.

Albert Guiu.

Jaume Masip Llop ha dit...

Com ha escrit ell mateix al comiat del seu càrrec, "hem de donar pas a nova saba i jo me'n torno al meu poble i al meu ofici de professor de filosofia", el món de la cultura ebrenca perd un gran director de cultura i a partir del febrer els alumnes de l'institut de Flix tindran la sort de tornar a tenir un excel.lent professor.

No es pot dir millor!