29 de maig de 2008

LAIA FÀBREGAS FERRÚS




Casualitats, si bé el diumenge podiem llegir a l'Avui una crònica desacomplexada d'Eva Piquer "Sense dits ni full de ruta" referint-se a una catalana que escriu en holandès una primera novel.la traduïda a sis idiomes: "La nena dels nou dits", ahir a el Periódico la Najat el Hachmi ens oferia una reflexió força interessant sobre la condició d'una catalana que escriu en holandès dins del concepte autors de frontera. Avui, aquesta jove catalana que fa onze anys que viu als Païssos Baixos, Laia Fàbregas, que triomfa amb una obra escrita en holandès a Holanda, amb tres edicions al carrer, que s'ha donat a conèixer simultaniament en català i castellà, i que properament apareixerà la versió francesa, danesa, noruega i italiana, ha estat a Flix tot recordant la seua infantesa, la casa del vell fuster del carrer el Molí. És la Laia, la filla de la Lena Ferrús, la pregonera de les festes majors de fa dos anys, una de les organitzadores dels flixancos fora vila. No he llegit la seua obra de recent edició, hem quedat que en farem una presentació a Flix, però la satisfacció pel descobriment d'un nou fenòmen literari oriund de Flix, que es pot afegir a la república literària flixanca... en aquest cas, com diu la Najat ens trobem, amb la Laia, amb un d'aquests estranys fenòmens que comporta el moviment de persones en temps de postmodernitat... De pas, una foto sota la freixa centenària pel record, amb la Laia entre la Carol i Jaume, regidors de cultura i d'urbanisme respectivament.

2 comentaris:

Franc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Franc ha dit...

Felicitats per la Laia.
Recordo com si fos avui,certs llegats que deixà en els meus records d' infància del carrer Molí,en els mesos d’agost, quant junt amb el seu germà,el meu millor amic de l' infància, cremàvem cartutxos d' energia propis de la salut fervosa d' uns caganius en el taller de fusteria del seu avi,a l' escala freda i pels racons del poble,que llavors era una colossal ciutat Madmaxiana. Es car que la magnitud de la raó creix a més quantitat de coneixements adquirits i a la vegada que la consciència et determina una relació de judici autònom més fiable de la realitat,anomenem-la experiència,coí.
Per aquest fet, els records son tan bons i l' infància tan plena.

(Com m’enrotllo i del que es tractava era de felicitar a la Laia,maleït protagonisme implícit de l' espècie humana).:-)

Salut,
Maxcohen