Aquest matí l'església de Flix s'ha quedat petita per dir l'últim adéu al senyor Jaume Garciapons, mort ahir a Móra la Nova, on residia des de feia uns anys. La imatge d'un home tranquil, amb parlar pausat, fent-se el cigarret mentre transmetia respecte i una educació exemplar, penso que estava en la ment de tots.
En el seu record he recuperat uns breus apunts biogràfics que vaig llegir amb motiu de la presentació del seu llibre "Imatges de la Ribera d'Ebre" el 19 de juny del 1998:
"Va néixer a Flix el 1915, fill de Josep Garciapons i Rosa Beà, el més petit de sis germans (entre ells Ramon qui fou regidor del primer ajuntament democràtic amb l'Entesa de Flix). Fins els 14 anys estudià a les Escoles Graduades, essent alumne del mestre Enric Grau Fontseré. Als 9 anys començà els estudis de solfeig, començant a tocar el clarinet a la banda de música de Ramon Alabart.
Amb 14 anys començà a treballar a l'Electroquímica com Pintor, empresa en la que es jubilaria 50 anys més tard. Als 18 anys entrà a formar part de l'orquestra "Canonjeans bois-jazz", dirigida per Josep Bagés "Pepi", tocant el clarinet i el saxo.
El 1939, finalitzada la Guerra Civil, començà estudis de matemàtiques i dibuix industrial per correspondència a les anomenades Escuelas Inernacionales, després conegudes per CEDECO. Als 31 anys comença a dirigir l'acadèmia de dibuix i pintura iniciada anteriorment pels germans Sanjuan, on als vespres feia classes de matemàtiques i dibuix, aquest any 1946 es casà amb Carmen Poblado. amb ha superat de llarg les noces d'or, tenint dos fills.
Als 33 anys passaria a treballar al laboratori químic de la Fàbrica, nova destinació que el motivaria als 36 anys a iniciar els estudis universitaris a l'Escola d'Enginyers de Terrassa, aconseguint el títol d'Enginyer Tècnic Químic en cinc anys.
Paralel.lament continuaria desenvolupant les seves actituds artístiques, així el 1948 seria guardonat amb el Primer Premi del "III Concurso Provincial de Pintura", amb un retrat a l'oli. Entrà en contacte amb artistes d'aquestes terres com Rossend Escolà, Josep Pinazo i Joan Rivera entre d'altres.
Ja als anys cinquanta començaria a impartir classes de dibuix lineal, química, física a l¡'Escola d'Aprenents, docència que compaginaria amb les seues responsabilitats al laboratori de la Fàbrica.
Es jubilà l'any 1980, des d'aleshores la seua activitat artística esdevindrà constant: aquarel.les, ceres, pintures a l'oli i dibuixos a ploma són el ventalls de tècniques emprades, sempre dins d'una formació academicista lineal, amb una concepció del paisatge urbà mol personal, concepció al que s'ha mantingut fidel gairebé des del inicis..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
La presentació de l'Exposició "Sentiment flixanco" a càrrec d' alumnes de l'Escola de Flix, la lectura del manifes...
-
Déu, Pàtria i Rei - Històries carlines del poble de Flix . Records de la xerrada que vaig realitzar ahir a Ca Don Ventura dins dels actes de...
-
Fotografies de l'any 1906, són segurament les més antigues realitzades al cementiri de Flix. Són fotografies de difunts denominad...
-
Llengua - Cultura - Llibertat . El proper 7 de novembre participaré al costat d'Andreu Carranza en la presentació del llibre de Fel...
-
Dijous 14, a la sala Lo Sindicat, Josep Maria Àlvarez Clua i el DEMD-Ebre van rebre el Guardó Pont de Ferro, un reconeixement creat ...
-
La família republicana ebrenca estem de dol, fa una setmana ens va deixar l'amic Marcel, un comiat difícil, dur, trist i inesperat. ...
-
El proper divendres, a les 19,30 hores i a Ca Don Ventura, realitzaré la conferència "Déu, Pàtria i Rei. Històries carlines del pob...
-
"Aquesta història se'm va presentar de casualitat, sense ni tan sol saber-ho. Aquestes coses en periodisme, acostumen a passar d...
-
Entre els dies 23 i 30 d’octubre del 1937 el riu Ebre visqué la darrera gran riuada. Diuen les cròniques que el nivell de les aigü...
-
31 de gener. Festivitat de Sant Joan Bosco, patró de l’Escola d’Aprenents. Foto de grup de l’Escola de l’Escola d’Aprenents. 3...
1 comentari:
A Jaume Garciapons Beà:
Tantes imatges,
tanta elegant inquietud,
tants trossos de nosaltres,
tants pigments del que ens pertany,
tantes mirades seves als voltants,
tants quadres generosament oferts,
tanta humanitat carregada d'humanisme,
tants tant i tanta, plurals d'art i vida, que mostren, que hi ha vides que mereixen una reflexió del cor, sols pel pom de perfums que han regalat, pels paraïsos de colors que han creat,
pels contorns fluvials que han dignificat, per ser persones senzillament bones i complexament profundes.
Publica un comentari a l'entrada