29 d’abril del 2010

28 D'ABRIL AL SENAT


“Després de tres intents, el ple del Senat ha aprovat aquest dimecres la presa en consideració de la reforma del reglament de la cambra alta espanyola perquè s'hi permeti fer servir tots els idiomes de l'Estat. La proposta s'ha aprovat amb 134 votos a favor i 122 en contra, els del PP i de la senadora d'Unió del Poble Navarrès (UPN).”
Debat amb majúscules el que es va viure ahir al ple del Senat, el descriu l’AVUI, qui afegeix que “En uns temps en què augmenta la insatisfacció amb la política, els senadors van mostrar que la cambra alta també existeix i que hi ha categoria. Tot venia arran d'un tràmit -ja se sabia- aprovat gràcies al suport del PSOE i que consistia en la iniciativa de 34 senadors -la major part catalans- per reformar el reglament de la cambra per ampliar-hi l'ús de les llengües cooficials. Només el PP, i la seva antiga sòcia d'UPN, s'hi van girar d'esquena”
Ha estat una iniciativa firmada pels membres de l'Entesa (PSC, ERC, ICV i EUiA), CiU, PNB, PSM i dos senadors més de les Illes, Coalició Canària i el senador aragonès del PAR. La moció va ser efensada per Miquel Bofill (ERC - Entesa), i intervingueren els portaveus de tots els grups polítics: R Aleu (PSC - Entesa), J Vilajoana (CiU), L Leanizbarrutia (PNB), del grup mixt P. Sampol, P. Torres, R Bagur, R. Tuñon, M. Caballero (UPN), X M Pérez Bouza (BNG), J Van Halen (PP) i L Pajín (PSOE) “"Puc parlar valencià i puc entendre'm amb els meus companys de Catalunya, de València, de les Illes i amb alguns d'Aragó". La intervenció de X M Pérez Bouza provocà la intervenció de M. Fraga “"no permeto que ningú em doni lliçons de galleguisme".

Abans, al primer punt del matí, vaig participar en nom de l’Entesa Catalana de Progrés al debat de la moció per la que s’insta al Gobern a adoptar determinades mesures en relació amb l’execució de les Inversions previstes al Pla d’Inversions per a Catalunya (2006-2012), moció que seria transaccionada finalment i aprovada per tots el grups de la Cambra. Vagi per endavant dos fragments del meu discurs que reprodueixo del diari de sessions del Senat:

“En 2005, el conseller de Política Territorial y el secretario de Estado de Infraestructuras firmaron un protocolo de inversión en carreteras por el que el Ministerio de Fomento se comprometía a invertir 2609 millones de euros en carreteras entre 2006 y 2012. Sin embargo, se aprecia que hasta el momento solo ha sido adjudicado el 33% de la obra prevista, cuando únicamente faltan dos años para que finalice el plazo previsto para dichas inversiones. Según el ministerio, esta cifra representa el 56%.”

“la moción transaccionada y firmada por todos los grupos parlamentarios es muy importante, porque sus tres puntos inciden en la necesidad de que este plan y este protocolo salgan adelante y que se informe sobre su ejecución. Pero, a pesar de todo, y aun después de esta moción transaccionada y aprobada por todos los grupos, en esta confusión periodística y semántica, continuaremos con las demandas de los ciudadanos porque las obras no se están ejecutando. Por ejemplo, se habla de proyectos de ejecución; proyectos aprobados; concursos de acreedores; orden de estudio para la redacción del proyecto; estudios informativos en redacción; estudios pendientes de la declaración de impacto ambiental; proyectos en redacción, etcétera, pero van pasando los años y la sensación de deja vu se repite en muchas carreteras y en muchas obras en Cataluña, por ejemplo, en la N-420, de Tarragona, donde desde el año 2001 estaba prevista la ejecución de tres tramos o variantes y todavía no ha finalizado ninguno, aunque el proyecto constructivo está ya listo. El caso más flagrante es el que tienen que sufrir los vecinos de Vallirana al ver cómo la variante que aparecía en el convenio como obra ya adjudicada, incluso finalizada, lleva quince meses paralizada y más de dos décadas de retraso. Casos así se repiten y los sufren los vecinos y los usuarios de las carreteras de Riudecols, Gandesa, Corbera, Sils, Maçanet, Almenar, El Perelló, El Vendrell, Ribes de Fresser, el Pont de Suert, Gerri de la Sal, por recordar unos ejemplos.”
(Fotografia: Miquel Bofill defensant la presa en consideració)