8 DE MAIG, PRESENTACIÓ DEL DARRER TREBALL DE JOSEP SÁNCHEZ CERVELLÓ.

El divendres 8 de maig i a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila participaré en la presentació del darrer treball de l'amic Josep Sánchez Cervelló, "Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936)".  Editat curosament per Onadaedicions dins la col·lecció Biblioteca La Nau, és una important obra que contribueix a pal·liar l'escassa informació que tenim sobre els conflictes contemporanis que ha viscut el nostre territori, des de la guerra del francès fins el cop d'estat del 1936.  Amb un protagonista especial com és el riu Ebre, via de comunicació i alhora frontera  imprecisa en els moments claus  de la nostra història.

ABRIL 1979, RECORD DE "L'ENTESA DE FLIX".

Candidatura de l'Entesa de Flix, noms, edat, situació laboral - estudis.

Retall full informatiu 1

El 19 d'abril de 1979 es constituiren els primers ajuntaments democràtics després dels 40 anys del franquisme. El 3 d'abril s'havien fet les eleccions amb un resultat clar, de 3.843 electors, 1.758 vots varen ser per l'ENTESA de Flix, 816 per la UCD i 337 per CiU, això comportària 8, 4 i 1  regidors respectivament dels 13 regidors que conformaven aleshores el consistori flixanco.

L'èxit de l'agrupació d'electors l'Entesa de Flix, qui previament havia rebut el suport del PSC, PSUC i ERC, fou molt clar i espectacular. Trenta-sis anys després encara sobta a molts els seus resultats. I més si tenim en compte el factor edat dels quinze components de la candidatura: amb onze candidats entre 21 i 26 anys, dotze si ampliem la xifra als 33 anys,  el cap de llista amb 24 anys i amb tres candidats que li donàren el component de l'experiència i maduresa, Marcel Guiu (55 anys), Ramon Garciapons (66 anys)  i Joan Casadó (48 anys), companys que malauradament ens han deixat al llarg dels darrers anys,  a qui un cop més els voldria expressar el meu reconeixement. Expressions d'agraïment que també voldria fer extensiu a tots els homes i dones que ens donaren el seu suport aquell 3 d'abril i molt especialment als catorze companys i companyes d'aquella candidatura, l'Entesa de Flix, que m'acompanyaren i que feren posssible els excel·lents resultats. 1.758 vots que facilitaren la gran majoria absoluta progressista i d'esquerres en la constitució d'aquell primer consistori el 19 d'abril de 1979.

FLIX, RECORDS DEL DIA DE LA REPÚBLICA.

El 14 d’abril de 1931 es proclamà la República Catalana i la II República espanyola, una data històrica que amb els anys s'ha convertit en tot un símbol de la llibertat i la democràcia. A Flix, malauradament no tenim documentat l'esclat d'alegria popular general arreu del país. Sabem que a les eleccions municipals del 12 d'abril havien guanyat els candidats republicans amb una candidatura encapçalada per Manuel Sánchez Sánchez (1890-1969), fuster, casat amb Raimunda Estopá Pujol, domiciliats al cr. Caporal Rius 35. També sabem que compartia la responsabilitat de l'alcaldia amb Josep Garciapons, a qui trobem actuant com alcalde en molts documents. També coneixem la resta de components dels primer ajuntament republicà: Josep M. Rey, Joan Cubells, Salvador Ferrús, Antoni Melich, Ramon Fontanilles, Josep Sabaté, Albert de Quintana i Marià Massot (alcalde de la Lliga entre els anys 1934 i 1936, una de les primers víctimes de la Guerra Civil) .

A partir d'aquest 14 d'abril cada any seria una veritable demostració popular la seua celebració. Així tenim constància documental gràcies al grup de facebook "Flix pel record" i les fotografies facilitades per J P M dels anys 1934 i 1936. Les fotografies adjuntes són del 1934. Celebració republicana que, per cert, en el cas del nostre poble venia de lluny, però amb canvi de dates, com podem comprovar amb la notícia 16 de febrer de 1905 del diari de Tarragona “Justícia”, quan al nostre poble els republicans federals commemoraven el 32è aniversari de la I República:

“Según carta que recibimos de Flix, los entusiastas correligionarios de que aquella villa han commemorado la  fecha del 32  aniversario de la proclamación de la República en España, con una gira campestre y una velada político literaria.

Dichos actos, como todos los que celebran  aquellos abnegados republicanos, resultaron importantísimos y de provecho para nuestros redentores ideales, pronunciandose entusiastas discursos que fueron en extremo aplaudidos.

Reciben los republicanos de Flix nuestra felicitación mas sincera, que no desperdician ocasión en que puedan demostrar á los serviles del régimen actual, que solo con la restauración de la República en España se conseguirá acabar con el malestar en que vivimos”.

IMATGES ASSEMBLEA DE L'ANC A LLEIDA.

"Posem la primera pedra del nou país": "La Meridiana de Barcelona es convertirà en el carrer Major de Catalunya el proper 11 de setembre", aquest és la notícia mediàtica més impactant de les anunciades aquest matí a l'Assemblea que ha realitzat l'ANC a Lleida. Pel record quatre fotografies realitzades des del movil.

L'ENTESA PER FLIX

Temps era temps. El 3 d'abril de 1979 fou la data històrica de les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista. A Flix  trenta-sis anys després es torna a presentar una candidatura amb el nom de l'Entesa. Anecdòticament m'agradaria recordar que si aleshores vaig encapçalar la l'agrupació d'electors d'esquerres "Entesa de Flix" enguany tinc la satisfacció de ser el darrer de la coalició d'ERC i Avancem, renovada candidatura "Entesa per Flix".