ROSSEND ESCOLÀ

ROSSEND I ELS COLORS DE LA PALMA D’EBRE
Vaig entrar en contacte amb la seva obra abans que amb la seva persona, aleshores estudiava cinqué de carrera a Tarragona, era l’any 1976 o 1977, una exposició a una sala d’art de la Rambla Nova. Vaig contemplar uns paisatge desconeguts i familiars alhora. Mesos desprès vaig començar a coneixer en Rossendo Escolà, tota una personalitat artística i intelectual, d’aquelles persones que de molt de tant en tant tens la satisfacció i l’honor de conèixer. Aquelles persones que tenen el privilegi de la natura en destacar en una disciplina artística, fent el que és difícil, senzill i aparentment més fàcil.
Es una persona de tracte planer, amb esperit de servei, capaç d’enamorar-se de les tasques col.lectives i interessat pels problemes del seu país, el seu poble i la seva terra. Amable, cordial, acollidor, xerraire com el que més, inquiet… Rossend, o millor dit “Rossendo” Escolà ens mostra amb els seus paisatges molt més que una col.lecció de racons del seu entorn més proper. Ens ofereix una visió figurativa, naturalista, perfectament identificable dels seus paisatges propers.
Quan coneixem la seva obra, immensa i irrepetible, podriem entrar a valorar el conjunt de detalls que ens parlen del seu domini tècnic, pictòric i estilistic acadèmic com a pintor. La satisfacció d’endinsar-se al seu estudi, contactar amb la seva taula de treball intelectual, de passejar en pocs metres de distància enmig de retrats d’amics de joventut, apunts de treballs religiosos, de dibuixos, apunts, un poster original d’uns sanfermines, un mural històric local inacabat fet a l’oli, en mig de pintures i més pintures de paisatges estrets directament com l’escola de Barbizon: au plein air a l’aquarel.la.
Podem constatar que els seus paisatges no són només tècnica. L'autor hi ha buscat una composició aparentment acurada. D'aquesta manera veiem que aquell arbre, oliver o ametller, intemporal, que ens marca la direcció de la nostra mirada i domina els camins, els marges que Rossend hi ha pintat. El cel amb els seus núvols espessos o fins i, de vegades una petita línia d'horitzó, ens evoquen una percepció de solitud, tot recordant l’obra del romàntic alemany G. Friedrich.

Altrament, la demostració més definida del seu domini, consisteix en fer fàcil allò que es realment complex en la pintura, captar les sensacions, els moviments amb una perspectiva exquisita, la trobem en el llarg mural realitzat sobre la paret d’obra que ressegueix el coster del seu verger. Mural senzill i complex alhora que sens dubte s’ha convertit en un dels atractius urbans artístics més interessants de la Palma d’Ebre.
Si retornem a la seva obra pictòrica, amb tot, si només veiem el dibuix, el color, la línia, la composició i la perspectiva acadèmica amb el segell de la seva experiència en els seus paisatges, no podrem percebre molts dels aspectes de l'obra del pintor. Ell va molt més enllà, amb el perfecte domini de la tècnica de l’’aquarel.la, tècnica de ben segur en que es troba més còmode juntament amb el dibuix amb sanguina, o l’academicisme dels seus olis, ens dona no tan sols allò que ens ofereix la fotografia, sino les vibracions i canvis inherents en les nostres terres, el pas de les hores, el color del temps, la llum estacional…
Tot i l’extensa obra pictòrica així com temàtica: religiosa, retrats, paisatges… que Rossendo ha practicat al llarg de tota una vida dedicada a l’art, entenc que el paisatge és on ha aconseguit un segell artístic propi. El paissatge on els arbres i els camins són els protagonistes. D’alguna manera, ens podem trobar una influència més que notable de l’escola holandesa del barroc, dels paisatges de Hobbema o Vermeer de Delft. D’atres influències segurament més propers als seus anys d’aprenentatge barceloni, els trobariem amb els artistes paissatgistes de l’escola d’Olot de darreries del segle XIX, dels germans Vayreda, i de l’art català dels primers anys trenta del segle XX.
La constància i la maduresa que dona una vida dedicada a la pintura en totes les seves vessants. La capacitat de transmissió a les noves generacions d’un estil i un contingut cada vegada més preuat. Tot plegat, podriem assegurar, que en conéixer l’obra de Rossendo, coneixem l’obra d’un dels pintors més notables de les nostres terres.