"La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII)" de Josep Cañabate Fortuño.

La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia.

Biblioteca de barcella, sèrie minor 07. Onadaedicions. Benicarló. Desembre - 2020. 

Imprescindible per conèixer la història de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

Josep Cañabate Fortuño 

( Miravet, 1989), és doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos articles científics al voltant de la demografia, la història agrària i la societat de la batllia de Miravet en època moderna. Actualment, s'està obrint a altres camps com l'estudi del bandolerisme. En l'àmbit professional es dedica al sector turístic de Miravet i el seu castell. Està vinculat a nombroses activitats culturals i turístiques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, entre d'altres forma part de la junta directiva del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE).

Sinopsi

Prefaci de Valentí Gual Vilà i pròleg de Jaume Dantí i Riu.

"La Batllia de Miravet era un senyoriu de l'Orde de l'Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l'Aragó. Va ser una zona estratègica i d'importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII.

A través del buidat de fonts parroquials i la seva anàlisi s'ha establert l'evolució demogràfica d'aquest espai, mai estudiat des d'aquest format. L'estudi socioeconòmic s'ha centrat en les fonts procedents de l'Orde, per mostrar l'evolució de les rendes senyorials, les formes de propietat i l'evolució de la producció. La Batllia va seguir les tendències generals dels segles XVII i XVIII, amb un 1600 inestable, marcat per l'expulsió dels moriscos i els efectes de les guerres dels Segadors i de Successió, que van trencar els moments de recuperació.

El segle XVIII seria un període de clara expansió, especialment a partir de 1750. La població va augmentar de manera continuada, generant un dels creixements més importants de Catalunya. L'evolució econòmica també va viure un desenvolupament a l'alça de l'agricultura, la ramaderia i la producció. Fets que van generar un augment de la renda senyorial, una expansió dels espais de cultiu i un creixement dels nuclis urbans. Agents externs ho van aprofitar per monopolitzar part del benefici a través d'arrendaments. Una situació general que les guerres napoleòniques van fragmentar a inicis del segle XIX marcant la fi del règim senyorial".