5 de març de 2014

QUERETES: LA COL·LECTIVITZACIÓ D'UN POBLE ARAGONÈS DURANT LA GUERRA CIVIL.




El fenomen de les col·lectivitzacions com a institucions inspirades en els principis anarcosindicalistes és un dels temes més poc estudiats de la passada Guerra Civil. Precisament per aquest fet que l’obra d’Encarnita i Renato Simoni, “Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)”, publicat per l’Associació Cultural del Matarranya, és tan important per entendre aquest fenomen històric.

La primera consideració a realitzar és el fet de ser pioner per partida doble. Primer com bé ens recorda Julián Casanova Ruiz al pròleg, l’estudi té el mèrit de ser el pioner en l’àmbit de les col·lectivitzacions. És l’actualització de la memòria de llicenciatura  presentada el 1977 a la Universitat de Ginebra, un tema aleshores pràcticament desconegut per la historiografia. Malauradament el franquisme havia esborrat qualsevol indici que tingués a veure amb l’anarquisme i les col·lectivitats. D’aquesta memòria edità en castellà un resum el 1984 el Centro de Estudios Bajoaragoneses d’Alcanyís.  

També podríem dir que és pioner en quan al tractament de la  història local, un aspecte de la que a casa nostra aleshores era gairebé exclusiu d’erudits locals. Encarnita i Renato ens presentaren un model metodològic basat en la nova interpretació del fets propi de la història social. 

El treball està presentat en dos apartats. El primer en ofereix un retrat socioeconòmic de la II República entre el 1931 i 1936, el protagonisme de la CNT, la regió aragonesa, el cas de Terol i el partit judicial de Vall-de-roures des de l’ àmbit socioeconòmic al primer terç del segle XX, centrant-se en el retrat del poble de Queretes en tots els àmbits: geogràfics, lingüístics, demogràfics, econòmics i socials.

El segon retrata la Guerra Civil i la Col·lectivització des del juliol de 1936, amb uns dies de control de la dreta fins la resposta antifeixista, moments on tant Queretes i les comarques del Matarranya. com la veïna comarca de la Terra Alta tenen un semblant comportament sociopolític, on la CNT, minoritària al principi del conflicte seria al veritable protagonista, ocupant el buit de poder i el control de la situació.

La col·lectivitat, el somni del comunisme llibertari, començaria a ser una realitat a Queretes a partir de la primera quinzena d’agost: Els bens dels insurrectes seran col·lectivitzades i la moneda serà substituïda per vals emesos pel Comitè. Una experiència revolucionària que començaria a dissoldre`s un any més tard, l’agost del 1937, encara que durarà fins el desembre. 

La descripció de l’organització del treball, l’autogovern al poble i a la comarca, la vida social, la participació al Congrés de la Federació Regional de les Col·lectivitats d’Aragó a Casp, febrer del 1937, el suport del Consell d’Aragó, les relacions amb els pobles veïns i amb el front de guerra són aspectes d’especial atenció.

Un capítol especial és el dedicat a la “guerra i revolució” i en especial la figura de “Batiste”, guerriller anarquista per excel·lència del Baix Aragó, entrevistat per Encarnita i Renato el 1977 al seu exili de Perpinyà: “La presència de Batiste a la regió era suficient per a protegir les col·lectivitats”.

Finalment, el 2 d’abril del 1938, Queretes, pràcticament buit per la proximitat del front de guerra, seria ocupat per l’exèrcit de Franco, establint-se un post de comandament de tropes italianes, era el final de l’experiència revolucionària. 

Mereix un capítol especial les conclusions. La col·lectivitat fou una creació espontània o imposada? Analitzant aspectes com la productivitat, la presa de consciència sobretot entre els més joves i, entre d’altres, el nou paper de les dones.

No podem obviar els annexos, així com la bibliografia actualitzada, on es pot constatar que bona par de la bibliografia especialitzada és dels darrers vint anys, posant un cop més de relleu el fet del qualificatiu de “pioners” del treball de Encarnita i Renato. Com diu la dita, i mai més ben dit,  només es pot ser universal partint d’allò més local, des d’un context històric concret, com titulava l’edició en italià, amb aquest estudi podem entendre el fenomen de “l’autogestione nella Spagna repubblicana”.

(Escrit publicat a la revista Temps de Franja digital/ n 14/ març 2014.)