Record de la Jornada d'Estudis Locals dedicada als Camins dels Càtars.

 

En el marc de la XV Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés que es realitzà a Ascó, al nou Magatzem cultural de Rita, vaig participar ahir al migdia a la taula rodona "Els càtars a Catalunya, heretges o bons cristians", al costat de Felip Fucho,  Eduard Berga i Josep Lluís Soler, taula moderada per Biel Pubill.

Prèviament vàrem escoltar Josep Lluís Soler, coordinador del projecte "Camins dels Càtars, un itinerari cultural europeu", la iniciativa turística cultural per les Terres de l'Ebre i la seva implicació per Ascó.

A destacar la magnífica i documentada conferència de l'investigador i divulgador de la història dels càtars, Eduard Berga, "Referències historiogràfiques del pas del càtars per les Terres de l'Ebre".

En acabar la taula rodona, en record d'una profecia es realitzà davant del Magatzem de Rita la plantada d'un llorer en memòria del pas del càtars per Ascó. La lectura d'un poema dedicatori per Conxita Jiménez, launa cantada del popular occitana "Lo Boier" i una cançò de cloenda per Aurora Serrano.

Durant la meua intervenció, després de destacar la figura del Pere I el catòlic i el somni occità dels reis catalans, vaig aprofitar per reivindicar la figura de Pere Mauri, darrer pastor càtar. Nascut a l'aldea occitana de  Montaillou entre 1282-1283, està documentat que va passar per la barca de Flix amb els  seu ramats fins quatre vegades, fent llargues estades a Flix, Ascó i les Camposines direcció als Ports i el Maestrat. Essent detingut precisament a Flix el 1323 pels soldats del batlle, conduit a les masmorres del castell, després a Barcelona i finalment al castell de Carcassona, seu del Tribunal de la Inquisició.  Fa 900 anys, el 25 de juny de 1324, començà a ser interrogat per l'inquisidor Jacques Fournier (futur Papa Benet XII). - resultant 274 fulls d'interrogatori que es conserven als Arxius del Vaticà.

Camins dels Càtars a Ascó

 

El proper 12 d'octubre a Ascó, en el marc de la XV Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, participaré en el taula rodona "Els càtars a Catalunya, heretges o bons cristians", al costat dels historiadors Miquel Berga i Felip Fucho, taula que serà moderada per Biel Pubill.

"Camins dels Càtars, un itinerari cultural europeu", és el centre d'interès de la Jornada, una iniciativa turística cultural per les Terres de l'Ebre i la seva implicació per Ascó, que presentarà Josep Lluís Soler, coordinador del projecte.

A destacar la conferència "Referències historiogràfiques del pas del càtars per les Terres de l'Ebre" a càrrec d'Eduard Berga, investigador i divulgador del catarisme a Europa.

En record d'una profecia a les 13 hores es realitzarà la plantada d'un llorer en memòria del pas del càtars per Ascó. Clourà la Jornada la lectura d'un poema dedicatori per Conxita Jiménez i cantada popular a càrrec de "Lo Boier" dirigida per Lourdes Llauger, i una cançó de cloenda a càrrec d'Aurora Serrano.

 Pere Mauri, l'últim pastor Càtar

 El Càtar imperfecte

BIEL PUBILL, BEN JUGAT !

 

 Biel Pubill, ben jugat !

Avui he tornat a l'Institut de Flix, el motiu assistir al merescut acte de reconeixement per jubilació de l'amic Biel Pubill, qui ha estat tot un referent del professorat i entre l'alumnat que ha passat per les seves classes.

Professor d'educació física i d'història amb un currículum i una trajectòria docent, vint-i-set a l'Institut de Flix, que ha anat més enllà de les aules com ho podem constatar gràcies al seu magnífic  blog Ben jugat! Jocs tradicionals.

Nascut a Reus i resident a Ascó des de l'any 1988, ha estat president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), i un referent i dinamitzador de la vida cultural d'Ascó, fundador i president de l'Associació cultural Lo Llaüt d'Ascó, així com promotor de la revista Malpàs (1992).  Amb el mestre i periodista Josep Maria Raduà, també fundador de Lo Llaüt,  va fer la col·lecció de llibres de fotografia antiga d'Ascó, La Galvana, i més tard publicaren "Sant Antoni mos guardo" i  "Encenalls de la nostra història. Ascó, un llegat per preservar".

1974, l'any del pont d'Ascó.

 

1974 és l'any del pont d'Ascó. Enguany farà 50 anys que entrà en servei una de les infraestructures que han marcat la vida de la història recent de la comarca de la Ribera d'Ebre, concretament el 4 de desembre. A principis d'any el Gobernador Civil de Tarragona, Antonio Aigé Pasqual, anunciava la construcció  i parlava de la transcendència per als pobles de comarca. No esmentava, però, el motiu principal de la seua construcció:  la construcció de les centrals nuclears d'Ascó.  

A partir del contingut del seu missatge es obligat preguntar-se, s'hauria construït el pont sense la decidida participació d'ENHER, FECSA i l'Electroquímica de Flix? La pregunta es fàcil de respondre.

Era el quart pont sobre el riu d'Ebre de la comarca, després del de la línia fèrria a l'alçada de García (1892), del de Móra la Nova - Móra d'Ebre, més conegut pel nom del Pont de les arcades (1943) i el  Pont de Flix (1951). Pont d'Ascó projectat per l'enginyer José Ma Alonso Biarge.

Important la lectura dels dos retalls del  Diario  Español de Tarragona

01/01/1974 - Diario  Español

"Missatge gobernador civil Antonio Aigé Pascual

Me complace muchísimo la construcción del Puente de Ascó sobre el Ebro. Lo he dicho en alguna ocasión, dada la necesidad e influencia que va a ejercer en aquella zona. Ello es bien patente y decisivo. Su trascendencia para los pueblos de la ribera del Ebro es evidente. La Comisión Central de Servicios Técnicos de Presidencia de Gobierno, la Diputación con su decidida participación y las empresas ENHER., FECSA y Electro-Quimica de Flix."

05/12/1974 - Diario Español

"En la tarde de ayer fue puesto en servicio el nuevo puente sobre el río Ebro, construido mediante aportaciones de la Comisión Provincial de Servicios Técnicos, Diputación,' Empresa Hidroeléctrica del Ribagorzana, Electroquímica de Flix y Fuerzas Eléctricas de Cataluña.

Ha representado una inversión de 42 millones de pesetas, como asimismo de las posibilidades de la comarca en orden a su promoción industrial, ya que se evita el largo rodeo a través de Mora de Ebro y la Venta Camposines,

Estando constituido por tres tramos.de hormigón píetensado de 96 metros de luz central y 48 de laterales, construido por el procedimiento de voladizos sucesivos, técnica que se utiliza por primera vez en nuestra provincia.

Para la construcción de la variante (es refereix a la carretera de Vinebre fins el pont, 10.800.000 pessetes de pressupost)), con una pendiente máxima del 5 por ciento. Se han removido 16.000 metros cúbicos de tierras y 45.000 metros de terraplén, invirtiéndose l a cantidad de 14 millones a cargo totalmente de la Diputación, independiente de la aportación de la Central Nuclear Ascó que ha contribuido en la parte correspondiente."

Testimoni de les procés de la construcció del pont fou sens dubte el recordat Carmel Biarnés d'Ascó, les seues fotografies dipositades i digitalitzades per l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre en són testimoni:

• Pont sobre el riu Ebre entre Ascó i Vinebre - Codi de referència: ACRE340-81-N-594.

• Reportatge de la construcció del pont d'Ascó - Codi de referència: ACRE340-81-N-58.  

Mossén Miquel Redorat (1933 - 1995)

Miquel Redorat Foix (Benicarló, 1933 -  Castelló, 1995).

Un dels protagonistes més oblidats a les xarxes socials del diccionari de Resistents que ofereix Xavier Garcia a La-primera-dècada-de-lluita-antinuclear a Catalunya. (1970-1980) és Miquel Redorat.  Sacerdot i tinent d'alcalde a l'ajuntament d'Ascó al primer ajuntament democràtic amb la candidatura ecologista Defensa Popular, encapçalada pel recordat Joan Carranza.  

Xavier Garcia ens recorda que  mossén Miquel Redorat va arribar a Ascó l'abril de 1972 i que "ben aviat va comprendre les conseqüències que podia comportar la instal·lació de les centrals nuclears. Al voltant del Consell Parroquial que presidia, al costat d'algunes famílies del poble, els Carranza, Biarnés, etc, de l'Associació de Veïns que impulsà i del Grup o Consell de Sacerdots Rurals (sobretot els que tenia més a prop: Joan Rebull, a Móra d'Ebre; Josep M. Sáez, a Miravet, i Joan Masip, a la Torre de l'Espanyol i el Masroig), Redorat començà el març-abril de 1974, la frenètica acció per intentar protegir la vida present i el futur rural d'un poble petit vora l'Ebre, per salvaguardar el demà que ens juguem, deia, convençut que la imposició nuclear era una agressió econòmica i política del poder capitalista, centralista espanyol o català, contra unes poblacions desvalgudes i abandonades (...)

Viatjà contínuament, arreu d'Espanya i de Catalunya, a la recerca d'aquest somni de justícia, pau i llibertat -afirmant que a Ascó vaig fer la reflexió de la meva vida. No em serveixen ni les glòries ni les canongies. Vaig a reafirmar-me en el compromís amb el poble. (...)

En la guerra de papers i paperets, anònims i signats, que circularen pels carrers d'Ascó al llarg de tot el calvari nuclear, en l'arxiu del cronistas local Carmel Biarnés se'n poden trobar alguns, com el full, signat per ell mateix, en que contesta tots els escrits difamatoris que es reparteixen contra mossén Miquel, el rector d'Ascó (...) fins al punt que les beates i els seus marits -gent de bona posició, amb terres- escruixits de la seva oratòria al peu de l'altar, preferien anar a missa als pobles del costat (...) "

Curiosament si cerquem referències de mossén Miquel Redorat per internet podem trobar  breus a la revista de l'esquerra alternativa, fundada per Manuel Sacristán,  Mientras Tanto, revista que entre d'altres esmenta que  El párroco Miguel Redorat asumió un protagonismo indiscutible utilizando el púlpito para lanzar soflamas incendiarias contra la planta y llegando a prohibir a las autoridades su presencia en las procesiones. 

"Amb la seva radical tossuderia, però amb la seva bonhomia de pipa i cartereta sota el muscle, anat a agarrar (com deia ell) lo Caspe a les vuit del matí a l'estació d'Ascó, tot i tenir una arquitectura física i psicològica resistent, no va poder aguantar la tensió contínua del fet nuclear durant gairebé deu anys -a la que s'afegia la tensió episcopal que venia del Bisbat de Tortosa- i va sol·licitar un trasllat de parròquia, cap a Vinaròs, on arribà (entre rumors que si havia estat enverinat) pocs dies després del final de la Marxa Antinuclear, que acabà a Ascó el 10 d'agost de 1980 (...)".

Joan Carranza i Miquel Redorat

Miquel Redorat els darrers anys de la seva vida destacà en la dedicació a l'associació Frater al costat dels malalts, enguany farà 25 anys de la seva mort, sempre tindrà un espai en la memòria de bona part de tots els que vam tindre la sort de conèixer i d'escoltar les seues sàvies i entenimentades paraules. 

Avui, gràcies a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i al fons fotogràfic del recordat Carmel Biarnés, podem recordar-lo, tot fent un viatge als anys setanta, als anys que va estar al capdavant de la rectoria d'Ascó.

Gràcies a la breu biografia de Xavier Garcia podem dir que és un dels "homenots" del sud més destacats dels anys setanta. L'escriptor ebrenc de referència, Andreu Carranza, l' ha homenatjat  tot recordant-lo entre els protagonistes de la seua gran  Impremta Babel, i de manera especial amb la seua dedicatòria al Llibre de les set xibeques :

"Al meu pare, Joan Carranza, i a mossén Miquel Redorat, els millors homes que he conegut".