Diumenge el nou diari ARA ens oferí un reportatge titulat THE END NOSTALGIC sobre les sales històriques de cine que sobreviuen a Catalunya entre descàrregues i multisales. Entre les resistents hi trobem el cinema Catalunya de Ribes de Fresser, l'Avenida de Móra d'Ebre, , la Calandria del Masnou, el Alhambra de la Garriga, l'Antic Cine Espanyol de Navás, el Cine Baix i Capri de Sant Feliu i el Prat, i el cinema de la Unió Social de Flix. L'apartat del Cinema de la Unió Social gràcies està signat pel periodista flixanco Dani Revenga. És un magnífic i interessant reportatge on entre declaracions del responsable actual del cinema Joan Martínez, o del responsable als anys 80 German Aresté i pinzellades dels origens de la Unió Social de Francisco Ramon Visa, ens ofereix més de noranta anys de cinema a Flix. Des de l'antic cinema de Balaques fins l'actualitat, tot recordant que les darreres cues per entrar al cinema que es recorden es produiren el 1997 amb motiu de l'estrena de Titànic.
És curiós recordar el temps daurats de les sales de cinema, com als anys cinquanta i seixanta un poble com Flix amb uns cinc mil habitants podia omplir tres sales de cinema: El de "l'Auxili" gairebé exclusiu per a la mainada, el cine Ebro que tancaria les portes el juny de l'any 1972 i la Unió Social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada