Fotografia de Ramon Rosich Cortina d'una masia del Pla d'Ini, a 300 metres del riu (del llibre La navegació fluvial i la Industrialització a Flix (1840-1940) de J. Sánchez i F-R Visa. S'aprecia el nivell de les dues grans riuades del s.XX.
1907.
Era alcalde de Flix des de feia uns mesos Lluís de Castellví Torres.
El director químic de la Fàbrica W. Wense retorna a Alemanya, aleshores en Winhelm Müller, conegut aleshores com àlias “el doctoret”, es fa càrrec de la direcció de la Fàbrica, ho serà fins el 1936. L’oficina comercial es trasllada a Barcelona, al c. València 266, 1ª, continuant al capdavant Johan Friedel.
23 d’octubre. Riuada "mil·lenària" de l'Ebre de 9.500 metres cúbics/segon. 9,20 metres sobre el nivell normal. 107 famílies afectades. Es considerada, documentalment, la segona en importància, després de la més important de totes, l’esdevinguda l’octubre del 1787. Començà el dilluns, 21 d’octubre, durà fins el diumenge 27 d’octubre.
7 de novembre. Es constitueix una “Junta Local de socorros a los damnificados pobres por la inundación del rio Ebro del 22 de octubre 1907”. Era formada per: L’alcalde era Lluís de Castellví, Pere J. Sas, (capellà), Ramon Bagés (Jutge municipal), Joaquim d’Oriol Serrano i Josep Ferrús Gasset (majors propietaris), era el secretari Joaquim Arràez, secretari de l’ajuntament..
Primer balanç positiu de la Fàbrica de sde la seva constitució el 1897: 111.630,91 PTA de beneficis.
Trobem una significativa menció a Flix i el transport fluvial, en decadència des de la inauguració del tram de ferrocarril de la companyia MZA.
“…Su campiña es muy deliciosa y produce vino blanco, trigo, cebada, maiz, higos, frutos y cáñamo y se riega de un azud que se saca del Ebro. Por esta villa se pasa el mencionado rio en dos grandes barcas que cortan la corriente oblicuamente por medio de una sirga. Algunos años atrás estaban aun ocupadas algunas barcas en subir personas y géneros á la vecina provincia de Aragón a fuerza de brazos, operación que resultaba penosa y en particular en invierno, cuando soplaba el viento del Norte. Hoy esta operación en la que se empleaban unos 100 hombres puede darse por extinguida, pues los granos y frutos se transportan en ferrocarril…”[1]
[1] GRAS Y ELIAS, Francisco. Historia de los lugares, villas y ciudades de la provincia de Tarragona. Barcelona, 1907. Pag. 63
Era alcalde de Flix des de feia uns mesos Lluís de Castellví Torres.
El director químic de la Fàbrica W. Wense retorna a Alemanya, aleshores en Winhelm Müller, conegut aleshores com àlias “el doctoret”, es fa càrrec de la direcció de la Fàbrica, ho serà fins el 1936. L’oficina comercial es trasllada a Barcelona, al c. València 266, 1ª, continuant al capdavant Johan Friedel.
23 d’octubre. Riuada "mil·lenària" de l'Ebre de 9.500 metres cúbics/segon. 9,20 metres sobre el nivell normal. 107 famílies afectades. Es considerada, documentalment, la segona en importància, després de la més important de totes, l’esdevinguda l’octubre del 1787. Començà el dilluns, 21 d’octubre, durà fins el diumenge 27 d’octubre.
7 de novembre. Es constitueix una “Junta Local de socorros a los damnificados pobres por la inundación del rio Ebro del 22 de octubre 1907”. Era formada per: L’alcalde era Lluís de Castellví, Pere J. Sas, (capellà), Ramon Bagés (Jutge municipal), Joaquim d’Oriol Serrano i Josep Ferrús Gasset (majors propietaris), era el secretari Joaquim Arràez, secretari de l’ajuntament..
Primer balanç positiu de la Fàbrica de sde la seva constitució el 1897: 111.630,91 PTA de beneficis.
Trobem una significativa menció a Flix i el transport fluvial, en decadència des de la inauguració del tram de ferrocarril de la companyia MZA.
“…Su campiña es muy deliciosa y produce vino blanco, trigo, cebada, maiz, higos, frutos y cáñamo y se riega de un azud que se saca del Ebro. Por esta villa se pasa el mencionado rio en dos grandes barcas que cortan la corriente oblicuamente por medio de una sirga. Algunos años atrás estaban aun ocupadas algunas barcas en subir personas y géneros á la vecina provincia de Aragón a fuerza de brazos, operación que resultaba penosa y en particular en invierno, cuando soplaba el viento del Norte. Hoy esta operación en la que se empleaban unos 100 hombres puede darse por extinguida, pues los granos y frutos se transportan en ferrocarril…”[1]
[1] GRAS Y ELIAS, Francisco. Historia de los lugares, villas y ciudades de la provincia de Tarragona. Barcelona, 1907. Pag. 63
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada