18 de maig de 2021

L'alcalde anarquista Josep Ferrús Rodes (1899 - 1960).

Josep Ferrús Rodes va néixer a Flix el 23 de febrer de 1899,  fill  de Teresa Rodes Terré i José Ferrús Mestres. De ben jove marxà a Barcelona on va aprendre l'ofici de paleta alhora que s'afilià  al Sindicat d'Oficis Varis de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

 

Després del cop militar feixista del 18 de juliol de 1936 sortí com a milicià cap el front d'Aragó, però als pocs dies la direcció del sindicat anarcosindicalista li demanà que retornés a Flix per formar part del Comité de Control Obrer de la Fàbrica de la S.E.Q.F. així com de la Col·lectivitat i del Consell Municipal.

 

El 3 de maig de 1937 va ser nomenat president del Consell Municipal de Flix per la CNT, càrrec que va ser renovat després dels Fets de Maig.. Els bitllets locals que s'editaren el 1937 porten la seva signatura i la del conseller de finances Joan Castellví Ceró.  

 

El juliol tornarà a ser renovat en el càrrec de l'alcaldia assumint també la Conselleria de Relacions. Una dels acords més destacats de l'ajuntament del seu mandat va ser el 26 de juliol amb l'acord de transformar l’església parroquial en mercat dedicat a la venda al detall. Dies convulsos que coincidirien amb l'arribada a Flix 40 soldats de l’Exèrcit de l’Est amb la missió de mantenir l’ordre i el control de les instal·lacions de la Fàbrica.

Abandonarà el càrrec poc abans del 4 d'abril del 1938 davant la primera ocupació de Flix per l'exèrcit franquista. A partir d'aleshores desconeixement la seua situació fins el febrer de 1939, ja camí de l'exili, quan passaria la frontera pel Pirineu Oriental. Amb tot consta un Consell de Guerra Sumaríssim, nº. causa 024402 del 1939,  amb resolució "arxivat" per trobar-se exiliat. Consell de Guerra on consta la frase que segurament el definí més bé per part del President del Tribunal de Responsabilidades Políticas el 23 de gener de 1942: "Fué alma y nervio del anarquismo".

 

A l'exili s'establiria a Condòm (Gascunya - Occitània) amb la seva companya, Consol Sabaté Catalá. Matrimoni que segons consta al padró municipal de Flix de 193, tenia tres filles i domicili al carrer Guerra del Rio núm. 6, 1a.

 

Al llarg dels anys d'exili formarà part en diferents ocasions del Comitè de la Federació Local de CNT-AIT a l'Exili.  Josep Ferrús va morir el 5 de maig de 1960 al seu domicili de Condòm. El periòdic CNT de Tolosa de Llenguadoc  el 10 de juliol publicarà la necrològica adjunta. La web de l'Ateneu Llibertari "Estel Negre" ofereix una entrada dedicada a la seua figura.