La
primera consideració a realitzar és el fet de ser pioner per partida doble. Primer
com bé ens recorda Julián Casanova Ruiz al pròleg, l’estudi té el mèrit de ser
el pioner en l’àmbit de les col·lectivitzacions. És l’actualització de la memòria
de llicenciatura presentada el 1977 a la Universitat de
Ginebra, un tema aleshores pràcticament desconegut per la historiografia. Malauradament
el franquisme havia esborrat qualsevol indici que tingués a veure amb
l’anarquisme i les col·lectivitats. D’aquesta memòria edità en castellà un
resum el 1984 el Centro de Estudios
Bajoaragoneses d’Alcanyís.
També
podríem dir que és pioner en quan al tractament de la història local, un aspecte de la que a casa
nostra aleshores era gairebé exclusiu d’erudits locals. Encarnita i Renato ens
presentaren un model metodològic basat en la nova interpretació del fets propi
de la història social.
El
treball està presentat en dos apartats. El primer en ofereix un retrat socioeconòmic
de la II República entre el 1931 i 1936, el protagonisme de la CNT, la regió
aragonesa, el cas de Terol i el partit judicial de Vall-de-roures des de l’
àmbit socioeconòmic al primer terç del segle XX, centrant-se en el retrat del
poble de Queretes en tots els àmbits: geogràfics, lingüístics, demogràfics,
econòmics i socials.
El
segon retrata la Guerra Civil i la Col·lectivització des del juliol de 1936,
amb uns dies de control de la dreta fins la resposta antifeixista, moments on
tant Queretes i les comarques del Matarranya. com la veïna comarca de la Terra
Alta tenen un semblant comportament sociopolític, on la CNT, minoritària al
principi del conflicte seria al veritable protagonista, ocupant el buit de poder
i el control de la situació.
La
col·lectivitat, el somni del comunisme llibertari, començaria a ser una
realitat a Queretes a partir de la primera quinzena d’agost: Els bens dels
insurrectes seran col·lectivitzades i la moneda serà substituïda per vals
emesos pel Comitè. Una experiència revolucionària que començaria a dissoldre`s un
any més tard, l’agost del 1937, encara que durarà fins el desembre.
La
descripció de l’organització del treball, l’autogovern al poble i a la comarca,
la vida social, la participació al Congrés de la Federació Regional de les
Col·lectivitats d’Aragó a Casp, febrer del 1937, el suport del Consell d’Aragó,
les relacions amb els pobles veïns i amb el front de guerra són aspectes
d’especial atenció.
Un
capítol especial és el dedicat a la “guerra i revolució” i en especial la figura
de “Batiste”, guerriller anarquista per excel·lència del Baix Aragó, entrevistat
per Encarnita i Renato el 1977 al seu exili de Perpinyà: “La presència de
Batiste a la regió era suficient per a protegir les col·lectivitats”.
Finalment,
el 2 d’abril del 1938, Queretes, pràcticament buit per la proximitat del front
de guerra, seria ocupat per l’exèrcit de Franco, establint-se un post de comandament
de tropes italianes, era el final de l’experiència revolucionària.
Mereix
un capítol especial les conclusions. La col·lectivitat fou una creació espontània
o imposada? Analitzant aspectes com la productivitat, la presa de consciència
sobretot entre els més joves i, entre d’altres, el nou paper de les dones.
No
podem obviar els annexos, així com la bibliografia actualitzada, on es pot
constatar que bona par de la bibliografia especialitzada és dels darrers vint
anys, posant un cop més de relleu el fet del qualificatiu de “pioners” del
treball de Encarnita i Renato. Com diu la dita, i mai més ben dit, només es pot ser universal partint d’allò més
local, des d’un context històric concret, com titulava l’edició en italià, amb
aquest estudi podem entendre el fenomen de “l’autogestione
nella Spagna repubblicana”.
(Escrit publicat a la revista Temps de Franja digital/ n 14/ març 2014.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada