28 de març de 2014

TOPÒNIMS: 1916, ORIGEN DELS NOMS DE "PALMA D'EBRE", "RIBA-ROJA D'EBRE"...



Des de quan La Palma és la Palma d'Ebre, Riba-roja és Riba-roja d'Ebre, Bellmunt és Bellmunt de Ciurana, la Morera és la Morera de Montsant o Vilalba és Vilalba dels Arcs?

Retall Geografia General de Catalunya de Carreras Candi (1908-1918)
L’any 1916 la Real Sociedad Geográfica presentà al Govern del Conde de Romanones (Álvaro de Figueroa)  una proposta d’ordenació toponímica de més de mil pobles d’Espanya amb noms similars o que es prestaven a confusió. Entre d’altres deia que davant  la lamentable confusión originada por el hecho de existir entre los 9.266 ayuntamientos que constituyen la Nación, más de 1.020 con idénticos nombres.” Proposta que seria aprovada en consell de ministres el 27 de l’any  1916 i publicada com a reial decret a la Gaceta de Madrid el 2 de juliol del mateix any.

Entre els criteris utilitzats per la Real Sociedad Geográfica fou el  procurar no canviar el nom dels pobles i afegir un qualificatiu propi que expressés una particularitat geogràfica. Així en el cas de la Ribera d’Ebre,  els pobles de la Palma i de Riba-roja se’ls afegiria es concretaria amb la particularitat ”d’Ebre”.

Encara que en general es continua dient Riba-roja i la Palma entre la gent del territori, a nivell administratiu s’afegeix “d’Ebre” per evitar confusions amb pobles com Riba-roja del Túria o Palma de Cervelló, Palma de Gandia, Palma del Rio o Palma de Mallorca.

"L'ESCUT". Setmanari imprés a Monblanc
 Tretze foren les denominacions toponímiques de pobles de la demarcació de Tarragona afectats pel Reial Decret. Entre les que hi ha el cas curiós de l’actual Ametlla de Mar denominada per la proposta “Cala de la Ametlla” ( avui més conegut per La Cala erntre els veïns),  Bellmunt de Ciurana, Cabra del Camp, Ciurana de Tarragona (avui Siurana de Prades),  Horta de Sant Joan, la Morera de Montsant, La Nou de Gayá, La Palma de Ebro, Pinell de Bray, Ribarroja de Ebro, Roda de Bará, Vallfogona de Riucorp i Villalba de los Arcos.

Una clarificació toponímca i geogràfica necessària pel al bon funcionament de serveis com “Correos y telégrafos”, “el Instituto Geográfico y Estadístico” o els Registres Civils, Notarials i de la Propietat.

Interessant i curiós llegir el Reial Decret publicat per la “Gaceta de Madrid, 184, 2  de Julio de 1916”
 “REAL DECRETO
De conformidad con el Presidente de Mi Consejo de Ministros: de acuerdo con el mismo Consejo y con el parecer de la Comisión permanente del Consejo de Estado.
Vengo en aprobar la reforma propuesta por la Real Sociedad Geográfica, cambiando de denominación a los 573 Ayuntamientos de España en aquélla comprendidos, los cuales, en lo sucesivo, se designarán con los nombres que especifica la siguiente relación, que se instalará en la GACETA de MADRID, Boletines Oficiales de las provincias y publicaciones oficiales de los Departamentos ministeriales.
Dado en Palacio á veintisiete de Junio de mil novecientos dieciséis.
ALFONSO
El Presidente del Consejo de Ministros: Álvaro Figueroa.”

(Aquesta entrada ha estat motivada per la curiositat d’alguns alumnes que volien saber l’origen del nom dels seus pobles).