25 de novembre del 2023

Record caminada "Les darreres hores de la batalla".

 


Com ja va sent tradició els actes de commemoració de la Recreació del Final de la Batalla de l'Ebre a Flix acaben en una caminada d'uns 13 km pels espais de la Batalla, així, el passat diumenge 19 al matí, es va realitzar pels darrers espais ocupats pels soldats republicans:

 

Arensos, barranc Fosc, Quatre Camins, Montredons, Punta del Canó, Aubal,  Colònia i el refugi dels pontoners, davant de l'històric Pont de Ferro, símbol del final de la Batalla de l'Ebre.

 

A destacar les excel·lents i didàctiques explicacions al llarg del recorregut per part de Jaume Blanch, el suport del Grup Senders Flix, i la sorpresa final per part de components de la XV Brigada Mixta a l'últim punt d'aquesta caminada, el refugi dels pontoners.

 

                     blogdepere.blogspot.com/2014/11/caminada-en-record-del-final-de-la          

 

             blogdepere.blogspot.com/2019/11/caminada-pels-espais-de-la-batalla-

 

             blogdepere.blogspot.com/2021/11/caminada-pel-espais-de-la-batalla-

 

Fotografia de l'Associació la Cana

 

17 de novembre del 2023

Records de l'homenatge a Josep Sànchez Cervelló.

 

" Avui 16 de novembre és un dia important per al poble de Flix, és un dia que forma part dels nostres annals històrics per ser avui el 85è aniversari del final de la Batalla de l'Ebre, en ser l’últim lloc per on les tropes republicanes van travessar l’Ebre, volant la matinada del 16 de novembre el pont de ferro, fet que suposà el punt final a la Batalla.

Avui en concret, 16 de novembre de l'any 2023,  és un dia important i molt especial per al nostre poble per l'homenatge a l'amic Josep Sànchez Cervelló amb la concessió per part de l'ajuntament de Flix del primer guardó Pont de Ferro .

Un homenatge al que tinc l'honor de participar per poder compartir amb tots vostès la trajectòria d'un flixanco il·lustre, un dels historiadors catalans actuals més importants, frase  que podem dir amb orgull la gent de Flix. Com va dir una persona autoritzada, "una de les veus més poderoses, preparades i crítiques que ha donat aquest país de l'Ebre".

Un homenatge que també és un reconeixement a Josep Sànchez i per extensió compartit als seus més pròxims, especialment la seua parella Cinta Margalef i el seus fills Hector i Ferran. Reconeixement en recordar la trajectòria d'aquell jove nascut al carrer Major l'any 1958, fill de Joan Sànchez Guiu i Pepeta Cervelló Rius, i germà de Domingo, que va estudiar a les escoles amb els mestres Perucho i Martínez per anar ben jove a les Universitats Laborals de Xest i de Gijón i que un cop a Tarragona, on comença a estudiar Història, militant aleshores a les Joventuts Socialistes i a l'UGT,  es donà a conèixer com una veu lliure i crítica en el sentit més progressista de la paraula, trajectòria que comportà, tot i haver viscut a Tarragona, tindre sempre el seu poble natal al cor.

 

Una trajectòria que oficialment ens recorda que  el nostre Josep Sánchez Cervelló és doctor en Història i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, que ha estat degà de la Facultat de Lletres entre el 2012 i 2020, que es autor de 51 llibres d'història a més de nombrosos articles en revistes científiques i publicacions periòdiques d'arreu, i que ha dirigit 22 tesis doctorales.  

Pel seu treball ha estat distingit amb una gran quantitat de premis i amb els anys ha tingut força reconeixements. Un molt significatiu va ser l’any 2014 en ser reconegut com a Fill Adoptiu de Tarragona,  i un altre important atorgat després d'una votació fou l’any 2016 en rebre el guardó honorífic La Sirga d’Or del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.  Sent Flix, el nostre poble, el primer en reconèixer la seua vàlua quan el va nomenar el 1992 pregoner de la Festa Major.

L'any 1990, després d'haver llegit la tesis doctoral  El proceso de democratización portugués y su influencia en la Península (1961-1976), publicat en portuguès el 1993, Josep Sànchez és convertí en un historiador de moda, reconegut a Portugal en ser un dels investigadors de referència sobre la Revolució dels Clavells i els processos de descolonització de l’imperi portuguès.

Una trajectòria que el portà el 1995 a ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, en ser considerat un dels historiadors claus per entendre temes històrics com  la Transició democràtica portuguesa, l'Imperi portuguès, la Guerra colonial portuguesa  i les relacions entre Espanya i Portugal, així com l'exili republicà espanyol. Treballs  de mirada universal i cosmopolita  que ha sapigut combinar alhora amb la mirada més local i propera.

La connexió entre Flix, el seu poble natal, Benifallet, el poble de la seua dona, i Tortosa, on ha estat anys president de l'entitat cultural Amics i Amigues de l'Ebre, l'ha portat amb els anys a articular una nova consciència històrica de les comarques de l'Ebre. La publicació el 2001 de Conflicte i violència a l'Ebre. De Napoleó a Franco, és una de les obres històriques més importants que disposem,  fonamental i de referència per conèixer les Terres de l'Ebre. Al que han seguit excel·lents treballs sobre  el carlisme, el fenomen del “maquis”, la maçoneria, la Guerra Civil i la postguerra, i com no la Batalla de l'Ebre.

Investigacions sobre la Batalla de l'Ebre que l'ha portat a ser assessor i coprotagonista l'any 2009 del documental "La batalla de la memòria", una lectura en clau ebrenca de la Batalla, coproducció de Televisió de Catalunya dirigit per Mario Pons. I anys més tard, el 2018, coincidint amb el 80è aniversari assessorant la sèrie de 18 capítols "Tremolors: Històries de la Batalla de l'Ebre", coproduïda per les televisions locals Canal Terres de l'Ebre i TAC12.

Trajectòria bibliogràfica que hem de recordar té en una primera publicació flixanca els seus orígens,  que malauradament no figura en els seus currículums oficials per no tenir ISBN: "Assaig d'un indústria típica de Flix: Les Cordes", publicat per l'ajuntament de Flix per sant Jordi de fa 40 anys,  l'any 1983,  llibre que va merèixer un excel·lent article al diari Avui per part del recordat Josep Ma Espinàs, amb un pròleg que vaig tenir l'honor d'escriure.

Treballs d'història local i territorial que tindran en l'àmbit de la recuperació de la memòria democràtica, de la que ell ha estat un dels pioners, tindran una significació especial, tal manera que no hi ha població de les nostres comarques que a l'hora de escriure la seua història no esmenti referències als treballs aportats per Josep Sànchez. Molts d'ells realitzats en equip amb historiadors com Francisco Ramon Visa de Flix, Josep Solè Arnal de Móra d'Ebre, Pere Clua Micola de Corbera  o Pere Rams de Batea. Treballs que han comportat al mateix temps i al llarg dels anys quantitat de conferències i xerrades d'història arreu de les nostres comarques.

No voldria acabar aquesta intervenció sense oblidar el Josep Sànchez compromès amb el seu poble, tot recordant que va ser un dels oradors de la primera Diada Nacional celebrada en democràcia al nostre poble l'any 1977, que va recuperar part de la documentació que la Falange local va cremar al poc de morir Franco, documents que va lliurar fa pocs anys a l'Arxiu de Flix, donació acompanyada d'un conjunt de gravacions en cassette d'entrevistes realitzades a finals dels 70 i anys 80  a protagonistes anònims dels nostres pobles durant  la dictadura, gravacions que s'estan digitalitzant... "

 


(Estracte del meu parlament la nit de l'homenatge amb el lliurament del guardó Pont de Ferro a Josep Sànchez Cervelló - 16/11/2023 - Sala Lo Sindicat)

https://rol-riberaonline.blogspot.com/2023/11/flix-ret-un-merescut-homenatge-sanchez.html

14 de novembre del 2023

Flix retrà homenatge a Josep Sànchez Cervelló.

 


El proper dijous 16 de novembre seré un dels participants en l'acte d'homenatge a l'amic Josep Sànchez Cervelló. Homenatge que coincidirà amb el 85è aniversari del final de la Batalla de l'Ebre i que es realitzarà a les 7 de la tarda a la sala Lo Sindicat. Acte commemoratiu que serà el primer dels actes de la X Recreació Històrica del final de la Batalla de l’Ebre

La nota de premsa de l'ajuntament de Flix ens recorda que: " Enguany es compleixen 85 anys del final de la Batalla de l’Ebre, en la qual Flix va ser l’últim indret per on les tropes republicanes van travessar l’Ebre, volant la matinada del 16 de novembre el pont de ferro, posant punt final a la batalla.

Així, coincidint amb el 85è aniversari del final de la Batalla de l'Ebre, el dijous 16 de novembre de 2023 es lliurarà per primer cop el guardó Pont de Ferro, un reconeixement que l’Ajuntament de Flix ha decidit establir per reivindicar el paper de totes aquelles persones i entitats que han contribuït en la defensa de la memòria democràtica a les Terres de l’Ebre.

Aquest és el cas del primer guardonat, Josep Sànchez Cervelló, historiador i catedràtic de la URV natural de Flix, que durant la seua trajectòria professional ha treballat en la memòria històrica de les Terres de l’Ebre, especialment en la recerca de la Guerra Civil i els primers anys del franquisme al nostre territori.

L’acte estarà conduit per la periodista Júlia Albacar i comptarà amb l’assistència i la intervenció del director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, acompanyat del batlle de Flix i president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Francesc Barbero. La glossa de la vida i obra de Sànchez Cervelló anirà a càrrec de Pere Muñoz, historiador i exalcalde de Flix.

La commemoració i acte d'homenatge tindrà lloc a la sala Lo Sindicat de Flix a les set de la tarda i clourà amb un aperitiu i amb l’actuació d’Èric Vinaixa.

L’esdeveniment estarà obert a tothom i marcarà l’inici del programa d’actes de la X Recreació Històrica del final de la Batalla de l’Ebre organitzats pel consistori conjuntament amb l’Associació Cultural la Cana i el grup de recreació XV Brigada Mixta." 

 

 Flix retrà homenatge a Josep Sànchez amb el guardó Pont de ferro – Ajuntament de Flix


8 de novembre del 2023

Correllengua amb Brossa, Miquel Esteve i "Amor sense món".

 

Enguany l'edició del Correllengua, ha tingut com a seu la biblioteca Artur Bladé Desumvila, edició #correllengua 2023 que és un homenatge a l'escriptor Joan Brossa,"poeta i artista", un dels autors avantguardistes catalans més importants.  L'alumnat del l'escola Enric Grau Fontseré ha col·laborat amb una exposició de dibuixos sobre la seua obra i els de l'Institut han llegit el manifest.

 

Destacar la presentació del llibre "Amor sense món" de Miquel Esteve, a càrrec del Xavier Vega i Castellví, presentació on hem pogut conèixer els grans filòsofs europeus del segle XX, Martin Heidegger i Hannah Arendt, els protagonistes de la novel·la, des del punt de vista de la filosofia així com la desconeguda i complexa història d'amor dels dos pensadors fins el final dels seus dies. Una increïble història de filosofia i d'amor que Miquel Esteve ha estudiat amb profunditat i traslladat a l'univers de la ficció literària. Una magnífica novel·la amb un argument que justifica la seua lectura: Com es van poder estimar una intel·lectual jueva, perseguida pels nazis, i un pensador de prestigi que va militar al partit de Hitler? 


Una lectura ideal per endinsar-se en la vida i l'obra dels dos intel·lectuals claus per entendre el món contemporani. I una presentació literària enmarcada en els actes del Correllengua que recordarem els lectors de Miquel Esteve. Precisament i en relació a l'excel·lent presentació de Xavier Vega, Miquel Esteve ens ha ofert unes oportunes paraules al seu perfil de facebook:  

 

"Tot seguit entrem en escena. En Jan, un alumne, llegeix una biografia meva i el mestre de cerimonies per a l'ocasió, Xavier Vega Castellví, poca broma, agafa la iniciativa i, com era de menester, en Xavier és doctor en filosofia, erudit i bon comunicador, de sobte, "Amor sense món" es presentat al públic des d'aquella tronada de pensament que va suposar la deconstrucció de la metafísica de Heidegger i l'amanyac vital de la Hannah, no menys substanciosa, però si més terrenal..."

 

https://blogdepere.blogspot.com/2009/04/miquel-esteve-baphomet-i.html