Andreu CARRANZA i Esteban MARTÍN i La Clau Gaudí després de l'èxit de vendes tant en català com en castellà, després de l'excel.lent acceptació de la versió de butxaca, de començar les multiples traduccions, des del coreà a l'italià, tot a punt per la sortida a la venda de la traducció a l'anglès, cal remarcar i constatar que des de que es posà a la venda en la versió a l'hongarès és el llibre més venut a Hongria sota el títol : A GAUDÍ-KULCS .
"Ármány, talány és misztikum Barcelonában A spanyol szerzőpáros könyve méltó párja Dan Brown Da Vinci-kódjának: egy újabb izgalmas, misztikus elemekkel átszőtt kultúrtörténeti thrillerregény… A 20. század eleji Barcelona növekszik, a modernizmus szelleme ellenállhatatlan hatással van a sötét oldal híveire. A szabadkőműves páholyok, a titkos társaságok révén a város az ezotéria központjává növi ki magát. Antonio Gaudíról, az építészről pedig kiderül, hogy a Moria-lovagok nagymestere és egy évezredeken átívelő jóslat kulcsfigurája".
UN COP MÉS, FELICITATS A L'ANDREU I L'ESTEBAN.
3 comentaris:
Pere,
Gràcies per la informació. De fet, l'estiu passat vaig anar de vacances a Croàcia. Els bestsellers de l'estiu eren La pell freda de Sánchez Piñol i la novel·la de Carlos Ruiz Zafon, sobre el cementiri dels llibres. També la gent a la platja llegia Vazquez Montalban.
Els escriptors catalans arriben a aquests països, la qual cosa és molt important. Enguany Emili Rosales era candidat a un important premi a França, el primer cop per a una novel·la en català.
salut,
emigdi
Això constata que Andreu igual t'escriu una novel.la sobre un carismàtic i tremebund militar carlí que s'endú per davant tot el que troba, com et canta l'oli d'Ascó a dos veus amb el seu benjamí,com tonteja amb el Ramon Llull fins al punt de ser finalista amb allò d'aquella herbolària que sabia tantes coses, com es lliga el Sant Joan amb aquell anjub de carn i ossos, com tantes i tantes coses que travessen lo humà i literari i desemboquen al delta de la genialitat, el danubi ja llegeix amb ulls inquiets la clau d'aquest tipus singular, despert i bo que passeja per Flix com qui no ha trencat mai un plat.
Posdata: No tot són llums a voltes Andreu és molt despistat i no se'n recorda d'algunes fets puntuals, com per exemple que aquest divendres l'esperem a Viella per fer una xerrada a l'alumnat, si algú el veu per Flix que li faci memòria.
Som campions d'Espanya, a Hongria ens llegeixen més que a ningú i un atleta de Flix acaba amb nota un Ironcat.
Quin triunvirat més excels sembla que parli un indígena de Barcelona.
Ens veiem Pere.
La meva enhorabona per a l'Andreu i l'Esteban
Publica un comentari a l'entrada