11 de març de 2014

BREUS APUNTS DE LA CAPELLA DE SANT JOAN I EL MAS DE FLIX.

Diumenge passat una colla d'amics vàrem visitar les restes de la "Capella de Sant Joan"  i de l'antic poblat anomenat als documents "Mas de Flix". És escassa la documentació que tenim d'aquests indrets situats a mig camí entre Flix i Maials. Lloc pràcticament abandonat però que amb l'obertura el 1987de la carretera C12 entre Flix i Maials ha permès recuperar un espai reservat des de feia temps a l'imaginari popular.  Amb tot, vagi per endavant uns breus apunts històrics d'aquest lloc, apunts que comencen amb la  carta de població de l'any 1345, segueixen amb la desaparició com a nucli de població a mitjans del segle XV i l'enderroc durant la Guerra del Francès de la Capella de Sant Joan a principis del segl XIX..


1345. 8 d’agost: Arnau de Bosc, senyor de Flix i la Palma,  atorga Carta de població al lloc Mas de Flix. L’acte és a favor de 10 veïns de Flix, amb subjecció a un cens de l’onzena part dels fruits que es recullin i segons “consuetudines, usantias, franquitatibus, privilegis et immunitatibus” vigents al terme de Flix. Es una Carta de població ordenada en 41 capítols estudiada acuradament i presentada per Josep Serrano Daura a la miscel·lànea ILERDA l'any 1998. Segons el professor Serrano es tracta d’una carta d’establiment agrari baronial, la més tardana de les que s’atorguen a l’actual comarca de la Ribera d’Ebre. El "Mansis de Flix" situat entre el "manso" de Joan Lespartell de Flix  i els termes de Maials, Llardecans, Granadella i Bovera.(1) 
1359. Cens Corts de Cervera: Riba-roja 17 focs, Ascó 45, Torre den Espanyol 8, Bovera 28, Maials 89, la Granadella 153, ... Flix en comptava 103, el Mas de Flix  8 i la Palma d’Ebre 62..
1378.  Nou fogatge:  Es reflecteix l’impacte de la crisi demogràfica de finals del segle XIV. Flix, la Palma i el Mas de Flix sumaven 68 focs. 35 a Flix, 5 al Mas de Flix i 27 a la Palma
1381. 14 d’agost: Eren comissaris dels Castells de Flix, la Palma i el Mas de Flix, en Pere Ros i Cremón de Bosc. Joan de Bosc (fill d’Arnau). Els documents indiquen  que els llocs són de la diòcesi de Tortosa i de la Vegueria de Lleida.
1382.  21 de juny: Document  en que es reconeix que Francesc de Santcliment va pagar 9.909 florins d’or d’Aragó i un sou barceloní pels llocs de Flix, la Palma i el mas de Flix.
1387.  21 de juny: Escrit adreçat a Francesc de Santcliment pel rei Pere des de la vila d’Algecires.
           "Atés que Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida, amo dels Castells de Flix de la vicaria de Tortosa, i de la Palma i mas de Flix de la vicaria de Lleida, ha estat denunciat  davant nostre de crims, excessos i delictes...
1398. 25 d’abril: Per 15 mil lliures jaqueses el Consell de Cent de Barcelona decidí l'adquisició del Castell i vila de Flix, amb el seu annex, el Mas de Flix i del Lloc de la Palma."En nom de Déu sia e de madona sancta Maria amen. Sobra la venda a la ciutatde Barcelona1 fahedora dels castells e lochs de Flix e de la Palma e del mas de /7/Fflix són fets e concordáis los capítols següents:"
1409. Fochs de ciutadans: Loch de Flix 35, Mas de Flix 5.
1462. 16 d’agost: Alguns homes de la Palma han estat detinguts al Mas de Flix i els han robat les bèsties, les robes i tota cosa de valor i han tornat al poble desfets. Per aquesta raó no han pogut recollir el blat al seu temps, confirmen que estaven presos al Mas de Flix.
1500. 4 de febrer: Provisió del càrrec de Batlle de Flix, ( també de la Palma i Mas de Flix) a Antoni de  Castellbell, de Flix.
        “Nosaltres en Freni Guerxeu de Vallsecha, Jaume Salba, Bernad Pital e Pere Camps, consellers any present de la ciutat de Barcelona, senyora del castell, vila, mas de Flix, loch de la Palma, baronia, termens e territoris de aquella en la riera de Ebro situats...”
Tot i coincidint  els anys de pesta, 1519, 1524, que afectarien la població de Flix i rodalies, es deixa de tenir constància als documents del “Mas de Flix”. Al fogatge del 1553 solament es fa referència als focs de Flix i la Palma.

1555Al Capbreu hi apareixen 2 terratinents de la Palma i 5 de Flix com a  propietaris de finques al Mas de Flix
1624. Al nou Capbreu hi consta que intervindran dos jurats dels Mas de Flix: Antoni Siurana de la Palma i Domènec Servelló de Flix. Segons aquest capbreu a l’església, dita de Sant Joan del Mas de Flix, cada diumenge es feia missa per part del sotsprior de Flix, servei pel que el prior rebia cada any 16 faneques de blat.  Esmenta l'Església que "afronta ab lo comú del dit Mas dels masoveros, també fa referència a una font davant la capella dita del "manador". Els terratinents del Mas de Flix poden caçar sense haver de pagar tribut.

1638.  Amb motiu de la visita pastoral del bisbat a la parroquia de Flix, que comptava aleshores amb prior i ser prevers beneficiats, es remarca l'obligació de celebrar misses al Mas de Flix, fet que comporta l'existència de creients al lloc. (2)
1685. El Bisbat de Tortosa  recorda que Flix té una Parròquia amb l'advocació a la Mare de Déu dels Àngels, que a l'església hi ha el cos de Santa Concòrdia i que a més a més té tres Ermites, una d'elles a la Vall de Sant Joan, on abans hi havia una població, "es dedicada a Sant Joan Baptista"
1783.  L’"Atlante Español" diu: “... a distancia de dos lleguas hay otra Hermita en medio de un gran valle dedicado a San Juan Bautista, en donde antiguament habia una poblacion pero en el dia solo existen algunas casas esparcidas por el valle que llaman el Vall de San Juan.”
1808-1812. La guerra "del francès" ocasionà la pèrdua per destrucció o robatori d’una part del patrimoni, especialment de caire religiós. A Flix en concret serien enderracades la capella de la Mare de Déu dels Dolors al Calvari i l’església de Sant Joan Baptista.



(1) SERRANO DAURA, J. Carta de poblament del lloc del Mas de Flix (1345), a la Baronia de Flix, a l'antiga Vegueria de Lleida i Pallars.…Ilerda "Humanitats" LII, 85-90, 1998.
(2) MUÑOZ SEBASTIÀ, J H. Les parròquies de la Ribera d'Ebre, segons la visita pastoral de l'any 1638. Miscel·lània 16 del CERE. 2003
Molt interessant l'entrada del bloc de J A Collazos (2009) : Mas de Flix i altres municipis efímers.