TOPÒNIMS: 1916, ORIGEN DELS NOMS DE "PALMA D'EBRE", "RIBA-ROJA D'EBRE"...

Des de quan La Palma és la Palma d'Ebre, Riba-roja és Riba-roja d'Ebre, Bellmunt és Bellmunt de Ciurana, la Morera és la Morera de Montsant o Vilalba és Vilalba dels Arcs?

Retall Geografia General de Catalunya de Carreras Candi (1908-1918)

L’any 1916 la Real Sociedad Geográfica presentà al Govern del Conde de Romanones (Álvaro de Figueroa)  una proposta d’ordenació toponímica de més de mil pobles d’Espanya amb noms similars o que es prestaven a confusió. Entre d’altres deia que davant  “la lamentable confusión originada por el hecho de existir entre los 9.266 ayuntamientos que constituyen la Nación, más de 1.020 con idénticos nombres.” Proposta que seria aprovada en consell de ministres el 27 de l’any  1916 i publicada com a reial decret a la Gaceta de Madrid el 2 de juliol del mateix any.

Entre els criteris utilitzats per la Real Sociedad Geográfica fou el  procurar no canviar el nom dels pobles i afegir un qualificatiu propi que expressés una particularitat geogràfica. Així en el cas de la Ribera d’Ebre,  els pobles de la Palma i de Riba-roja se’ls afegiria es concretaria amb la particularitat ”d’Ebre”.

Encara que en general es continua dient Riba-roja i la Palma entre la gent del territori, a nivell administratiu s’afegeix “d’Ebre” per evitar confusions amb pobles com Riba-roja del Túria o Palma de Cervelló, Palma de Gandia, Palma del Rio o Palma de Mallorca.

"L'ESCUT". Setmanari imprés a Monblanc

 Tretze foren les denominacions toponímiques de pobles de la demarcació de Tarragona afectats pel Reial Decret. Entre les que hi ha el cas curiós de l’actual Ametlla de Mar denominada per la proposta “Cala de la Ametlla” ( avui més conegut per La Cala erntre els veïns),  Bellmunt de Ciurana, Cabra del Camp, Ciurana de Tarragona (avui Siurana de Prades),  Horta de Sant Joan, la Morera de Montsant, La Nou de Gayá, La Palma de Ebro, Pinell de Bray, Ribarroja de Ebro, Roda de Bará, Vallfogona de Riucorp i Villalba de los Arcos.

Una clarificació toponímca i geogràfica necessària pel al bon funcionament de serveis com “Correos y telégrafos”, “el Instituto Geográfico y Estadístico” o els Registres Civils, Notarials i de la Propietat.

Interessant i curiós llegir el Reial Decret publicat per la “Gaceta de Madrid, 184, 2  de Julio de 1916”

 “REAL DECRETO
De conformidad con el Presidente de Mi Consejo de Ministros: de acuerdo con el mismo Consejo y con el parecer de la Comisión permanente del Consejo de Estado.
Vengo en aprobar la reforma propuesta por la Real Sociedad Geográfica, cambiando de denominación a los 573 Ayuntamientos de España en aquélla comprendidos, los cuales, en lo sucesivo, se designarán con los nombres que especifica la siguiente relación, que se instalará en la GACETA de MADRID, Boletines Oficiales de las provincias y publicaciones oficiales de los Departamentos ministeriales.
Dado en Palacio á veintisiete de Junio de mil novecientos dieciséis.
ALFONSO
El Presidente del Consejo de Ministros: Álvaro Figueroa.”

(Aquesta entrada ha estat motivada per la curiositat d’alguns alumnes que volien saber l’origen del nom dels seus pobles).

JOAQUIM NADAL: "ALCALDES QUE ESCRIUEN".

“És bo que retem un homenatge a tots aquells que escriuen sobre el seu país i el seu territori, mantenen un ofici, i governen exemplarment pobles i ciutats.”

Dissabte, 22 de març, el diari El Punt AVUI , pàgina 20, apartat "Punt de Vista", en oferí un article de Joaquim Nadal i Farreras titulat "Alcaldes que escriuen". Un article que comença fent un reconeixement al primer alcalde de la democràcia de Tarragona, el recordat Josep Maria Recasens i Comes, tot esmentant acte seguit al segon paràgraf el meu nom com alcalde de Flix com un exemple al sud del país. Un reconeixement i record als meus anys d'alcalde que, no cal dir, ajuden a omplir els records, el proper 3 d'abril farà 35 anys de les primeres eleccions municipals,  amb dosis de satisfacció i orgull per tots els anys dedicats al país i al teu poble des del municipalisme.

“Que un alcalde escrigui em sembla un exercici saludable, i si a més es tracta d'alcaldes amb ofici, amb una feina que ve d'abans i seguirà després del seu mandat democràtic, em sembla una qüestió necessària i positiva per remarcar la transitorietat del càrrec públic. Trobaríem molts casos de polítics que escriuen i en la nostra història recent hi ha exemples d'alcaldes historiadors. N'esmento un de cada punta del país, només a títol d'exemple. D'una banda, Pere Muñoz, que ha estat alcalde de Flix i que ha escrit i publicat llibres sobre les Terres de l'Ebre, el riu, l'economia i la història i el seu municipi; de l'altra, Rosa Maria Moret, mestra, que ha escrit diversos llibres sobre municipis i realitats històriques de l'Alt Empordà i que ha estat alcaldessa de Rabós d'Empordà.”

Des del bloc, la meua gratitud i reconeixement,  pels vells i bons records, a Joaquim Nadal i Farreras, el primer alcalde de Girona, ex-conseller, avui professor d'Història a la Universitat de Girona.

ALCALDE, REGIDORS I MILITANTS DEL PSC DE FLIX ABANDONEN EL PARTIT

Ha estat la notícia del dia: Primer la web de l'ajuntament i un tweet de l'alcalde Marc Mur... i després s'ha escampat com una taca d'oli per les xarxes socials i diaris digitals: Aguaita, NacióDigital, Vilaweb...  El proper dijous el Ple de l'ajuntament tornarà a ser centre d'interès !!!

Els cinc regidors del Grup del PSC de Flix abandonen el grup i passaran a ser no adscrits 

"El PSC d'avui no ésel PSC al que nosaltres ens vam comprometre a representar al Municipi. Ara elPSC està donant l'esquena a tots els ciutadans i totes les ciutadanes deCatalunya que creuen en el dret a decidir i volen exercir el dret a votar".

Últimes hores de vida del PSC a Flix

Marc Mur i els 4 regidors socialistes abandonen el PSC

En les properes setmanes tots els militants del municipi oficialitzaran laseua baixa del partit

Tots els regidors i militants del PSC de Flix deixen el partit

El batlle, Marc Mur, i els altres regidors deixaran el grup municipal en elple de dijous

Els regidors del PSC a Flix abandonen el partit.

Fins i tot a l'ABC: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1592363 

 

ELS LLURBA: UNA FAMÍLIA PERSEGUIDA

El Diari de Tarragona ha tancat avui el monogràfic "los 100 Consejos de guerra del franquismo" amb el capítol X dedicat a la Terra Alta, la comarca amb més percentatge d'afusellats. Entre d'altres cal destacar el retrat històric de "Gandesa, la localitat amb més repressió ", "Els fets de Vilalba, amb els ulls de Joan Caballé i Farràs" i el cas de "La Fatarella: guerra civil dins la Guerra Civil". La contra i cloenda del monogràfic va a càrrec de Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d'Història Contemporànea de la URV, recentment nomenat Fill Adoptiu de la ciutat de Tarragona, amb un colpidor i emotiu escrit amb protagonistes ben coneguts: la família Llurba de Flix.

Com diu el peu de fotografia: la família Llurba. Un dels fills, Josep ( situat a la dreta ) , es va trobar 10.000 pessets entre les fulles d'un llibre en una biblioteca confiscada el 1936. Va entregar els diners al Comité, (acte cívic que seria notícia a la mateixa Vanguardia ). Acabada la Guerra, un franquista de Flix (sota una personalitat falsa) el va acusar de robatori. Condemnat a treball forçats, Dos de les seues germanes, Concepció i Josefina, foren desterrades l'abril de 1938 a Tudela i les altres dos germanes, que es quedarien a Flix amb els iaios, es moririen de gana per manca d'ajut de les noves autoritats franquistes.

PRESENTACIONS: "QUERETES, LA COL·LECTIVITZACIÓ D'UN POBLE ARAGONÈS..."

Divendres 21 de març retorno a Queretes per participar a la primera de les presentacins de l'obra d'Encarnita i Renato Simoni, "Queretes, la Col·lectivitació d'un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)", primer volum de la col·lecció l'Aladre Història de l'Associació Cultural del Matarranya. Primera presentació a la seguiran Vall-de-roures (Llibreria Serret), Falset (Arxiu Comarcal), Tarragona ( URV i Llibreria la Rambla) i Barcelona (Universitat de Barcelona).

BREUS APUNTS DE LA CAPELLA DE SANT JOAN I EL MAS DE FLIX.

Diumenge passat una colla d'amics vàrem visitar les restes de la "Capella de Sant Joan"  i de l'antic poblat anomenat als documents "Mas de Flix". És escassa la documentació que tenim d'aquests indrets situats a mig camí entre Flix i Maials. Lloc pràcticament abandonat però que amb l'obertura el 1987de la carretera C12 entre Flix i Maials ha permès recuperar un espai reservat des de feia temps a l'imaginari popular.  Amb tot, vagi per endavant uns breus apunts històrics d'aquest lloc, apunts que comencen amb la  carta de població de l'any 1345, segueixen amb la desaparició com a nucli de població a mitjans del segle XV i l'enderroc durant la Guerra del Francès de la Capella de Sant Joan a principis del segl XIX..


1345. 8 d’agost: Arnau de Bosc, senyor de Flix i la Palma,  atorga Carta de població al lloc Mas de Flix. L’acte és a favor de 10 veïns de Flix, amb subjecció a un cens de l’onzena part dels fruits que es recullin i segons “consuetudines, usantias, franquitatibus, privilegis et immunitatibus” vigents al terme de Flix. Es una Carta de població ordenada en 41 capítols estudiada acuradament i presentada per Josep Serrano Daura a la miscel·lànea ILERDA l'any 1998. Segons el professor Serrano es tracta d’una carta d’establiment agrari baronial, la més tardana de les que s’atorguen a l’actual comarca de la Ribera d’Ebre. El "Mansis de Flix" situat entre el "manso" de Joan Lespartell de Flix  i els termes de Maials, Llardecans, Granadella i Bovera.(1) 

1359. Cens Corts de Cervera: Riba-roja 17 focs, Ascó 45, Torre den Espanyol 8, Bovera 28, Maials 89, la Granadella 153, ... Flix en comptava 103, el Mas de Flix  8 i la Palma d’Ebre 62..

1378.  Nou fogatge:  Es reflecteix l’impacte de la crisi demogràfica de finals del segle XIV. Flix, la Palma i el Mas de Flix sumaven 68 focs. 35 a Flix, 5 al Mas de Flix i 27 a la Palma

1381. 14 d’agost: Eren comissaris dels Castells de Flix, la Palma i el Mas de Flix, en Pere Ros i Cremón de Bosc. Joan de Bosc (fill d’Arnau). Els documents indiquen  que els llocs són de la diòcesi de Tortosa i de la Vegueria de Lleida.

1382.  21 de juny: Document  en que es reconeix que Francesc de Santcliment va pagar 9.909 florins d’or d’Aragó i un sou barceloní pels llocs de Flix, la Palma i el mas de Flix.

1387.  21 de juny: Escrit adreçat a Francesc de Santcliment pel rei Pere des de la vila d’Algecires.

           "Atés que Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida, amo dels Castells de Flix de la vicaria de Tortosa, i de la Palma i mas de Flix de la vicaria de Lleida, ha estat denunciat  davant nostre de crims, excessos i delictes...

1398. 25 d’abril: Per 15 mil lliures jaqueses el Consell de Cent de Barcelona decidí l'adquisició del Castell i vila de Flix, amb el seu annex, el Mas de Flix i del Lloc de la Palma."En nom de Déu sia e de madona sancta Maria amen. Sobra la venda a la ciutatde Barcelona1 fahedora dels castells e lochs de Flix e de la Palma e del mas de /7/Fflix són fets e concordáis los capítols següents:"

1409. Fochs de ciutadans: Loch de Flix 35, Mas de Flix 5.

1462. 16 d’agost: Alguns homes de la Palma han estat detinguts al Mas de Flix i els han robat les bèsties, les robes i tota cosa de valor i han tornat al poble desfets. Per aquesta raó no han pogut recollir el blat al seu temps, confirmen que estaven presos al Mas de Flix.

1500. 4 de febrer: Provisió del càrrec de Batlle de Flix, ( també de la Palma i Mas de Flix) a Antoni de  Castellbell, de Flix.

        “Nosaltres en Freni Guerxeu de Vallsecha, Jaume Salba, Bernad Pital e Pere Camps, consellers any present de la ciutat de Barcelona, senyora del castell, vila, mas de Flix, loch de la Palma, baronia, termens e territoris de aquella en la riera de Ebro situats...”

Tot i coincidint  els anys de pesta, 1519, 1524, que afectarien la població de Flix i rodalies, es deixa de tenir constància als documents del “Mas de Flix”. Al fogatge del 1553 solament es fa referència als focs de Flix i la Palma.

1555.  Al Capbreu hi apareixen 2 terratinents de la Palma i 5 de Flix com a  propietaris de finques al Mas de Flix

1624. Al nou Capbreu hi consta que intervindran dos jurats dels Mas de Flix: Antoni Siurana de la Palma i Domènec Servelló de Flix. Segons aquest capbreu a l’església, dita de Sant Joan del Mas de Flix, cada diumenge es feia missa per part del sotsprior de Flix, servei pel que el prior rebia cada any 16 faneques de blat.  Esmenta l'Església que "afronta ab lo comú del dit Mas dels masoveros, també fa referència a una font davant la capella dita del "manador". Els terratinents del Mas de Flix poden caçar sense haver de pagar tribut.

1638.  Amb motiu de la visita pastoral del bisbat a la parroquia de Flix, que comptava aleshores amb prior i ser prevers beneficiats, es remarca l'obligació de celebrar misses al Mas de Flix, fet que comporta l'existència de creients al lloc. (2)

1685. El Bisbat de Tortosa  recorda que Flix té una Parròquia amb l'advocació a la Mare de Déu dels Àngels, que a l'església hi ha el cos de Santa Concòrdia i que a més a més té tres Ermites, una d'elles a la Vall de Sant Joan, on abans hi havia una població, "es dedicada a Sant Joan Baptista"

1783.  L’"Atlante Español" diu: “... a distancia de dos lleguas hay otra Hermita en medio de un gran valle dedicado a San Juan Bautista, en donde antiguament habia una poblacion pero en el dia solo existen algunas casas esparcidas por el valle que llaman el Vall de San Juan.”

1808-1812. La guerra "del francès" ocasionà la pèrdua per destrucció o robatori d’una part del patrimoni, especialment de caire religiós. A Flix en concret serien enderracades la capella de la Mare de Déu dels Dolors al Calvari i l’església de Sant Joan Baptista.

---

(1) SERRANO DAURA, J. Carta de poblament del lloc del Mas de Flix (1345), a la Baronia de Flix, a l'antiga Vegueria de Lleida i Pallars.…Ilerda "Humanitats" LII, 85-90, 1998.
(2) MUÑOZ SEBASTIÀ, J H. Les parròquies de la Ribera d'Ebre, segons la visita pastoral de l'any 1638. Miscel·lània 16 del CERE. 2003
Molt interessant l'entrada del bloc de J A Collazos (2009) : Mas de Flix i altres municipis efímers.  

QUERETES: LA COL·LECTIVITZACIÓ D'UN POBLE ARAGONÈS DURANT LA GUERRA CIVIL.

El fenomen de les col·lectivitzacions com a institucions inspirades en els principis anarcosindicalistes és un dels temes més poc estudiats de la passada Guerra Civil. Precisament per aquest fet que l’obra d’Encarnita i Renato Simoni, “Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)”, publicat per l’Associació Cultural del Matarranya, és tan important per entendre aquest fenomen històric.

La primera consideració a realitzar és el fet de ser pioner per partida doble. Primer com bé ens recorda Julián Casanova Ruiz al pròleg, l’estudi té el mèrit de ser el pioner en l’àmbit de les col·lectivitzacions. És l’actualització de la memòria de llicenciatura  presentada el 1977 a la Universitat de Ginebra, un tema aleshores pràcticament desconegut per la historiografia. Malauradament el franquisme havia esborrat qualsevol indici que tingués a veure amb l’anarquisme i les col·lectivitats. D’aquesta memòria edità en castellà un resum el 1984 el Centro de Estudios Bajoaragoneses d’Alcanyís.  

També podríem dir que és pioner en quan al tractament de la  història local, un aspecte de la que a casa nostra aleshores era gairebé exclusiu d’erudits locals. Encarnita i Renato ens presentaren un model metodològic basat en la nova interpretació del fets propi de la història social. 

El treball està presentat en dos apartats. El primer en ofereix un retrat socioeconòmic de la II República entre el 1931 i 1936, el protagonisme de la CNT, la regió aragonesa, el cas de Terol i el partit judicial de Vall-de-roures des de l’ àmbit socioeconòmic al primer terç del segle XX, centrant-se en el retrat del poble de Queretes en tots els àmbits: geogràfics, lingüístics, demogràfics, econòmics i socials.

El segon retrata la Guerra Civil i la Col·lectivització des del juliol de 1936, amb uns dies de control de la dreta fins la resposta antifeixista, moments on tant Queretes i les comarques del Matarranya. com la veïna comarca de la Terra Alta tenen un semblant comportament sociopolític, on la CNT, minoritària al principi del conflicte seria al veritable protagonista, ocupant el buit de poder i el control de la situació.

La col·lectivitat, el somni del comunisme llibertari, començaria a ser una realitat a Queretes a partir de la primera quinzena d’agost: Els bens dels insurrectes seran col·lectivitzades i la moneda serà substituïda per vals emesos pel Comitè. Una experiència revolucionària que començaria a dissoldre`s un any més tard, l’agost del 1937, encara que durarà fins el desembre. 

La descripció de l’organització del treball, l’autogovern al poble i a la comarca, la vida social, la participació al Congrés de la Federació Regional de les Col·lectivitats d’Aragó a Casp, febrer del 1937, el suport del Consell d’Aragó, les relacions amb els pobles veïns i amb el front de guerra són aspectes d’especial atenció.

Un capítol especial és el dedicat a la “guerra i revolució” i en especial la figura de “Batiste”, guerriller anarquista per excel·lència del Baix Aragó, entrevistat per Encarnita i Renato el 1977 al seu exili de Perpinyà: “La presència de Batiste a la regió era suficient per a protegir les col·lectivitats”.

Finalment, el 2 d’abril del 1938, Queretes, pràcticament buit per la proximitat del front de guerra, seria ocupat per l’exèrcit de Franco, establint-se un post de comandament de tropes italianes, era el final de l’experiència revolucionària. 

Mereix un capítol especial les conclusions. La col·lectivitat fou una creació espontània o imposada? Analitzant aspectes com la productivitat, la presa de consciència sobretot entre els més joves i, entre d’altres, el nou paper de les dones.

No podem obviar els annexos, així com la bibliografia actualitzada, on es pot constatar que bona par de la bibliografia especialitzada és dels darrers vint anys, posant un cop més de relleu el fet del qualificatiu de “pioners” del treball de Encarnita i Renato. Com diu la dita, i mai més ben dit,  només es pot ser universal partint d’allò més local, des d’un context històric concret, com titulava l’edició en italià, amb aquest estudi podem entendre el fenomen de “l’autogestione nella Spagna repubblicana”.

(Escrit publicat a la revista Temps de Franja digital/ n 14/ març 2014.)

LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A LA PALMA D'EBRE

Els germans Ignasi i Andreu Martí Filella i Josep Alberich Cubells

"El primer dia de gener de 1939 les tropes franquistes ocupaven la Palma d’Ebre, poble situat al nord-est de la Ribera d’Ebre, veí de les Garrigues i el Priorat. Desprès del final de la Batalla de l’Ebre, havia viscut una tensa espera, un autèntic malsons a partir d’aleshores per als seus veïns i veïnes. El poble havia quedat pràcticament abandonat, el dirigents del comitè, del partits polítics, dels sindicats i organitzacions havien tingut temps de sobres per abandonar el poble, la majoria camí de l’exili.

La Palma d’Ebre des del 18 de juliol del 36 s’havia mantingut relativament lluny del front de guerra. Durant l’abril del 38 havia vist com s’apropava amb l’ocupació franquista de la marge dreta de l’Ebre,  també havia viscut des de la rereguarda la Batalla de l’Ebre, convertit el poble i les coves i masos del seu terme en refugi de la població civil del pobles veïns, especialment de Flix.

La vida dels 956 habitants  la Palma d’Ebre s’havia trencat després de la sublevació militar del 18 de Juliol del 36 La violència descontrolada en nom de la revolució dels primers dies és ben diferent de la dels pobles agraris veïns, els 15 morts víctimes de la repressió a la Palma d’Ebre representen el 15, 7 per mil, lluny dels 4,3 per mil del total de la comarca de la Ribera d’Ebre, i de l’únic mort violentament als pobles veïns de  Vinebre, la Bisbal de Falset  o Bovera.

A partir del gener del 1939 el malson de la repressió franquista seria implacable: 47 veïns de la Palma serien detinguts al llarg de l’any 1939, 40 homes i 7 dones. Dones que segons la Causa General foren denunciades “por animar a los rojos” o “por cooperar con los marxistas dando gritos subversivos”. Una repressió sense límits, com el cas de quatre noies rapades al zero per haver llençat per la finestra de l’ajuntament el quadre del rei mentre es celebrava el 14 d’abril i l’adveniment de la República el 1931.

Dels 47 reclosos serien afusellats 16: Josep Alberich Cubells,  Miquel Aragonés Perelló,  Joan Barrull Ciuraneta, Ramon Casanovas Cubells,  Ciprià  Ciuraneta Estiarte, Marcel·lí Estadella Miralles, Ciriac Estiarte Salanguera, Pius Filella Ciuraneta, Josep Filella Filella, Josep Franch Ciuraneta, els german Andreu  i Ignasi Martí Filella, Francesc Masip Ciuraneta, Benet Piñol Vila, , Josep Vila Escoda i Modest Vilella Masip. 16 afusellats que sobre els 956 habitants del poble representen el 16,7 per mil, una de les taxes més altes de Catalunya, segons d’historiador Josep Ma Solé i Sabaté: “Per entendre aquesta repressió només cal fer una interpretació severa al màxim de l’aplicació d’uns fets implacables”.

I records familiars escara vius com els de Ciriac Estiarte Salanguera, pagés, casat  amb un fill, anarquista, un dels primers en morir als 38 anys el 15 de juny del 39. Josep Alberich Cubells mort amb 42 anys, paleta, constructor de les escoles del poble, casat amb dos fills. Els germans Andreu i Ignasi Martí Filella, pagesos, morts amb 51 i 58 anys respectivament. Des de fa anys que Berta Martí, lluita per recuperar la memòria dels seus familiars, i a l’Arxiu Militar de Barcelona ha trobat suficients motius de les arbitrarietats jurídiques: Dos germans denunciats per tres veïnes el 10 de maig del 39, acusats de destrosses a l’església i de fer guàrdies pel Comitè, detinguts al castell de Falset, on Ignasi es declarà membre d’ ERC, contrastant amb l’informe de la FET local que els definí anarquistes, extremistes, antireligiosos i “desafectos al Glorioso Movimiento Nacional”, tot i que cap denunciant declarés que formessin part activa dels esdeveniments, foren empresonats a Pilats. El 19 de juliol un Consell de Guerra pel delicte de “rebelión militar” decretà la pena de mort a tots dos, ratificada per Franco, morí Ignasi el 19 d’octubre a les 6 del matí a l’Oliva, essent enterrat a una fosa comuna del cementiri de Tarragona. La mateixa sort tindria l’endemà el seu gemà Andreu. Un altre familiar, germà de l’avia de Berta, Francisco Masip Ciuraneta, també patiria la mateixa sort, en aquest cas l’informe político-social diu: “suponemos que participó en los hechos denunciados”.

Un altre exemple d’arbitrarietat fou el de Josep Franch Ciuraneta, pagés, mort amb 57 anys el 19 d’octubre del 39, de qui els seus familiars guarden postals entranyables: “Después de saludarte y desearte buen estado de ànimo, la mia buena y yo por haber puesto una nota escrita en el cesto me han arrestado por un mes sin comunicación al locutorio, y el mismo mes sin comida...”, “nunca bajeis la cara ante el pueblo que si Dios castiga los culpables a vosotros no os castigará”,”se despide tu padre que toca el cielo con las manos, ... yo solo te pido no seas vengativo con esta gente traïdora del pueblo... cuida bien los hijos y edúcalos bien y cuida las mujeres y un ultimo adios a todos y Dios guarde  muchos años”.

Nota: El suplement "los 100 consejos de guerra del franquismo" d'avui 1 de març del DiariEbre està dedicat a la Ribera d'Ebre, comarca amb 474 processats, 449 homes i 25 dones, dels que 70 himes serien afussellats. Amb una incidència especial a l'anomar "Repressió en familia", tot i recordant erls drames familiars dels tres germans Daniel, Ramon i Josep Galià Àlvarez de Mora la Nova, dels germans Jesús i Josep Maria Serra Busquets d'Ascó, de Damià i Serafí Grau Vinaixa de Bemissanet, d'Emili i Joan Monclús Borràs de Ginestar, de Joan i Francesc Vernet Torné de Tivissa i dels dos germans de la Palma d'Ebre
Entre d'altres cal destacar les pàgines centrals protagonitzades pels flixancos Josep Nogales Cervelló, el seu cunyat Ramon Alentorn Tarragó i Ramon Rosich Armora. Treball periodístic del Xavier Fernández, Redactor en cap del Diari, a partir d'una emotiva concersa amb Maria José  Bermejo, neta de Josep Nogales, afussellat i enterrat a Lleida