Ahir, 5 de maig de 1945, fa 65 anys, les tropes aliades entraren al Camp d’extermini nazi de Mauthausen, entre els milers de presoners alliberats hi havia dos flixancos: Tomas Pujol Llecha i Rafael Ros Mateu. Tres dies després, el 8 de maig, capitulà l’Alemanya nazi, era el final de la 2 Guerra Mundial a Europa.
Entre el 1941 i el 1943 havien mort sis republicans exiliats de Flix al camp de concentració nazi de Gusen (lloc on anaven a parar els malalts i invàlids de Mauthausen): Ramon Agramunt Tarragó, Carles Alentorn Tarragó, Joan Ferrús Costa, Agustí Sánchez Grau, Josep Vaqué Agramunt i Domènec Zurita Nogales.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Las Dominicales del Libre pensamiento va ser un setmanari lliurepensador imprès a Madrid entre el 1883 i 1909, fundat per periodistes r...
-
Fotografies realitzades amb el mòbil divendres 15 de març a la cartoixa d'Escaladei
-
Una nova versió hem afegit a la col·lecció del Petit Princep, El pitoche engrullón . Ha estat un regal molt curiós i especial de l'a...
-
"Un segell oficial que encapçala no poques escriptures notarials de Catalunya porta estampada la inscripció: Napoleon I, Emperador ...
-
El passat 7 de desembre va morir a Barcelona un flixanco il·lustre, Joan Jesús Torres Masip , essent enterrat per voluntat pròpia al cem...
-
L'1 de març del 1919, fa tot just 90 anys, en ple conflicte laboral a l'Electro-química, a Flix es publicà una revista quinzenal de...
-
Aquest matí he anat al tanatori de les Corts de Barcelona a dir l'últim adeu al senyor Ramon Escriche , mort el passat 11 de maig a l...
-
Avui a la Biblioteca Artur Bladé hem tingut una presentació poètica entranyable . Remei Franch ens ha introduit a l'obra &quo...
-
Els 125 anys d'història de la Fàbrica de Flix, de la SEQF a Ercros, són i seran durant anys una font d'investigació inesgotabl...
-
1-O, 3-O, 10-O, 27-O, 21-D, son unes dates que han passat a formar part de la nostra història, com el llaç groc o el 155. Aquests dies he...
2 comentaris:
Aquesta gent i les seues famlies es mereixen un carrer o alguna mena de recordatori a Flix i, seguint amb el tema de la memòria històrica, aquí tenim una llista de persones que van morir en circumstàncies semblants, la majoria enterrats en fosses; potser amb sort a un ninxol, a un cementiri de Tarragona, i, alguns d'elles, com Ramon Alentorn, germà de Carles Alentorn, parents dels morts als camps de con centracoió alemnys. Desconec si Ramon Ferrús Costa i Joan Ferrus Costa eren germans i per això no ho asseguro. Si algú ho sap ho pot confirmar. Tots dos van morir com els germans Alentorn Tarragó: unes vides i morts paralel-les.
-Ramon Alentorn Tarragó, Nínxol 1600 - Sta. Gustava
-Josep Casas Porta, Fossa neutra
-Ramon Ferrús Costa, Nínxol 41 - Secc. 2a - N. Sra. Mercedes
-Josep Nogales Català, Fossa
-Josep Nogales Ventura, Fossa
-Jaume Pujol Castellví, Fossa
-Ramon Rosich Armora, Fossa neutra
http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal/fitxers/altres/llistat-cementiri
També vull fer un esment i recordatori per Amaro castellví, supervivent flixanco de la matança de Gardelegen
"Prisoner number. In 1975, Bonifas returned to Gardelegen to visit the military cemetery, along with his comrade, Amaro Castelvi, who was also evacuated from Wieda. Castellví survived the death-march to Gardelegen, then escaped from the burning barn and lived to tell about it.
"
http://www.scrapbookpages.com/Gardelegen/Massacre03.html
PS I, evidentment, un record especial a la Ti Ramona del riu.
Tant de bo, aquests fets no es tornin a repetir mai més.
Publica un comentari a l'entrada