Des de quan La Palma és la Palma d'Ebre, Riba-roja és Riba-roja d'Ebre, Bellmunt és Bellmunt de Ciurana, la Morera és la Morera de Montsant o Vilalba és Vilalba dels Arcs?
 |
| Retall Geografia General de Catalunya de Carreras Candi (1908-1918) |
L’any 1916 la Real Sociedad Geográfica presentà
al Govern del Conde de Romanones (Álvaro de Figueroa) una proposta d’ordenació toponímica de més de
mil pobles d’Espanya amb noms similars o que es prestaven a confusió. Entre d’altres
deia que davant “la lamentable
confusión originada por el hecho de existir entre los 9.266 ayuntamientos que
constituyen la Nación,
más de 1.020 con idénticos nombres.” Proposta que seria aprovada en
consell de ministres el 27 de l’any 1916
i publicada com a reial decret a la Gaceta de Madrid el 2 de juliol del mateix
any.
Entre els criteris utilitzats per la Real Sociedad
Geográfica fou el procurar no canviar el
nom dels pobles i afegir un qualificatiu propi que expressés una particularitat
geogràfica. Així en el cas de la
Ribera d’Ebre, els
pobles de la Palma i de Riba-roja se’ls afegiria es
concretaria amb la particularitat ”d’Ebre”.
Encara que en general es continua dient Riba-roja i la Palma entre la gent del territori, a nivell administratiu s’afegeix
“d’Ebre” per evitar confusions amb
pobles com Riba-roja del Túria o Palma de Cervelló, Palma de Gandia, Palma del
Rio o Palma de Mallorca.
 |
| "L'ESCUT". Setmanari imprés a Monblanc |
Tretze
foren les denominacions toponímiques de pobles de la demarcació de Tarragona afectats
pel Reial Decret. Entre les que hi ha el cas curiós de l’actual Ametlla de Mar
denominada per la proposta “Cala de la
Ametlla” ( avui més conegut per La Cala erntre els veïns), Bellmunt
de Ciurana, Cabra del Camp, Ciurana de Tarragona (avui Siurana de Prades), Horta de Sant Joan, la Morera de Montsant, La
Nou de Gayá, La Palma de Ebro, Pinell de Bray, Ribarroja de Ebro, Roda de Bará,
Vallfogona de Riucorp i Villalba de los Arcos.
Una clarificació toponímca i geogràfica necessària pel al
bon funcionament de serveis com “Correos y telégrafos”, “el Instituto
Geográfico y Estadístico” o els Registres Civils, Notarials i de la Propietat.
Interessant i
curiós llegir el Reial Decret publicat per la “Gaceta de Madrid, 184, 2 de Julio de 1916”
“REAL DECRETODe conformidad con el Presidente de Mi Consejo de Ministros: de acuerdo con el mismo Consejo y con el parecer de la Comisión permanente del Consejo de Estado.
Vengo en aprobar la reforma propuesta por la Real Sociedad Geográfica, cambiando de denominación a los 573 Ayuntamientos de España en aquélla comprendidos, los cuales, en lo sucesivo, se designarán con los nombres que especifica la siguiente relación, que se instalará en la GACETA de MADRID, Boletines Oficiales de las provincias y publicaciones oficiales de los Departamentos ministeriales.
Dado en Palacio á veintisiete de Junio de mil novecientos dieciséis.
ALFONSO
El Presidente del Consejo de Ministros: Álvaro Figueroa.”
(Aquesta entrada ha estat motivada per la curiositat d’alguns alumnes que volien saber l’origen del nom dels seus pobles).
2 comentaris:
Bona tarda, sento reflotar aquesta entrada, però volia preguntar.
Això explicaria l'origen del "d'Ebre", però no l'origen del nom en sí. D'on prové "La Palma"? Seria més llògic quelcom relacionat amb atmetllers o sobretot amb olivers. Com a dada que segurament ja sabeu, diré si no m'he informat malament que va formar part de la província de Barcelona durant un temps i que, suposo que durant el franquisme, es va denominar "Villanueva de los Arcos". No sé si es veritar, però això m'han explicat. La meva mare i tota la família per part seva són d'allà (i van néixer allà). Espero em puguis aclarir el dubte. Salutacions.
Bona tarda, Seto-Kûn
El nom de la Palma apareix al primers documents que tenim des de la conquesta de Ramon Berenguer IV al segle XII. El nom de Villanueva de los Arcos que esmentes, també ho he sentit entre la gent gran de la Palma però no he trobat mai cap document que ho acrediti. Rossend Escola i Joan Ciuraneta han estat els dos grans estudiosos de la Palma i mai han esmentat aquest nom. En quan a formar part de la provincia de Barcelona (?), has de saber que l'any 1400 la ciutat de Barcelona va comprar en el mateix pac el pobles de Flix i la Palma per controlar la navegació pel riu Ebre. Així totes dues poblacions van ser considerats carrers de Barceloan fin el 1714. Espero que t'hagi aclarit els dubtes. Records als pares !!!
Publica un comentari a l'entrada