FLIX, ESQUERRA REPUBLICANA I EL 14 D'ABRIL

Escrit meu aparegut al darrer número de "La Veu de Flix":

FLIX, ESQUERRA REPUBLICANA I EL 14 D’ABRIL.

Enguany al mes d’abril es recordarà arreu esdeveniments històrics que han marcat la història recent. La data del 14 d’abril, n´és segurament la més significativa, pel que representà l’adveniment de la democràcia, amb la caiguda de la monarquia decadent i de la dictadura militar a la que havia donat suport. Així els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat que comporta la república es convertirien en els anhels d’aquest 14 d’abril, data que simbolitza el recordat Francesc Macià amb la proclamació de la República Catalana, que donaria pas després d’uns dies trascendentals al reconeixement nacional i a l’Estatut de Núria.

En el cas de Flix, com a bona part de Catalunya, el canvi s’havia visualitzat dos dies abans, el 12 d’abril, a les eleccions municipals i la clara victoria de la candidatura republicana encapçalada per Manuel Sànchez Sànchez i Josep Garciapons Bagés. Sentiment republicà que a Flix havia començat a finals del XIX amb la construcció de la “Sociedad Electroquímica de Flix”. Així el 1904 es constituí un “Centre Republicà” que compta com  a dirigent a Mateu Suñe, amb una “Cooperativa Obrera Republicana”, cooperativa de consum amb 45 socis. Republicanisme que contrastava amb un domini aclaparador del carlisme a Flix a totes les eleccions que es realitzaren fins l’any 1915, any aquest en que per primer cop a Flix s’imposà una candidatura republicana a les eleccions provincials. Canvi que facilitaria que el 1818 el nostre poble tingués un primer alcalde amb sentiments republicans en la persona d’Antoni Bagés.

La República nascuda el 14 d’abril, al nostre poble tingué unes característiques força especials, bàsicament pel domini del sindicalisme de la CNT amb una implantació majoritària entre els treballadors de la Fàbrica i que al poble es visualizava amb la societat “l’Obrera”. Moviment obrer que es movia entre el sentiment abstencionista anarquista i la defensa dels ideals republicans del moment. Tendències que ens ajuden a entrendre com el 1931 les opcions republicanes d’esquerra foren les clares guanyadores tant a les municipals com a les Corts constituients del juny, amb la victòria del candidats d’ERC, Marcel.lí Domingo i Ramon Nogués.

Altrament, i després de la gran vaga a la Fàbrica, iniciada l’agost del 1933, de 10 setmanes, i que tingué com a resultat 120 obrers acomiadats així com el greus fets “revolucionaris” del 11 de desembre  amb 1 mort i 11 detinguts,  a totes les eleccions tan municipals com generals, fins i tot les del febrer del 36, amb la victòria del Front d’Esquerres, al nostre poble, propiciat per l’abstencionisme anarquista, les candidatures dretanes serien les més votades.

Dins d’aquest marc cal recordar la constitució d’una agrupació d’Esquerra Republicana de Catalunya al nostre poble 15 de maig de 1934, moment en que es constituiria “el Centre d’Esquerra Republicana de Flix”, amb domicili social al C. Pi i Margall, avui c. Les Tendes, comptant entre els seus principals promotors a Josep Aguilà, Jaume Grau, Ramon Algueró, Josep Margalef i Josep Mani. Constitució que paradoxalment es produiria en uns moments difícils per ERC, mesos després de la mort del president Macià i amb el nou President Lluís Companys enfrontat amb el govern de Madrid.

El 18 de juliol de 1936, data fatídica, els militars es revoltaren contra la República: Un cop d’estat militar que fracassaria però que es convertiria en una sagnant Guerra Civil. Sense entrar als fets revolucionaris i bèl·lics d’aquells tres anys. Amb la perspectiva que dona el temps, hauríem de retre el reconeixement a totes les persones que guiades pels sentiments democràtics varen defensar els valors republicans. De tots ells, permeteu-me que faci esment als que formaren part de l’ajuntament durant aquells anys difícils:Després d’un primers mesos convulsos per la revolució, el 10 d’octubre de 1936 el republicà Joan Treig Lozano, en representació de la Unió de Rabassaires, seria nomenat alcalde interí del Consell municipal de Flix. La resta de components del consistori foren: Josep Descarrega Amorós (ERC), Joan Castellví Ceró (ERC), Joan Montagut Estopá (ERC), Joan Griso Cervelló (PSUC) i Artur Jové Mora (PSUC).

El 22 de febrer de 1937. Manuel Cugat Masot, de la CNT, accediria a l'alcaldia, amb dos militants més de la CNT, Joan Estopà Grau i Francesc Rius Català. Els altres components del consistori foren: Josep Montagut Estopà (ERC), Joan Griso Cervelló (PSUC), Joan Treig Lozano (UR), Joan Castellví Ceró (ERC), Josep Descarrega Amorós (ERC) i Artur Jové Mora (PSUC).  El Maig d’aquest any seria Josep Ferrús Rodes, també de la CNT, nou president del Consell municipal. La resta de components dels consistori eren: Antoni Bagés Ribera (ERC), Joan Treig Lozano (UR), Joan Castellví Ceró (ERC), Josep Montagut Estopà (ERC), Benito Blanch Salamé (CNT) i Josep Cervelló Sunyé (CNT).

Després vindria la llarga nit del franquisme, de la dictadura,  vindria l’exili, les presons, la repressió, els militants d’ERC, com els del PSUC o de la CNT, els defensors de la República foren fortament represaliats, víctimes de la derrota i condemnats a la vergonya dels perdedors. És precisament  de l’oblit que els hauriem de reivindicar. Malauradament tenim poques referències, el poble de Flix com tants i tants pobles té per davant el deure democràtic de la difícil tasca de recuperar la seus memòria.

80 anys després de la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya, 80 anys de la proclamació de la República Catalana, en aquests moments de crisi de valors, és bo i convenient recordar. Permeteu que en representació de tots ells recordi breument aquest republicans flixancos que varen ser regidors en aquests moments tan difícils de l’Ajuntament de Flix durant el conflicte:  Des del seu pas per la  presó de Pilatos i hospitals de Barcelona amb les greus malalties amb les que  va viure el pagés de 53 anys, Antoni Bagés Ribera; la mort a un hospital de Tarragona després del seu pas per la presó amb 33 anys del parcer,  Joan Castellví Ceró; la dura estada a la presó cel·lular de Barcelona del pagès de 47 anys, Josep Montagut Estopà, o la mort a l’exil·li del comerciant d’oli i alcalde republicà per la Unió de Rabassaries, Joan Treig Lozano, amb 49 anys,  a Castelnaudary, prop del camp de refugiats Bram.