9 de març del 2020

JOSEP-RAMON BACH EN EL RECORD.

 
Biblioteca de Flix: Josep-Ramon Bach a l'equerra al costat de l'actor Jaume Comas
Ens ha deixat un dels grans de la poesia: Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946 - Barcelona, 2020). 

Ens ha deixat un amic de la Ribera d'Ebre, vinculat familiarment a Móra d'Ebre,  amic de Flix, poble on al llarg dels anys hem tingut l'ocasió de compartir la seua poesia,  concretament a la biblioteca Artur Bladé  Desumvila la tardor del 2006, on vaig tenir la satisfacció de presentar "Kosambi,el narrador", algun crític literari ha dit el seu alter ego. Anys més tard, el febrer de 2012, i també  a la biblioteca, Xavier Vega va presentar "L'enunciat", en totes dues presentacions vam tenir el goig d'escoltar la lectura magistral de la seua poesia a càrrec de l'actor Jaume Comas i del mateix autor.
"107
Mentre el poema flirtejava amb una famosa actriu de cinema, sense adonar-se'n, li van crèixer tres punts suspensius... I un signe d'admiració !."

"306
Com una fletxa quan vola, el poema no tornarà mai més al secreter imaginari del poeta."
2016: Terrabastrall poètic a Reus
Josep-Ramon Bach va donar-se a conèixer com a poeta l’any 1972 amb la plaquette, " Emilie Kraufort, alumna de primària -poemes de Johnny Course-"  (petit poemari amorós, que segons els crítics literaris suposà una ruptura amb el realisme social del moment.

"Una tarda a la vora del riu:
Ella, com un esclat de murtra rere els jocs,
Em mira

He d’arribar aviat
El paratge somiat de les moreres.
Tanco els ulls
I escolto la remor fosca del destí".
1968: Premi Martí i Peydró de Poesia. Jurat presidit per Joan Triadú. 1996: Amb l'Ocell Imperfecte Premi Crítica Serra d'Or de prosa poètica, Premi Quadern de la Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, 2009: Premi de Poesia Cadaqués a Rosa Leveroni, 2015: Premi Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, per l'obra Secreta dàlia, 2016: Premi Crítica Serra d’Or de Poesia, per l'obra Caïm...

Josep-Ramon Bach en el record amb un poema del seu llibre "L'estrany"(2014) titulat "La fugida" o el dolor de l'adéu sota el cel de l'imaginari:
"Sento el dolor de l'adéu
i el vertigen de la distància
No vull que em reteu honors
ara que he decidit marxar
de casa i cercar aixopluc
sota el cel de l'imaginari"
D.E.P.