31 de desembre de 2006

FLIX 1907

Fotografia de Ramon Rosich Cortina d'una masia del Pla d'Ini, a 300 metres del riu (del llibre La navegació fluvial i la Industrialització a Flix (1840-1940) de J. Sánchez i F-R Visa. S'aprecia el nivell de les dues grans riuades del s.XX.


1907.
Era alcalde de Flix des de feia uns mesos Lluís de Castellví Torres.
El director químic de la Fàbrica W. Wense retorna a Alemanya, aleshores en Winhelm Müller, conegut aleshores com àlias “el doctoret”, es fa càrrec de la direcció de la Fàbrica, ho serà fins el 1936. L’oficina comercial es trasllada a Barcelona, al c. València 266, 1ª, continuant al capdavant Johan Friedel.
23 d’octubre. Riuada "mil·lenària" de l'Ebre de 9.500 metres cúbics/segon. 9,20 metres sobre el nivell normal. 107 famílies afectades. Es considerada, documentalment, la segona en importància, després de la més important de totes, l’esdevinguda l’octubre del 1787. Començà el dilluns, 21 d’octubre, durà fins el diumenge 27 d’octubre.
7 de novembre. Es constitueix una “Junta Local de socorros a los damnificados pobres por la inundación del rio Ebro del 22 de octubre 1907”. Era formada per: L’alcalde era Lluís de Castellví, Pere J. Sas, (capellà), Ramon Bagés (Jutge municipal), Joaquim d’Oriol Serrano i Josep Ferrús Gasset (majors propietaris), era el secretari Joaquim Arràez, secretari de l’ajuntament..
Primer balanç positiu de la Fàbrica de sde la seva constitució el 1897: 111.630,91 PTA de beneficis.
Trobem una significativa menció a Flix i el transport fluvial, en decadència des de la inauguració del tram de ferrocarril de la companyia MZA.
“…Su campiña es muy deliciosa y produce vino blanco, trigo, cebada, maiz, higos, frutos y cáñamo y se riega de un azud que se saca del Ebro. Por esta villa se pasa el mencionado rio en dos grandes barcas que cortan la corriente oblicuamente por medio de una sirga. Algunos años atrás estaban aun ocupadas algunas barcas en subir personas y géneros á la vecina provincia de Aragón a fuerza de brazos, operación que resultaba penosa y en particular en invierno, cuando soplaba el viento del Norte. Hoy esta operación en la que se empleaban unos 100 hombres puede darse por extinguida, pues los granos y frutos se transportan en ferrocarril…”[1]
[1] GRAS Y ELIAS, Francisco. Historia de los lugares, villas y ciudades de la provincia de Tarragona. Barcelona, 1907. Pag. 63

30 de desembre de 2006

PINTURES DE ROSSEND ESCOLÀ











ROSSEND ESCOLÀ


ROSSEND I ELS COLORS DE LA PALMA D’EBRE
Vaig entrar en contacte amb la seva obra abans que amb la seva persona, aleshores estudiava cinqué de carrera a Tarragona, era l’any 1976 o 1977, una exposició a una sala d’art de la Rambla Nova. Vaig contemplar uns paisatge desconeguts i familiars alhora. Mesos desprès vaig començar a coneixer en Rossendo Escolà, tota una personalitat artística i intelectual, d’aquelles persones que de molt de tant en tant tens la satisfacció i l’honor de conèixer. Aquelles persones que tenen el privilegi de la natura en destacar en una disciplina artística, fent el que és difícil, senzill i aparentment més fàcil.
Es una persona de tracte planer, amb esperit de servei, capaç d’enamorar-se de les tasques col.lectives i interessat pels problemes del seu país, el seu poble i la seva terra. Amable, cordial, acollidor, xerraire com el que més, inquiet… Rossend, o millor dit “Rossendo” Escolà ens mostra amb els seus paisatges molt més que una col.lecció de racons del seu entorn més proper. Ens ofereix una visió figurativa, naturalista, perfectament identificable dels seus paisatges propers.
Quan coneixem la seva obra, immensa i irrepetible, podriem entrar a valorar el conjunt de detalls que ens parlen del seu domini tècnic, pictòric i estilistic acadèmic com a pintor. La satisfacció d’endinsar-se al seu estudi, contactar amb la seva taula de treball intelectual, de passejar en pocs metres de distància enmig de retrats d’amics de joventut, apunts de treballs religiosos, de dibuixos, apunts, un poster original d’uns sanfermines, un mural històric local inacabat fet a l’oli, en mig de pintures i més pintures de paisatges estrets directament com l’escola de Barbizon: au plein air a l’aquarel.la.
Podem constatar que els seus paisatges no són només tècnica. L'autor hi ha buscat una composició aparentment acurada. D'aquesta manera veiem que aquell arbre, oliver o ametller, intemporal, que ens marca la direcció de la nostra mirada i domina els camins, els marges que Rossend hi ha pintat. El cel amb els seus núvols espessos o fins i, de vegades una petita línia d'horitzó, ens evoquen una percepció de solitud, tot recordant l’obra del romàntic alemany G. Friedrich.
Altrament, la demostració més definida del seu domini, consisteix en fer fàcil allò que es realment complex en la pintura, captar les sensacions, els moviments amb una perspectiva exquisita, la trobem en el llarg mural realitzat sobre la paret d’obra que ressegueix el coster del seu verger. Mural senzill i complex alhora que sens dubte s’ha convertit en un dels atractius urbans artístics més interessants de la Palma d’Ebre.
Si retornem a la seva obra pictòrica, amb tot, si només veiem el dibuix, el color, la línia, la composició i la perspectiva acadèmica amb el segell de la seva experiència en els seus paisatges, no podrem percebre molts dels aspectes de l'obra del pintor. Ell va molt més enllà, amb el perfecte domini de la tècnica de l’’aquarel.la, tècnica de ben segur en que es troba més còmode juntament amb el dibuix amb sanguina, o l’academicisme dels seus olis, ens dona no tan sols allò que ens ofereix la fotografia, sino les vibracions i canvis inherents en les nostres terres, el pas de les hores, el color del temps, la llum estacional…
Tot i l’extensa obra pictòrica així com temàtica: religiosa, retrats, paisatges… que Rossendo ha practicat al llarg de tota una vida dedicada a l’art, entenc que el paisatge és on ha aconseguit un segell artístic propi. El paissatge on els arbres i els camins són els protagonistes. D’alguna manera, ens podem trobar una influència més que notable de l’escola holandesa del barroc, dels paisatges de Hobbema o Vermeer de Delft. D’atres influències segurament més propers als seus anys d’aprenentatge barceloni, els trobariem amb els artistes paissatgistes de l’escola d’Olot de darreries del segle XIX, dels germans Vayreda, i de l’art català dels primers anys trenta del segle XX.
La constància i la maduresa que dona una vida dedicada a la pintura en totes les seves vessants. La capacitat de transmissió a les noves generacions d’un estil i un contingut cada vegada més preuat. Tot plegat, podriem assegurar, que en conéixer l’obra de Rossendo, coneixem l’obra d’un dels pintors més notables de les nostres terres.

28 de desembre de 2006

RETORN PAPERS CONFISCATS A CATALUNYA

( Bombes sobre Flix el 21 de setembre del 1937 realitzades pel tinent de la Legió Cóndor el comte Shulenburg)

Entre el 29 de desembre i el 14 de gener i ubicada al centre d’interpretació Ca Don Ventura, es podrà visitar a Flix l’exposició “El retorn dels papers confiscats a Catalunya”. Aquesta mostra, organitzada per l’Arxiu Nacional de Catalunya, vol explicar el procés de confiscació, la finalitat informativa i repressiva de la requisa, la història de la reivindicació i quina ha estat la documentació retornada i a qui pertany, uns documents que fins aquest mateix any va romandre a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola a Salamanca (els coneguts popularment com “els papers de Salamanca”). Els documents d’arxiu que han retornat són una part essencial de la memòria històrica del govern, les institucions i els homes i les dones de Catalunya.
L’exposició s’estructura en els àmbits següents: Presentació, La confiscació dels documents a Catalunya (1936-1940), La finalitat informativa i repressiva de la confiscació (1936-1975), La crònica de la reivindicació (1977-2006), El retorn dels documents, La recuperació de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya i Epíleg. A cada àmbit hi ha una breu projecció.
L’exposició, de caràcter itinerant, s’ha pogut veure a Barcelona, Lleida, Amposta, Manresa, Girona, Perpinyà i Tarragona. Des del mes de setembre s’inicià una doble itinerància de la mateixa exposició, però amb un format més petit, i serà aquesta la que es podrà veure a Flix. Malgrat les seves dimensions més reduïdes, manté els mateixos continguts que l’exposició originària i fins ben entrat l’any 2007 recorrerà la quarantena llarga de municipis que l’han sol·licitat.
Aquest divendres, 29 de desembre, a les 19 h. es farà l’acte inaugural de l’exposició a Flix, que comptarà amb la presència del director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé.

GENT DE FLIX AL GOVERN (1)

Xavier Sabaté Ibarz, nascut a Flix, viu a Tarragona des del 1970. És llicenciat en Filologia Catalana i mestre. L'any 1975 va participar al procés de constitució del Partit dels Socialistes Catalunya, al qual està afiliat des del 1976. Ha estat regidor de l'Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. Ha esta senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El mes de gener del 2004 va ser nomenat delegat del Govern a Tarragona, i ha estat conseller de Governació i Administracions Públiques en els darrers mesos del Govern Maragall
Josep Maria Sabaté Guasch és el nou director del Servei Català de la Salut (SCS). Va néixer a Flix i és llicenciat en Direcció i Administració d'Empreses per la Universitat Rovira i Virgili i diplomat en Ciències Empresarials. Viu a Reus. Des de gener de 2004 era director dels Serveis Territorials de Salut a Tarragona i gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona. Des de setembre de 2006 va ser el delegat de Govern en funcions a Tarragona. Ell assumirà la direcció del Servei Català de la Salut, l'organisme encarregat d'organitzar l'assistència sanitària pública a Catalunya.

26 de desembre de 2006

A MIG CAMI

Dissabte 23 de desembre i dins les activitats que s'organitzen per Nadal en varem tenir una de molt especial per al poble de Flix: la presentació d'una pel.lícula dirigida per Antonio Barrero, un flixanco de Llera (Badajoz) resident a Roda de Berà. Es tracta d'una història d'amor trencada en el temps, d'un guió original de J. Manel Granado, que porta per títol A MIG CAMÍ.
Antonio Barrero és un mestre en el ple sentit de la paraula, en reciclatge permanent, formador del Programa de mitjans audiovisuals i de l'Àrea TIC del departament d'ensenyament. Actualment treballa al Centre de Recursos Pedagògics del Baix Penedès, al Vendrell, on gestiona la formació del professorat no universitari de la Comarca. L'any 2004 va coordinar la realització d'un curtmetratge a l'IES Ramon de la Torre, obtenint un I Premi al Certamen de curtmetratges de la URV.
Amb el curtmetratge A MIG CAMÍ ha aconseguit engrescar un equip de gent del seu entorn més proper, guió, producció, so, il.luminació, banda sonora, càmera... i un equip artístic compost per nou artistes, amb localitzacions a Roda de Berà, Torredembarra, Tarragona i Salou. L'argument gira al voltant d'una història d'amor trencada en el temps on els seus protagonistes han quedat atrapats sense possibilitat de comunicar-se entre ells.

23 de desembre de 2006

PEROT DE VILANOVA

El llibre ha estat editat per l’Ajuntament de Flix i conté la transcripció íntegra de les memòries d’aquest singular personatge que visqué a la segona meitat del segle XVI, i que comprèn un seguit d’esdeveniments transcorreguts entre els anys 1551 i 1573. Perot de Vilanova fou doctor en lleis i diputat pel braç militar a les corts catalanes. Tal com es reflecteix a les memòries, la seua vida transcorregué entre Barcelona, Lleida i Flix. Tot i que no es coneix quin va ser el seu lloc de naixement, Perot de Vilanova va pertànyer a una nissaga familiar que va tenir durant molts anys un gran ascendent i influència a Flix, on molts dels seus membres van arribar a assolir el càrrec de batlle. L’original del manuscrit de les memòries es troba a la Biblioteca de Catalunya, i fou transcrit per Antoni Simón i Tarrés, catedràtic d’Història Moderna per la Universitat Autònoma de Barcelona, qui al mateix temps s’ha encarregat de redactar un estudi introductori del llibre. Aquest volum es completa amb una cronologia sobre la presència de la família Vilanova a Flix, escrita per l’historiador i actual batlle de Flix, Pere Muñoz Hernández.
Les memòries de Perot de Vilanova ja van ser publicades l’any 1991, formant part del llibre Cavallers i ciutadans a la Catalunya del cinc-cents, editat per Curial Edicions Catalanes, i que estigué a cura d’Antoni Simón. El fet de què aquestes memòries aportin dades sobre esdeveniments i altres aspectes sobre un període històric poc conegut a Flix, va estar el motiu de què es dugués a terme la iniciativa de publicar-les per separat en un volum exclusiu.

22 de desembre de 2006

JOSEP DE FLIX: "FORMIGUES"



Avui a la Biblioteca Artur Bladé hem tingut una presentació poètica entranyable. Remei Franch ens ha introduit a l'obra "Formigues" de Josep de Flix, IV premi Sant Celoni de Poesia 2006. Obra publicada amb cura per Viena. Després en Josep Garcia Blas, alter ego de Josep de Flix ens ha comentat la seva obra.

HORA
quina hora és? em preguntes,
com si hagués cap altra hora
que l'ara en punt.

Com diu en el pròleg Joan-Elies Adell "és ben sabut que la poesia pot sorgir de qualsevol cosa, en qualsevol moment, a causa de la més inesperada de les circumstàncies... Formigues és un llibre que parteix d'una veu única, que se sap modesta i aparentment insignificant, però que, alhora, tampoc no renuncia a explicar-nos les coses que passen, sense més ni més, sense cap pretensió".

L'0bra es divideix en dos parts complementades: 42 Pessics i 13 dosis de Sal. Josep en fa una tria per emocionar bona part dels assistents. Mentres escoltes el ritme que dóna als seus poemes, no pots deixar de pensar en els seus origens, els seus pares, els avis, el seu entorn, que ens és comú. Penses en el fet que aquest jove autor, llicenciat en filologia anglesa, professor d'anglés en un institut lluny de Flix, ha decidit utilitzar el nom del seu poble per donar-se a conéixer en el petit-gran món de la literatura.

20 de desembre de 2006

PARC SOLAR "RAMON ESCRICHE"

A Flix construeix el parc solar més gran de l’Estat.
“ Flix tindrà en funcionament a finals de l'any que ve el parc solar més gran de l'Estat espanyol. Les firmes Ecotècnia i Solon promouran en aquest municipi de la Ribera d'Ebre un parc de 880 pannells giratoris. La planta tindrà una potència instal·lada de 12 MW i una producció anual de 15 milions de kWh, equivalents al consum d'unes 5.600 famílies. Tot plegat ha requerit una inversió de 59 milions d'euros.
La planta fotovoltaica es construeix en uns terrenys de Flix coneguts com la Devesa, pròxims al meandre del riu. L'equipament ocuparà un altiplà de 30 hectàrees, on el grup Endesa ha rebut l'encàrrec de construir la infraestructura elèctrica interior i la seva connexió a la xarxa de distribució. Els 880 pannells de captació estan preparats per fer el seguiment astronòmic del sol, un sistema que permet augmentar la seva eficiència en un 35% en relació a les instal·lacions fixes. L'empresa del projecte, batejada amb el nom de Flix Solar, reserva una part dels terrenys per a futures ampliacions.
L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, va mostrar ahir la seva satisfacció, perquè la planta ajudarà el municipi a diversificar les seves fonts d'ingressos, actualment dependents en gran mesura de la factoria química d'Ercros. Segons Muñoz, el parc solar convertirà Flix en un "referent" de les energies renovables a nivell estatal. De fet, segons l'alcalde, un parell d'empreses especialitzades en la producció de tecnologia solar han trucat a les portes de l'ajuntament per instal·lar-se al municipi, i aprofitar "les sinergies que generarà el parc".
Flix Solar ha acordat amb l'ajuntament instal·lar la seva seu al parc d'empreses municipal. Allà es construirà una aula d'educació mediambiental, que en combinació amb les visites a la reserva natural de Sebes, donarà una nova "potencialitat turística" al municipi de la Ribera d'Ebre.”

Oriol Margalef. Article a l’AVUI del 14 de desembre del 2006.

19 de desembre de 2006

LO CAPELLÀ DE FLIX

Josep Agramunt Llecha va néixer a Flix el 21 de febrer del 1828 (algunes fonts esmenten l’any 1826). Fill de Felip Agramunt Climent i Rita Llecha Alabart, pagesos. Amb tres germans Mateu, Ramon i Magdalena. De jove serví de criat per la família noble local dels Oriol, partidaris des d’un bon començament de la causa carlina. El 1857 després d’estudiar tres anys de filosofia i un de teologia fou ordenat sacerdot a Tortosa. Segons el registre del clergat de Tortosa encara essent diàcon s’embarcà a la primera expedició per les missions de Fernando, on sembla passà bastants penúries.En començar la Tercera Guerra Carlina, el juny del 1872, exercint de capellà al seu poble natal, desprès d’una trobada de capitostos carlins a la Mussara s’afegí a una partida de carlins amb el grau de capità, escollit a petició unànime dels mateixos voluntaris carlins. Es féu responsable de l’afusellament de 33 liberals a Alforja. Les seves accions es multiplicaren arreu de la demarcació de Tarragona, així arribà a ocupar Reus el 2 de juny del 1872, entrà a la Selva del Camp el 2 de juliol del 1873, el 15 de juny ocupà Móra la Nova cobrant la contribució i tallant les comunicacions per l’Ebre, el 3 d’octubre d’aquest mateix anys amb Tristany, Cercós i altres entrà a Valls. L’acció més cèlebre fou la victòria a Prades, on entre d’altres víctimes lliberals es comptà el coronel Maturana, l’uniforme d’aquest coronel i les creus del càrrec militar serien utilitzades a partir d’aleshores pel mateix Josep Agramunt, més conegut arreu pel sobrenom del “Capellà de Flix”. El 1875 intentà sense èxit rendir el castell de Móra d’Ebre.Maria de las Nieves de Braganza el va definir com el cap més sobresortint entre els de la província de Tarragona. Altrament passà a formar part de la literatura anticarlina de l’època, gairebé qualificat de vesànic, així el 1875 es publicà la novel·la libel “memorias de doña Blanca” per J.T.R. publicada per la impremta la Renaixença, memòries apòcrifes de la cunyada del pretendent carlí Carlos VII, on entre d’altres diu“ Aquí tenemos al tristemente célebre cura de Flix, uno de los muchos reverendos sacerdotes, que tocando el càliz por la canana y la cruz por el trabuco, han salido por esos campos de Dios sembrando luto, la desolación y la muerte”.El 1875 fou nomenat coronel del regiment de Gandesa pel pretendent carlí Carlos IV i es traslladà a Euskadi. Caigué ferit a finals de gener del 1875 a l’ingle, fou traslladat a l’hospital d’Irache, on en rebre la noticia de que la força dels carlins havia desaparegut contestà que ell solament esperava la curació per posar-se al front de les forces carlines per “arrojar con ellas alotro lado del Ebro el ejercito liberal”.A la batalla de Artazum, fet presoner pels lliberals, el 1876 fou traslladat a les presons de Montjuïc (Barcelona) i Pilats (Tarragona), presó aquesta on l’instruiren 18 causes. L’agost del 1876 fou privat pel bisbe de Tortosa de les llicències sacerdotals, les quals les recuperà un més després gràcies a la intervenció del Papa. Exiliat a França exercí com a capellà al cementiri de Clichy, ciutat on morí el 1887.(Resum comunicació presentada el 27 d'octubre del 2006 al Congrés Internacional Ramon Cabrera i el fenomen carlista celebrat a Tortosa) (Il.lustració de l'Esquella de la Torratxa)

KOSAMBI


“KOSAMBI, EL NARRADOR” DE JOSEP-RAMON BACH

Josep-Ramon Bach va donar-se a conèixer com a poeta l’any 1972 amb la plaquette, Emilie Kraufort, alumna de primària -poemes de Johnny Course- (petit poemari amorós, que segons els crítics literaris suposà una ruptura amb el realisme social del moment).

Una tarda a la vora del riu:
Ella, com un esclat de murtra rere els jocs,
Em mira

He d’arribar aviat
El paratge somiat de les moreres.
Tanco els ulls
I escolto la remor fosca del destí

Després publicà a la recordada col.lecció llibres el Mall “De rems i hores”(1974) “Diorames”(1975) i “Transfuga de la llum” (1985).
Entre d’altres creacions literàries ha estrenat i publicat l’espectacle teatral “Almanac intermitent” i escrigué per al públic infantil l’any 2000 “Viatge a l’Africa”. En prosa també ha `publicat dues obres: Lluna Fosca (1991) i el Mirall insubornable (1993).

El 1996 i com diu ell amb uns “contes mínims en clau de poema” creà el mite personal de Kosambi amb L’ocell imperfecte, obra que va tenir el reconeixement dels premis de la crítica Serra d’Or i el Cavall Verd - Josep M. Llompart. La segona tramesa, que de moment tanca el cicle, és l’obra literària que presentem avui: Kosambi, el narrador.

Al costat de Kosambi ha creat altres veus que l’acompanyen, en paral.lel, apareguts entre els anys 1993 i 1995, com l’obra “Viatge al cor de Li Bo”.


EL PLAER DEL VIATGE

El viatger cavalca
Un vent que se l’emporta
A les regions llunyanes,
Com un ocell que vola
Sense deixar ni rastre.


El personatge de Kosambi, un narrador de contes africà, és una creació de l’autor, Josep-Ramon Bach, que va veure la llum l’any 1996 dins l’obra L’ocell imperfecte. Kosambi i seu amic Abdul ens ofereixen un saviesa que contrasta, en un contrapunt irònic i tendre, amb la nostra civilització consumista. Poesia, narració i diàleg conviuen harmònicament en Kosambi, el narrador, que ens proposa una altra manera d’interpretar la vida. És una mirada a l’interior oblidat de nosaltres mateixos i demana ser llegit amb el cor i sense prejudicis.

Rosa Maria Piñol, crítica literaria de la La Vanguardia en referir-se a Kosambi, ens diu que Bach poetitza en un llibre la veu del savi de la tribu, com un mite personal, un imaginari narrador africà o vell de la tribu, dipositari de tot el saber i la tradició, del coneixement de la vida i de la natura.

Com diu el crític literari Alex Broch en referir-se a l’obra de Josep Ramon Bach, allò que en l’àmbit català fa més suggestiva una obra literària és la diferència, és a dir, la capacitat de crear una obra els referents de la qual ens obrin móns nous, inèdits o poc transitats. Ell és el narrador atent, el referent de l’alteritat. Ell ens parla de la perfecció de l’ocell, manifestació de la divinitat, i d’aquest ocell imperfecte que és l’home, tot i que mai no l’abandona ni el deixa d’estimar. Bach s’obre a les veus dels orígens més diversos, sempre llunyans, per trobar i confirmar que l’home sempre és el mateix, malgrat que la tradició, la lengua o la cultura a la qual pertany siguin diferents.

Que els sentits i els sentiments parlen a tot arreu amb les mateixes paraules, o amb paraules molt semblants, que amor i odi, tendresa o violència, somni o realitat,
pobresa o riquesa, bellesa o lletjor, vida o mort ens pertanyen a tots. Aquest és el secret de Kosambi i amb les seves paraules ens ho ha fet saber.

Amb quatre apartats curosament estructurats, escrits en diferents temps i moments, des de l’any 1996. Diluvi de lluna amb la nit de les roses i els àpats del somni, Mirall amb lluna amb el cor de les bèsties i el mirall del paradís, el Jardí del Princep Umar i la Invitació al Paradís, punt i final del llibre i testament de Kosambi..

Per acabar esmentar la critica liteaira de Jordi Llavina :
Aquest és un llibre de poemes hàbilment disfressat de llibre narratiu. O, si es vol, és un llibre de proses poètiques. Però el gènere, es miri del dret o del revés, és el líric. M'ha fet pensar en uns quants d'aquells llibres considerats clàssics en un sentit tècnic pròxim. Kosambi és de l'estirp -proporcions guardades- del Petit Príncep de Saint-Exupéry o del Momo d'Ende. L'escriptura de petits poemes que s'assemblen a contes brevíssims o a embrions de conte pot recordar el Tagore que s'adreçava als grans per mitjà d'un llenguatge que podien entendre els nens, i que utilitzava la faula, posem per cas. He pensat, també, en Perucho, que té un bell poema en prosa -dins Cendres & diamants-, titulat L'ocell de la llum, que acaba dient: «L'ocell de la llum ha fet niu a la meva solitària finestra».

El llibre ha estat editat per la editorial Proa. i compta a més, amb il·lustracions del pintor Ramiro Fernández Saus, amb qui Josep-Ramon Bach ha col·laborat en altres obres de poesia i prosa poètica.

(Lectura de part del llibre a càrrec de Josep-Ramon Bach i de l'actor Jaume Comas, actor a sèries de Tv3, com ara, "Vent del pla", Nissaga de poder" o "Porca Misèria").

Flix, 17 de novembre del 2006

18 de desembre de 2006

RETORN A L'EBRE


NO JUBILEM LA MEMORIA












6 DE NOVEMBRE DE L'ANY 2005:


68 anys després, el cap de la Brigada Lincoln, el legendari brigadista MILTON WOLFF torna a creuar l'Ebre. Ho feu pel Pas de Barca de Flix acompanyat per altres brigadistes. Per primer cop participava en un acte d'homenatge als brigadistes internacionals un representant del govern dels EEUU, Joan Alsace, el cònsol general dels EEUU a Barcelona.