DIA DA PATRIA GALEGA

He estat a Santiago de Compostela per participar en representació d'ERC al actes que anualment celebra el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) amb motiu del Dia da Patria Galega. Ha estat molt important el caliu humà que els companys del BNG han tingut amb el respresentants d'organitzacions polítiques amigues des de les de Portugal, Euskadi o els Païssos Catalans (ERC,CDC,UDC,BNV,PSM i UM) passant pels partits portuguesos amics, bretons, el front polisario, el partit comunista cubà, o el mateix partit mapuche "Wallmapuwen" de Xile. La manifestació central d'ahir al migdia aplegà ben be mes de 25 mil persones, l'acte central al centre històric de la ciutat fou molt emotiu, i el Festigal organitzat fou una demostració de la bona organització del BNG. Destacar l'excel.lent companyonia de la Secretaria de Relacions Exteriors, Rosana Pérez, així com la cordialitat de Xosé Manuel Beiras i del Vice-president del Govern Gallec i coordinador del BNG Anxo Quintana. Quintana aconseguí emocionar en el seu discurs central quan va esgrimir en relació al paper de Catlunya i Eusdkadi: "Se seguen negándose en Madrid a que Galiza teña policía propia ou a crear a Comisión Bilateral de seguimento das obras do AVE teremos que concluír que o que utilizan con Euskadi, Cataluña ou Galiza para negarlle o seu autogoberno non son argumentos senón coartadas inadmisíbeis en termos democráticos".

15 PREGUNTES PER ESCRIT AL SENAT

El BOCG, Senado, Serie I, d'ahir 22 de juliol, núm.54., pàgines 101 i 105 dóna compte de les primeres 15 preguntes per escrit que com a senador he realitzat al ministeri de Fomento. Les variants de la N420 de Corbera i Gandesa, la variant de la N-340 de l'Aldea, les obres de l'Angol a Alcanar, el tercer pont de Tortosa, les millores als accesos a l'estació de l'Aldea, la possible parada de l'Euromed, el tram d'autovia entre la Jana i el Perelló, les millores en tots els sentits de la línia ferroviaria Reus-Móra la Nova-Ascó-Flix-Riba-roja d'Ebre-Casp-Saragossa..., fa un mes que les vaig presentar... espero que al setembre tingui respostes clares...

25 DE JULIOL: 700 ANYS DE "LES COSTUMS DE FLIX"

Set-cents aniversari de “Les Costums de Flix”, atorgats pel senyor del castell de Flix, Pericó de Bosch, als seus vassalls el 25 de juliol de 1308, essent rei de la Corona d’Aragó Jaume II.

El 25 de juliol és un aniversari important per al poble de Flix: Pericó de Bosch (Petri de Boscho, predicti, iuranti et firmanti, qui hoc laudamus, concedimus, et firmamus...) senyor del Castell de Flix, atorgà als seus vassalls les “Costums de Flix”, que admetien la vigència dels de Tortosa. Foren 41 capítols sense numerar. Aquestes “Costums” foren estudiades i publicades per José Puiggari el 1875 a Barcelona. Les originals es troben a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La novetat de les costums és que eximien de tota jova, perna, tragin, quistia i altra prestació forçada als veïns.

“Primerament, que tot hom crestià qui aja vinya ni ort, que façe quart al Senyor. En aquel no deuen entrar careçadors (parcers), mas aquel de qui l’ort ó la vinya será. Deu dar be e legalment lo quart al Senyor lo die que veremarà. El Senyor deu la sen fer anar e aportar, e si la li fará portar aquel de qui la vinya será ó lort, deu lon pagar lo Senyor segons lo loch don la li aurá aportada.
Item deu pendre lo Senyor qui per temps será en Flix, lo saffra al saffraner con lo saffra sera cullit, per lo Senyor de qui será. Ço es si li fara algun traút /tribut) axi com ab lo demunt dit Senyor sen será avengut, o quel prena en brí (a canvi de llí)
Item tot crestia que façe de la terra, del pá VIª ni XIª ni XXª, deu donar el Senyor son dret en la era, el Senyor deu la sen fer portar a son graner, si dons empres no es ja en carta alguna; e encara ab ses besties e ab sos sachs.
Item tota civada, pot hom e tta fembre vendre franchament, cascun en son almut en son alberch, sens tot contrast.
Item tota sal que sia de crestiá ó de sarray, pus sia en la vila reculida, pot la vendre franchament á tot hom de la vila ó strany, que no deu costar res.
Ítem Quar tot cuir de bou ó ase ó de tota bèstia grossa, se deu vendre francament aquel quel comprará e aquel quel vendrá, que nols deu costar res..."

PUIGGARÍ, José. Revista Histórica Latina, tomo II, n IV. Barcelona.1875. pag.109. Josefina Carranza Larrosa també els va transcriure per la seva part, la versió del 15 d’octubre de 1332, (còpia d’una altra còpia), publicant el seu treball a la miscel·lània 10 del CERE , 1995. Segons J. SERRANO DAURA, (Senyoriu i Municipi a la Catalunya Nova, segles XII-XIX., Fundació Noguera, volum I, pag. 225-229) a diferència dels dominis templers, els vassalls de la baronia de Flix estaven exempts de tot mal us, al preàmbul del privilegi de 1308 es reconeix que no estan subjectes als mals usos de “jova, perna et tragino et omnia questia seu exaccione”. Segons Josep Serrano Daura no tenim dades sobre la confirmació del privilegi de Flix de 1308, però ens consten dos trasllats notarial del document de 1316 i 1382.

XARXA D'ALCALDES PER LA PAU

Aquest dilluns hem fet la sessió de Ple del mes de juliol. A més de fixar les festes local del 2009 i aprovar el programa de Festes Majors hem pres l'acord adherir l'ajuntament a la Xarxa d'Alcaldes per la Pau. Un gest, sens dubte, amb una forta càrrega simbòlica, que no pot deixar d'obviar el mon en que vivim. A Catalunya són ja 50 els ajuntaments que fins ahir s'hi han adherit.

Què és la Xarxa d'Alcaldes per la Pau?

"A l’agost de 1945, una bomba atòmica va reduir a runa a l’instant les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki, destruint milers de vides. Avui, seixanta anys més tard, milers de persones sofreixen encara els devastadors efectes de la radiació i un incommensurable dolor emocional. Per evitar la repetició d’una tragèdia com aquesta, les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki no han deixat de parlar al món sobre la crueltat inhumana de les armes nuclears i han fet crides continuades perquè s’aboleixin les armes nuclears.El 24 de juny de 1982, en la 2a Sessió Especial sobre Desarmament que es va desenvolupar a la seu de Nacions Unides a Nova York, l’alcalde d’Hiroshima en aquells moments, Takeshi Araki, va proposar un programa per promoure la solidaritat entre ciutats per a l’abolició de les armes nuclears.Aquesta proposta va posar a disposició de les ciutats una manera de sobrepassar les fronteres dels estats i treballar conjuntament per a un món sense armes nuclears. Els alcaldes d’Hiroshima i Nagasaki han demanat a tots els alcaldes del món que recolzin aquest programa.Mayors for Peace el formen ciutats de tot el món que han expressat formalment el seu suport al programa que l’alcalde Araki va anunciar el 1982. A data d’avui (abril de 2008) són 2.195 ciutats de 128 països i regions.Al març de 1990, la Conferència d’alcaldes membres d’aquesta iniciativa està registrada a Nacions Unides i el 1991 se li va atorgar un estatus consultiu especial al Consell Econòmic i Social de l’ONU."

III MOSTRA DE L'AUBERGI DE BENISSANET

Aquest matí he visitat la 3 Mostra de l'Auberge de Benissanet. A Flix en diem "aubergi", i la majoria dels catalans de parla català oriental "préssec". 53 varietats d'aquesta fruita dolça tan important pels fruiters de la Ribera d'Ebre he pogut constatar en l'exposició que els organitzadors han distribuit al vell mig de la Mostra. L'alcalde de Benissanet Fidel Ciurana ens ha fet de magnífic i atent cicerone de la Mostra als visitants.

25è ANIVERSARI DEL CERE A VINEBRE

Ha estat un encert celebrar el 25è aniversari del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) a Vinebre, poble on es signà la constitució de l'entitat a finals de juny del 1983. Encert i alhora ple d'emocions reunir les persones que d'una manera o altra hi han col.laborat, socis fundadors, expresidents, juntes, alcaldes, amb la Gema Carim, alcaldesa de Vinebre al capdavant... Amb un montatge audiovisual acompanyat per breus parlaments que ha servit per donar constància del bon moment que viu l'entitat cultural més representativa de la comarca. Per la meua part vaig ser convidat a adreçar unes paralules, com a president en dues etapes, en nom dels presidents que ha tingut el CERE durant aquests anys, tot recordant a Josep Ma Saez de Miravet, Josep Sebastià Cid de Riba-roja d'Ebre, Joan Salvador Ventura de Benifallet - Móra d'Ebre, Joan Ramon Vinaixa de Benissanet, Biel Pubill d'Ascó i Josep Moragrega de Móra la Nova, actual President, tot constatant un fet que ens ha caracteritzat l'entitat en no ser precisament una organització de caire presidencialista. Va cloure l'acte Josep Solé, President del Consell Comarcal, Xavier Vega, Director dels SSTT de Cultura i el president Josep Moragrega. Felicitats!!!!!!!!!

5è CONGRES D'ERC A L'EBRE

Nova Executiva regional de l'Ebre amb Gervasi Aspa de vell nou President després del 5è Congrés Regionals de les Terres de l'Ebre celebrat a Amposta amb la presència d'uns 150 afiliats ahir dissabte 19 de juliol.

1968: EL PAS DE BARCA, FEINA D'EQUIP

Temps era temps: Fa tot just 40 anys que aquesta fotografia fou realitzada pel recordat Tomás Riva.

PROTAGONISME DE LA FREIXA

La freixa centenària que presideix el centre del nostre poble ha tornat a ser protagonista dels veïns i veïnes de Flix. Enguany anomenat precisament "Any de la Freixa", ja que fa cent anys que fou plantada, ens ha donat un ensurt. El dimarts sobre tres quarts de nou de la nit, una branca de grans dimensions de la freixa de la plaça de l'Església va esquinçar-se del tronc principal i caigué a terra. Tot i la concurrència de gent que hi havia en aquells moments a la plaça, sortosament no es va produir cap dany personal. Aquesta tarda s'ha desplaçat a estudiar els danys soferts un especialista del Departament d'Agricultura tranquilitzant-nos en quan el bon estat d'aquest simbòlic arbre.

HE VOTAT "NO" AL TRACTAT DE LISBOA

Aquesta passada tarda he votat "no" al Tractat de Lisboa, una versió edulcorada de l'antiga Constitució europea ratificada en referendum i rebutjada per França i Holanda. Les cròniques han fet el resum següent:

"El Senat ha ratificat aquest dimarts el Tractat de Lisboa per 232 vots a favor, 6 en contra (ERC, BNG i Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista) i 2 abstencions (ICV i un senador indepedent per Navarra). Amb aquest resultat, similar a la votació del Congrés, l'estat espanyol es converteix en el 23è país que completa la ratificació del text, substitut de la fallida Constitució Europea. Fins ara, 19 països de la UE han tramitat la ratificació, mentre s'espera que també ho facin la República Txeca, Holanda, Itàlia, Bèlgica, Suècia i Xipre. Només Irlanda l'ha rebutjat en referèndum."

LES VARIANTS DE RIUDECOLS, CORBERA I GANDESA, I LA CURSA DE MAI ACABAR.

Les variants de la N420 i la cursa de mai acabar

El BOE del 25 març de 2000 va publicar la resolució de la Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Transports segons la qual es posava a licitació redactar l’estudi informatiu de dues actuacions diferents, una de 59,6 km i l’altra de 8 km... Va passar el temps. La primera infraestructura va entrar en servei el 29 de desembre de 2006. La segona, la més petita, encara està en fase de redacció de projecte constructiu, és a dir, li queden anys per ser una realitat. La primera és una autopista de peatge. L’altra són les tres variants d’una carretera nacional que sumen, en global, 8 km. L’autopista no era a Catalunya, sinó de Madrid a Toledo (AP-41) i incorporava també la construcció d’un tram gratuït d’autovia (A-40) al nord de Toledo. Les tres variants són les de la carretera N-420 al seu pas per Riudecols, Corbera i Gandesa.

Aquell anunci de 25 març de 2000 era el tret de sortida administratiu per una autopista de peatge i per a tres variants llargament reivindicades. L’Estat encarregaria a una empresa l’estudi informatiu de l’autopista per un període d’elaboració de “divuit mesos” i a una altra empresa, l’estudi del conjunt de les variants per un període d’elaboració de “8 mesos“. Des d’aquell tret de sortida comú, l’AP-41 i la N-420 han viscut vides oposades, com si fossin germans separats després del part. I com si un dels dos fills acabés ric i l’altre fos pobre. El ritme ferotge de tramitació de l’autopista, tot i que es tractava d’una concessió –ja se sap, una empresa concessionària no vol perdre temps, perquè perd diners- contrasta amb la lentitud per resoldre els estudis informatius de tres variants, la més gran de les quals, Gandesa, mesurarà 4 quilòmetres....CONTINUAR LLEGINT...>>>

PRESIDENT DEL CONSELL NACIONAL D'ESQUERRA

Ahir, i després de dos dies de contactes i reflexions de tota mena, vaig accedir a la Presidència del Consell Nacional d'Esquerra, no ha estat una decisió fàcil, les circunstàncies de vegades ens posen davant situacions en que al final el compromís personal s'ha d'imposar. Ahir va ser un dia ple en tots els sentits, de la constitució del Consell Nacional a Sant Celoni afegir un estracte de les cròniques oficials:

"Aquest matí ha tingut lloc la constitució del Consell Nacional, en la que ha estat la seva primera sessió després del 25è Congrés Nacional, d'acord amb el que preveuen els estatuts del partit i el reglament del mateix Consell Nacional. Els representants d'aquest òrgan han escollit com president a Pere Muñoz, alcalde de Flix i senador, per 130 vots a favor i 36 en blanc. D'aquesta manera, Muñoz ocuparà d'ara endavant una plaça a l'Executiva Nacional d'Esquerra. La resta de la mesa del Consell Nacional la formaran Rosa Mas (109 vots a favor, 49 en blanc i 1 nul), tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Guissona, com a vicepresidenta; Gemma Lago (107 vots a favor, 49 en blanc i 1 nul), membre de la Direcció Nacional de les JERC, com a secretària; Jordi Rallo (112 vots a favor, 49 en blanc i 1 nul), president de la Comissió Sectorial de Gais i Lesbianes d'Esquerra, com a vocal; i Laia Cañigueral (110 vots a favor, 49 en blanc i 1 nul), exdiputada al Congrés i presidenta de la Federació Comarcal del Gironès, com a vocal.

El Consell Nacional també ha ratificat per 144 vots a favor, cap en contra i 4 en blanc, el nou Consell Assessor Municipal, format per alcaldes i regidors de tots els Països Catalans. El seu president, Jordi Calpe, d'Hostalets de Pierola, també ocuparà una plaça a l'Executiva Nacional.

El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, ha assegurat que la direcció del partit 'ha buscat en tot moment acords amb les diferents sensibilitats'. En aquest sentit, Ridao ha anunciat que s'ha acordat amb Esquerra Independentista el nom de Jordi Anguera (121 vots a favor, 42 en blanc i 2 nuls) per a la Comissió de Comptes, que estarà acompanyat per Jordi Caire (117 vots a favor, 46 en blanc i 2 nuls) i per Jordi Roig (113 vots a favor, 50 en blanc i 2 nuls). Per a la Comissió de Garanties, la direcció ha acordat amb Reagrupament el nom de Pau Furriols (121 vots a favor i 44 en blanc), que estarà acompanyat per Àngels Egea (119 vots a favor i 46 en blanc) i per Josep Aguirre (116 vots a favor i 49 en blanc).

El nou president del Consell Nacional, Pere Muñoz, ha assegurat que té 'voluntat d'integració, de posada en comú de totes les sensibilitats del partit'. 'La gent ens demana força, unitat i valentia de cara al futur', ha dit, i ha afegit que 'tots hem de fer esforços per ser generosos perquè si ens posem a la pell dels votants i dels que volen una Catalunya lliure veurem que la gent espera aquesta generositat i aquesta unitat de cara al futur'."

RETORN ALS ORIGENS

VISITA CONSELLER AUSÀS

Avui ha visitat Flix l'Honorable conseller Jordi Ausàs, conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, acompanyat per Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Lluís Salvadó, delegat del Govern i Carles Pasqual, director dels serveis territorials de Governació. Ha estat una visita institucional que ha consistit en visitar les dependències municipals, signar al llibre d'honor de l'ajuntament, visitar el renovat centre neuralgic i la peatonalització realitzada a través de les subvencions del PUOSC, el Pas de Barca i les obres de millora al meandre així com el Centre d'Empreses, el Centre Tecnològic Mediambiental i el Parc Solar "Ramón Escriche".

IMATGE OBRES AL MEANDRE

Aquesta setmana s'han iniciat les obres d'arranjament i consolidació de la façana fluvial del marge esquerra del meandre de Flix.

ROSSEND ESCOLÀ I LA "NOVA" ESGLÉSIA DE LA PALMA

El passat 5 de juliol, quatre dies abans de fer 90 anys, Rossend Escolà ens va obsequiar el seu darrer estudi: "La nova esgésia parroquial de Nostra Senyora de l'Assumpció de la Palma d'Ebre". Publicació que va ser presentada per Jaume Aymí, professor de la URV. Rossend Escola, Sirga d'or de la Ribera, tot i ser més conegut per la seva vessant pictòrica és el referent de la història local de la Palma d'Ebre i de la Ribera d'Ebre, l'any 1984 publicà la "Guia de la Palma d'Ebre" i el 1994 "L'església romànica de la Palma d'Ebre". El llibre, que està prologat pel fill il.lustre i bisbe emèrit de Lleida Francesc X. Ciuraneta, repassa amb tota mena de detalls i il.lustracions la història de la "nova" església que es començà a construir el 1802, essent el promotor el rector de la Palma Adrià Ochando, personatge conegut també per la seva reacció contra els francesos durant la Guerra del Francès. Destacant entre d'altres aspectes i especialment la lluminositat del cimbori amb vitralls de colors. Enhorabona i felicitats a l'amic Rossend per aquesta petita gran obra i pel seu aniversari.

ESTRACTE COMISSIÓ FOMENT DEL SENAT

Acaba de sortir el Diario de Sesiones del Senat (Comisiones, num 36) referent a la compareixença de la minista de Foment Magdalena Alvarez davant la Comisión de Fomento del passat 26 de juny, a continuació ofereixo un estracte de la part corresponent a la demarcació de Tarragona de la meua intervenció com a portaveu del grup de l'Entesa Catalana de Progrés::

" (...) Señora ministra, en su comparecencia ha anunciado el
cambio de rumbo de la política de infraestructuras y transporte (…)

En la era de la alta velocidad, son muchos los ciudadanos que se preguntan
para cuándo los trenes convencionales conseguirán alcanzar
los 150 kilómetros por hora, un objetivo muy importante
para la movilidad entre las comarcas del interior de
Tarragona en el caso de la línea que más conozco —Reus-
Móra la Nova— Flix, —Caspe-Zaragoza, y en sentido
contrario—, cuya velocidad media es de 68 kilómetros por
hora, cuando el mismo tren desde Reus a Barcelona consigue
los 90 kilómetros hora. Esta línea y otras como Barcelona-
Puigcerdà, Cervera-Calaf-Manresa, Montblanc-
Valls-Roda de Barà o Picamoixons-Reus-Tarragona son
muy importantes para el reequilibrio territorial y precisan
importantes actuaciones, tanto en la red como en estaciones,
así como una mayor frecuencia de trenes.
Otra actuación que se demanda es el corredor ferroviario
convencional del Mediterráneo que, a la espera del
corredor de alta velocidad, tiene un tren rápido, el Euromed,
que, inexplicablemente, no cuenta con ninguna parada
en la zona del Ebro, aunque existe una importante estación
en la Aldea que cubre la zona del Delta y el triángulo
Tortosa-Amposta-Deltebre. (…)

Otra parte del territorio con demandas e interrogantes
corresponde a la demarcación de Tarragona; provincia con
dos zonas a tener en cuenta: por una parte, las comarcas
del Ebro y, por otra, la zona de Camp de Tarragona: Reus,
Valls, Tarragona, el Penedès, Montblanc, etcétera.
Por lo que se refiere al Camp de Tarragona, la opinión
pública se pregunta por el calendario de las obras de tramos
ya adjudicados de la A-27, la autovía Tarragona-
Montblanc, teniendo en cuenta que el tramo Tarragona-
Valls hace un año que se adjudicó o que estén paradas las
obras que se iniciaron hace meses entre Tarragona-el
Morell. Se trata de una zona que está viviendo un crecimiento
espectacular y, precisamente por ello, se visualizan
más las demandas, algunas de ellas históricas, como puede
ser la fachada marítima de la misma ciudad de Tarragona,
o como el proyecto de estación al sur del aeropuerto de Reus,
donde no se ha definido exactamente el punto concreto (…)

En cuanto a las comarcas del Ebro: Baix Ebre, Montsià,
Terra Alta i Ribera d’Ebre, el ministerio ha de poner en
marcha la solución de puntos críticos que requieren respuestas
urgentes ante los ciudadanos de la zona. Por ejemplo,
en el caso de la Terra Alta, las reivindicadas variantes
de Corbera i Gandesa (N-420), que después de ver abierta
hace un par de meses la vecina variante de Falset, han
puesto en actualidad la urgencia de las actuaciones.
Por otro lado, me gustaría recordarle dos puntos especialmente
críticos en cuanto a accidentes mortales —por
no decir negros— en la N-340. Concretamente, me estoy
refiriendo a las obras del cruce conocido como el Angol, a
la población de Alcanar, donde las obras están paradas
desde hace un mes y tendrían que estar terminadas, curiosamente,
a principios de este año. El otro punto crítico de
la N-340 es la población de la Aldea. El pasado día 9 de
junio fueron adjudicadas las obras de la variante de esta
población —que durarán cuatro años— pero, con todo,
aún no se conoce la empresa adjudicataria. Estas obras han
motivado que asociaciones y vecinos de la zona se estén
movilizando y estén reclamando que mientras duren las
obras se proceda a la liberación o gratuidad de los peajes
de la autopista entre las entradas próximas de Amposta y
la Ampolla. En este sentido, me gustaría que manifestase
la disponibilidad del Gobierno en la negociación bilateral
con la Generalitat por lo que se refiere a la reducción de
estos peajes mientras duren las obras, atendiendo la voluntad
expresada esta semana por el conseller Nadal, de la
Generalitat. (...)

Durante la pasada legislatura, en la zona de las Terres de
l’Ebre, la falta de inversiones del Ministerio de Fomento,
en especial, fue muy cuestionada; incluso, ciertos sectores
llegaron a definirlo como un agujero negro en las inversiones
del Estado. La conexión entre Vandellós y Castellón,
la denominada A-7, supondría una gran inversión en infraestructuras,
pero a pesar de ser fruto del consenso territorial,
está encallado. (…)"

TARRADELLAS: FOTO HISTÒRICA

Si a la darrera entrada deia que no tenia imatges de la visita del President Tarradellas a Flix, avui m'han tramés aquesta imatge per a la petita història del nostre poble, amb el President saludant des del balcó de l'Ajuntament. La fotografia ha estat facilitada per l'amic Mariano.

1 DE JULIOL DEL 1978: VISITA DE TARRADELLAS

Una altra efemèride de la història local de Flix és l'1 de juliol del 1978. La visita de Josep Tarradellas, avui fa tot just trenta anys, era la primera visita d'un president de la Generalitat al nostre poble. Malauradament tenim pocs records gràfics o documentals d'aquesta important visita, eren els inicis de la transició democràtica, la Generalitat era més que provisional, més important per la simbologia que per los competències. La revista local La Voz de Flix havia estat silenciada el desembre del 1976 i no tornaria a sortir coma La Veu de Flix fins el setembre del 1979, un cop restaurats els ajuntaments democràtics l'abril d'aquest any. Cercant informació de la visita del President he trobat una breu referència al llibre d'actes de la Comisión Permanente de l'ajuntament del 6 de juliol del 1978: "Igualmente se comenta el resultado de la visita efectuada por el Presidente de la Generalidad de Catalunya Honorable sr. Josep Tarradellas procediendose a un estudio de la problemática y necesidades de esta población que serà estudiado conjuntamente con esta Corporación y representantes de los partidos políticos y Centrales Sindicales, haciendose constar la satisfacción de la Corporación por esta visista, que tanto honra y relevancia dió a nuestra villa". Com a document gràfic únicament he trobat una fotografia del President amb el meu pare Josep Muñoz, secretari de la Cooperativa Agrícola, realitzada a la sala de plens de l'antic ajuntament.