ESMENES D'ESQUERRA DELS PGE 2008

"El grup parlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats ha presentat al Registre de la cambra baixa un centenar d'esmenes als pressupostos generals de l'estat per a l'any 2008 perquè els comptes de l'executiu espanyol destinin 175,2 milions més a les comarques de Tarragona, 24 dels quals han de servir per a la supressió dels peatges de l'AP-7: 12 per als que comprenen el tram entre l'Hospitalet de l'Infant i Cambrils, i 12 per als trams l'Ampolla-Perelló, l'Aldea-Tortosa, i Amposta-la Ràpita. El paquet d'esmenes també inclou 8 milions per a la millora de la línia de tren Reus-Móra-Casp i 15 per a la millora de les estacions de la demarcació de Tarragona. Dels 175 milions que reclamen els republicans per a Tarragona, 78,4 corresponen a infraestructures. A més dels 24 milions per al rescat dels peatges de l'AP-7, els 15 per a les estacions de Tarragona, i els 8 per a la millora de la línia Reus-Móra-Casp, ERC en reclama 8 per a l'estació transformadora de la línia de 400 volts al polígon Catalunya Sud; 5 per a la variant de Corbera d'Ebre de la N-420, 5 més per a la Variant de Gandesa de la mateixa carretera, i 4 per a la supressió del pas a nivell de la Plaça dels Carros de Tarragona. També 5,7 milions d'euros per a la variant de l'Aldea de la N-340, 6 per al tram la Jana - el Perelló de l'A-7, i 4,949 per al tram Tarragona-el Morell de l'A-27. D'altres esmenes al capítol de carreteres reclamen 800.000 euros per als accessos de la Sènia i Alcanar de l'A-7; 50.000 euros per a la variant de Riudecols de la N-240; 300.000 per a l'autovia de Montblanc en el tram Tàrrega-Fonolleres; 600.000 per al projecte de rotonda de la carretera N-420 a Móra d'Ebre; 200.000 per a la variant de Falset de la N-420; i 600.000 per al tercer carril de la N-340 al seu pas per la Ràpita. En ferrocarrils, ERC reclama un milió per al 'by pass' de mercaderies entre Reus i Roda; 600.000 euros per a la nova estació de l'Aldea; i 300.000 per a l'estació de manteniment i actualització de locomotores. En turisme, productivitat i medi ambient, ERC demana que els PGE destinin 3 milions al pla de suport turístic a Calafell; 2 milions de transferència a la Generalitat de Catalunya per a impulsar la reindustrialització de les Terres de l'Ebre; un a transferir a l'ajuntament de Flix per a la reindustrialització del municipi; un més per a l'estudi del projecte pilot de recuperació de sediments en els embassaments; un altre per al programa de correcció de la regressió del Delta de l'Ebre; 800.000 per a la restauració de camins naturals a Tarragona; 3 milions per a la implantació d'energies renovables al camp de Tarragona; 3 milions més per al centre d'interpretació dels usos de l'agua de Cambrils; cinc per a l'actuació de la badia dels Alfacs; un per al passeig marítim de Calafell; 500.000 per al projecte de la façana marítima de Tarragona; 934.000 per a la protecció de la façana fluvial de Benifallet; un milió per als abastiments de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Montsià; un milió per a la supressió de la línia elèctrica de la zona del Trabucador; i un milió per al centre de conservació de la tortuga mediterrània al municipi de Marçà. Les esmenes en l'apartat de Cultura sumen 23 milions d'euros i, entre d'altres reclamen 4,75 milions per a la rehabilitació dels Cellers Cooperatius catalogats i protegits..."

MOCIÓ CABAL MEDIAMBIENTAL

Avui hem fet el ple ordinari del mes d'octubre, amb l'aprovació provisional de les ordenances fiscals per a l'any 2008, on s'han realitzat augments entre el 3 i el 4 per cent. Entre els 7 punts aprovats per unanimitat cal destacar, a més de l'esmentat de les ordenances fiscal, una mocio sobre el cabal mediambiental, on entre d'altres s'ha aprovat:

Donar ple suport a les conclusions de la Comissió per la Sostenibilitat celebrada el 8 de març de 2007 en la qual es va aprovar la proposta de cabal mediambiental.

1. Que la gestió dels embassaments s'ajusti a la preservació dels valors naturals del seu entorn i als usos tradicionals de les seues poblacions.




2. Que s'implanti un cabal ambiental específic per al meandre de Flix




3. Demanar que aquesta proposta de cabals sigui ratificada pels òrgans establerts a la llei del PHN i aplicada en els termes previstos, i sigui tinguda en consideració als efectes de la planificació futura, de manera que no es prenguin decisions que puguin fer inviable la seua implantació.
4. Demanar a totes les administracions públiques i privades de les Terres de l'Ebre que tinguin incidència en la gestió i/o planificació territorial, que adoptin acords similars...
5. Fer arribar aquest acord al Ministeri de Media Ambient, Conselleria de Media Ambient, Confederació Hidrogràfica de l'Ebre...

KLEVE: RESSÒ DE LA FIRA DE FRANKFURT

Kleve és una ciutat d'uns 50 mil habitants del nord d'Alemanya, prop de la frontera d'Holanda. Ciutat on el nostre Sirga d'Or de la Ribera, el pintor de la Palma d'Ebre, Rossend Escolà sol passar algunes temporades amb la seua filla Montse i família, i d'on fa poc acaba d'arribar. Aquest passat mes d'octubre amb motiu de la Fira de Frankfurt on la la literatura i cultura catalana han estat els protagonistes, en Rossend Escolà ha pogut constatar personalment la trascedència que ha tingut arreu d'Alemanya i més concretament a la ciutat de Kleve. La llibreria més important de la ciutat en saber la seua presència li demanà una mostra de pintures per decorar la llibreria i l'aparador mentres durés la Fira, llibreria on les seues aquarel.es amb la les traduccions dels autors catalans en serien els protagonistes. Documentalment val la pena estudiar d'aprop la fotografia de l'aparador així com el retall d'un diari de la zona amb un reportatge sobre l'amic Rossend Escolà, amb un titular seu davant un quadre de la Sagrada Família: "Aquestes imatges les porto molt a dintre meu..."

VERSIO EN ÀRAB DEL PETIT PRINCEP

Avui ens han regalat la versió en àrab del Petit Príncep de Antoine de Saint-Exupery, és la traducció 22 de la col.lecció particular d'un dels llibres més venuts del món, després de la Bíblia, l'Alcorà i 'El capital', de Karl Marx. Al capdavall ha estat traduït a més d'un centenar de llengües.

Una de les sentències més conegudes del llibre és:

"Únicament hi veiem bé amb el cor; allò que és essencial és invisible als ulls".

UN DINAR AMB EL PRESIDENT

Avui els alcaldes de la Ribera d'Ebre hem dinat a Móra d'Ebre amb el President de la Generalitat José Montilla, qui ha estat acompanyat oel conseller d'Agricultura J. Llena i el delegat del Govern LL Salvador i el President del Consell Comarcal J Solé. El President en acabar ha demanar una roda intervencions amb els 14 alcaldes de la comarca, i un per un han tingut l'ocasió d'expressar les seues inquietuts i plantejament envers els seu municipi i la comarca. El denominador comú ha estat el concepte "reequilibri territorial", una expressió poc afortunada en el nostre cas ja que cal preguntar-se si en la història mai ha estat Catalunya equilibrada, o en tot cas si el reequilibri és demana en relació a quí !! Amb tot és important que la màxima autoritat del país s'acosti als alcaldes de les ciutats i dels pobles, grans o petits. Particularment he aprofitat per convidar-lo a visitar el poble de Flix amb motíu de la inauguració del Centre d'Empreses la Ribera, de propera posada en funcionament, un equipament que es generà el juny del 2005 gràcies al seu suport quan fou ministre d'Indústria.

CARTA DE L'ARGENTINA

Pel seu interès copio escrit d'una flixanca de l'Argentina, des de Buenos Aires, la sra Rosita Sabaté, adreçada a l'alcaldia rebuda avui:

"Sr Alcalde de mi querido pueblo de Flix:
Estimado señor: En su dia recibí la invitación y programa de nuestra siempre recordada "Festa Major del poble".
Con un poco de retraso, paso a manifestarle y agradecer su amable atención, la cual me hace sentir viva mi presencia entre ustedes ya que desde tan lejos, tengo presente todos los acontecimientos de estos dias inolvidables de mi juventut.
También mi agradecimiento por "La Veu de Flix", otro motivo para no sentirme constantemente tan ausente.
Me alegró mucho leer en la Veu, el comentario de la presentación del libro del sr Carranza, "La clave Gaudí", y más me sorprendió verlo anunciado por las revistas de aquí. Lo compré, lo leí, genial, mis felicitaciones para este señor que es como un flixanco más.
Lejos de nuestra Catalunya, aquí mantenemos nuestras raices con el "Casal", en el que funciona un coro con el cual tengo la ilusión de poder ir algun día a cantar a nuestra Ermita del Remei y a Montserrat. Así como sería lindo que el Orfeó de Flix, pudiera venir a darnos algunos conciertos quí en Argentina. Ojalá pueda realizarse mi sueño.
Le reitero mis gracias con un saludo para usted y todo mi pueblo. Atte. Rosita Sabaté"

"PD Desde las Fiestas Mayores, que hemos dejado de ver la imagen de la Placeta por internet ¿Será que no funciona la cámara?".

(Observació: La Webcam que transmet en directe la panoràmica de la Plaça de l'Església pre la web de l'ajuntament fa unes dos setmanes que torna a funcionar).

REG DE SUPORT MONREDONS-VALLS

Important notícia del dia: REGSA ha aprovat l'adjudicació de les obres del reg de suport a la zona de Monredons-Valls, al terme municipal de Flix-Riba-roja d'Ebre per 5.567.694,85€ a Cisteró, SA & J.F. Riegos, SL. El termini d'execució és de 12 mesos.

REDESSA A FLIX

"Reus Desenvolupament Econòmic SA (Redessa) fa temps que treballa per incorporar socis nous més enllà dels límits municipals i comarcals. El consell d'administració va aprovar ahir un pla de cooperació, mitjançant el qual oferirà als socis assessorament, suport en el finançament de nous projectes empresarials i a la creació de vivers. El Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l'Ajuntament de Mont-roig estudien fórmules per incorporar-se a la societat reusenca. El consell d'administració de Redessa va escollir ahir Flix precisament per visualitzar aquest interès de cooperació. L'Ajuntament de Flix ja és soci de Redessa, i va aprofitar l'avinentesa per donar a conèixer a la resta de socis el nou Centre d'Empreses de la Ribera d'Ebre, que ha rebut el suport de Redessa. El centre segueix el model de viver i centre empresarial que va engegar Redessa fa una dècada, que n'ha tramitat ajuts públics i s'ha encarregat del disseny. El centre de la Ribera, que ha comportat una inversió de 3 milions, té dos mil metres quadrats de despatxos i naus.Aquesta col·laboració és similar a la rebuda en la construcció del viver d'empreses de Montblanc, impulsat pel Consell Comarcal. Precisament, representants de l'ens comarcal encapçalats pel president van acudir a la reunió de Flix amb la intenció d'establir més vincles amb Redessa, fins i tot a incorporar-s'hi com a socis. La proposta de la Conca s'analitzarà les pròximes setmanes. Sobre la taula també hi ha un altre interessat a enfortir la col·laboració amb Redessa; l'Ajuntament de Mont-roig del Camp ha comunicat a la societat reusenca que hi està interessat, tot i que encara cal parlar de les formes d'integrar-s'hi. Redessa crearà una comissió tècnica de coordinació de projectes i iniciatives, integrada per entre un i dos socis de Redessa, per posar en marxa un pla de cooperació amb els socis". (Eva Pomares. Diari el Punt)

CANDIDATURA AL SENAT

Els mitjans de comunicació finalment s'han fet resò de la meua candidatura al Senat vers les properes eleccions generals del mes de març. Ho diu el Punt: "L'executiva regional d'ERC de la federació de les Terres de l'Ebre va donar un suport unànime, en la reunió mensual que aquest octubre va tenir lloc el dia 17, a la candidatura de l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, perquè encapçale la llista d'ERC al Senat per la demarcació de Tarragona. Muñoz, que va expressar la seva voluntat de ser el cap de llista republicà a la cambra alta en representació de les Terres de l'Ebre i el Camp...". Amb tot cal recordar que oficialment hauré d'esperar que s'obri el termini de preentació de candidatures per fer-ho efectiu. Termini que es preveu s'obri a començaments de novembre, i un cop presentada la meua candidatura, serà la militància, en el Congrés Regional d' Esquerra de les Terres de l'Ebre, qui decidirà si finalment encapçalo la llista al Senat.

RESTAURACIÓ DEL CASTELL CARLÍ

Flix restaurarà el castell per instal·lar-hi un centre d'interpretació del carlisme
Gustau Moreno (Diari el Punt)

"La junta de govern de Flix ha aprovat el projecte per rehabilitar el castell carlí de la població, amb un pressupost de 350.000 euros. De fet, la previsió de l'Ajuntament és instal·lar-hi un centre d'interpretació del carlisme a les Terres de l'Ebre i Catalunya, amb l'assessorament de l'historiador local Josep Sánchez Cervelló. Les obres podrien començar l'any 2008.L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, va recordar ahir que la rehabilitació del castell carlí té un pressupost de 350.000 euros, i que el projecte ja té garantit part del seu finançament gràcies al pla d'inversions de l'1% cultural de la Generalitat. De fet, Muñoz va detallar que l'encarregat de fer les obres serà l'Institut Català del Sòl (Incasol), que també ha pagat la redacció del projecte, a càrrec de l'arquitecte Miquel Orellana. El conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Flix, l'Incasol i la direcció general del Patrimoni Cultural va ser ratificat en el penúltim ple del mandat anterior. En aquest sentit, l'alcalde flixenc va explicar que l'Ajuntament ja té «mig lligat» un altre acord amb el Ministeri de Foment perquè també incloga el projecte al seu 1% cultural. Segons l'alcalde, la implicació de Foment estaria «perfectament justificada» i seria «una quantitat assumible», tenint en compte que l'Estat ha de fer obres importants a Flix, com la restauració del meandre i la descontaminació del pantà. Muñoz va precisar que la primera intervenció consistirà en la consolidació del castell, una de les poques fortaleses estrictament carlina.De fet, Muñoz va destacar que el castell de Flix va ser construït per ordre del general carlí Ramon Cabrera, i que la fortalesa també va ser aprofitada durant la tercera guerra carlina. Així, la intenció de l'Ajuntament és fer el castell visitable i també instal·lar-hi un centre d'interpretació del carlisme, un projecte que segons l'alcalde té el suport de l'historiador local Josep Sánchez Cervelló. «També hem fet diverses gestions per aconseguir documents i material dels carlins, per explicar millor el que va representar el carlisme a les Terres de l'Ebre i al conjunt de Catalunya», va assenyalar Muñoz. La previsió de l'Ajuntament és que les obres puguin començar l'any que ve, i que el 2009 el castell de Flix ja puga ser visitable.L'alcalde va insistir en la singularitat del castell de Flix dintre del conjunt de fortaleses catalanes. El castell flixenc va ser construït expressament pels carlins, mentre que en altres poblacions com Miravet o Morella van reaprofitar castells medievals. Situat sobre el turó del meandre, el castell va ser bastit per controlar la navegació per l'Ebre, així com el camins naturals cap a les comarques del Segrià i les Garrigues. A més, els castells de Flix i de Móra d'Ebre tenen una història comuna, amb un sentit especial durant la tercera guerra carlina, ja que Móra estava sota domini liberal."

RECORD RIUADA 1907 EN IMATGES

Ahir va ser un dia farcit d'imatges pel record, en la memòria la riuada milenaria del 1907 i la plantada de la Freixa a la plaça de l'Església, al lloc on arribaren les aigües. Actes com la visita del Comissari d'Aigües de l'Ebre en Rafael Romeo, la visita a peu d'obra amb motiu de l'inici de les obres que realitzarà directament el Ministeri de Medi Ambient en vers la restauració del meandre, el reconeixement al Club Nàutic de Flix i a tots els esportistes per la excel.lent temporada esportiva, la conferència sobre la riuada del director de l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre Albert Curto, la col.locació de la placa commemorativa de la plantada de la Freixa...

PREOCUPACIO PEL BOSC DE RIBERA

"Molts dels arbres del bosc de ribera de la reserva natural, àlbers, verns, salzes i els darrers oms autòctons del tram català de l'Ebre, han perdut les seves fulles, estan secs o han mort. El procés es començà a detectar l'any passat però s'ha accelerat enguany i ha provocat la inquietud creixent de la direcció de la reserva natural, un espai situat aigües amunt de la presa i inclòs a la xarxa d'espais naturals protegits a nivell europeu. Els tècnics de la reserva han realitzat diversos estudis sobre l'estat de la vegetació, i fins a Flix s'han desplaçat en els últims mesos experts del Departament de Medi Ambient i de diversos parcs naturals catalans per trobar la causa de la malaltia.S'ha analitzat la hipotètica presència de contaminants a l'aigua i als sòls, però diversos indicis apuntaven en una altra direcció. Les zones de pastura dels cavalls de la Camarga estan inundades quasi de forma permanent, i s'ha detectat la proliferació d'una planta, la corretjola, que necessita sòls humits de forma constant.
Arrels asfixiades per l'aigua. Finalment, els tècnics van atribuir el procés de mortaldat a l'augment permanent en els últims anys del nivell de l'aigua del pantà de Flix, un sistema gestionat per Endesa que es troba constantment al límit de la seva capacitat. Avui, més del 90 per cent de tota de la reserva natural està sota les aigües de l'embassament, segons afirmen els tècnics de l'espai. Els arbres de ribera posseeixen arrels molt superficials i estan acostumats a períodes d'inundació al llarg de l'any, però no estan fets a una inundació pràcticament permanent. Per això les arrels dels arbres, alguns centenaris i de grans dimensions, pateixen asfíxia radicular. A aquest procés, considerat el principal causant de la mortaldat, cal afegir la perjudicial arribada de sediments salins que han estat arrossegats com conseqüència, precisament, de l'augment de la cota de l'embassament.La direcció de la reserva natural ha alertat d'aquests fets les administracions competents, en un intent de frenar el desastre ambiental. Ahir, els responsables de l'espai rebien una primera bona notícia. El comissari d'aigües de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Rafael Romeo, ha convocat una reunió per al proper 12 de novembre entre les administracions competents i Endesa per afrontar la situació. La convocatòria és fruit de la visita que Romeo realitzà ahir de forma improvisada a l'espai natural tot aprofitant la inauguració de les obres de restauració del meandre de Flix. La reserva natural de fauna salvatge de Sebes té una superfície de 100 hectàrees. El bosc de ribera centenari ocupa una àrea aproximada de 15 hectàrees i es va començar a gestar abans de la construcció de la presa de Flix, a finals dels anys 40 del segle XX. L'existència de la presa, amb tot, afavorí l'acumulació de sediments al marge esquerre del riu i generà la zona d'aiguamolls avui existent".

(Diari de Tarragona, A. Caralt)

IMPORTANT VISITA DE RAFAEL ROMEO

L'alcalde de Flix celebra l'inici de les obres de restauració del meandre
Gustau Moreno (El Punt)

"L'alcalde de Flix, el republicà Pere Muñoz, va celebrar ahir l'inici de les obres de restauració del meandre com la «culminació d'una reivindicació històrica» de la població. «Des que es va fer la presa als anys 40, el meandre ha patit una degradació progressiva», va lamentar. Muñoz va recordar que la situació actual és deguda a la desviació de gran part del corrent a través d'un túnel, cap a la central hidroelèctrica, i que ha deixat el meandre amb un cabal escàs. L'alcalde flixenc, que va insistir en la possibilitat d'instal·lar una minicentral elèctrica a la mateixa presa, va fer aquestes declaracions durant la visita del comissari d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Rafael Romeo. De fet, la visita de Romeo per l'inici dels treballs volia coincidir amb la commemoració del centenari de la riuada de 1907, que a Flix va sobrepassar els nou metres d'altura respecte al nivell de la llera. La restauració del meandre té un pressupost de 7,1 milions d'euros, i un termini d'execució de tres anys. D'altra banda, Muñoz va confirmar que el projecte per descontaminar el pantà de Flix ja està enllestit, i que la neteja començarà durant el 2008 si l'Estat compleix tots els terminis previstos."

FLIXANCOS FORA VILA

El dissabte 20 vaig ser un més dels més 2500 assistents a la Conferència Nacional d'Esquerra, important trobada que demostrà la força d'un partit assembleari, on l'autocrítica i l'anàlisi foren els protagonistes indiscutibles. Abans vaig reunir-mé amb els responsables del Grup Vallombrosa, amb seu president Maurizio Caroldi, per analitzar el resò mediàtic que està tenint l'anunci de la seua important inversió a Flix, a més vaig conèixer l'arquitecte italià Luca Lancini, a qui se li ha encomanat el projecte del complex industrial. Cal recordar que fa poc fou reconegut a l'ambaixada italiana de Madrid com a un dels creadors de la denominada "arquitectura sostenible".

Ahir diumenge varem participar a Tarragona en la 12 a trobada de flixancos fora vila, enguany els més de 130 assistents varem tenir com a presentadora de la trobada un any més a l'Aurora Masip, flamant portaveu del govern. Entre els invitats hi hagué entre d'altres Xavier Sabaté, delegat del govern a Tarragona, Josep Ma Sabaté, director general de Salut i Andreu Carranza, el nostre escriptor i pregoner 2007, qui a l'igual que Josep Ma Sabaté Guasch ens adreçaren uns brillants discursos als assistents.

LA CHIAVE GAUDÍ

L'Andreu Carranza i Esteban Martín estan d'enrorabona amb el seu best-seller "La Clau Gaudí", si en l'edició en català van per la setena edició i en castellà per la novena, desprès de veure com sortia fa pocs dies l'edició coreana, des de fa uns dies totes les principals llibreries italianes han posat als seus aparadors "La Chiave Gaudí", editat per Sperling & Kupfer. L'èxit assolit fins ara tindrà la continuació entre els lectors italians: "Barcellona, inizi del Novecento. Logge e società segrete transformano la città nella capitale del esoterismo, e Antoni Gaudí, il creatore del fantastico parc Güell e delle bizarre case moderniste, ricopre un ruolo chiave nell'ámbito di una profezia millenaria...". Èxit garantit com de ben segur ho serà en la proera sortida a les llibreries d'Israel on sortirà la versió en hebreu. Felicitats Andreu i Esteban!!!!!

IMATGES RESTAURACIÓ MEANDRE ( I )

Avui han començat les obres de restauració del meandre. Ho han fet amb la demolició del suport de l'antic pont inacabat de la República, a la marge esquerra del meandre. Heus aquí les primeres fortografies. Recordar que l'acte de col.locació de la primera pedra d'aquesta obra va ser el 9 de setembre del 1934, entre d'altres participaren a l'acte d'inici de les obres el ministre d’obres públiques Rafael Guerra del Rio, acompanyat pel conseller de la Generalitat Martí Barrera, el General Domingo Batet, l’enginyer autor del projecte Eduardo Serrano Sunyer, el director de la Fàbrica Wilhelm Müller, els alcaldes de Tarragona i Amposta, i l’alcalde de Flix Marià Masot, entre d'altres.

LO CARRER DEL RIU

En primer lloc he de dir que desconec qui és o són l'autor/a o autors/es d'aquest bloc pressumptament localitzat a Miravet. "Creat el 14 de maig de 2007 perque mos van tancar l'altre", LO CARRER DEL RIU és un bloc força treballat que denota un seguiment de l'actualitat més enllà de l'esperit inicial. De tant en tant el segueixo i s'ha de reconèixer que té tots els ingredients pel que la blogosfera s'ha posat al servei de la societat. És un bloc viu en tots els sentits. Per exemple la seua darrera entrada, un dels temes més comentats al carrer i que sens dubte ha reafirmat un cop més les excel.lenciències polítiques del president d'ERC: "El minut d'or de Carod" ( "Tengo una pregunta para usted", TVE del passat dimarts al vespre) continuació d'una entrada d'ahir signada pel "llauter" s'ha de dir que és esplèndida, entre d'altres constata que:

"... El minut d’or, però, va arribar a dos quarts i cinc de dotze. Com si es tractés de la pròrroga o del llançament de penals d’un partit de futbol, 5.291.000 persones van quedar abduïdes al sofà sense deixar-se seduir pel comandament a distància. No hi hagué temptativa de zàping. Va ser l’instant en què una administrativa madrilenya, María José Álvarez, li va preguntar què representava per a ell Espanya. Curiosament, es tractava de l’última pregunta adreçada al polític republicà. La resposta de Carod va assolir una quota de pantalla rècord del 32,7%.".

SES BASSES DE S'AIGUA

INICI DE LA RESTAURACIÓ DEL MEANDRE

Finalment, després de més de dos anys d'haver-se anunciat per part de la ministra Cristina Narbona, s'iniciaran les obres de restauració del meandre de Flix. N'he parlat al blog diverses vegades, han estat mulltiples les reunions ja sigui a Madrid, ja sigui a Saragossa, el tret formal es donarà el proper dilluns per part del Comisari d'aigües de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre Rafael Romeo. La inversió serà de més de set milions d'euros, més d'un milió de l'estudi inicial subvencionat al cinquanta per cent per la Diputació de Tarragona. El termini d'execució és de 36 mesos. Des de l'ajuntament i com alcalde m'agradaria esmentar a dos persones que des dels seus respectius àmbits han de sentir-se orgullosos de l'obra que es realitzarà, per una part Pere Josep Jiménez, del Grup Natura Freixe, segurament la persona que més coneix el nostre riu i el seu entorn, i per per la vessant municipal el regidor Jaume Masip, qui des del primer moment ha estat atent a tots els diferents projectes que s'ha anat estudiant i reestudiant, explicant pedagògicament a totes les entitats que tenen a veure amb el riu el projecte, amb contacte continuu amb els tècnics i ara amb els responsables de l'obra.

UNITAT I RESPONSABILITAT

"PER UNA ESQUERRA FORTA:UNITAT I RESPONSABILITAT

Davant el debat suscitat entorn la Conferència Nacional 2007, que s’ha de celebrar a Barcelona el proper 20 d’octubre, els sotasignants, alcaldes i alcaldesses d’Esquerra, volem fer una crida a la unitat i a la responsabilitat. En aquest sentit volem manifestar:

1. La Conferència Nacional 2007 ha de ser un espai de debat constructiu, les conclusions del qual han de servir per impulsar el nostre projecte de manera immediata de cara a les properes eleccions estatals i alhora definir un horitzó per tal que el poble català pugui exercir, el més aviat possible, el dret a decidir el seu futur, pacíficament i democràticament. Caldrà, doncs, un esforç per part de tothom per tal d’incorporar a la Ponència, al màxim possible, les diferents sensibilitats i garantir la unitat per continuar avançant en favor d’una majoria social favorable a la independència de la nostra nació.

2. El treball que estan fent les persones que són als diferents governs, en nom d’Esquerra, tant de la Generalitat de Catalunya, com al Govern de les Illes Balears, de les diputacions provincials, dels consells comarcals, és un treball imprescindible per avançar en la creació d’una majoria social favorable a la independència de la nostra nació.

3. La presència en aquests governs és una eina de suport indispensable per aquelles persones que des dels governs dels nostres ajuntaments treballem, dia a dia, per incorporar la majoria dels nostres conciutadans a aquest gran projecte, i només és justificable la nostra sortida voluntària d’aquests governs si no hi puguessim anar creant estructures d’estat i consciència nacional. Anar a l’oposició voluntàriament, en aquest moment, seria una irresponsabilitat que posaria en perill els importants guanys pel país que la presència i l’acció de govern d’Esquerra han produït des del 2003.

4. Per tot això creiem que el millor servei que pot fer Esquerra en aquest moment històric és continuar treballant des del Govern de la Generalitat i la resta d’institucions en la mateixa línia, intentant fer-ho millor dia a dia, per tal de fer crèixer el projecte de l’esquerra independentista.
Octubre 2007."

1915. FREIXA I ESGLÉSIA DE FLIX

Quan estem a punt de recordar la riuada del 1907 i l'any de la Freixa, símbol del poble de Flix, sempre és d'agrair descobrir de vell nou el fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya, amb la magnífica imatge de l'any 1915, d'una placa de vidre estereoscòpica, 6 x 13 cm. amb una jove freixa d'uns 7 anys i una desapareguda espadanya de l'esglèsia gòtica, més pròpia de l'estil romànic.

L'ANDREU ÉS A FRANKFURT

Ho diuen les cròniques: "Andreu Carranza, Emili Rosales, Armand Puig, Albert Roig i, des del record, Gabriel Ferrater són els autors de la demarcació que l'Institut Ramon Llull ha inclòs en els actes oficials de promoció de la cultura catalana, que durant aquesta setmana es duen a terme a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt 2007. A aquests noms, cal sumar els d'Olga Xirinacs i Josep Anton Baixeras, que viatjaran a Frankfurt per iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona i dels serveis territorials de Cultura de Tarragona. Capítol a banda mereix el paper de les editorials locals a la fira, d'entre les quals destaca la participació de la vallenca Cossetània Edicions, que també ha estat inclosa en el programa oficial convocat per la Generalitat. Dels autors esmentats, Emili Rosales (Sant Carles de la Ràpita, 1968) és qui té l'agenda més plena a Frankfurt, ja que divendres participarà en dos actes: una taula rodona sobre joves autors i un cicle de «presentacions ràpides» de llibres d'autors traduïts a altres llengües. Precisament l'última novel·la de Rosales, La ciutat invisible, una recreació sobre la ciutat europea que Carles III va voler edificar al delta de l'Ebre, ha estat traduïda, o està en procés de ser-ho, a una vintena de llengües, entre les quals hi ha l'alemany. Els altres dos autors de les Terres de l'Ebre també tindran una participació activa a la fira. Andreu Carranza (Ascó, 1957) participa avui mateix en una altra tanda de presentacions ràpides de llibres traduïts a altres idiomes. En el cas de Carranza, es tracta de La Clau Gaudí, el best-seller escrit amb Esteban Martín i que va ser un dels llibres més venuts durant l'últim Sant Jordi. De l'obra se'n preveuen versions en anglès, coreà, italià, alemany i polonès".

Gràcies al nostre pregoner Andreu Carranza, l'autor d' Anjub, El llibre de les set xibeques, de l'Aigua de València, de Riu Avall, de la Tinta de la immortalitat, del Desert de l'Oblit... el nostre Sirga d'Or, tots els amants de la literatura catalana, tots els riberencs, tots els flixancos ens sentim en la distància també a Frankfurt. Amb ell la república literària flixanca: Els Albert Guiu, Josep de Flix, Laura Mur, Josep Sànchez, Anna Rosselló, Núria Masot, Remei Franch...

I DEMÀ A LES CINC DE LA TARDA A FLIX "EL CORRELLENGUA"!!!!!!!

100 DIES DE GOVERN MUNICIPAL D'ENTESA

Escric aquest article precisament quan es compleixen els primers 100 dies del nou govern municipal d’Entesa a Flix. Un govern sorgit de la voluntat democràtica d’unes urnes que platejaren un equilibri de forces entre ERC i el PSC i al que s’afegí CIU. El govern dit d’Entesa pressuposa la voluntat de treballar per i pel poble amb el ben entès, valgui la redundància, de que val la pena fer esforços sincers per arribar a entendre’s en els temes més quotidians i també més importants pensant sempre en el bé comú. S’ha de reconèixer que no és ni serà una tasca fàcil, com diuen molts, una cosa és la teoria i l’altra la pràctica, però la voluntat dels que estem al capdavant dels diferents projectes polítics és que així sigui.

Durant aquest primers 100 dies de govern hem aplicat tot els esforços, començant des de l’alcaldia, en fer creïble l’entesa, tot i les dificultats que hagin pogut sorgir. La coordinació ha estat bàsica, onze persones amb les respectives responsabilitats de govern però amb sensibilitats de vegades discrepants han de fer un esforç d’enteniment i entesa amb el seny com a denominador comú. Agradi o no aquest tipus de govern, estic convençut que és el millor sistema de govern municipal que Flix pot tenir.

La tasca de govern s’ha visualitzat penso d’un manera clara, s’han acabat les obres engegades la legislatura anterior, l’ordenació peatonal del centre neuràlgic: el carrer Major, la plaça Església i l’avinguda Catalunya avui són aplaudits pels veïns i visitants. Festes populars com les de la passada Festa Major i la de l’Onze de setembre realitzades amb el seu escenari venen a demostrar l’encert de la inversió. S’han acabat les obres de Mercat municipal, la posta a punt i el toc de modernitat de les seues instal·lacions compensen amb escreix l’esforç econòmic i el temps de les obres. Igual podríem dir de les obres del nou dipòsit d’aigua dels Comellarets, una obra urgent que calia afrontar per garantir un servei de qualitat al poble.

Passats els primers 100 dies del nou govern municipal i havent finalitzat aquests importants equipaments amb els que s’ha fet un important esforç econòmic, no es pot deixar passar per alt la propera obertura del Centre d’Empreses, símbol del que ha de suposar la diversificació econòmica del nostre poble. El Viver d’Empreses, amb una excel·lent demanda, el Centre de Negocis i el Centre Tecnològic i la resta de serveis han de ser el motor de generació de confiança en el nostre futur.

Altrament allò que he repetit com a alcalde repetides vegades, que durant els darrers anys hem sembrat arreu de les diferents administracions per començar a collir, es comencen a visualitzar els seus fruits ja amb resultats. Les obres de la reivindicada Residència per a la Gent Gran i Centre de Dia, la inversió més gran que la Generalitat ha fet al nostre poble, estan a un bon ritme constructiu. El pisos de Protecció Oficial a l’avinguda de les Valls han aixecat tota l’estructura. La segona fase de la urbanització de la Ventonella, l’avinguda paral·lela a la de les Valls així com l’ajardinament de tot l’àrea es troba a la recta final. Finalment aquest mes de setembre les obres de restauració i consolidació del meandre amb una inversió de més de 7 milions d’euros estan en fase de desplegament logístic del parc de la maquinària i quan hagi sortit la Veu de Flix esperó que hagin començat les obres..

Mentrestant, tot i que intermitentment se’n parli als mitjans de comunicació, precisament aquest més de setembre fa tres anys que esclatà la “bomba mediàtica” de les tones de residus químics dels pantà de Flix. Tot i que fa tres anys l’Administració de l’Estat mitjançant el ministeri de Medi Ambient i la Generalitat de Catalunya coincidiren en la necessitat de solucionar d’una vegada per totes aquest greu problema ecològic, amb tres anys intensos d’elaboració de projectes, d’estudis i més estudis. Penso que no hi ha cap part del riu Ebre que estigui tan estudiat com el nostre. La premsa no té problemes en titular la situació actual com “Barrizal administrativo en Flix” (ABC del 9 de setembre). No es tracta de donar la raó a aquest mitjà, algun altre adjectiu s’hi adiria més, el cert és que el futur del nostre poble passa inevitablement per l’actuació mediambiental anunciada. No podem estar sotmesos al titular de torn que periòdicament parla del greu episodi contaminant, no podem estar subordinats al titular escaient segon la filtració de qualsevol dels estudis que sobre el riu i la població fa anys s’està realitzat, ni a l’acudit de torn tipus Springflix. Més que mai tenint en compte la feina feta cal que s’anuncií el concurs que ha de resoldre el calendari del tractament i neteja dels residus de l’embassament.


Pere Muñoz Hernández
Batlle de Flix (24 de setembre del 2007)
(A publicar per la pròxima Veu de Flix, 330)

EXCAVACIÓ AL POBLAT IBER DE SEBES

El jaciment iber de Sebes de Flix és un dels més rics i alhora desconeguts de l'Ebre, la seua situació estratègica prop de la Reserva Natural de Fauna Salvatge ha afavorit que des de fa tres anys es facin campanyes d'excavació dirigides pels arqueòlegs i professors universitaris Carme Belarte i Jaume Noguera, amb la col.laboració entre d'altres de l'historiador flixanco Frederic Cervelló. Ahir al tard varem tenir l'ocasió de visitar l'estat de les excavacions, les quals val a dir ens confirmen any rere any la importància que té Sebes, on es troben restes de poblament del bronze final i del segle II a C. Un jaciment situat sobre una plataforma fluvial delimitada pel riu Ebre i pel barranc de Sant Joan, la via directa vers les comarques de Lleida.

FLIX: 4 D'OCTUBRE DEL 1154

Una efemèride que no pot passar per alt el poble de Flix és el 4 d'octubre del 1154. El comte Ramon Berenguer IV feu donació de dues terceres parts del castell i vila al cavaller genovès Bonifaci Della Volta (fideli meo Bonifacio de la Volta illud castrum de Flix). El comte es reservà l’altra tercera part. Als documents apareix Flixio. Setmanes més tard, el 26 de novembre, després d’una acarnissada resistència Siurana era expugnada. Era el darrer reducte musulmà a Catalunya. Segons la tradició una cohort de guerrers musulmans encara resistí al Montsant, essent derrotats al coll de Batalla, entre Cabacés i la Palma, els que pogueren fugir passaren l’Ebre per Flix.

“En nomine Sancte trinitatis ego Raimundis gratia Dei comes barchinonensis regnique princeos Aragonis et marchio Tortose dono tibi fideli meo Bonifacio de la Volta illud castrum de Flix ad fevum simul cum ipso senioratico et cum ipsis estachamentis et cum ipsa villa et terminis ejus et cum omnibus sibi pertinentibus tali quoque modo ut habeas predictum castrum tu et omnis tua projenies per me et per omnes succesores meos per fevum ad fidelitatem et servicium nostrum et tocius mee posteritatis in perpetum et quod dones michi potestatem de predicto castro iratus vel pachatus cum forfactura et sine forfactura per quantas vices illud tibi requisiero per me aut per meum nuncium vel nuncios et quod bene custodias et gardes prephatum castrum sine engan...”[1]

[1] Procesos de las antiguas Cortes y Parlamentos. Cataluña, Aragón y Valencia. Pp.225

POSTAL DES DE KÈNIA

Des de Kènia, al mig de la Reserva de Samburu, M. i T. ens han enviat aquest record.

VISITA SOTSDELEGAT DEL GOVERN

Tot i que ja havia estat diverses vegades a Flix amb motiu de les reunions de la Comissió de Seguiment del Residus de l'Embassament, avui ha visitat formalment l'ajuntament de Flix com a Sotsdelegat del Govern de l'Estat a la província de Tarragona en Joan Maria Abelló. Bon coneixedor de la Ribera d'Ebre i més concretament de Flix, la seua estada ha servit per fer un seguiment i repàs de les inversions de l'administració de l'estat al nostre municipi. Els treballs de descontaminació de l'embassament, les obres de restauració del meandre, el cabal hídric necessari pel meandre, la subvenció del Ministeri d'Indústria al Centre d'Empreses i la dotació econòmica pel Centre Tecnològic mediambiental, entre d'altres.

CINC SEGONS AL COR DE LA CIUTAT

"CINC SEGONS AL COR DE LA CIUTAT". Aquesta entrada al blog, per raons òbvies, és diferent a les habituals. El fet que al capítol d'avui del "Cor de la ciutat", la sèrie de TV3 per excel.lència hagi tingut com a extres a tres noies de Flix, i que siguin l'Alba, la Mireia i la Júlia les extres particulars d'avui, per sí soles es mereixen aquesta entrada al blog. Han estat cinc segons i un frase de protagonisme dins de l'argument bizantí de la sèrie, cinc segons amb un primer pla i una frase "moltes gràcies" a l'amo del bar "la Fusteria", el Paco. Fa un mes just que assistiren al rodatge del "Cor de la Ciutat" i segons varen explicar en algun dels propers capítols les podrem tornar a veure passejant darrera dels protagonistes de la sèrie.

PER UN CABAL FLUVIAL ESTABLE

Flix reclama a Endesa un cabal fluvial estable per salvaguardar el meandre.

Andreu Caralt (Diari de Tarragona, 3 d'octubre del 2007)

"Endesa, propietària de la central hidroelèctrica de Flix, va obrir ahir al matí les comportes de la presa per alliberar al meandre un cabal d'aigua de 150 m3/segon. L'acció va tenir una durada de dues hores, de les 08.00 a les 10.00 hores.Es tractava de donar compliment a l'acord verbal entre l'empresa, l'Ajuntament de Flix i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) segons el qual un cop al mes s'ha d'alliberar un cabal similar per renovar l'ecosistema del meandre, «l'acció d'aquest cabal superior durant un breu temps ajudarà a eliminar una bona part de les plantes aquàtiques i altres macròfits localitzats en aquest tram de riu», s'afirmava des d'Endesa.L'empresa assegura que durant l'any 2007 ha realitzat aquestes accions amb finalitats «mediambientals» entre 7 i 8 vegades i que, per tant, ha acomplert el seu compromís.L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, i els tècnics de la reserva natural de Sebes rebien amb escepticisme aquestes paraules. Segons Muñoz, els desembassaments s'han aplicat «cada dos mesos» i durant l'època més crítica per a l'espai natural, entre la primavera i la tardor, «la presa ha obert comportes tres cops, al juny, a l'agost i ara. L'acompliment de l'acord fou major l'any 2006», conclou. Muñoz reclama, doncs, accions més constants a curt termini però també una solució definitiva a l'ínfim cabal d'aigua circulant pel meandre, «cal acordar l'establiment d'un règim estable que garanteixi el bon estat d'aquest ecosistema», exigia.
Projecte de recuperació.
En aquest sentit, el Ministeri de Medi Ambient iniciarà en breu les obres de recuperació ambiental del meandre, un ambiciós projecte valorat en més de 6 milions d'euros. Entre el paquet d'accions, tanmateix, no s'inclou l'establiment d'un cabal estable, vital per a la salvaguarda de l'espai. La degradació del meandre va iniciar-se l'any 1948 amb la construcció de la presa, responsable de la dràstica reducció de les aportacions d'aigua. La hidroelèctrica desvia per un canal soterrat tota l'aigua del riu per generar energia elèctrica. El règim del meandre, doncs, queda limitat pràcticament tot l'any a valors d'entre 2 i 4 m3/s. Flix reclama un cabal mínim de 20 i 40 m3/s. La manca d'aigua posa en perill la supervivència de la reserva natural i afavoreix la proliferació d'algues. Endesa anuncià ahir, per altra banda, l'execució del segon desembasssament acordat amb caràcter semestral a finals de mes. En aquest cas, s'alliberarà un cabal proper als 1.000 m3/segon que ha de permetre netejar tot el riu d'algues i plantes aquàtiques".

FLIX: ES SUPERA EL 10 % DE NOUVINGUTS

A principis d'any vaig recordar l'estat demogràfic de Flix: 4043 habitants i un 9,08 per cent de població immigrant (367 hab. de 21a nacionalitats diferents). El passat 28 de setembre varem extreure el mateix resum del cens de població, relació que s'estudia mensualment, constatant aquest cop que la població nouvinguda a Flix (425 nous habitants) ha superat aquest més de setembre el 10 per cent, xifra simptomàtica en estudiar l'estat de la immigració a casa nostra. 58 nouvinguts s'han donat d'alta a les dependències municipals en el que va d'any 2007, continuant la dinàmica de creixement pel que respecta als ciutadans del Regne Unit (39,29 per cent del total dels immigrants i 4,11 del total de població flixanca) , seguit a llarga distància pels ciutadans de Romania i del Marroc. Aixímateix s'ha ampliat el ventall de nacionalitats: de 21 s'ha passat a 30. En quan al conjunt de la població flixanca s'ha passat de 4.043 a 4.065, amb un augment de 23 habitants, augment directament relacionat amb els nouvinguts.

1 D'OCTUBRE 1949: "PANDOLS - MONTSANT"

Efemèride del dia: L'1 d'octubre del 1949, aleshores "Dia del Caudillo", va sortir el primer número de la revista "Pandols-Montsant". Va sortir fins el 20 de gener del 1951, amb 31 números al preu d'1 pesseta. Editada per "la Inspección comarcal de la FET y de las JONS". Impresa a Flix per G. Fauquer, amb col.laboradors flixancos com: Sanjuan, Mañé, J. Masot, R. Masot, Lara, Montia, Escarceller. De periodicitat quinzenal, redactada com és natural en castellà, amb algun escrit en català al algun dels seus números. El seu objectiu era difondre els plantejaments franquistes a les comarques de Falset, Gandesa i Móra d'Ebre, per no esmentar les comarques de la divisió republicana del 1937. El plantejament d'aquesta revista sorgí arran de la visita del General Franco a Flix mesos enrera, al mes de maig, amb motiu de la inauguració de la presa del Salt Elèctric de Flix.