8 de juliol del 2010

FLIX: "MEMORIAL 1460", AVUI FA 550 ANYS

Del 8 de juliol del 1460, fa exàctament 550 anys, Francesc Perarnau i Antoni Sala, mercaders de Barcelona, iniciaren un viatge per encàrrec dels consellers de Barcelona que els portaria pel Camp de Tarragona, el Priorat d'Escaladei, la Baronia de Cabacés fins la Baronia de Flix i la Palma. Era una expedició d'estudi i coneixement del territori amb l'objectiu de trobar la millor ruta per transportar el blat d'Aragó i de l'¡Urgell a Barcelona, sense passar per Tortosa, evitant les seues imposición fiscals. El 13 d'agost lliurarien l'informe o memòria als consellers, anomenat "Memorial 1460", un document estudiat per Ventura Castellbell i on el poble de Flix es descrit amb tota mena de detalls. Recordar que la ciutat de Barcelona era propietaria des de finals del s. XIV de Flix i la Palma d'Ebre.

“... Entrant per la dita vall ve a la sínia de Sabba mora, que és a la vora del riu de Ebro, davall la vila de Flix, entorn dos trets de ballesta, a hon se ha a fer la casa e botiga en que’s descarregaran les mercaderies que vindran de Castella, regna de Navarra e d’Aragó e altres parts per lo dit riu. E açò per tant com lo dit riu és molt fondo en aquest lloch, e mes hi ha alta riba de la qual feien de paret ab cert artifici pendre les robes de las barques o càrraves e metreles dintre les botigues ab poch affany. E aquí venir a carregar los carros e bestiar e aportart-ho per los dits camins fins a Barenys o al port de Salou...

E lo dit dia aprés dinar muntarem al molí de dit loch de Flix per mirar, e verem aquell e la assut del dit molí, lo qual molí en si ha tanta de singularitat que aporta honor, magnificència e útil a la dita ciutat. És veritat que les navores que són al costat de dit molí no van perquè lo rech no és sencer, ans fa menester adop. E lo sendamà, so és dijous XVII del dit mes, del matí en l’albe pujarem a veure e regonèixer lo castell del dit loch de Fflix. E reconegut trobarem aquell seura sobre roques pinyolenques molt scasses, les quals van disminuint, e ja en lo passat duptantse del dit si.n havien fetes algunes barbachanes o parets per regorçar aquelles, les quals parets vuy són derrocades, les quals és molt necessari adobar. E dins lo dit castell veherem alguns sostres, portes de portals, les quals havien mester adop, e en la sumitat del dit castell resta a fer la meytat de la taulada, la qual quasi se'n ( ), e recórrer los limbells de aquellas, e folrar una torra que és a la cantonada, que és al dit castell sobre lo riu Ebro a la part damunt ver lo dit mulí ... E aprés partits del dit castell tiraren a veura lo porxo o botiga del dit loch, e arribats allà riu avall dins una carrava, veheren e atrobaren que en la dita botiga havia moltes bigues podrides ...”



(1) VENTURA CASTELLVELL DÍEZ. Les rutes terrestres de l’Ebre al mar: El Memorial de 1460. In Miscel.lània 15 del CERE. Flix, 2001. P.166.

1 comentari:

J.A. Martínez ha dit...

De fet, Flix, era a l'Edat Antiga (Hannibal, Juli Cèsar, per exemple...), Edat Mitjana (Belibasta, Jaume I, altres reis catalans, etc...) i a les èpoques històriques que les van seguir (Felip II, Joan Josep d'Austria, etc...), un lloc per on passaven i traspassaven coses, persones i personatges de tota classe, vius i morts, sants i pecadors com, en un cas curiós d'unes suposades i conegudes reliquies de Sant Indaleci (enviat per Sant Pau a la Penñinsula, bisbe d'Almeria; un dels Set Varons Apostòlics segle I), camí del monestir de San Juan de la Peña (Osca) i ara a la Catedral de Jaca, i que l'any 1084, uns monjos, fungint dels àrabs, van passejar per Flix. seguint la ruta Almeria-Dénia-València-Tortosa-Lleida-Aragó

"El dia siguiente (dize la Historia) salieron al amanecer, y llegaron à un Lugar, llamado Flix ò Flijo. De alli pasaron el Rio Ebro, y fueron à hazer jornada à la Ciudad de Lerida..."

"Vida de San Indalecio y Almeria ilustrada en su antiguedad, origen y grandeza ... Historial discurso de su primer obispo y prelado apostol de Andalucia S. Indalecio ...: primera, segunda y tercera parte" Gabriel Pascual y Orbaneja. Almeria. 1699

http://ves.cat/ahi0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Indaleci_d%27Urci
http://ca.wikipedia.org/wiki/Set_Varons_Apost%C3%B2lics
http://www.monasteriosanjuan.com
http://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_San_Pedro_de_Jaca

Salut i més estatut o, si cal, més ets i uts

JA