RASQUERA

Aquesta tarda vaig a la inauguració del Centre Cívic a Rasquera, inauguració que anirà a càrrec del conseller de Governació i Administracions públiques Jordi Ausàs. Rasquera és sense cap mena de dubtes un dels pobles que en els darreres anys ha tingut una transformació urbanistica i d'equipament més important de les nostres contrades. El nou equipament n'és una clara mostra. El dinamisme que ha generat el seu ajuntament i especialment el seu alcalde Bernat Pellissa, actual president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, és una dada a tenir en compte.

Josep Vallverdú i Ton Sirera l'any 1969 ens oferiren un curiós retrat de Rasquera, retrat que des de la nostàlgia del temps i pel seu valor val la pena recordar:

"Poble costerut, al bell mig de l'intrincat cabdell del vessant nord de la serra de Cardó, Rasquera té l'Ebre a poca distància, però invisible, perquè aquí les giragonses de la carretera ens l'amaguen. Un seguit de vinyes i oliverars ens ha acompanyat des de Móra i Ginestar, quan encara podíem veure la cinta de l'aigua. Ara el massís del Cardó ombrejarà la via fins a Benifallet. Un terreny cada cop més trencat, amb sentors de pins i de timons, amb marges de pedra... Mentrestant, cavada als estreps septentrionals de la serra, Rasquera vegeta, endinsada en temps de cadència lentíssima. L'ermita de Sant Domènech domina la població, entre xiprers. De les finestres pengen cordes i trenes de palma. Més de cent cases tenen familiars que es dediquen al cabàs, la cabassola i la cabassoleta... Hi ha una alternança de rajola i tàpia; i que som a la Catalunya Nova és ben visible en la cubicitat de les cases, l' aire de poble de l'interior, terrós i humil; si no fos pel raval encalcinat de primer terme, hom diria que el poble s'amaga en el paisatge, que s'aterrossa i agrisa com els lloms pelats que inicien, al seu darrera, l'ascensió al Cardó..."