25 ANYS "ESCOLA BALLET LAURA"

Ahir vàrem poder assistir als actes centrals dels 25è aniversari de l'Escola de Ballet Laura, una escola perfectament arrelada a la vida associativa flixanca. Des d'aquí, moltes felicitats a Laura Quiroga !!!

INDICADORS ECONÒMICS EBRENCS (OCTUBRE 09)

"Ebreconòmic" és un dossier mensual de la Cambra de Comerç de Tortosa, entre d'altres facilita l'evolució de les dades de l'atur mes rere mes de tots els muncipis ebrencs. Dossier que facilita el setmanari "la Veu de l'Ebre", periòdic que la setmana passada facilita un dossier "Especial Motor" força interessant, donant l'evolució de les vendes del sector per municipis, comparant les dades des del 2007, en que es vengueren un total 3.607 vehicles (370 menys que el 2006), del 2008 en que la xifra va baixar fins 2.361, i durant els primers deu mesos de l'any del 2009 en que s'han venut 1.720 turismes.

En quan a l'atur, mentre la indústria ebrenca ha perdut un miler de llocs de treball en nou mesos, pel que es refereix a Flix el desembre del 2008 hi havia 127 aturats, dada que augmentaria fins els 146 del febrer, baixant l'atur els mesos d'abril i maig, augmentant el el juny a 150, augment que seria progressiu fins els 193 aturats del setembre, constatant-se una lleu recuperació l'octubre, com podem veure al document adjunt, així des del desembre de l'any que esclatà la crisi econòmica l'atur a Flix ha passat de 127 a 191 persones.

JUNTA GENERAL DEL "COMEBE"

Aquest matí he assistit a la Junta General del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, presidida per Ma Jesús Bono, entre d'altres s'ha aprovat la comissió de comptes de data 28 d'octubre, la memòria d'activitats 2009, la proposta de pressupost 2010, el pla de treball 2010 i s'ha aprovat el Pla Director 2.0 i Pla de Comunicació i Gestió. Cal destacar l'augment de visitants als diferents centres d'interpretació, així fins l'octubre al Centre de Corbera (Centre d'Interpretació 115 dies) l'havien visitat 5.546 persones, el del Pinell de Brai (C I Les Veus del Front) 975, el de Villalba dels Arcs (C I Soldats a les trinxeres) 544 i al de Batea (C I Hospitals de Sang) 430 persones., en total 7.497 visitants. Destacar el nombre de grups de centres educatius: 29 en total i que bona part dels visitants procedeixen de la demarcació de Barcelona: 3408.

"LA DIGNITAT DE CATALUNYA"

Dotze diaris en paper (El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa) han publicat avui, en una iniciativa inèdita, una editorial en defensa de l'Estatut Catalunya que han redactat conjuntament. Avui, a més, s’hi han adherit Catalunya Ràdio, RAC1 i Com Ràdio.

"Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable."

VISITA AL SECRETARI D'INDÚSTRIA ANTONI SOY

El Diari de Tarragona d'avui 24 s'ha fet resò de la reunió mantinguda ahir de l'ajuntament de Flix amb el Secretari d'Indústria de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, Antoni Soy. Previament al matí i a la Delegació del Govern vaig participar a una primera reunió a nivell territorial per la parlar del funcionament de Vivers d'Empreses, reunió conseqüència de les iniciatives del Govern per al desenvolupament de les Terres de l'Ebre. Ja per la tarda amb Oscar Bosch mantinguérem la reunió que esmenta el diari amb el Secretari d'IUE, a qui li lliurarem un informe de la greu situació industrial i econòmica del poble de Flix després dels tancaments d'Inquide (grup Fluidra), Recuprod, la deslocalització d'una part de la producció de Kemira i l'ERO d'Ercros. Una caiguda de la producció industrial que accentuarà le dades previes a nivell comarcal, dinàmica industrial que ja va caure el 2006 un -0,52 %, -3,5 % el 2007 i -8,6% el 2008.

(Fotografia superior de la visita a les instal.lacions de Recuprod del Secretari d'Indústria Antoni Soy el 30 de març del 2007)

1875: 24 DE NOVEMBRE

Mentres s’estava reconstruint el castell, aquest cop amb quatre troneres de quatre canons, dels quals ja n’hi havia un, el 24 de novembre de 1875 es concedí la "Creu Vermella" a Eloy Roses, ajudant de la Companyia del Comandant General Gamir, responsable de l’ocupació de castell davant els carlins el 19 de juny d’aquest any, distinció militar pel seu comportament en l’acció de Flix. Així mateix, aquest mateix dia es restabliria la navegació fluvial per l’Ebre.

“Queda abierta la navegación del Ebro debiendo los barco en lo posible salir diariamente reunidos a los puntos de parada después de haber amanecido, y parar antes de medianoche en los puntos siguientes: Miravet, Mora, Flix, Mequinenza, Fernandina, Caspe, Chipiana, Escatrón, Sástago, Quinto, Burgo, Fuentes o Zaragoza. Las almadías o conducciones de madera no se permitiran hasta recibir instrucciones pertinentes”[1]

Recordar que al juliol del 1875 les forces del govern havien exigit a la població de la contrada fortes contribucions per tornar a arranjar el castell de Flix. El poble de Maials, per exemple, va haver de participar amb 3000 totxos, dos fusters, quatre paletes, dotze peons i vuit mules o cavalls. [2]

[1] Diario de Tarragona . 26 de noviembre del 1875, N.284.
[2] SALES PIÑEIRO, Francesc. Maials. Història de la Vila i del seu terme municipal. p.98.

"LA GATERA DEL TEMPS" D'ALBERT GUIU

Aquest divendres i a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila s'ha presentat la primera gran novel.la d'Albert Guiu, "La gatera del temps", editada per Aeditors. Davant d'un nombrós públic la presentació ha anat a càrrec d'Andreu Carranza, qui ha omplert amb tota mena d'elogis aquesta primera novel.la de l'autor de llibres de poemes com "L'himne d'aquest matí" o "De la mà de la meva filla", qualificant-la com la gran novel.la de Flix. Després han realitzat una mena de bis a bis interpretatius de l'obra, acabant la presentació amb unes lectures per part d'Albert Guiu de "l'Himne d'aquest matí", escrit a Vilelha estant. Per acabar l'acte Ramir Guiu ha ha fet un breu concert musicant poemes del guanyador dels reconeguts premis de poesia "27 è Marià Manent" i "22è Martí Pol".

"Un riu creua aquesta història, un riu cabalós, a voltes verd, a voltes blau, a voltes gris, intemporal i tal vegada immortal, np ho sé; un riu que a mi em sobreviurà, de fet ja sobreviu la meva infància.

Un riu que ha protagonitzat fets tràgics que ha costat la vida a algunes persones. Un riu que s'engalana xiroi ple de xerinola quan arriba la Festa Majaor i que serveix com a fons de la gran festa del riu, on la força dels remers de les puntones simbolitzen un temps en què anar en llagut per les seves aigües era una forma de vida, una forma de ser, una forma de pertinença al riu..."

20-N

Tot i que han passat 34 anys de la mort del dictador, any rere any quan s'acosta el 20 de novembre no podem passar per alt la data. "La Voz de Flix" li dedicà dues revistes especials, una amb motiu de la llarga malaltia datada el 14 de novembre on entre d'altres deia: "nuestro Caudillo se debate entre el dolor y la esperanza. Flix manifiesta su adhesión y hace votos al igual que toda España para su restablecimiento...", i l'altra el mateix 20 de novembre on deia "nuestro pueblo al igual que todos los pueblos y ciudades de España, se encuentra desolada, la tristeza se refleja en los rostros de todos... con la velocidad del relámpago, cruza por nuestra mente la història de cuatro décadas de paz, sosiego y progreso que han tenido como protagonista a ese hombre...", alhora que es declarava dol oficial de 30 dies, tancament dels centres escolars fins el 26 de novembre i la suspensió dels espectacles fins el 23. Han passat 34 anys, 32 de les primeres eleccions democràtiques, 31 de la constitució espanyola, 30 de les primeres eleccions municipals, al Congrés i al Senat es va per la IX legislatura, i malgrat tot encara resta pendent el reconeixement i recuperació de bona part de la memòria històrica dels anys de la dictadura.

VICENT FERRER: MEDALLA D’OR PÒSTUMA DEL SENAT

Aquest migdia he assistit a l’acte de lliurament de la medalla d’or a títol pòstum a Vicent Ferrer, mort el 19 de juny d'enguany a Anantapur (India). Medalla d’or que es la màxima distinció que concedeix el Senat. L’acte de lliurament s’ha fet al Saló de “Los pasos perdidos”, el lloc més noble de la càmara alta. Dir que bona part dels senadors catalans hi hem participat al costat de representants de tots els grups polítics. Ha estat un acte molt emotiu. La seua vidua, la britànica Anna Ferrer, ha fet un breu discurs d’agraiment, “"Vicente nunca se cansó de decir que la India es grande. Sus problemas son enormes, la India necesita grandes soluciones. Él sólo estaba satisfecho de poder ayudar a cientos de miles de personas a tener una vida digna y mejor”.

PREMI DE LA CAMBRA DE REUS A L'IES FLIX

Tal com vaig avançar a una entrada anterior, Montblanc va acollir el passat divendres el lliurament del Premis de la Cambra de Reus 2009. Un acte presidit pel Conseller d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet. Davant de més de quatre-centes assistents a l'acte foren reconegudes un centenar de comerços i empreses de la Conca amb més de 25 anys d'activitat i a més es distingiren deu empreses i entitats de la demarcació territorial de la Cambra de Reus, essent l'IES Flix l'unic guardonat de la Ribera d'Ebre, amb el Premi de la Formació Continuada. Per aquest motiu i en nom de l'ajuntament vaig acompanyar a la directora de l'institut de Flix, Mar Carranza.

"MISCEL.LÀNIA DEL CERE" DEDICADA A FLIX

Ha sortit la "Miscel.lània del CERE" núm 19 dedicada a Flix. Aquesta nova edició té 348 pàgines, i entre d'altres podem destacar la presentació del president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre Josep Moragrega, la memória d'activitats 2007, una acurada cronologia de l'entitat, nou articles relacionats amb Flix escrits per tretze estudiosos des de diferents àmbits del coneixement, tres articles d'història natural, dos d'etnologia i dos de lingüística i literatura. Contingut del que tindrem ocasió de parlar-ne més endavant. Amb tot, vagi per endavant el meu escrit referent a Flix de la contraportada, escrit l'abril d'enguany:

"Per segona vegada, després de la miscel·lània 4 del l’any 1986, el poble de Flix torna a ser el protagonista de la publicació més important del CERE. Han passat 23 anys i a Flix, a la Ribera d’Ebre, a Catalunya i al mon en general s’han produït canvis transcendentals des d’aleshores. Hem entrat a l’era de la globalització simbolitzat per les noves tecnologies de la comunicació i d’internet, fenòmens que l’any 1986 eren inimaginables. La nostra entitat ha celebrat el 25è aniversari d’una manera brillant tot coincidint amb els actes del centenari de l’insigne riberenc Artur Bladé i Desumvila. La consolidació del CERE és un fet inqüestionable i la riquesa de les manifestacions culturals de la nostra comarca són un referent. Satisfacció que coincideix en el cas del de Flix en un excel·lent moment de la vitalitat cultural en tots els aspectes. Podem parlar amb satisfacció d’una veritable república literària flixanca tot coincidint també amb la quantitat de flixancos i flixanques que en els darrers anys han accedit a importants càrrecs polítics. Noms com Andreu Carranza, Montse Banegas, Laura Mur, Josep de Flix, Albert Guiu, Remei Franch, Josep Sànchez ... publiquen des del diferents géneres amb gran acceptació de la crítica i del públic en general. La blogosfera, fenòmen cultural dels darrers anys, en el cas de Flix és un fenomen a tenir en compte per la quantitat de blogs creats a nostre poble, el tercer en nombre de les Terres de l’Ebre. La recuperació dels actius històrics i naturals durant aquesta etapa també ha estat un fenomen a destacar, començant pel reconeixement de la Reserva Natural de Sebes, amb l’excel·lent treball del Grup de Natura Freixe, un espai que durant les properes setmanes s’hi afegirà el centre d’interpretació del Camí de Sirga al restaurat Mas de Pitoia, espai que al costat del Mas de les Cigonyes i el Mas del Director, son els referents amb les passeres i observatoris d’aquest reconegut espai natural. Espai natural que també ha vist com els darrers mesos una important intervenció mediambiental està consolidant el meandre de Flix. Actiu natural i històric més important que en els darrers mesos es veurà beneficiat amb la restauració del castell carlí, un altre des símbols del poble de Flix. Així, entre el la recuperació i conservació, podem recordar les mateixes paraules de la contraportada del l’any 1986: Flix com el déu Janus, el bifront: amb una cara vol mirar cap el passat, cap a les tradicions on s’arrela la pròpia identitat, i amb l’altra vol sotjar el futur."

IMPORTANT RECONEIXEMENT A L'IES FLIX

Una molt bona notícia per a l’ensenyament de Flix. L'IES Flix ha estat distingit amb el “Premi a la formació continuada” atorgat per la Cambra de Comerç de Reus. Aquest guardó forma part del Premis Cambra, Empresa i Territori que concedeix la cambra reusenca en reconeixement a l'activitat d'empreses i institucions de la demarcació. El reconeixement es realitzarà el proper divendres a Montblanc.

Un reconeixement que es produirà gairebé 40 anys després de la data de la col.locació de la primera pedra de l’Institut del 15 de novembre de 1969, una aposta de l’ajuntament de l’època per continuar la tasca docent del “Colegio Libre Adoptado” promogut per la direcció alemanya de la Fàbrica l’any 1963 a una de les ales del Casino.

Fotografies de l'Arxiu Municipal de Flix on es pot constatar la importància de l'acte amb la participació del Gobernador Civil, del President de la Diputació i del Bisbe de Tortosa, acompanyat pel rector i mossens, al costat de l'alcalde de Flix.

TANCAMENT DE RECUPROD SL

El 12 d’octubre del 1999 s’instal·là a Flix la primera planta estatal per reciclar ampolles de plàstic PET (Recuprod SL), amb una inversió inicial de tres milions d’euros. Preveia tractar 6.600 tones anuals i crear 14 llocs de treball. Era una de les apostes industrials més determinants que realitzà l’industrial Ramon Escriche per al poble de Flix. Planta que s’ubicà al bell mig del polígon industrial la Devesa, promogut per ell mateix.
Han passat deu anys i malauradament s’ha vist obligat a tancar portes davant la greu crisi econòmica que afecta directament als seus proveïdors i clients, tancament que sens dubte és una molt mala notícia per al poble, i es ve a sumar al tancament recent d’Inquide i la retallada de plantilla de la Fàbrica com a conseqüència de l’ERO d’Ercros.

DEMÀ A PERPINYÀ

Demà fem el Consell Nacional d'ESQUERRA a Perpinyà, una data històrica per la divisió territorial i repartiment de Catalunya que materialitzà el tractat de pau entre les monarquies francesa i espanyola, anomenat Tractat dels Pririneus (7 de novembre del 1659).

VOLS QUE T'HO EXPLIQUI ?

"Visc en una casa al barri del Cel Blau, a la qual li he posat el nom de l'estelada", amb uns pocs mots ens situa Anna Rosselló (Flix,1923) al seu darrer treball "Vols que t'ho expliqui?", uns relats breus que, com ella mateixa diu "sento la necessitat d'escriure abans d'anar-me'n". Relats de lluita reivindicativa, tràgics, contra els poders fàctics, no esmentats en la seus extensa bibliografia. Amb un darrer capítol dedicat a Sant Pere de Riudebitlles i a Flix, pobles d'adopció i natal, amb unes darreres i emotives paraules a la seua darrera estada a Flix el 15 de desembre del 2008, tot esmentant un escrit meu com alcalde amb motiu del seu retorn: "després d'una extraordinària vida marcada per uns ideals molt nobles, de llibertat i compromís amb els drets de les nacions sense estat".

CORREDOR DEL MEDITERRANI

Estracte de la meua intervenció en nom de l'Entesa ahir al plenari del Senat amb motiu d'una moció del PAR demanant la implicació de la futura presidència de la Comunitat Europea de José Luís Rodríguez Zapatero en la connexió transpirinenca per l'Aragó.

“Ens preocupa, també, l'aïllament de l'exterior que pateix la xarxa ferroviària espanyola a causa de la persistència d'un ample de via incompatible amb el standard europeu, o d'altres característiques tècniques d'aquestes infraestructures que dificulten una connexió fluïda amb la resta d'Europa.

La Presidència Espanyola de la Unió Europea, en el primer semestre de l'any 2010 és, en efecte, una excel·lent oportunitat per a avançar en una intensa transformació del transport a Europa, potenciant el ferrocarril a escala europea per raons d'eficiència econòmica, estalvi energètic, lluita contra el canvi climàtic, mobilitat i comoditat per als ciutadans.

En aquest sentit, vam valorar molt positivament el criteri manifestat pel govern, i particularment pel ministeri de Foment, favorable a la inclusió del Corredor Mediterrani ferroviari en el Pla Europeu de Xarxes Transeuropees. Un posicionament que, cal dir, contrasta amb les omissions de governs anteriors que mai van expressar un gest semblant.

No obstant, en coherència, és necessari que el Govern manifesti la "prioritat" per aquesta infraestructura en la seva programació pressupostària entre 2013 i 2020. El corredor mediterrani és un projecte vital per a acostar Catalunya, el País Valencià i la resta de territoris mediterraneos a Europa.

Garantir un transport ferroviari eficient de persones i mercaderies amb Europa és un element vital per al seu progrés i creixement econòmic. La viabilitat del Corredor Mediterrani (Almería-València-Barcelona-Montpeller-Lió-París) requereix que la Unió Europea inclogui el corredor mediterrani en la xarxa ferroviària de mercaderies. Però també és imprescindible assegurar l'execució de la línia d'alta velocitat entre Montpeller i Perpinyà i la seva continuació fins a la frontera espanyola…”

ESMENES ALS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT

Ho diu avui el diari el PUNT:

“ERC ha estat el partit més prolífic a l'hora de presentar esmenes, un total de 84 per al Camp i l'Ebre per un valor de 171 milions, «moltes de les quals coincideixen amb les peticions dels departaments de la Generalitat», recorda el senador Pere Muñoz, sobretot en actuacions del Ministeri de Foment (78,9 milions), Medi Ambient (36,9 milions) i Indústria (23,5), en aquest cas bàsicament en projectes de reindustrialització a l'Ebre. Igual que CiU, els republicans demanen la gratuïtat de l'AP-7 a tota la demarcació –tot i que Muñoz ja admet que «Foment no en sol ser gaire partidari»– i a més l'han valorat, segons uns «càlculs estimatius», en 32 milions l'any, que són els que s'haurien de transferir a canvi a les concessionàries Acesa i Aumar. ERC també vol una major dotació, fins a 14 milions, per al projecte de l'autovia A-7 entre la Jana i el Perelló, i reclama 8 milions per a la millora de la línia fèrria entre Reus-Móra i Casp, i cinc més per al tram del túnel del coll de Lilla de l'autovia A-27, obra ja en marxa. A banda, ERC demana 6,8 milions d'euros per diverses obres al campus Bellisens de la URV, deu milions per recuperar l'espai dels Muntanyans II de Torredembarra, quinze per a la badia dels Alfacs o sis més per al Centre d'Interpretació de Joan Miró a Mont-roig, que encapçala una llista llarga en patrimoni i cultura. Muñoz, que recorda que l'any passat van poder colar quatre esmenes, confia que enguany «hi hagi més voluntat política» i vaticina «una negociació profunda fins a l'últim moment».”

Finalment, si l'any passat ens acceptaren 4 esmenes territorials, després de les negociacions d'ahir amb el PSOE enguany han estat set: quatre a les Terres de l'Ebre i tres al Camp de Tarragona. amb tot encara falta la tramitació dels pressupostos al Senat.

ESMENES TRANSACCIONADES PER ESQUERRA (+)

L'ENTESA I LA GESTIÓ DETERMINANT DE L'AEROPORT DE BARCELONA

Nota de premsa en relació a la meua intervenció ahir al vespre al plenari del Senat:

"L'ENTESA DEMANA QUE ES CONSIDERI DETERMINANT EL PAPER DE LA GENERALITAT EN LA GESTIÓ DE L'AEROPORT DE BARCELONA

El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa en la Comissió de Foment, ha presentat una esmena avui a una moció del Grup Mixt sobre un nou model de gestió aeroportuària.

L'Entesa ha presentat aquesta esmena en la qual s'introduïa el següent text: El model ha de preveure la possibilitat de transferència de la gestió de determinats aeroports a les CCAA o la creació de consorcis que garanteixin una posició determinant a les esmentades entitats.

Muñoz ha expressat el seu suport a la moció que subratlla el règim especial dels Illes Balears i les Illes Canàries, però ha dit que sobre el model de gestió cap recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució en què es reclama que la gestió de l'aeroport de Barcelona correspongui a un consorci de majoria pública participat per Generalitat, administracions locals, agents econòmics i socials i l'administració general de l'estat. La part catalana hauria de tenir una posició determinant."

LA LEAR, PLOU SOBRE MULLAT

Ahir dissabte amb responsables del comitè de treballadors d'Ercros vaig anar a Tortosa per participar a la manifestació convocada per donar suport als treballadors i treballadores de la Lear de Roquetes. Dissabte 24 d'octubre ja vaig tenir l'oportunitat d'acompanyar a Joan Puigcercós a l'ajuntament de Roquetes on ens vàrem reunir amb el comitè d'empresa i amb alguns treballadors. Així mateix el passat dilluns a les 6 de la tarda vaig poder acompanyar als alcaldes de Roquetes, Tortosa, Benifallet... a la primera manifestació del treballadors/es entre els dos ajuntaments de les poblacions més afectades... Amb tot i malgrat tot, podem dir que plou sobre mullat...

Quan el passat maig es plantejà l'ERO d'Ercros i es produí el tancament exprés d'Inquide Flix, la delicada situació de la Lear de Roquetes estava en boca de tots i totes... La greu crisis econòmica a les comarques de l'Ebre que s'agreujava primer per la crisi del sector del moble, seguit del sector químic i acabant en el sector dels components pel sector de l'automòbil. Una crisi anunciada des de fa mesos i que ara per ara no té alternatives. Una crisi que accentuarà l'atur arreu i a tots els sectors, i que, com vàrem poder constatar en les mobilitzacions de Flix desencadena un seguit de reaccions comprensibles de marginació històrica del nostre territori, d'abandó i marginació en les grans infraestructures i de les grans inversions públiques... Amb el sentiment que únicament se'ns té en compte quan es necessita aigua, llocs per posar abocadors, o ubicacions per atendre les necessitats de la demanda energètica, i darrerament per ubicar el MTC, altrament dit cementiri nuclear... Mentres tant, 515 persones poden perdre el seu treball... i la sensació que les coses no seran mai més com eren plana a les seues converses.

L'èxit de la manifestació d'ahir hauria de ser un toc d'alerta. En el cas del'ERO d' Ercros a Flix s'ha aconseguit minimitzar l'impacte, en el cas de la LEAR, malgrat la trajectòria de tancaments duta fins ara per l'empresa, malgrat el record del tancament de Cervera, l'objectiu hauria de ser el mateix.