Ahir, 5 de maig de 1945, fa 65 anys, les tropes aliades entraren al Camp d’extermini nazi de Mauthausen, entre els milers de presoners alliberats hi havia dos flixancos: Tomas Pujol Llecha i Rafael Ros Mateu. Tres dies després, el 8 de maig, capitulà l’Alemanya nazi, era el final de la 2 Guerra Mundial a Europa.
Entre el 1941 i el 1943 havien mort sis republicans exiliats de Flix al camp de concentració nazi de Gusen (lloc on anaven a parar els malalts i invàlids de Mauthausen): Ramon Agramunt Tarragó, Carles Alentorn Tarragó, Joan Ferrús Costa, Agustí Sánchez Grau, Josep Vaqué Agramunt i Domènec Zurita Nogales.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
El proper 19 d'abril, a Ca Don Ventura i a les 19,30, Josep Albiac , director de l'Escola de Flix, presentarà el llibre de la Cana...
-
Caramelles al parc de la Bassa de les Clotxes. Enguany amb la novetat de l'estrena d'una caramella d' Andreu Carranza : ...
-
Magdalena, dreta a l’esquerra, amb alguns amics i amigues de Flix, com les germanes Carmeta i Feliciana Guiu. La batalla de la memò...
-
"Un segell oficial que encapçala no poques escriptures notarials de Catalunya porta estampada la inscripció: Napoleon I, Emperador ...
-
Fotografies realitzades amb el mòbil divendres 15 de març a la cartoixa d'Escaladei
-
El Diari de Tarragona ha tancat avui el monogràfic " los 100 Consejos de guerra del franquismo " amb el capítol X dedicat a l...
-
Els 125 anys d'història de la Fàbrica de Flix, de la SEQF a Ercros, són i seran durant anys una font d'investigació inesgotabl...
-
La web de la Cana ens ofereix una excel·lent entrada realitzada per Helena Blanch Pérez amb l'escrit " Teresa Gil de Vidaure,...
-
L'1 de març del 1919, fa tot just 90 anys, en ple conflicte laboral a l'Electro-química, a Flix es publicà una revista quinzenal de...
-
El 12 de maig de l'any 1937, avui fa 84 anys, l'ajuntament de Flix acordà en sessió municipal la primera emissió de paper moneda l...
2 comentaris:
Aquesta gent i les seues famlies es mereixen un carrer o alguna mena de recordatori a Flix i, seguint amb el tema de la memòria històrica, aquí tenim una llista de persones que van morir en circumstàncies semblants, la majoria enterrats en fosses; potser amb sort a un ninxol, a un cementiri de Tarragona, i, alguns d'elles, com Ramon Alentorn, germà de Carles Alentorn, parents dels morts als camps de con centracoió alemnys. Desconec si Ramon Ferrús Costa i Joan Ferrus Costa eren germans i per això no ho asseguro. Si algú ho sap ho pot confirmar. Tots dos van morir com els germans Alentorn Tarragó: unes vides i morts paralel-les.
-Ramon Alentorn Tarragó, Nínxol 1600 - Sta. Gustava
-Josep Casas Porta, Fossa neutra
-Ramon Ferrús Costa, Nínxol 41 - Secc. 2a - N. Sra. Mercedes
-Josep Nogales Català, Fossa
-Josep Nogales Ventura, Fossa
-Jaume Pujol Castellví, Fossa
-Ramon Rosich Armora, Fossa neutra
http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal/fitxers/altres/llistat-cementiri
També vull fer un esment i recordatori per Amaro castellví, supervivent flixanco de la matança de Gardelegen
"Prisoner number. In 1975, Bonifas returned to Gardelegen to visit the military cemetery, along with his comrade, Amaro Castelvi, who was also evacuated from Wieda. Castellví survived the death-march to Gardelegen, then escaped from the burning barn and lived to tell about it.
"
http://www.scrapbookpages.com/Gardelegen/Massacre03.html
PS I, evidentment, un record especial a la Ti Ramona del riu.
Tant de bo, aquests fets no es tornin a repetir mai més.
Publica un comentari a l'entrada