FINS EL SETEMBRE

VISTA AÈRIA DEL "REMEI" DE FLIX

Fins el setembre!!!

RECORD DE PRADA

FESTA MAJOR PASSATGE DEL ROSER

Des de fa uns anys, en acabar la Festa Major de Flix, a un dels pocs carrers-passatge del poble, al petit Passatge del Roser, es celebra una petita festa major. Petita per que els seus protagonistes són els més petits, però amb tots els ingredients: gegants i caps grossos, pubilles, pregoner, concerts, jocs, focs ..., la festa va des d'avui fins dissabte. Avui ha estat el primer dia, per la tarda han fet la proclamació de pubilles, la lectura del Pregó de la Festa Major a càrrec d'Alfons Guiu, i els anomenats jocs de societat... ja de nit després d'haver visionat un magnífic arc de Sant Martí i havent sopat, s'ha celebtrat el gran-petit concert, sota la direcció d'Alfons, pregoner i alma màter de la festa. Un concert de música clàssica (amb els protagonistes amb una mitjana d'edat de tretze anys), al piano, de la petita-virtuosa orquestra, de violí i cel.lo, i al final concert de bateria. Felicitats!!!

FESTA AVI/A COMARCAL A MÓRA D'EBRE

Ahir al vespre dins dels actes de la Festa Major de Móra d'Ebre es feu la tradicional festa de l'avi/avia comarcal de la Ribera d'Ebre. Més de trescentes persones d'arreu de la comarca participaren fent un merescut reconeixement a l'avi/a de cada un dels pobles de la Ribera, fent una menció especial a l'avi comarcal a l'artista moranovenc sr. Casadó. Per Flix el reconegut fou el sr. Francisco Poblado Estopà, un flixanco de 85 anys, jubilat de la Fàbrica, amb 39 anys de treball a la planta del clor. Escollit previament per l'associació de jubilats i pensionistes local. A diferència d'altres ocasions ahir el personatge invitat per l'ocasió fou l'actriu Amparo Moreno.

EL MEU XIRINACS: GENI I FIGURA

Molt bo el record seu de FER a "El Temps"

DIJOUS A LA UNIVERSITAT D'ESTIU DE PRADA

El proper dijous 23 d'agost he estat invitat a participar en la taula rodona sobre el tema: "Cloenda del bicentenari del naixement del general Cabrera: una reivindicació territorial". Serà a les 5 de la tarda i també hi participaran Josep Sànchez Cervelló, Roc Salvadó, Jordi Cassassas, Robert Vallverdú i Joaquim Montclús. És un marc força adient per cloure els actes de celebració del bicentenari de Cabrera, un dels personatges històrics més importants que ha donat l'Ebre català. La XXXIXa Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) d'aquesta manera s'afegeix als actes de reconeixement de la figura del general Cabrera i les guerres carlines a casa nostra, com un fet diferencial dins el seu context general. Tot relacionant els nexes d'unió que tantes i tantes vegades s'ha repetit que hi ha entre l'Ebre, el Matarranya i el Maestrat, històricament enfortit pel territori de l'antiga diòcesis de Tortosa.

SUBVENCIONS JOVENTUT

La Secretaria de Joventut, del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, ens ha notificat una subvenció de 32.346 euros amb l'objecte: Centre Empreses de Flix. És una excel.lent notícia en quan ens permetrà afrontar l'inici del Viver d'Empreses, adreçat als joves emprenedors de la zona, dins del conjunt que és el Centre d'Empreses, de propera posta en marxa. Aquesta actuació és una aposta seriosa que penja del Pla Local de Joventut de Flix que la regidora Neus Guiu afegí intel.ligentment, conjuntament amb el nou local de Joves "lo Refugi", elaborat en el marc del Pla nacional de joventut de Catalunya. És indubtable que que la Secretaria de Joventut entre els seus objectius hi ha el suport als joves emprenedors, i un Viver d'Empreses és el marc més idoni, tal com manifestà el passat mes de març el Secretari de Joventut Eugeni Villalbí en la seua visita a les obres aleshores en construcció de Centre d'Empreses. L'eina s'ha posat a l'abast, un cop comenci a funcionar cal que l'oportunitat sigui una realitat. Altrament esmentar que pel manteniment del Casal de Joves, obert a finals de l'any passat, la subvenció atorgada ha estat de 14.550 euros.

EL DIA DEL GOS

Enguany les Festes Majors de Flix han caigut bé, la nit dels tradicionals focs d'artifici que senyalen el final dels actes i de les activitats fou ahir al vespre, i avui diumenge és un brindis al descans. La Festa Major d'enguany passarà a formar part de la nostra petita memòria com una més , com així ha de ser, s'han complert les espectatives, hi ha hagut participació a tots els actes, esportius, culturals i lúdics, balls, concerts, al riu, al carnaval, la globada, a la Pista, als Xofars, a les places Major, Esglèsia i Mercat, als focs. Des del punt de vista dels noms propis, a més de les pubilles es sol recordar les Festes pel pregoner de l'any en qüestió, i enguany s'ha de dir que Andreu Carranza ha satisfet de llarg les espectatives amb el seu emotiu pregó. Per molts joves segurament serà l'any de Kowalski als Xofars, per altres de la victòria de la Marta un any més a les regates de puntones, per altres per que la darrera nit de la Pista ha estat la més multitudinària, o per la representació teatral de Grönhlom, Tantost per la seua partida d'escasc, i per molts, per que per primera vegada en molts anys no s'han mullat els paperets...

• Fotografia amb les pubilles de l'any passat i d'enguany, el nou regidor de Festes Ramon Sabaté i el pregoner Andreu Carranza

CARNAVAL D'ESTIU A FLIX

OXFORD-CAMBRIDGE A LA RIBERENCA

"Oxford-Cambridge a la riberenca", titula el Diariebre d'avui en referir-se a la rivalitat entre les dues Móres i Flix en la cursa de puntones que es feu ahir a la Festa del Riu de Flix. Una de les rivalitats, en el bon sentit de la paraula, més atractives i històriques de riu que hi ha a l'Ebre. Cursa que fou seguida per més de 2000 persones, situats a banda i banda de llarg de 800 metres de la regata. Dir que ahir la festa fou rodona per les embarcacions de Flix, tant en homes com en dones la Marta va vèncer sobre la seua gran rival Venus de Móra la Nova, quedant l'altra puntona flixanca Boira en tercer lloc. En el cas de la categoria dels homes la diferència fou notable, no així en la de dones on va ser per centèssimes. La ttradicional Festa del Riu es complementà amb el pal ensabonat, curses de piraigües, de natació i la soltada de síndries i melons.

LES FESTES MAJORS DE FA 25 ANYS

Temps era temps. Enguany el tradicional programa de Radio Flix especial de la Festa Major ha recordat el de l'any de la fundació de l'emissora, el 1982. Hem recordat el pregoner que fou el jove secretari d'aleshores de l'ajuntament en Vidal Vidal, reconegut escriptor i avui director de serveis de Comerç, consum i turisme a Lleida, els actes més importants com la revetlla amb "La nit de Sant Joan" de Dagoll Dagom, les pubilles...

Anecdòticament recordar la proclamació de les pubilles, Carme Rosich, Carme López Carrasco i Rosa Amor, de les pubilletes, i el pregó de la Festa Major es realitzà a la plaça de l'Església, ja que feia uns mesos s'havia cremat en un incendi l'estatge de la Social. Dir també que es lliurà una placa commemorativa als dos vells de més edat. El regidor-coordinador de la Festa Major fou Sisco Prunera i l'autor de la portada Pep Grañena.

EXTRA: LA VEU DEL JULIOL

La Veu de Flix del Juliol és un número extra, de 80 pàgines, que s'aprofita per dedicar part del contingut a la Festa Major de l'agost. Enguany hi ha un seguit de continguts que m'agradaria recordar:

• La felicitació personal del conseller de Governació de la Generalitat en Joan Puigcercós, desitjant una festa cívica i participativa, amb un lema arreu de Catalunya que desde la secretaria d'Acció Ciutadana s'ha obert enguany: "Fem de la Festa Major una festa cívica". Recordar, un cop més, que la conselleria de Governació és qui de llarg més subvenciona obres de tos tipus als ajuntaments, i en el cas del nostre poble d'una manera molt special.




• Les valoracions positives de l'estiu Festiu O7 , del Niu d'Activitats i de les Estades de Natura a la Reserva Natural de Sebes.




• El nou capítol del Patrimoni Industrial de Flix, aquest cop dedicat a la crisi industrial de la Colònia-Química de Flix (1972-2007) escrit aamb una manera rigurosa i brillant pel Frederic Cervelló Rodes, llicenciat en història i Master Oficial Interuniversitari en Arqueologia Clàssica.




• L'original entrevista a Andreu Carranza a càrrec del escriptor Albert Guiu, on l'Andreu fa una veritable demostració d'amor en tots els nivells vers el poble, la seua gent, la seus amics, els seus fills i la Rosi, la pubilla del recordat Can Benito.




• L'entrevista mai més ben dit fresca a les pubilles d'enguany a càrrec de Norma Pujol.




• Els dos articles d'opinió política de caire local, un fet des del govern a càrrec d'Oscar Bosch, "En passar festes", on es presta a una certa confusió, de si l'ha escrit com a primer tinent d'alcalde o ho ha fet com a cap del PSC, amb un titular que caldria matitzar, amb el seu permís, ja que l'activitat de l'ajuntament com ell ben be sap no s'ha aturat per després de festes, sino tot el contrari. En tot cas són algunes empreses i administracions superiors que per motius de les vacances d'agost deixen el setembre com el més de tornar-hi. L'altre escrit, aquest cop des de l'oposició i la crítica, particularment l'agraeixo, el govern d'entesa que s'ha configurat al nostre ajuntament és sense cap mena de dubte el millor per la immensa majoria, amb tot escrits com el del senyor Josep Palliso," Flix un poble sense llei per als vianants", ens demostren que tenim veïns a Flix que s'interessen per la cosa pública, que les seues crítiques de vegades tenen fonament, i que tenim aspectes sempre a millorar.




• Em deixo escrits que també caldria esmentar, però h'hi ha un dedicat al Llagut i les puntones al nostre riu de la Raquel Sànchez Segarra que em mereix la nota d'excel.lent de la manera com ha estat redactat.

QUERETES: DIUMENGE 12 D'AGOST

Avui al migdia i al Casal Cultural de Queretes s'ha presentat la traducció al castellà del "Banc de la Paciència" de Tomàs Riva. Ha presentat l'acte Eva, la regidora de cultura de l'ajuntament, jove militant de la Chunta Aragonessista, la seva muller Sílvia, la seua germana Encarnita, qui ha llegit el conte de Miquel, i jo mateix que n'he parlat de la importància que per a Queretes i per a la nostra cultura té l'obra de Tomàs. L'obra ha estat editada per l'ajuntament, el disseny ha anat a càrrec de Walter Mirolo i Giovanni Cicorella. A la pàgina 22 hi ha una magnífica fotografia dels anys 60 del pas de barca de Flix.

TOMÀS RIVA

Tomàs Riva Muñoz (Queretes, 1934- Lugano, 2004). Demà el seu poble natal li ret un cop més un record a la seva obra i persona. Tomàs als anys 50 fou un de tants que forçat per la misèria del franquisme emigrà abans del 18 anys a Barcelona i després del servei militar primer a París i desprès l'any 1960 a Lugano (Suïssa), juntament amb el seu amic Torres de Flix, treballant de cambrer a un restaurant molt popular de la ciutat, lloc tingué l'ocasió de conèixer escriptors, professors, artistes, actors, adquirint gràcies a ells uns coneixements culturals i polítics que l'integrarien fàcilment al nou país adoptiu. Començà a treballar a una impremta, especialitzant-se an el món de la fotografia i la impressió d'obres d'art i de catàlegs del món cultural, alhora realitzà col.laboracions a Radio Lugano amb programes de cultura espanyola i catalana... Amb tot no oblidà mai els seus origens i any rere any tornava amb els seus, a Queretes, al seu poble i el seu país. És desde aleshores que les seus visites anuals a Flix on tenia la meitat de la família era rebut amb l'admiració vers un cosí diferent amb el nivell cultural, la sensibilitat humana, i les idees democràtiques i d'esquerres que als 60 obviament ens eren totalment desconegudes. Les seues postals des de Lugano i d'altres llocs d'Europa eren rebudes a casa amb la satisfacció d'un referent cultural. Les seues fotografies familiars, gairebé de les poques que tinc de la meua adolescència, avui formen part dels album dels records. L'optimisme vital de Tomàs des dels meus records fa que la seua obra fotogràfica que la seua muller Sílvia l'hagi situada a una web, la seua darrera magnífica exposició de fotografia "Quan erem emigrants", on ens situa en un món que no hauriem d'oblidar mai si volem entendre la situació dels moviments migratoris d'avui dia, i l'èxit que ha tingut especialment a la comarca del Matarranya el seu recull de contes "Lo banc de la paciència i altres narracions", el meu cosí de Suïssa tingui la satisfacció i admiració d'aquell adolescent de la fotografia estigui intacta.

FLIX: AMBIENT DE FESTA MAJOR

Tot és a punt per la Festa Major. Les exposicions, l'original portada de la Festa de Núria Fauquer, els jurats de fotografia i el de narrativa del "Flix d'Abans", els típics paperets, les llums de festa, el programa, els estiuejants... La premsa d'avui ha destacat la importància de la Festa del riu dins el context de la nostra Festa, així com les pubilles Andrea Garcia, Carola Gironés, Cristina Ferrús i Marta Roc, i el pregoner Andreu Carranza. Vagi per endavant la meua Salutació que es pot llegir al Programa de la Festa Major i a La Veu de Flix:

SALUTACIÓ

Benvolguts veïns i veïnes.

Un any més tinc el goig d’adreçar-me a tots vosaltres amb la tradicional salutació de l’alcaldia per la Festa Major. Com sabreu enguany ha estat un any de canvis en la composició de l’ajuntament de Flix, així la preparació i organització de la nostra Festa Major ha estat encomanada a un nou regidor, en Ramon Sabaté, qui és el nou responsable de Festes i Tradicions de l’ajuntament, substituint a Neus Guiu, regidora de joventut, a qui vull agrair el bon treball fet durant el darrers quatre anys. La nova regidoria de Festes ha organitzat amb el suport de la Comissió de Festes un programa d’activitats que farcit de propostes engrescadores per a tothom on la gresca i la festa ompliran els carrers, places i racons del nostre poble. Un marc aquests, especialment el carrer Major i l’avinguda de Catalunya que s’estrenaran de bell nou després de la remodelació urbanística realitzada els darrers mesos.
Com ja es tradicional la nostra Festa Major comença amb la proclamació de les nostres pubilles i el pregó, que enguany serà LA CLAU de la festa a càrrec d’Andreu Carranza, èxit de vendes enguany amb la seva obra “La Clau Gaudí”. Acte seguit viurem fins el 18 d’agost les nostre Festes Majors, on el dia i la nit ens donen la benvinguda d’una manera especial, on la festa del riu, els Xofars, les revetlles, els actes religiosos, el carnaval d’estiu, els gegants i capgrossos, i especialment els flixancos i flixanques són els veritables protagonistes.
Per acabar agrair un any més el treball i col·laboració desinteressat de la comissió de festes, enguany amb algunes cares noves, així com de les entitats culturals i esportives. Agrair el civisme que s’espera regni en mig de la xerinola, la germanor i el caliu humà que ens reserva la festa. Tot desitjant-vos en nom propi i de la resta de companys del consistori que tingueu unes molt bones festes en tots els sentits amb els vostres amics i familiars.

Salut i bona Festa Major.

Pere Muñoz Hernàndez
Batlle de Flix

LO BANC DE LA PACIÈNCIA I ALTRES NARRACIONS

El proper diumenge es farà la 2a trobada d'autors ebrencs al Matarranya, serà al vespre a Fondespala, particularment serà un moment important, ja que es donarà a conèixer la figura i obra de mon cosí de Suïssa Tomàs Riva Muñoz, recentment desparegut. Previament al migdia al seu poble Queretes és farà un nou acte de reconeixement a la seua persona amb la traducció al castellà de la seu recull de contes "Lo banc de la paciència" realitzat per Ignacio Micolau: "el Banco de la Paciencia", acte al que he estat convidat a participar. El llibre és un recull de contes de la meua iaia Filomena Llerda(Queretes:1885-1955), amb qui es pot veure al costat del meu iaio Antonio Muñoz en la portada del llibre. Un recull de contes que pertanyen a la meua infància explicats pel meu pare Josep, contes que amb els anys els tornaria a contar als seus nets Arnau i Júlia. El llibre fou publicat per Lo Trull (Associació Cultural del Matarranya) l'any 1999 i fou editat curosament per Artur Quintana i Font, professor a Heidelberg, qui també en feu la introducció. Presentat a Queretes per part de Tomàs el 8 d'agost del 1999. Són nou contes i una narració entre el fulletó romàntic i l'apòleg, escrits en llengua dialectal. De tots ells el´s que han quedat més gravats en el record, segurament per la quantitat de vegades que van ser escoltats són: "Lo qüento de Miquel" i "Lo qüento de la bona sal", aquest darrer, gràcies al professor A. Quintana em vaig assabentar que el tipus d'estimar tant com la sal es retroba en contes per tot Europa i l'Índia, i constitueix el conegut tema de la tragèdia El Rei Lear.

POSTAL D'ESTIU: PRAGA

De la P. i S. . Praga i el seu castell, Prazsky hrad, és el destí turístic més concorregut d'enguany.

NOU CONSELL COMARCAL A LA RIBERA

A les 7 del vespre i amb gairebé un més de retard s'ha constituit finalment el nou Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Ha estat un acte correcte en les formes i el contingut, amb una bona assistència d'espectadors. El pacte Esquerra - PSC s'ha renovat per quatre anys més, i el candidat del Pacte de Progrés en Josep Solé Arnal ha tingut 10 vots dels 19 que constitueixen el consell comarcal. El grup de CIU ha optat per no presentar candidat a la presidència i s'ha abstés en la votació, a l'igual que l'unic candidat de la FIC. Als parlaments Jordi Barrufet com a portaveu de CIU ha justificat l'abstenció i ha ofert la col.laboració al govern comarcal, lamentant que ,tot i ser el partit més votat a les darreres municipals i amb més consellers, el sistema electoral els hagi privat de teni el govern comarcal. Josep Solé en nom del PSC i d'ERC s'ha felicitat de l'acord de progrés assolit incidint en el continuisme que hi haurà en la nova etapa de govern, destacant les millores i el treball realitzat i els compromisos vers els propers quatre anys. Amb un govern que compartirà la presidència amb la meua persona, dos anys cadascú, a l'igual que la legislatura passada. Entre els assitents a l'acte s'ha de destacar la presència de Lluís Salvadó, Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluïsa Lizárraga, diputada al Congrés pel PSC, Joaquim Paladella, diputat la Parlament i alcalde de Batea, els directors de Serveis Antoni Sabaté i Carles Pasqual, i alguns alcaldes com els de Móra d'Ebre, Móra la Nova, Ginestar, La Palma d'Ebre, entre d'altres.

L'ESPONA DE LA PALMA D'EBRE

Ahir l'associació cultural l'Espona de la Palma d'Ebre, el poble més petit de la Ribera d'Ebre, celebrà la seua festa anual dedicada als oficis d'abans, amb una demostracions per part dels mateixos veïns, fent espelmes, sabó, cortines amb xapes, aiguardent, conserves, mel i melmelades, gàbies, pastes, cabassos, olis curatius, treballs al ferro, entre d'altres. És la segona edició que es dedica a l'artesania dels oficis d'abans, anteriorment havien fet activitats com una carbonera, segar i batre, fer un paller o fer espones, activitats que es clouen amb una trobada de germanor amb la participació de bona part del poble. Ahir més de tres-centes persones de la Palma i altres vinculats d'alguna manera amb el poble i l'Espona ens trobàrem al bell mig de la plaça en sopar participatiu i ball tradicional. Un èxit que assegura i justifica els objectius de l'Espona. Enhorabona

PREGÓ FESTES DE RASQUERA

Ahir al vespre vàrem assistir al Pregó i proclamació de Pubilles i hereu de les Festes Majors de Sant Domingo de Rasquera. El pregoner enguany va ser un luxe, pel que representa la joventut i preparació de Jordi Bosch, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat. Amb un clar retrat del poble de Rasquera dins del món de les noves tecnologies i especialment les telecomunicacions. L'alcalde Bernat Pellissa feu al seu torn un repàs de l'acció de govern municipal. D'una manera decidida feu una amable "estirada d'orelles" a la manca de civisme per part d'alguns veïns en relació a la tinença de gossos i la cura de la neteja i del mobiliari urbà, un greuge maluradament endèmic a bona part dels nostres pobles. Al final una magnífica actuació del grup ebren de la Saragatona, qui tancà l'actuació amb l'original jota de Rasquera. És interessant constatar que per primer cop entre els invitats, a més del Director de Serveis de Governació, Carles Pasqual i el president del Consell Josep Solé, es visualitzà una mostra de bon veïnatge amb l'assitència dels alcaldes veïns de Ginestar, el Perelló i Benifallet.
Les festes d'enguany tenen un atractiu especial amb la celebració del 25 aniversari de la bèstia de foc més antiga de les Terres de l'Ebre: del Fardatxo de Rasquera.

POSTAL D'ESTIU: LA TOSCANA

D'A. i D., amb un segell de 0,65 euros de "Benedetto XVI - 19 aprile 2005"

DARRER PLE DEL CONSELL DE LA RIBERA

Demà 2 d'agost s'ha convocat al migdia el darrer plenari del consell comarcal de la Ribera d'Ebre, ple d'obligat compliment ja que es tracta únicament d'aprovar la darrera acta. Curiosament aquest plenari coincidirà en un 2 d'agost, quatre anys justos de la constitució del consell comarcal actual en que vaig accedir a la presidència del mateix després de l'acord entre ERC i PSC. Càrrec que vaig ocupar durant dos anys. Tot i que sigui pel record, aleshores la blogosfera no existia, afegeixo la crònica oficial de la web del Consell Comarcal en referència a l'acte del 2 d'agost del 2003:

"L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, ha estat elegit president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre en el decurs del ple de constitució de l'ens celebrat el dia 2 d'agost. Pere Muñoz va comptar amb el suport dels cinc consellers del seu grup polític, ERC, i dels cinc consellers del grup del PSC, mentre que l'altre candidat a l'elecció, el fins ara president, Santiago Campos (CiU), va obtenir els nou vots del seu grup. El nou president va efectuar un discurs en el qual va enaltir els valors de la democràcia i deixà les portes del diàleg obertes als consellers de l'oposició. Muñoz va fer esment al programa de govern que aplicarà d'ara endavant el Consell Comarcal, basat en el benestar dels ciutadans, el desenvolupament de la comarca i la defensa del territori. També va dedicar una part del seu parlament a recordar les figures riberencs emblemàtics ja traspassats que en temps difícils van mantindre un compromís amb la Ribera d'Ebre i la seua gent, tals com l'escriptor Artur Bladé i Desumvila, l'estudiós Carmel Biarnès, el miravetà Josep M. Sáez i l'exalcalde d'Ascó, Joan Carranza, entre d'altres. L'acte d'investidura del president comarcal va estar envoltat d'expectació, amb l'assistència d'unes 150 persones que omplien de gom a gom la sala d'actes del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Entre els assistents a l'acte hi havia veïns de tots els pobles de la comarca, alcaldes, diputats autonòmics i provincials, i representants dels diferents àmbits de la societat riberenca.El president sortint, Santiago Campos, també va fer ús de la paraula per exposar el punt de vista del seu grup sobre l'acord de govern al quan han arribat ERC i PSC, i va fer un repàs de les principals accions que ha tirat endavant el Consell Comarcal riberenc des que fou constituït l'any 1988."